SANTA MARIA DE RUBIÓ. EL CIM VENTÓS DE L’ALTA ANOIA.

El sol radiant no aconseguia escalfar el mati del dissabte 20 de febrer; els escassos 5 graus, sota un aire gèlid, no van ser però – no ho han estat mai fins al dia d’avui – cap impediment perquè el Tomàs irigary Lopez, el Feliu Añaños i Masllovet i l’Antonio Mora Vergés., recollíssim unes imatges bellíssimes d’aquest indret feréstec de l’alta Anoia.

El centre històric i cap del terme és el poble de Rubió, de població disseminada, presidida pel petit nucli aturonat a 626 m d’altitud, en un esperó al vessant sud de la serra on s’alcen les restes del castell de Rubió, l’església parroquial de Santa Maria, el cementiri municipal i unes poques cases.

L’església parroquial de Santa Maria de Rubió, al peu del castell, és un interessant i singular monument gòtic amb elements d’una anterior de romànica (la parròquia és esmentada des de la fi del segle XI). Sembla de mitjan segle XIV i la part superior és fortificada (terrat amb murs amb espitlleres i altres elements). Hom aprofità dos portals romànics, de tipus lleidatà tardà, l’un amb senzilles dovelles i l’altre, el principal, amb força decoració escultòrica (dues columnes per banda i una sèrie d’arcs concèntrics que arrenquen d’uns capitells de talla elegant i ben proporcionada); consta d’una gran nau rectangular, amb capelles laterals, sense presbiteri i volta ogival. L’aparell és de pedra ben tallada amb contraforts angulars acabats a manera de torrelles i un campanar a l’angle SW.

Té una extraordinària importància el retaule gòtic de tres cossos que presideix l’altar major, d’unes grans dimensions i perfectament restaurat, únic a la comarca i un dels més interessants de l’època; representa diversos episodis de la vida de Maria dins el tipus anomenat dels set goigs (als set compartiments principals) amb el paral•lelisme de set escenes de la Passió (unes altres set taules). El bancal, amb figures d’apòstols i sants, es conserva des del segle XIX al Museu Episcopal de Vic. Ha estat atribuït a l’escola de Ramon Destorrents (un anomenat Mestre de Rubió) i els escuts amb cérvols dels Boixadors reiteradament repetits a la polsera el daten posteriorment al 1380, quan aquests adquiriren la jurisdicció del lloc. Ens explicaven l’estratègia que van fer servir els veïns - catalans únicament en la seva majoria - per salvar aquesta joia, de la follia d’estultícia que va ensenyorir-se de les anomenades “ forces progressistes “ en el trienni 1936-39.

Malgrat les adverses condicions climàtiques, el “ dream team “ del coneixercatalunya.blogspot.com , faria la seva feina abans d’asseure’s a donar bon compte d’un esmorzar de forquilla i ganivet a casa de l’Antonio Grau , al Restaurant Masia Castell de Rubió.


Tot plegat, la visita de Rubió i l’àpat que ens va preparar l’Antonio Grau, son experiències que us recomanem.

© Antonio Mora Vergés