divendres, 31 d’octubre de 2014

CAPELLA DEL SANT CRIST DEL CEMENTIRI DE SANT LLORENÇ SAVALL. VALLÈS OCCIDENTAL. CATALUNYA

Acompanyava al Josep Olivé Escarré al Cementiri de Sant LLorenç Savall; en una ocasió anterior ja havia retratat des de l'exterior la seva Capella advocada al Sant Crist:

http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2013/06/la-capella-neoromanica-del-cementiri-de.html

Podia en aquesta ocasió retratar la façana.


Malgrat que no podia accedir a l'interior , aconseguia a través del vidre polsós una imatge prou bona, dit sia en termes de visió, que no certament de qualitat tècnica.


I retratava també la inscripció que reforça l'afirmació que fèiem en el nostre primer article, en el sentit que la Capella es traslladava en ocasió d'eixamplar el Cementiri, i que les pedres de la primera Capella, servien per bastir la segona.


El Cementiri i la Capella no tenen la consideració de Patrimoni Històric i/o Artístic de Sant Llorenç Savall, això explicaria el fet que fa potser un parell de mesos desapareixia la campana, i farà dos anys les làpides de bronze (2) dels nínxols del Marquet, i una d'aram.


El robatori sacríleg és una variant del robatori en estat de necessitat que en la situació d'extrema misèria a què ens ha conduit l'estultícia i corrupció de les elits polítiques del REINO DE ESPAÑA, dissortadament comencen a ser el pa nostre de cada dia.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l'email coneixercatalunya@gmail.com

dijous, 30 d’octubre de 2014

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANTA MARIA DE VALLDEFLORS. TREMP. PALLARS JUSSÀ. LLEIDA. CATALUNYA

Santa Maria de Valldeflors era el limit de la sortida que feiem al Pallars jussà el Josep Olivé Escarré i l'Antonio Mora Vergés;Mossén Joan Antoni Mateo García, Rector de la Parròquia ens permetia retratar l'interior i fins ens encenia les llums.





La descripció tècnica explica que és una església de nau única, amb capelles laterals, fals creuer i absis semicircular, amb contraforts a l'exterior que li donen un aire gotitzant. En l'alçat de l'interior, el més remarcable és el contrast dels elements clàssics dels suports i les cobertes de creueria, no estranyes tanmateix a l'arquitectura catalana del segle XVII. L'interior conserva, malgrat la supressió del cor central de canonges , de l'orgue barroc que arranjava Frederick Stark Pearson (Lowell, Massachusetts, 5 de juliol de 1861 – RMS Lusitania, 2 de maig de 1915) l'any 1922, i la destrucció dels retaules durant els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes contra el Govern de la II República Española , part del mobiliari i la imatge de Santa Maria de Valldeflors, obra del segle XV, molt modificada.


El frontis, coronat per un gran entaulament que ressegueix els dos vessants de la teulada, és un ampli pany nu amb excepció de les obertures de l'òcul i la portalada, distribuïts en l'eix central. El portal, que du la data de 1642, és un arc de mig punt, flanquejat per parelles de columnes estriades d'ordre corinti sobre ampla socolada que, avançades sobre el pla del mur, sostenen un entaulament amb frontó circular trencat que s'obria a una fornícula, avui desapareguda.


L'obra de l'església no fou pròpiament enllestida fins que el 1908-9, s'acabà el campanar, projectat per l'arquitecte Roc Cot i Cot (Barcelona, 1865 - ibídem, 1909), en ubicar sobre el cos inferior quadrangular un de vuitavat, neomedievalista, desproporcionat a causa de l'alçada més reduïda que la del projecte original, i una glorieta de ferro que el corona.

dimecres, 29 d’octubre de 2014

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE L'ASSUMPCIÓ DE SANTA MARIA. CAPAFONTS. BAIX CAMP. TARRAGONA. CATALUNYA

Retratava des d'una perspectiva quasi inversemblant l' església parroquial de Capafonts . Topònim del qual ens diu la Generalitat de 'Barcelona' ; en la documentació antiga Capafontes (Segle XII), probablement del llatí CAPUT FONTIS ʻcap de la fontʼ, al·lusiu al origen del riu Brugent, la descripció tècnica ens explica que està estructurada en tres naus i creuer, coberta amb quatre trams de volta de canó amb llunetes a la nau central i braços del creuer, i d'aresta a les laterals i la cúpula situada sobre petxines al creuer. El cor és elevat, sobre arc carpanell. La façana és força simple. És de pedra tota arrebossada, destaca la fornícula amb una imatge situada sobre la porta d'accés i envoltada de motius avolutats. A sobre hi ha un rosetó i com a remat, un frontó triangular amb un petit òcul. A la zona dreta dels peus hi ha un campanar força elevat de base quadrada i tres cossos poligonals. L'altar major és dedicat a l'Assumpció de la Mare de Déu, amb un mural pintat al fresc que ocupa tot el pany de paret de l'absis obra del pintor alcoverenc Laureà Català, element artístic important. Actualment, també trobem el de Sant Abdon i Sant Senén , col·locats l'any 1984 en el lloc que antigament ocupava l'altar de la Mare de Déu dels Dolors


Santa Maria de Capafonts, al final del segle XV, era de col·lació de l'arquebisbe, fou església sufragània de Capafonts la de sant Esteve de la Febró. Segons l'inventari del 1924, l'església actual començà a bastir-se el 1800, acabant el 1820. Tot i això, la dovella de la porta principal duu la data de 1793. Tanmateix, la visita pastoral efectuada per l'arquebisbe Romualdo Mon i Velarde (1804-1816) l'any 1805 encara es féu a l'església vella. A l'església parroquial de Capafonts es conservava fins al 1936 la talla del segle XV de la Mare de Déu de Barrulles, d'alabastre policromat, procedent de l'ermita del mateix nom, que retratava el Josep Salvany Blanch, l'any 1923


Us deixo un enllaç als Goigs de la Mare de Déu de Barrulles.

dimarts, 28 d’octubre de 2014

SANTUARI DE LA MAREDEDÉU DE BELLERA. EL PALLARS JUSSÀ. LLEIDA. CATALUNYA. HOMENATGE AL MESTRE ENRIC SÀNCHEZ-CID

La Gemma Capdevila Ribes em feia arribar unes fotografies del santuari de la Marededéu de Bellera, amb les que completem l'article en el qual l'Enric Sànchez-Cid, ens comunicava que dona per acabada la seva eficient tasca en la divulgació del Patrimoni Català.




http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2014/10/adeu-siau-des-del-pallars-jussa.html

http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2014/10/santuari-de-la-marededeu-de-bellera-la.html

http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2014/10/esglesia-parroquial-de-sant-sebastia-de.html

http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2012/02/mare-de-deu-amb-el-fill-assegut-la-cama.html

http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2013/09/vilalba-dels-arcs-sant-pau-de-roquerola.html

http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2013/06/sant-joan-de-carratala-aitona-el-segria.html

http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2012/10/el-carreus-perforats-de-santa-margarida.html

http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2012/10/el-carreu-perforat-del-mas-duran-palau.html

http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2013/07/sant-salvador-de-torrebesses-el-segria.html

http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2013/06/sant-miquel-de-saranyana-ogern-bassella.html

http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2013/04/priorat-de-santa-maria-de-costoja.html

http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2012/09/el-carreu-foradat-de-sant-domenec-de.html

http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2012/08/sant-marc-de-llardecans-i-larcada-el.html

http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2012/08/celotipia-o-sindrome-de-mou_13.html

http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2012/08/santa-maria-del-grau-en-terme-de-fals.html

Valgui com a una petita mostra de la seva col·laboració en aquests blocs; amb el seu nom Enric Sànchez-Cid al cercador en podreu veure molts més.

Personalment trobaré a faltar els seus treballs, que són alhora amens, documentats i minuciosos.

http://issuu.com/enricsanchez-cid/docs/ermites_troglodites_

http://laveujovetv.cat/blog/?p=990

http://www.bergactual.com/2014/10/05/sant-cristofol-de-pasquets-la-coma-i-la-pedra-el-solsones

https://www.youtube.com/channel/UCN-AG1S2UoYxgJlseNcsYYA

https://www.google.es/webhp?sourceid=chrome-instant&ion=1&espv=2&ie=UTF-8#safe=off&q=Enric%20S%C3%A0nchez-Cid

http://books.google.es/books?id=kHK9P5i5ePEC&pg=PA5&lpg=PA5&dq=Enric+S%C3%A0nchez-Cid&source=bl&ots=QRtv-YWtqa&sig=QCUrNCM7EDUduKVGatUMymryOIo&hl=en&sa=X&ei=iW1PVIO6Lc7raKTvgMgO&ved=0CDAQ6AEwAzgK#v=onepage&q=Enric%20S%C3%A0nchez-Cid&f=false

Antonio Mora Vergés

FIGUEROLA D'ORCAU ' LA FONT DE L'AIGUA DE LA VIDA'. PALLARS JUSSÀ. LLEIDA. CATALUNYA

Crida l'atenció el sistema de proveïment d'aigua de boca que tenien a Figurerola d'Orcau fins ben entrada la PAX FRANQUISTA, les dones venien amb els càntirs, els coves i algun estri de la cuina, perquè aquí no tant sols hi trobaven aigua, dels deu canons de què disposa, quatre servien per rentar les verdures i aquesta mateixa aigua, després, a través de canalitzacions, regava els camps, la resta de canons feien una primera funció d'emplenar els càntirs, per passar tot seguit a a la part més estreta de la font, on els cavalls - i el bestiar en general - podien beure, continuava fins al safareig rodó, on es rentava la roba de les persones ' sanes' , i el darrer us es feia en el safareig quadrat on es rentava la roba dels malalts.


Em cridava l'atenció també - no volia però, tenir-ne un testimoni gràfic - la gran quantitat de cases enrunades al nucli antic, que palesen clarament la despoblació brutal d'aquesta comarca.

El Pallars jussà es sacrificava en benefici de la Catalunya 'costanera'; això esperonava l'abandó d'aquesta comarca que té una superfície de 1343,08 km² [ el Barcelonès té 144,72 km² , quasi una dècima part ] i no cal insistir gaire en la 'densitat demogràfica' , oi ?.

dilluns, 27 d’octubre de 2014

SANTUARI DE LA MARE DE DÉU DE LORETO. ULLDEMOLINS. PRIORAT. TARRAGONA. CATALUNYA

El Josep Salvany Blanch se'ns anticipava al Josep Olivé Escarré i a l'Antonio Mora Vergés, amb la visita que l'any 1921 feia al Montsant, topònim que deriva etimològicament del llatí monte sanctu ‘muntanya santa’.





Del Santuari de Nostra enyorsa de Loreto ens diu la fitxa tecnica, edifici d'una sola nau, sense capelles laterals, amb un cambril darrera de l'altar major, al qual s'accedeix per una porta a cada costat del presbiteri. En aquest indret hi ha cinc pintures de l'artista Teresa Ferrer de Sitges que perpetuen les ermites del terme i la parròquia de Sant Jaume. La volta arrenca d'un fris continu i és de mig punt amb llunetes. Els angles del presbiteri són rematats per petxines. La façana principal, que era totalment llisa, es va decorar amb esgrafiats el 1985. Els angles es troben reforçats per carreus. Un pòrtic de tres arcs de mig punt dóna accés a la porta principal, també de mig punt. Als laterals es disposen dues finestres i a la part superior una rosassa i un frontó triangular amb un rellotge al centre, per damunt del qual hi ha un campanar d'espadanya d'una sola obertura. L'any 1991 es començà a decorar amb pintures d'estil bizantí, de Juan Etxenique, Juan Francisco Echenique Celis, pintor i vitralista xilè ( Santiago 1949 ), fill de l'arquitecte i pintor Juan Echenique Guzmán, va seguir els passos del seu pare i va estudiar .Arquitectura i art a la Universitat Catòlica de Valparaíso entre els anys 1968 i 1972 Va ser alumne de Pere Millar i Eduardo Vilches i va tenir lliçons de pintura amb Adolfo Couve. Va viatjar a Europa on va estudiar pintura a l'Escola Massana de Barcelona, ​​Espanya ia la dècada dels vuitanta es va traslladar a França per aprendre iconografia i art litúrgic amb Bernard Frinking i Teologia Ortodoxa a l'institut Saint Serge de París, que representen episodis de la història de la Salvació.


El santuari va ser construït per devoció del poble el segle XVIII, damunt d'un edifici anterior del segle XVI, edificat per venerar-hi la imatge oblidada per un peregrí de Reus a principis d'aquell segle. La imatge fou treta en diverses rogatives i el 1685 es creà una confraria sota la seva advocació. L'any 1758 es planteja la nova construcció i les obres, dirigides pel mestre Pere Sans, s'iniciaren el 1762. El 1770 hi fou col·locat un retaule barroc que perdurà fins a l'any 1936, quan fou destruït en la Guerra Civil. La devoció a la Verge de Loreto és avui tan important com en altres temps i els cultes de la festa major del poble són en el seu honor.

La fotografia en blanc i negre ens permet copsar els ' beneficis' que la sedició dels militars feixistes contra el Govern de la II República Española, amb el recolzament de la Jerarquia Catòlica, excepció feta de l'Arquebisbe de Tarragona, comportaven al Patrimoni Col·lectiu.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l'email coneixercatalunya@gmail.com

diumenge, 26 d’octubre de 2014

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANTA MARIA DE VALLDEFLORS. TREMP. PALLARS JUSSÀ. LLEIDA. CATALUNYA

Santa Maria de Valldeflors era el limit de la sortida que feiem al Pallars jussà el Josep Olivé Escarré i l'Antonio Mora Vergés;Mossén Joan Antoni Mateo García, Rector de la Parròquia ens permetia retratar l'interior i fins ens encenia les llums.





La descripció tècnica explica que és una església de nau única, amb capelles laterals, fals creuer i absis semicircular, amb contraforts a l'exterior que li donen un aire gotitzant. En l'alçat de l'interior, el més remarcable és el contrast dels elements clàssics dels suports i les cobertes de creueria, no estranyes tanmateix a l'arquitectura catalana del segle XVII. L'interior conserva, malgrat la supressió del cor central de canonges , de l'orgue barroc que arranjava Frederick Stark Pearson (Lowell, Massachusetts, 5 de juliol de 1861 – RMS Lusitania, 2 de maig de 1915) l'any 1922, i la destrucció dels retaules durant els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes contra el Govern de la II República Española , part del mobiliari i la imatge de Santa Maria de Valldeflors, obra del segle XV, molt modificada.


El frontis, coronat per un gran entaulament que ressegueix els dos vessants de la teulada, és un ampli pany nu amb excepció de les obertures de l'òcul i la portalada, distribuïts en l'eix central. El portal, que du la data de 1642, és un arc de mig punt, flanquejat per parelles de columnes estriades d'ordre corinti sobre ampla socolada que, avançades sobre el pla del mur, sostenen un entaulament amb frontó circular trencat que s'obria a una fornícula, avui desapareguda.


L'obra de l'església no fou pròpiament enllestida fins que el 1908-9, s'acabà el campanar, projectat per l'arquitecte Roc Cot i Cot (Barcelona, 1865 - ibídem, 1909), en ubicar sobre el cos inferior quadrangular un de vuitavat, neomedievalista, desproporcionat a causa de l'alçada més reduïda que la del projecte original, i una glorieta de ferro que el corona.

dissabte, 25 d’octubre de 2014

SANT ESTEVE DE PARETS. VALLÈS ORIENTAL. CATALUNYA

Demanava a l'Antoni Calvo Uribe alguna fotografia de l'exterior de l'església parroquial de Parets del Vallès, advocada a Sant Esteve; la tinc vista i retratada, però en el seu moment no vaig fer l'article, i això perquè en massa ocasions el llegir ens fa perdre l'escriure, oi?


La descripció tècnica ens diu que és un edifici neoromànic. La nau central es desenvolupa a partir de l'absis del segle XIII, on neix el creuer que suporta el campanar. Té tres naus de volta d'aresta separades per arcs de mig punt i capelletes laterals de volta de canó. Els vint-i-dos capitells que separen les naus historien la vida de Crist. El campanar és quadrat per tres cossos separats per arcuacions llombardes; en el segon i en el tercer hi ha buits de mig punt.



Al centre de l'absis hi ha el retaule de Sant Esteve, realitzat per Frederic Marés i Deulovol , i l'arquitecte Francesc Folguera Grassi l'any 1947.

l' església fu consagrada l'any 1947, i venia a substituir a la vella, destruïda el 20 de Juliol de 1936, com un ' dany col·lateral' més de la sedició exitosa dels militars feixistes contra el Govern de la II República Española.


L'absis d'aquesta nova construcció és el mateix que el de l'anterior església i per tant data del segle XIII.

Fancesc Folguera Grassi va comptar amb la participació d'en Frederic Marès i Deulovol, i d'en Josep Obiols i Palau

divendres, 24 d’octubre de 2014

SANTA MARIA DE COVET. PALLARS JUSSÀ. LLEIDA. CATALUNYA

El Josep Salvany Blanch visitava aquest indret l'any 1920, aleshores com ara, l'interior estava buit, encara que certament en l'actualitat ho està més.



La descripció tècnica ens explica que Santa Maria de Covet, començada probablement cap al 1116, és coneguda per la seva portada esculpida, una de les més originals del romànic català, la porta és formada per arquivoltes en degradació, que descansen sobre dues columnes amb capitell per banda, i que estan esculpides amb figures d'àngels músics i monstres, combinades amb escenes de saltimbanquis. A un costat s'agrupen les figures de la Mare de Déu, sant Josep i Jesús, i a la dovella central hi ha la representació del Pecat original. Al timpà, dos àngels sostenen una màndorla amb el Crist en Majestat, acompanyat pels símbols de sant Mateu i sant Joan. La portada podria datar d'entre el 1150 i el 1160, i s'hi aprecia la influència dels tallers tolosans. Cal destacar també la decoració de ferro forjat dels batents de la porta, en què es repeteix un motiu geomètric a base de volutes, pensem que també ho devia ser l'any 1920.



l'edifici és de planta de creu llatina, d'una nau i tres absis semicirculars que s'obren en el transsepte. La nau és coberta per volta de canó apuntada, dividida en tres trams per dos arcs torals que descansen sobre columnes adossades amb capitells esculpits. A l'interior del mur septentrional, rebaixat mitjançant tres arquivoltes, s'obren dues petites portes que donen accés respectivament a la torre del campanar i a l'exterior. A l'altre costat, al mur de migdia, hi ha una columna adossada que correspondria a un nou arc toral, però que queda morta a nivell de la línia d'impostes. Cal destacar la galeria interior, oberta en el gruix del mur de ponent, sobre l'entrada, i que està formada per quatre arcs de mig punt sobre columnes. S'hi accedeix per dues escales de caragol situades dins els flancs de la façana. En aquesta galeria s'obre una gran rosassa a l'exterior, formada per arcuacions i columnetes radials. La decoració exterior és pràcticament nul·la, tret de la portada principal, que forma un cos avançat coronat per una cornisa plana sobre mènsules.



A Santa Maria si feien obres que vetllava - plena de pols - la rèplica de la imatge de la Mare i el Nen, que el 26 d'agost de 1989 , l'Associació d'amics de Covet lliuràva a la parròquia. L'original està al MNAC.

Vivien al Pallars jussà 20.485 l'any 1920 quan ho visitava el Josep Salvany Blanch; en el darrer cens del que es tenen dades, el de l'any 2009 eren només 13.840 els habitants censats, recuperant els valors demogràfics del segle XVIII.

Espanya potser va bé, Catalunya no de forma clara, i el Pallars jussà està en un procés imparable de regressió EN TOTS ELS ASPECTES.

dijous, 23 d’octubre de 2014

LA CAPELLA DEL SANT CRIST AL QUÈ FOU CEMENTIRI VELL DE TERRASSA.

L’Antoni Calvo Uribe publicava unes fotografies de la Capella del Cementiri Vell de Terrassa, del que ens explica la fitxa tècnica que s’alçava a darreries del segle XVIII , i que té un estil neoclassic, altres fonts ens diuen que té els seus orígens en un cementiri militar instal•lat al marge esquerre del torrent de Vallparadís als inicis del segle XIX, durant la guerra del Francès, que ben aviat com a conseqüència de la saturació del que hi havia a l’entorn de basílica del Sant Esperi va dedicar-se a usos civils. Ens agradarà aclarir les circumstancies en que s’aixecava, i si és possible qui en va ser el mestre d’obres, i/o l’enginyer/arquitecte encarregat a l’email coneixercatalunya@gmail.com



L’any 1964/65 fou clausurat i enderrocat, i en el seu emplaçament s’hi va construir un casal d’avis i una àrea enjardinada i d’esbarjo on les úniques restes del Cementiri Vell que subsisteixen són la capella i el monòlit de gres de forma troncopiramidal, assentat sobre una base també de pedra, de planta de creu grega de perfils arrodonits.

El pilar està dedicat a Jaume Jover, primer tinent d’alcalde, i el seu company de treball Valentí Alagorda, herois terrassencs morts en la defensa de la ciutat davant un escamot de carlins capitanejats pel general Joan Castell que, procedents de l’estació del Nord, arribaren a ocupar l’Ajuntament i que varen ésser rebutjats posteriorment.

La descripció tècnica ens diu la Capella és un edifici aïllat de planta rectangular bastit amb pedra de sauló. Presenta una nau quadrada coberta amb cúpula de maó i absis semicircular, a llevant, també de maó. La façana principal presenta una gran portalada flanquejada per dos columnes toscanes amb arquitrau, cornisa de maó, i frontó amb relleus estucats que representen unes ales desplegades. Està bastant deteriorat i manquen alguns elements ornamentals. Té una finestra semicircular a cada façana lateral.

Res se’ns diu de la seva advocació, que presumin fos la del Sant Crist; ho demanarem però al Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavin ).

Us deixo un enllaços molt interessants :

http://patmapa.gencat.cat/web/guest/patrimoni/arquitectura?articleId=HTTP://GAUDI_ELEMENTARQUITECTONIC_28175
http://recordsdeterrassa.wordpress.com/2008/10/08/el-cementiri-vell/
http://terrassainforma.com/2014/03/capella-del-cementiri-vell/


Rebia una fotografia de l'Arxiu Gavin , en el que em confirmen l'advocació al Sant Crist, d'aquesta Capella del fossar que el 14-XII-1969 era destruït per traslladar-lo a l'actual ubicació.

dimecres, 22 d’octubre de 2014

LA METAMORFOSI DE SANT GERVASI DE L'HERETAT DE LA GUÀRDIA. LA TORRE DE RIALB. BARONIA DE RIALB. LLEIDA. CATALUNYA

Advertia com en el cas de Santa Eulàlia de Pomanyons que s'alça damunt d'una base de material modern, això, i els acabats ' Walt Disney' en fan pensar en que també fou 'reconstruïda' quan s'alçava - en benefici de la Catalunya costanera - el pantà de Rialb, demanava ajuda a l'Arxiu Gavin, que em confirmava en les meves suposicions, no som gats però ja som vells, oi?.

La pàgina 'Oficial' de la Baronia de Rialb diu ; Ermita de Sant Girvés de la Torra del segle X, és una església d'estructura basilical amb tres naus cobertes amb voltes de canó, de perfil semicircular.


La porta, resolta amb arc de mig punt, conserva el llindar amb les traces d'obertura i tancament llises i sense ornamentació i han perdut els ràfecs originals, llevat dels absis, on es conserven fragments molt malmesos de la decoració, formada per un fris d'arcuacions llombardes.



La fixa tècnica de patrimoni diu ; edifici de planta basilical, gairebé amb tres naus cobertes amb volta de canó (més alta i ampla la central) i acaben a llevant, totes elles, amb un absis semicircular. La porta és d'arc de mig punt i s'obre a la façana sud. Els absis laterals tenen una finestra de doble esqueixada, el central, en té dues. A més, hi ha dues finestres en forma de creu, una a la façana de llevant i l'altre a ponent. Els murs són llisos, sense ornamentació. L'aparell, de carrerons, és molt uniforme i les voltes són de formigó de calç i de pedruscall. Es tracta d'una obra del segle XI que segueix els models llombards. Destaca, però, l'ús de la planta basilical dins d'un perímetre quadrat, ja que és una solució poc emprada.


En els segles XVI-XVII no hi ha documentació d'aquesta capella cosa que fa pensar que ja no tenia culte.

Ens agradarà tenir coneixement de l'arquitecte - que suposem el mateix que el de Santa Eulàlia de Pomanyons - que dirigia la ' reconstrucció.

El topònim de la casa ' La Guàrdia' indica clarament que es troba en un indret més elevat, com confirmava en continuar per la carretera en direcció al Pallars jussà.

dimarts, 21 d’octubre de 2014

CAPELLA DE SANT MIQUEL. CABRERA D’IGUALADA. L'ANOIA. CATALUNYA

Llegia que es trobava a la masia de can Torre (desapareguda), no tinc clar si es refereix a Can Torre, a la Capella de Sant Miquel, o ambdues; no tenia ocasió de retratar-la en la meva visita, perquè malgrat la petitesa del terme de 17,01 km², hi ha un rosari de petits nuclis:


Entitat de població:

Agullàdols
Ca la Fou
Cal Bota
Can Feixes
Can Formiga
Can Fuster
Can Gallego
Can Piquer
Can Ros
Canaletes
Castell de Cabrera, el
Guitza Nova, la
Guitza Vella, la
Mas Castells


La imatge i les dades son de la fitxa tècnica:

http://patmapa.gencat.cat/web/guest/patrimoni/arquitectura?articleId=HTTP://GAUDI_ELEMENTARQUITECTONIC_4254

Ermita romànica d'una sola nau de planta rectangular totalment llisa i sense decoració. Destaca la façana -en millor estat de conservació que la resta de l'edifici- de pedra llisa amb portada amb arc de mig punt i un petit rosetó. Acabament amb punta de dues vessants i un petit campanar, la mica de decoració que s'insinua a la façana fa que podem dir que es tractaria d'un romànic d'època avançada que ja entraria en contacte amb el gòtic.

Ens agradarà tenir més informació a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Oferim en aquesta ocasió l’especial incentiu de 1.000.000 de ‘gràcies catalanes’

El Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavin ) rebrà còpia d’aquesta entrada, i esperem - com sempre – la seva valuosa ajuda.

Rebia una fotografia des de l'Arxiu Gavin, d'aquesta Capella de Sant Miquel de Can Torre, datada el 8-II-1981, la tenen qualificada de ' sense culte'.


Com una presumpció 'iuris tantum' entenc doncs que l'afirmació de la fitxa tècnica feia referencia a Can Torre, i la Capella continua dempeus per donar testimoni de la ignomínia de les nostres autoritats 'culturals'.

Actualment la denominació del terme municipal és la de CABRERA D'IGUALADA

dilluns, 20 d’octubre de 2014

RECERCA AL SOLSONÈS. SANT PERE AD VINCULA DE CAN LLENA I DUOCASTELLA. NAVÉS

No disposa dissortadament Navés d’un Catàleg de Patrimoni, ni tampoc d’un Catàleg de masies, aquest fet no té cap altra justificació que l’extensió 145,3 km² del terme, i una població que a darreries de l’any 2.013 era de 267 habitants.

Demanarem informació a l’Ajuntament de les masies de Can Llena i de Duocastella perquè hi ha un interessant projecte d’editar uns goigs de la Capella de Sant Pere Ad Vincula.

Els amics de wikipedia tenen aquesta informació : Duocastella és una masia situada al municipi de Navès a la comarca del Solsonès. Va ser construïda l’any 1600 i al seu costat hi ha una masia anomenada "Cal Llena".

Hi ha una església anomenada "Sant Pere" en la que un dia a l'any es fa missa.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunyagmail.com

Possiblement també al Solsonès hi ha alguna persona que com l’amic Feliu Añaños i Masllovet ha fet amb el Moianès, hagi retratat la major de cases i masies, en cas afirmatiu voldríem saber la forma en que podem adreçar-nos-hi

Demanaren ajuda al Centre de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavín ) , a l’Antoni Chaparro, i ‘urbi et orbe’ a qualsevol persones a i/o entitat que ens doni un xic de llum en aquesta recerca.

Rebia una fotografia de l'Arxiu Gavin datada el 15-IV-1973, la denominació és ' Capella de Sant Pere de Duocastella', i òbviament en aquella data 'sense culte.


Continuem oberts a l'email coneixercatalunya@gmail.com a qualsevol aportació encaminada a permetre l'edició d'uns Goigs d'aquesta Capella.

diumenge, 19 d’octubre de 2014

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANT VICENÇ. CASTELLBISBAL. VALLÈS OCCIDENTAL.

Retratrava l'església parroquial de Castellbisbal, situada en un lloc central de la població, com la la seva homonima dita del ' Del Castell ¡ està advocada a a Sant Vicenç, la descripció tècnica ens diu que és un edifici de planta basilical, coberta amb voltes de creueria a l'interior i amb una teulada a doble vessant a l'exterior. Es tracta d'una obra en mur de mamposteria irregular amb les cantonades reforçades per carreus de mida més gran i ben disposats, que ha estat arrebossada posteriorment i pintada en color groc, deixant a la vista les cantonades i els marcs d'algunes obertures. L'orientació de l'edifici guarda la tradició de les esglésies amb l'absis orientat a llevant i la portalada principal a ponent. La capçalera de l'església és poligonal i es cobreix de forma independent amb una coberta vuitavada. A l'exterior mostra grans contraforts, que també han estat arrebossats, deixant a la vista només el seu vèrtex exterior. Aquests contraforts s'escauen sobre les capelles laterals que s'adossen a la nau central, descarregant el pes de la nau central que sobresurt considerablement en alçada respecte a les capelles.


La façana d'accés, a la plaça de l'església i un ull de bou superior són pràcticament els únics elements arquitectònics i decoratius que s'aprecien, donant com a resultat un edifici molt auster i senzill. La porta d'accés és adintellada i destaca, com a únic element decoratiu l'emmarcament en una estructura sobreafegida a la façana, formada per un portal amb dues columnes sobre bases quadrangulars, i un timpà triangular. El timpà es troba ocupat amb una moderna escultura representant el bust fins a mig cos de Sant Vicenç, amb els braços oberts vestit amb túnica, que s'adapta al marc arquitectònic representat pel timpà. El campanar, situat al costat esquerra, és de base quadrada, amb finestres d'arc ogival i coronament emmerletat.



L'interior de l'església - on no podiem accedir en aquesta ocasió - és fruit de la restauració efectuada a partir de l'any 1939, tot i que conserva de manera força íntegra els elements originals que es pogueren salvar. Interiorment l'església compta amb una nau única flaquejada per capelles a banda i banda. La coberta es realitza amb cinc de trams de volta a quatre vents separats entre si per arcs torals de diafragma. La pedra de la nervadura de les arcades, així com les claus de volta s'aprecia i destaca sobre l'arrebossat i pintura de les parets i voltes del sostre fet en color crema. L'absis es cobreix amb una volta estrellada amb nervadures que recauen sobre el mur de propi absis i finalitzen en culs de llàntia esculpits. Per ordre, de l'absis al cor, les claus de volta representen Sant Vicenç, Sant Pere, Sant Pau, Sant Joan Baptista, Sant Joan Evangelista i Sant Miquel Arcàngel. Als peus de l'església, sobre l'entrada s'ubica el cor, aixecat ja al segle XVI, al qual s'accedeix per una escala de cargol situada al cantó nord de l'edifici. El cor recau sobre una volta a quatre vents i es protegeix amb una barana de pedra obrada amb mètopes amb decoració vegetal esculpida que omplen l'espai entre els pilars. La il·luminació interior és força pobre i es realitza mitjançant el rosetó de la façana principal i dos finestrals de volta de mig punt als murs de l'absis. Els murs laterals sobre les capelles no compten amb finestres. Les capelles laterals han canviat diverses vegades les advocacions. Actualment destaquen al cantó nord de l'església les capelles de la Mare de Déu de Montserrat, la el Sant Crist, i la capella del Baptisteri. Al mur de migdia destaquen la Capella del Santíssim i la Immaculada. La Capella del Santíssim, situada a la dreta del presbiteri fou originalment la capella dedicada al Roser. A partir del 1877 fou reformada i ampliada per l'arquitecte Adrià Casademunt Vidal a fi de convertir-la en la capella del Santíssim, sent ornada amb les imatges del Lavatoris de Peus i el Sant Sopar realitzats per l'artista Miquel Carbonell. La decoració interior de les capelles es correspon a altars de factura moderna, que substitueixen als antics. El presbiteri es troba sobre elevat i presidit per una imatge de Crist Ressuscitat feta en bronze obra de l'artista Ricardo Boix Oviedo ( València 1905-1994 ).

Al ' Martiri dels Temples' ( Bisbat de Sant _Feliu de Llobregat ) trobava que Josep Ros i Ros (Martorell, 1885 - idídem, 1951) fou l'arquitecte encarregat de la reconstrucció o reedificació, desprès del conflicte belic que es generava per la sedició dels militars feixistes contra el Govern de la II República Española, amb l'aquiescència explicita de la Jerarquia catòlica, excepció feta del Venerable Arquebisbe de Tarragona i Cardenal de l’església catòlica romana, Francesc d’Assís Vidal i Barraquer (Cambrils, Baix Camp, 3 d’octubre de 1868 – Friburg, Suïssa, 13 de setembre de 1943). I, Rafael Solanic i Balius (Barcelona 1895 - 1990) escultor, fou l'autor de l'altar Major de Sant vicenç de Castellbisbal.

La crònica es podia fer gràcies a CM62 Informàtica de Castellar del Vallès, que em deixava un ordinador de 'cortesia' , quan el meu queia en acte de servei després d'una aferrissada resistència als hackers anticatalans i antidemocràtics que l'atacaven des de l'inici quasi del procés sobiranista, entenc que bàsicament pel fet d'escriure en català i de Catalunya.

Agrairem les vostres aportacions a l'email coneixercatalunya@gmail.com