dilluns, 30 de novembre de 2015

ANTIGUES ESCOLES DE LA GALERA. EDIFICI DE L’AJUNTAMENT I CENTRE D’INTERPRETACIÓ DE LA TERRISSA. EL MONTSIÀ. TARRAGONA. CATALUNYA

Des del coneixercatalunya.blogspot.com començàvem l’any 2015 amb el propòsit de recuperar – fins on sigui possible – la memòria de les escoles anteriors al que anomeno II feixisme ( Dictadura del general Franco ); NOMÉS en el curt període la II República Española s’obrien a Catalunya més de 16.000 centres, i prèviament la Mancomunitat de Catalunya activa entre 1914 i 1923/1925, va desenvolupar una gran activitat en els àmbits de l’educació i la cultura ; alguns tenen avui altres destinacions, públiques o privades, altres continuen servint al fi que els feia construir, i dissortadament molts son hores ara, només un trist record.

Pensava que seria una tasca senzilla perquè comptava tenir l’ajuda de les Administracions, i/o que trobaria almenys una persona per cada poble, vila o ciutat de Catalunya, interessada per aquests temes del patrimoni històric col•lectiu.

Ramon Salas i Ricomà (Tarragona, 1848-1926) va ser l’autor de l’ edifici de les Escoles Públiques de la Galera.



La descripció ens diu ; edifici de planta quadrada buit a la part central on hi ha l'escala d'accés als diferents pisos i dependències . La façana és tota de mamposteria ordinària sense arrebossar i totes les obertures , repartides de manera regular i ordenada menys les del segon pis que estan emmarcades amb carreus regulars de pedra. Les finestres del del segon pis i les línies ornamentals d'imposta estan realitzades amb maons.

Sobre la porta hi ha la data de construcció: 1906- i en part destacada hi ha un escut.

Actualment al lloc on hi havia les aules de nens i nenes, hi ha el Centre d'Interpretació de la Terrissa de la Galera, que disposa d'un dossier didàctic pensat per als nens i nenes d'educació primària, amb activitats per realitzar al mateix museu i a classe, abans i després de la visita, un dossier per al mestre i un conte que il•lustra la visita.





http://www.galera.altanet.org/turisme/terracota.php

Ens encanta que les entrades de Edificis Escolars anteriors a la dictadura franquista tinguin una gran acceptació, ens agradaria però, que es superes aquesta ‘admiració passiva’ i que des de cada poble, vila i ciutat de Catalunya, ens féssiu arribar imatges – actuals i/o d’arxiu – dels edificis escolars que existien abans de que els sediciosos feixistes encapçalats pel general Franco enderroquessin el govern LEGÍTIM de la II República.

Des de l’1 d’abril 1939 en que començava tècnicament el II feixisme ( dictadura de Franco ),fins als nostres dies, des de les administracions públiques, s’ha fet una tasca quina finalitat última és l’anorreament de Catalunya, si més no, en l’àmbit cultural, i molt concretament pel que fa a la documentació del patrimoni Històric i/o Artístic .

L’adveniment de la ‘ Democraciola’ , no ha suposat cap canvi substancial en aquesta ‘política’ , i és que l’oblit de la ‘petita història’ és un pas previ – i necessari – per assolir la fita proposada pel Ministerio de Incultura y Odio Racial, d’esborrar qualsevol identitat ‘diferenciada’; dissortadament ja per acció, ja per omissió, s’han afegit en aquesta tasca ‘miserable’, algunes administracions públiques ‘catalanes’; ocasionalment també l’església catòlica, i una munió de funcionaris i ciutadans del nostre país.

No ens cansem de recordar aquestes paraules "totes les causes justes del món tenen els seus defensors. En canvi, Catalunya només ens té a nosaltres". Lluís Companys i Jover (el Tarròs, municipi de Tornabous, 21 de juny de 1882 – Barcelona, 15 d'octubre de 1940), President de Catalunya, assassinat per la dictadora del general Franco.

En la nostra recerca us necessitem amics lectors; al vostre poble, vila, o ciutat, segur que hi havia una escola abans de la dictadura franquista.

Potser encara existeix, si és així feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si ara acull un servei públic diferent, o fins si és un edifici privat , feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si no existeix – enderrocar-les va ser considerat mèrit patriòtic en el segon feixisme ( dictadura franquista ) – busqueu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

És vital recuperar les imatges d’aquell passat, en fer-ho reivindiquem també la honestedat de tots els que van caure en defensa de la llibertat, la dignitat i la democràcia.

Fem una especial crida als Casals i Clubs d’Avis, tota vegada que els seus usuaris, poden recordar on eren els edificis de les escoles anteriors a la dictadura franquista.

Catalunya us estarà eternament agraïda.

Continuarem ,...

diumenge, 29 de novembre de 2015

CHÂTEAU DE PALOL DE REVARDIT. PLA DE L’ESTANY. GIRONA. CATALUNYA

L’existència d'aquest castell s’esmenta l’any 1076 , data que va lliurar la seva ànima al senyor el bisbe Bernat de Rochefort ( 1060-1076), dit a la pàgina web de l’ajuntament Bernat Bernat de Carcassona, fill de Cornellà del Terri i personatge d'una gran rellevància que es trobava de viatge per aquestes terres.

El castell era propietat dels senyors de Palol. Aquest llinatge es troba ja documentat a finals del segle XI en la persona de Dalmau Gausbert, succeint-se interrompudament fins que els Palol s'entronquen amb els Cruïlles-Sarriera, ben entrada ja a l'època moderna.

La descripció de patrimoni Gencat ens diu; li resta una massissa torre quadrada dels segles XV-XVI, utilitzada com a habitatge. De l'antic castell es conserva la torre principal, la porta adovellada d'accés principal situada al costat, i restes de muralles i dues torres. La torre principal és de planta rectangular, desenvolupada en diversos nivells i coberta de teula àrab de dos vessants. La part baixa dels seus murs exteriors presenten diverses espitlleres. Finestres emmarcades per carreus. Una d'elles presenta guardapols i àmpit emmotllurat de caràcter renaixentista. L'accés és fa per un forat a la muralla amb dovelles.

A la pàgina de l’ajuntament llegia ; actualment, d'aquest castell, en resten llenços de muralla i fragments de l'edifici principal. En destaca, però, la torre gòtica, quadrada, de considerable amplada i alçada que sobresurt davant mateix de l’església de Sant Miquel i que malgrat la seva austeritat és una construcció molt espectacular. Més separada hi ha una antiga torre circular que formava part d’aquest recinte.



La restauració es feia seguint els criteris de Walter Elias Disney (Chicago, 5 de desembre de 1901 - Los Angeles, 15 de desembre de 1966), i li atorga un marcat aire d’artificiositat.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

dissabte, 28 de novembre de 2015

ELS COL•LEGIS NOUS DE MOLLET DEL VALLÈS. EDIFICIS ESCOLARS ANTERIOR A LA DICTADURA FRANQUISTA

Des del coneixercatalunya.blogspot.com començàvem l’any 2015 amb el propòsit de recuperar – fins on sigui possible – la memòria de les escoles anteriors al que anomeno II feixisme ( Dictadura del general Franco ); NOMÉS en el curt període la II República Española s’obrien a Catalunya més de 16.000 centres, i prèviament la Mancomunitat de Catalunya activa entre 1914 i 1923/1925, va desenvolupar una gran activitat en els àmbits de l’educació i la cultura ; alguns tenen avui altres destinacions, públiques o privades, altres continuen servint al fi que els feia construir, i dissortadament molts son hores ara, només un trist record.

Pensava que seria una tasca senzilla perquè comptava tenir l’ajuda de les Administracions, i/o que trobaria almenys una persona per cada poble, vila o ciutat de Catalunya, interessada per aquests temes del patrimoni històric col•lectiu.

Trobava una imatge dels Col•legis Nous de Mollet del Vallès, i un article en el que s’aprofundeix en el coneixement de l’educació en aquesta població en el període la II República.
http://www.raco.cat/index.php/Notes/article/viewFile/23977/23811
http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1928/05/16/pagina-13/33260314/pdf.html?search=Inauguraci%C3%B3n+de+escuelas


Ens agradarà tenir noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com de l’autor d’aquest edifici escolar.

El Valenti Pons Toujouse, autor del bloc MODERNISME http://vptmod.blogspot.com.es/ em feia arribar un missatgem en el que em diu que l es Escoles Noves de Mollet del Vallès, al carrer Granada, són obra de Domènec Sugrañes i Gras, també escrit Domènech Sugranyes, (Reus, 12 de desembre de 1878 - Barcelona, 9 d'agost de 1938), anys 1925 a 1926

Des de l’1 d’abril 1939 en que començava tècnicament el II feixisme ( dictadura de Franco ), fins als nostres dies, des de les administracions públiques, s’ha fet una tasca quina finalitat última és l’anorreament de Catalunya, si més no, en l’àmbit cultural, i molt concretament pel que fa a la documentació del patrimoni Històric i/o Artístic .

L’adveniment de la ‘ Democraciola’ , no ha suposat cap canvi substancial en aquesta ‘política’ , i és que l’oblit de la ‘petita història’ és un pas previ – i necessari – per assolir la fita proposada pel Ministerio de Incultura y Odio Racial, d’esborrar qualsevol identitat ‘diferenciada’; dissortadament ja per acció, ja per omissió, s’han afegit en aquesta tasca ‘miserable’, algunes administracions públiques ‘catalanes’; ocasionalment també l’església catòlica, i una munió de funcionaris i ciutadans del nostre país.

No ens cansem de recordar aquestes paraules "totes les causes justes del món tenen els seus defensors. En canvi, Catalunya només ens té a nosaltres". Lluís Companys i Jover (el Tarròs, municipi de Tornabous, 21 de juny de 1882 – Barcelona, 15 d'octubre de 1940), President de Catalunya, assassinat per la dictadora del general Franco.

En la nostra recerca us necessitem amics lectors; al vostre poble, vila, o ciutat, segur que hi havia una escola abans de la dictadura franquista.

Potser encara existeix, si és així feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si ara acull un servei públic diferent, o fins si és un edifici privat , feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si no existeix – enderrocar-les va ser considerat mèrit patriòtic en el segon feixisme ( dictadura franquista ) – busqueu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

És vital recuperar les imatges d’aquell passat, en fer-ho reivindiquem també la honestedat de tots els que van caure en defensa de la llibertat, la dignitat i la democràcia.

Fem una especial crida als Casals i Clubs d’Avis, tota vegada que els seus usuaris, poden recordar on eren els edificis de les escoles anteriors a la dictadura franquista.

Catalunya us estarà eternament agraïda.

Continuarem ,...

divendres, 27 de novembre de 2015

ESGLÉSIA DE SANT SADURNÍ DEL CASTELL DE MEDINYÀ. GIRONÈS

Tenia ocasió de visitar l’església de Sant Sadurní del Castell de Medinyà, situada al costat de l'edifici principal del castell,i rodejadaq d'altres edificacions. Presenta un campanar de planta quadrada al que s'accedeix per una escala exterior, aquesta és la visió que en tenia Modest Prats i Domingo (Castelló d'Empúries, Alt Empordà, 1936 - Girona, 29 de març de 2014), rector de Medinyà i eminent filòleg.


La descripció de patrimoni Gencat ens explica que la nau és de planta rectangular i exteriorment presenta un absis poligonal amb un cos afegit al lateral. Les parets són de maçoneria i carreus a les cantonades. La façana principal havia estat esgrafiada – segons s’explica - i presenta un portal de pedra amb una fornícula superior sense imatge.


L’interior, extremadament senzill, està pintat en color clar, i ressalta damunt de l’altar l’estructura que permetia a la família titular seguir els oficis religiosos.



L'església és documentada des de l’1095, quan Dalmau Vidal deixà pel seu testament sacramental uns béns situats a la parròquia de Medinyà.

L'edifici fou refet l’any 1763. A la porta hi figura la següent inscripció: "Charitas me fecit 1763". Ocupa part del recinte casteller.

Durant la guerra napoleònica fou cremada la casa rectoral i l'arxiu parroquial.

Els francesos hi tingueren el seu quarter general durant el setge de Girona de 1809.

Durant la guerra 1936-39 el castell fou ocupat per l'exèrcit republicà, primerament per un destacament d'un caporal i quatre soldats i amb la retirada, durant pocs dies, per l'estat major de la base de sanitat.

En acabar el conflicte bèl•lic va esdevenirs presó militar, i s'hi instal•laren 1.000 presoners de l'exèrcit republicà que dormien a les golfes del castell i a les de l'església.

Aquests fets deixaren el castell en un estat deplorable i significaren la pèrdua de diferents objectes d'especial valor i de l'arxiu.

Medinyà va ser annexionat ‘ manu militari’ a Sant Julià de Ramis l’any 1972, i recuperava aquest any 2015 la seva condició de municipi. http://www.racocatala.cat/noticia/36944/medinya-sindependitza-sant-julia-ramis

l’advocació de Sant Sadurni, com la de Sant Martí, Santa Fe,... ens la portaven els francs que venien a lluitar al costat de les forces catalanes contra els invasors sarrains.

Res a veure però, entre aquells francs i els actuals ciutadans de la República Francesa.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

dijous, 26 de novembre de 2015

CAPELLA DE SANT ROC. LA BARATA. MATADEPERA. VALLÈS OCCIDENTAL

Blas Del Amo‎ publica una fotografia de la capella de Sant Roc de la Barata, al terme de Matadepera, al Vallès Occidental


Llegia a : http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=5823
Que Ramon Sorís i Joan Sorís, mestres d’obres foren els autors d’aquesta capella que es troba dins el recinte da La Barata, a la part més alta, hi ha una capella edificada l'any 1622. Consta d'una nau única amb transsepte i capçalera plana. La façana presenta portal rectangular flanquejat amb pilastres clàssiques que sostenen un entaulament recte.

El parament està decorat amb esgrafiats geomètrics. El revestiment de la façana està constituït per una capa continua d'arrebossat de morter de calç que, quant està destinada a contenir un acabat esgrafiat, requereix l'aplicació de diferents capes o mans sobreposades, amb l'elaboració d'un producte que en general pot semblar similar per a cada una d'elles, però amb dosificacions o granulometries variables en cada capa, amb una composició de l'àrid inferior a 2 mm de diàmetre, segons es tracti d'una capa de base o d'acabat, per tal d'aconseguir acabats diferents.

Un cop el revestiment ha endurit posseeix propietats impermeables i transpirables que contribueixen al bon comportament higromètric de la façana. Les característiques del material emprat permeten que el parament absorbeixi l'aigua de pluja, però, al seu torn, impedeix que aquesta la travessi i arribi a la paret, facilitant l'evaporació posterior. Al mateix temps que impedeix l'entrada d'aigua des de l'exterior, permet el trànsit del vapor d'aigua que es genera a l'interior de l'edifici cap a l'exterior.

Per a la realització dels esgrafiats, nom que deriva del verb italià "sgraffiare", amb el significat de rascar, es requereix una mà d'obra especialitzada i experimentada que aconsegueixi l'objectiu de refinament estètic buscat. Un cop estesa la darrera capa de morter i abans de l'enduriment del material, durant les primeres quatre hores posteriors a l'estesa, s'elimina part d'una o més capes d'acord amb el dibuix o disseny triat que s'ha traslladat al mur mitjançant plantilles, amb el que resulten les figures del relleu i la policromia.

Les eines de factura artesanal emprades en la manipulació del morter eren els punxons i les espàtules, i també les gúbies o culleretes per a buidar les parts de superfície més gran.

La dosificació apropiada del morter destinat als esgrafiats ha d'ajustar-se a una proporció en volum de 1,4 litres de sorra per cada litre de calç. La massa resultant un cop assecada pot arribar a tenir un resistència a compressió de 18 Kg/cm2.

Al capdamunt de la façana hi ha un campanar d'espadanya.

No trobava cap referència al Ferran Serra i Sala ‘ Ferdinandus’ (Barcelona 1905-. 1988), ni a cap restauració dels esgrafiats.

En demanava una imatge del interior al Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavin), i rebia una fotografia del 10-XII-1983, amb les dades de catàleg següents : Església de Sant Roc, La Barata, Matadepera, Vallès Occidental.


Sou pregats de fer les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

dimecres, 25 de novembre de 2015

IN MEMORIAM. ESCOLA AVE MARIA. L’ESCALA. L’EMPORDÀ SOBIRÀ. GIRONA. CATALUNYA

Des del coneixercatalunya.blogspot.com començàvem l’any 2015 amb el propòsit de recuperar – fins on sigui possible – la memòria de les escoles anteriors al que anomeno II feixisme ( Dictadura del general Franco ); NOMÉS en el curt període la II República Española s’obrien a Catalunya més de 16.000 centres, i prèviament la Mancomunitat de Catalunya activa entre 1914 i 1923/1925, va desenvolupar una gran activitat en els àmbits de l’educació i la cultura ; alguns tenen avui altres destinacions, públiques o privades, altres continuen servint al fi que els feia construir, i dissortadament molts son hores ara, només un trist record.

Pensava que seria una tasca senzilla perquè comptava tenir l’ajuda de les Administracions, i/o que trobaria almenys una persona per cada poble, vila o ciutat de Catalunya, interessada per aquests temes del patrimoni històric col•lectiu.

Trobava una imatge de l'escola catòlica Ave Maria (1914-1921) ubicada al carrer Progrés (actual Ave Maria) feta construir per l'hisendat local Josep Ximinis Guri Pepet Pata propietari del solar; aquesta escola esdevindria l’any 1921 l'escola pública de l'Escala fins l'estrena l’any 1936 de les escoles situades al Pedró (ara CEIP Empúries).
[Autor: Josep Esquirol (). Fons: Josep Esquirol (AME)]


Ens agradarà tenir noticia de l’autor aquest edifici, a l’email coneixercatalunya@gmail.com

http://www.xtec.cat/ceipempuries/l'escola/edifici/edifici.htm
http://historiaceipempuries.blogspot.com.es/
També del CEIP EMPURIES ens agradarà tenir noticia de l’autor aquest edifici, a l’email coneixercatalunya@gmail.com


El tema dels edificis escolars anteriors a la dictadura franquista suscita molt d’interès, ens agradaria però, que no fos únicament passiu, i que ens arribessin imatges de TOTS els pobles, viles i ciutats de Catalunya.
Des de l’1 d’abril 1939 en que començava tècnicament el II feixisme ( dictadura de Franco ), fins als nostres dies, des de les administracions públiques, s’ha fet una tasca quina finalitat última és l’anorreament de Catalunya, si més no, en l’àmbit cultural, i molt concretament pel que fa a la documentació del patrimoni Històric i/o Artístic .

L’adveniment de la ‘ Democraciola’ , no ha suposat cap canvi substancial en aquesta ‘política’ , i és que l’oblit de la ‘petita història’ és un pas previ – i necessari – per assolir la fita proposada pel Ministerio de Incultura y Odio Racial, d’esborrar qualsevol identitat ‘diferenciada’; dissortadament ja per acció, ja per omissió, s’han afegit en aquesta tasca ‘miserable’, algunes administracions públiques ‘catalanes’; ocasionalment també l’església catòlica, i una munió de funcionaris i ciutadans del nostre país.

No ens cansem de recordar aquestes paraules "totes les causes justes del món tenen els seus defensors. En canvi, Catalunya només ens té a nosaltres". Lluís Companys i Jover (el Tarròs, municipi de Tornabous, 21 de juny de 1882 – Barcelona, 15 d'octubre de 1940), President de Catalunya, assassinat per la dictadora del general Franco.

En la nostra recerca us necessitem amics lectors; al vostre poble, vila, o ciutat, segur que hi havia una escola abans de la dictadura franquista.

Potser encara existeix, si és així feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si ara acull un servei públic diferent, o fins si és un edifici privat , feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si no existeix – enderrocar-les va ser considerat mèrit patriòtic en el segon feixisme ( dictadura franquista ) – busqueu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

És vital recuperar les imatges d’aquell passat, en fer-ho reivindiquem també la honestedat de tots els que van caure en defensa de la llibertat, la dignitat i la democràcia.

Fem una especial crida als Casals i Clubs d’Avis, tota vegada que els seus usuaris, poden recordar on eren els edificis de les escoles anteriors a la dictadura franquista.

Catalunya us estarà eternament agraïda.

Continuarem ,...

dimarts, 24 de novembre de 2015

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANT MARTI. ALTAFULLA. TARRAGONÈS. CATALUNYA

L’església de Sant Martí d’Altafulla comparteix l’espai dalt del turó amb el Castell, representat encara la simbiosis perfecta entre el poder del cel i el de la terra.


Llegia que fou construïda entre 1701 i 1705, sobre les restes d'un temple anterior.

L'església de Sant Martí té una estructura de tres naus en planta de creu llatina, amb un creuer inscrit i un cimbori octogonal coronat amb cúpula. La façana, molt austera, s'obre amb un portal neoclàssic emmarcat amb pilastres estriades que té al seu damunt una fornícula amb la imatge de sant Martí de Tours. A la dreta de la façana s'alça el campanar de torre, inacabat.


De l'interior, molt malmès en els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco, contra el govern LEGÍTIM de la II República, en destaca la capella de Sant Isidre i la del Santíssim, aquesta amb un retaule barroc de l'any 1745 obra de l'escultor reusenc Josep Vila i del daurador vallenc Francesc Morales.
No podíem accedir al seu interior el dia de la nostra visita, com ho va fer la que seria Senyora de Meirás, Carmen Polo i Martínez-Valdes (Oviedo, Astúries, 11 de juny de 1900 - Madrid, 6 de febrer de 1988). Francis Franco [Francisco Franco i Martínez-Bordiú (Palau Reial del Pardo, 9 de desembre de 1954] va contreure matrimoni el 18 de desembre de 1981 amb Maria de Suelves i Figueroa (* Lima, 22.08.1957) , descendent de Francesc de Paula de Borbó i Castellví. Amb ella va tenir dos fills, Francisco Franco de Suelves nascut el 30 de novembre de 1982, i Juan José Franco de Suelves nascut el 29 de setembre de 1985, tots dos a Madrid. La parella es va divorciar en 1992.

M’expliquen que el sàtrapa però, no va visitar mai el Castell.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

dilluns, 23 de novembre de 2015

ESGLÉSIA DE SANT FERMÍ. ANTIGA COLÒNIA SALVADOR TORRAS DOMÈNECH. FLAÇÀ. GIRONÈS

Llegia que des de fa segles a Flaçà es venera la imatge de Sant Fermí, patró de Pamplona.

El punt àlgid d’aquesta devoció, s’assolia el 10 de desembre de 1678, quan segons s'explica en una crònica que es guarda a l'Arxiu Parroquial, arribaren a Flaçà algunes relíquies regalades pel municipi de Pamplona; en els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes, encapçalats pel general Franco, contra el govern LEGÍTIM de la II República, aquestes relíquies van desaparèixer.

L'any 1945 l'arquitecte Pere Benavent de Barberà i Albelló (Barcelona, 8 d'agost de 1899 - ibídem, 12 de setembre de 1974), directori i gerent en aquells moments de la Paperera Torras, realitzà una important reforma a la capella, allargant-la pel cantó del absis.

Aquestes obres es realitzaren paral•lelament a la construcció de la Colònia, per adaptar l'antiga ermita a les noves necessitats.

La descripció de patrimoni Gencat ens explica que Sant Fermí és un edifici de planta rectangular amb absis. A la façana principal, rematada per un campanar d'espadanya, s'hi obra la porta d'entrada amb marc de pedra i llinda plana, en la qual hi ha esculpida la data de 1579 i un dibuix amb tres creus representant un calvari. En aquesta façana hi ha adossat un porxo a dues aigües amb cairats i sostinguda per tres columnes de carreus e pedra amb basament i capitell molt senzills. Sobre la porta d'entrada hi ha fornícula, amb un arc de mig punt, que conté una imatge mutilada de fusta del sant.



La Colònia Salvador Torras Domènech, es va inaugurar el 12 de maig de 1946, i va deixar de ser oficialment una colònia dependent de la fàbrica cap a l'any 1982.

No retratava els edificis de la guarderia escola, no tant perquè està abandonada i ha començat la fase d'enderroc, com pel fet que des del coneixercatalunya@gmail.com treballem des de gener d’aquest any 2015 els edificis escolars anteriors a la dictadura franquista, i l’any 1946 totes les bones persones estaven fins al capdamunt dels AÑOS TRIUNFALES del sàtrapa. Casi tant com dels ‘brots verds’ dels seus hereus i successors.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

diumenge, 22 de novembre de 2015

IN MEMORIAM ESCOLES PÚBLIQUES DE SANTA BÀRBARA. EL MONTSIÀ. TARRAGONA. CATALUNYA

Des del coneixercatalunya.blogspot.com començàvem l’any 2015 amb el propòsit de recuperar – fins on sigui possible – la memòria de les escoles anteriors al que anomeno II feixisme ( Dictadura del general Franco ); NOMÉS en el curt període la II República Española s’obrien a Catalunya més de 16.000 centres, i prèviament la Mancomunitat de Catalunya activa entre 1914 i 1923/1925, va desenvolupar una gran activitat en els àmbits de l’educació i la cultura ; alguns tenen avui altres destinacions, públiques o privades, altres continuen servint al fi que els feia construir, i dissortadament molts son hores ara, només un trist record.

Pensava que seria una tasca senzilla perquè comptava tenir l’ajuda de les Administracions, i/o que trobaria almenys una persona per cada poble, vila o ciutat de Catalunya, interessada per aquests temes del patrimoni històric col•lectiu.

Trobava imatges d’aquelles escoles que s’enderrocaven els anys 1986/1987, aixecant-se en el mateix lloc l’actual edifici. http://laplanaradio.cat/12032012/enguany-es-compleixen-25-anys-de-les-%E2%80%9Cnoves-escoles%E2%80%9D/


Cap dada de l’autor d’aquella ‘ bella escola’ , sou pregats de fer-nos-ho saber a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Des de l’1 d’abril 1939 en que començava tècnicament el II feixisme ( dictadura de Franco ), fins als nostres dies, des de les administracions públiques, s’ha fet una tasca quina finalitat última és l’anorreament de Catalunya, si més no, en l’àmbit cultural, i molt concretament pel que fa a la documentació del patrimoni Històric i/o Artístic .

L’adveniment de la ‘ Democraciola’ , no ha suposat cap canvi substancial en aquesta ‘política’ , i és que l’oblit de la ‘petita història’ és un pas previ – i necessari – per assolir la fita proposada pel Ministerio de Incultura y Odio Racial, d’esborrar qualsevol identitat ‘diferenciada’; dissortadament ja per acció, ja per omissió, s’han afegit en aquesta tasca ‘miserable’, algunes administracions públiques ‘catalanes’; ocasionalment també l’església catòlica, i una munió de funcionaris i ciutadans del nostre país.

No ens cansem de recordar aquestes paraules "totes les causes justes del món tenen els seus defensors. En canvi, Catalunya només ens té a nosaltres". Lluís Companys i Jover (el Tarròs, municipi de Tornabous, 21 de juny de 1882 – Barcelona, 15 d'octubre de 1940), President de Catalunya, assassinat per la dictadora del general Franco.

En la nostra recerca us necessitem amics lectors; al vostre poble, vila, o ciutat, segur que hi havia una escola abans de la dictadura franquista.

Potser encara existeix, si és així feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si ara acull un servei públic diferent, o fins si és un edifici privat , feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si no existeix – enderrocar-les va ser considerat mèrit patriòtic en el segon feixisme ( dictadura franquista ) – busqueu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

És vital recuperar les imatges d’aquell passat, en fer-ho reivindiquem també la honestedat de tots els que van caure en defensa de la llibertat, la dignitat i la democràcia.

Fem una crida molt especial als Casals i Club d’Avis de Catalunya, entre els seus associats hi ha encara moltes persones que recorden perfectament on era l’escola abans de la dictadura franquista.
Catalunya us estarà eternament agraïda.

Continuarem ,...

dissabte, 21 de novembre de 2015

ESGLÉSIA DE SANTA MARIA. FERRAN. TARRAGONA. CATALUNYA

Els amics de Pobles de Catalunya, son els únics que tenen alguna cosa publicada a la xarxa d’aquesta església advocada a Santa Maria al nucli de Ferran, adscrit avui al terme de Tarragona.

La seva descripció ens diu ; església construïda l'any 1800. La seva situació entre mitgeres fa que des d'un carrer es vegi només la portada i des del carrer paral•lel la capçalera amb el campanar. La porta és d'arc rebaixat emmarcada per dues pilastres i una cornisa, damunt la qual hi ha una fornícula envoltada d'una motllura acampanada. Més amunt hi ha dues finestretes quatrilobulades . El campanar és octogonal, amb quatre costats oberts i quatre cecs.



No trobava cap persona, i no podia accedir al interior del temple.

Cap dada del mestre d’obres i/o arquitecte autor d’aquest temple, sou pregats de fer-nos saber a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Feia recompte d’algunes de les publicacions digitals en les que vaig publicant :

http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/ 2.900

http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/ 3.125

http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/ 3.529

http://relatsencatala.cat/autor/antonio-mora-verges/81299 5.301 Relats

http://www.guimera.info/wordpress/coneixer/

http://www.naciodigital.cat/manresainfo/noticies/105

Ens queden molts edificis escolars de Catalunya, anteriors a la dictadura franquista per ‘editar’.

Ens queden moltes cases de mèrit – en tots els possibles estils arquitectònics – per retratar i publicar.

Ens queden esglésies, ermites i capelles.

Ens queden racons, arbres i arbredes, fonts, coves, ...

Son tantes les coses a ‘viure’ que ens caldrà comptar amb la vostra ajuda per poder-los fer públics.

El nostre email és coneixercatalunya@gmail.com esperem la col•laboració de tothom.

Antonio Mora Vergés

ESGLÉSIA DE SANT VICENÇ I SANTA MARGARIDA DE RUPIÀ. L’EMPORDANET. GIRONA. CATALUNYA

L'església de Sant Vicenç és un edifici de grans dimensions, de planta rectangular amb absis poligonal i cor als peus, situada en un espai dit Plaça d’Amunt, retratar-la és un autèntic mal de cap, llevat està clar que tinguin un dron, o possibilitats de fer una fotografia aeria.



Llegia que a l'interior – tancat i inaccessible el dia de la nostra visita - té una sola nau, amb 3 capelles a cada costat; la nau es cobreix amb volta de creueria. La façana principal presenta una estructura simètrica. La porta d'accés, rectangular, es troba decorada amb elements d'inspiració clàssica: pilastres d'emmarcament, tríglifs i mètopes amb relleus a la llinda, i frontó trencat amb 3 pinacles descoronament. Damunt la porta hi ha una obertura circular resseguida per una motllura senzilla. La façana , on es poden veure encara restes d'esgrafiats, mostra un coronament sinuós . el campanar, que s'aixeca a la banda esquerra, té base quadrada i cos superior octogonal , on s'obren quatre finestres ogivals. L'interior es cobreix amb volta de creueria. El conjunt es corona amb barana de balustres i un cos superior.

El sostre demogràfic s’assolia l’any 1857 amb 492 veïns, encara que al cens de 1717 eren ja 415 les persones residents, això va ser la causa de les obres a l’església al segle XVIII, quan es duia a terme la construcció de la nova façana i del campanar, barrocs, així com de la darrera capella, realitzada ja en estil neoclàssic.

Es tancava l’any 2014 amb 246 habitants, s’ha perdut un 50% de la població, fet extremadament greu en un indret proper al mar, carregat d’història i amb una natura ubèrrim. Si Catalunya assoleix la llibertat nacional haurà de respondre ràpidament al repte de la distribució territorial de la seva població.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

divendres, 20 de novembre de 2015

CASTELL DELS ICART. AJUNTAMENT DE TORREDEMBARRA. TARRAGONÈS. CATALUNYA

Llegia a patrimoni Gencat; situat a la plaça del Castell de Torredembarra i actual seu de l'Ajuntament, el Castell dels Icart és un edifici de planta quadrada (30 x 30 metres en planta), més de 12 metres d'alçada i amb baluards atalussats a cadascuna de les seves cantonades, dos d'ells molt destruïts. Fou edificat entre el 1560 i el 1670 per la família homònima, antics senyors de la vila, segons J.F. Cabestany Fort , damunt d'un anterior castell medieval. En un document del 1057, els comtes de Barcelona, Ramon Berenguer I i Almodis, concediren la quadra de Clarà a favor de Guitard, Prolionisc i Ol•lomar, amb l'obligació de construir-hi una torre de pedra i calç i una fortalesa a la part baixa del terme. Per alguns autors aquesta torre fou la gènesi de la vila de Torredembarra, on es bastiria el castell vell, que fou residència dels senyors del lloc fins que els Icart construïren el nou castell-palau, conservat fins avui. L'actual edifici està construït sobre un sòcol en tal•lus i la seva porta d'accés de la façana principal està emmarcada per dues columnes d'estil àtic a cada costat. Les fustes de les columnes tenen decoració geomètrica i vegetal molt petita. L'arc de coronament és adintellat, la cornisa està partida i el frontó és corb i molt guarnit. Al timpà hi hagué una placa que en l'actualitat ha desaparegut. Al pis noble podem observar cinc finestres adintellades que mantenen la simetria de tot el conjunt. Damunt de la cornisa existeix un altre pis d'obra de tàpia que possiblement es construí al segle XVII ja que no apareix en els dibuixos originals de mitjan segle XVII. A l'interior de l'edifici trobem un pati central quadrat -actualment el vestíbul de l'Ajuntament-, rodejat d'arcs de mig punt amb casetons i dels del que podem accedir a semisoterranis (bodega, capella, etc). L'escala principal és molt àmplia, amb dues portes d'accés als salons. Les ales d'accés es cobreixen amb una volta d'aresta de maons. En estat semiruïnós fins a finals de la dècada dels noranta del segle passat, actualment es troba totalment restaurat segons projecte de l'arquitecte Xavier Olivé, i com hem dit, és la seu de l'Ajuntament de Torredembarra i un dels millors exemples renaixentistes de la comarca. L'any 1998, amb motiu de la restauració de l'edificació per ubicar-hi l'Ajuntament, es realitzà una intervenció de control de les rases que es practicaren per reforçar l'estructura. En aquesta intervenció no es documentaren restes arqueològiques. Desconeixem en quin estat es pot trobar el castell medieval, ja que les construccions i restauracions posteriors impedeixen observar les restes originals.


S'emmarca dins de l'escola arquitectònica coneguda com del Camp de Tarragona a la qual va pertànyer Pere Blai (Barcelona 1553 - 1620), mestre d'obres i autor del Palau de la Generalitat.


Ens agradarà tenir noticia de l’advocació que tenia la capella del Castell dels Icart, sou pregats de fer-nos-ho saber a l’email coneixercatalunya@gmail.com

dijous, 19 de novembre de 2015

ESGLÉSIA DE SANT JOAN DE FOIXÀ. L’EMPORDANET. GIRONA. CATALUNYA

Retratava – no sense dificultats – l’església parroquial de Foixà, advocada a Sant Joan, la descripció de patrimoni Gencat, ens diu edifici d'una nau, capçalera semicircular i capelles laterals . la nau coberta amb volta apuntada -sense creuria- amb arcs torals de la mateixa forma; el presbiteri presenta creueria amb escultura a ma clau i impostes de les nerviacions. La decoració esculpida es repeteix a les impostes dels arcs torals i a la creueria del cor, amb temes de sants, animals i fullatge. Al frontis hi ha la portada, amb arquivoltes apuntad3es en degradació, llinda i timpà; frisos esculpit amb fullatge i amb personatges i animals fabulosos. Sobre la façana es dreça un cloquer d'espadanya i tota la part alta de l'edifici és sobre pujada per un terrabastall, antiga obra de fortificació. L'edifici es construït amb grans pedres desbastades i carreus escairats a les cantonades; els murs són coberts d'arrebossat.


L'església de Sancti Iohannis de Fuxano l'any 1058 fou restituïda per la comtessa Ermessenda de Barcelona-Girona al bisbe Berenguer de Girona.

En documents dels segles XIII i XIV és citada com a parroquial.

Espero amb ànsia noticies de la data i autor de l’edifici de les escoles públiques des de l’Ajuntament de Foixà

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

dimecres, 18 de novembre de 2015

LES ESCOLES PUBLIQUES DE MONT-ROIG ANTERIORS A LA DICTADURA FRANQUISTA. CASA DE CULTURA AGUSTÍ SARDÀ LLABERIA. EL CAMP JUSSÀ DE TARRAGONA. CATALUNYA

Des del coneixercatalunya.blogspot.com començàvem l’any 2015 amb el propòsit de recuperar – fins on sigui possible – la memòria de les escoles anteriors al que anomeno II feixisme ( Dictadura del general Franco ); NOMÉS en el curt període la II República Española s’obrien a Catalunya més de 16.000 centres, i prèviament la Mancomunitat de Catalunya activa entre 1914 i 1923/1925, va desenvolupar una gran activitat en els àmbits de l’educació i la cultura ; alguns tenen avui altres destinacions, públiques o privades, altres continuen servint al fi que els feia construir, i dissortadament molts son hores ara, només un trist record.

Pensava que seria una tasca senzilla perquè comptava tenir l’ajuda de les Administracions, i/o que trobaria almenys una persona per cada poble, vila o ciutat de Catalunya, interessada per aquests temes del patrimoni històric col•lectiu.

El Valentí Pons Toujouse, autor del bloc MODERNISME, http://vptmod.blogspot.com.es/ em feia arribar un email amb dues fotografies de les Escoles Públiques de Mont-roig anteriors a la dictadura franquista, obra de l arquitecte Ramon Salas i Ricomà (Tarragona, 1848-1926) , datades l’any 1910, amb l’estètica ‘tradicional’ de l’època, en un extrem la banda dels nens i en l'altre, la de les nenes.



Agustí Sardà i Llaveria (Mont-roig del Camp, Baix Camp, 1836 - Madrid, 1913), pedagog, advocat i polític català, des del seu càrrec de senador per la província de Tarragona, fomentà l'establiment d'escoles noves a la seva comarca, entre elles, la que és avui Casa de Cultura Agustí Sardà i Llaberia.

Havia demanat informació a l’Ajuntament de Mont-roig, i desesperava ja de rebre-la.

Trobava un enllaç que donava un xic més d’informació sobre aquest edifici i la seva història :
http://cemont-rogencs.blogspot.com.es/2012/07/un-passeig-historic-per-les-escoles-de.html

Ens manquen encara imatges i dades del col•legi de les monges carmelites i de les escoles rurals del Mas d’en Romeu i de les Pobles.

Amb tots els entrebancs que pugueu imaginar-vos havíem publicat 342 entrades a : http://issuu.com/home/publications , tota aquesta informació és d’us lliure, i hauria de ser la base per fer una veritable història de l’ensenyament a Catalunya.

Ens cal fer un ‘exercici de bona memòria’ i recordar que des de l’1 d’abril 1939 en que començava tècnicament el II feixisme ( dictadura de Franco ), fins als nostres dies, des de les administracions públiques, s’ha fet una tasca quina finalitat última és l’anorreament de Catalunya, si més no, en l’àmbit cultural, i molt concretament pel que fa a la documentació del patrimoni Històric i/o Artístic .

L’adveniment de la ‘ Democraciola’ , no ha suposat cap canvi substancial en aquesta ‘política’ , i és que l’oblit de la ‘petita història’ és un pas previ – i necessari – per assolir la fita proposada pel Ministerio de Incultura y Odio Racial, d’esborrar qualsevol identitat ‘diferenciada’; dissortadament ja per acció, ja per omissió, s’han afegit en aquesta tasca ‘miserable’, algunes administracions públiques ‘catalanes’; ocasionalment també l’església catòlica, i una munió de funcionaris i ciutadans del nostre país.

Costa trencar aquesta ‘inèrcia perniciosa’ , però, no ens cansem de recordar aquestes paraules "totes les causes justes del món tenen els seus defensors. En canvi, Catalunya només ens té a nosaltres". Lluís Companys i Jover (el Tarròs, municipi de Tornabous, 21 de juny de 1882 – Barcelona, 15 d'octubre de 1940), President de Catalunya, assassinat per la dictadora del general Franco.

Sou pregats d’afegir-vos a la nostra recerca i publicar directament a la pàgina https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts les imatges dels edificis escolars de la població on residiu, o si les identifiqueu als llocs que aneu de visita, i/o fer-nos-les arribar a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Catalunya us en deurà una.

dimarts, 17 de novembre de 2015

ESGLÉSIA DE SANT JAUME. SANT POL DE LA BISBAL D’EMPORDÀ. L’EMPORDANET. GIRONA

El temple de Sant Pol de la Bisbal, actualment dedicat a Sant Jaume, és un edifici romànic probablement bastit durant la segona meitat del segle XI i documentat des del 1279. Durant els segles XVIII-XIX - amb els diners d’Amèrica - l'església fou objecte d'importants reformes, que van alterar la seva estructura original.

La descripció de patrimoni Gencat ens diu que en el seu origen era un edifici de tres naus amb tres absis semicirculars. Actualment només se'n conserven dues naus i dos absis, i encara amb moltes modificacions. La part més remarcable de l'edifici és la portalada, situada a ponent; té un arc de mig punt sobre impostes que, al seu torn, formen el cimaci dels dos capitells laterals sostinguts per columnes i dels qual arrenca un altre arc rebaixat situat a un nivell inferior de l'anterior. Les columnes són més curtes que la porta, i els capitells presenten decoració escultòrica.



No trobava cap dada de l’autor dels esgrafiats, sou pregats de fer-nos-ho saber a l’email coneixercatalunya@gmail.com

M’explicaven que no hi havia escola en aquest nucli, i que la quitxalla ja abans de la dictadura franquista s’havia de desplaçar fins a la Bisbal d’Empordà.

dilluns, 16 de novembre de 2015

ESCOLA DE LA COLÒNIA VIDAL. PUIG-REIG. EL BERGUEDÀ

Des del coneixercatalunya.blogspot.com començàvem l’any 2015 amb el propòsit de recuperar – fins on sigui possible – la memòria de les escoles anteriors al que anomeno II feixisme ( Dictadura del general Franco ); NOMÉS en el curt període la II República Española s’obrien a Catalunya més de 16.000 centres, i prèviament la Mancomunitat de Catalunya activa entre 1914 i 1923/1925, va desenvolupar una gran activitat en els àmbits de l’educació i la cultura ; alguns tenen avui altres destinacions, públiques o privades, altres continuen servint al fi que els feia construir, i dissortadament molts son hores ara, només un trist record.

Pensava que seria una tasca senzilla perquè comptava tenir l’ajuda de les Administracions, i/o que trobaria almenys una persona per cada poble, vila o ciutat de Catalunya, interessada per aquests temes del patrimoni històric col•lectiu.

Edifici destinat a l'escola-convent per a noies de la colònia tèxtil Vidal de Puig-reig, obra de l'arquitecte Alexandre Maria Tintoré Oller , del que ens agradarà tenir noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com, del lloc i data del seu naixements i traspàs

En algun lloc es cita erròniament a l’arquitecte Joan Vives Figuerola, del que també ens agradarà tenir noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com, del lloc i data del seu naixements i traspàs

La descripció tècnica ens diu; que en aquest edifici es barregen formes del classicisme amb materials moderns i d'arrel popular, com el maó i el ciment o les rajoles. Cabria destacar a la façana principal la porta d'entrada, que reflecteix aquest eclecticisme, com a l’eix de simetria de l’edifici i, a banda i banda d’aquesta, les filades de finestres, en forma d’arc de mig punt a la planta superior i rectangulars a la planta baixa, totes amb porticons de fusta.



La major part de la mà d'obra de les fàbriques tèxtils era femenina. Per això disposava d'una residència per a noies, regentada per religioses, on se'ls donava també la formació que en aquella època es considerava adequada per a les noies.

Des de l’1 d’abril 1939 en que començava tècnicament el II feixisme ( dictadura de Franco ), fins als nostres dies, des de les administracions públiques, s’ha fet una tasca quina finalitat última és l’anorreament de Catalunya, si més no, en l’àmbit cultural, i molt concretament pel que fa a la documentació del patrimoni Històric i/o Artístic .

L’adveniment de la ‘ Democraciola’ , no ha suposat cap canvi substancial en aquesta ‘política’ , i és que l’oblit de la ‘petita història’ és un pas previ – i necessari – per assolir la fita proposada pel Ministerio de Incultura y Odio Racial, d’esborrar qualsevol identitat ‘diferenciada’; dissortadament ja per acció, ja per omissió, s’han afegit en aquesta tasca ‘miserable’, algunes administracions públiques ‘catalanes’; ocasionalment també l’església catòlica, i una munió de funcionaris i ciutadans del nostre país.

No ens cansem de recordar aquestes paraules "totes les causes justes del món tenen els seus defensors. En canvi, Catalunya només ens té a nosaltres". Lluís Companys i Jover (el Tarròs, municipi de Tornabous, 21 de juny de 1882 – Barcelona, 15 d'octubre de 1940), President de Catalunya, assassinat per la dictadora del general Franco.

En la nostra recerca us necessitem amics lectors; al vostre poble, vila, o ciutat, segur que hi havia una escola abans de la dictadura franquista.

Potser encara existeix, si és així feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si ara acull un servei públic diferent, o fins si és un edifici privat , feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si no existeix – enderrocar-les va ser considerat mèrit patriòtic en el segon feixisme ( dictadura franquista ) – busqueu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

És vital recuperar les imatges d’aquell passat, en fer-ho reivindiquem també la honestedat de tots els que van caure en defensa de la llibertat, la dignitat i la democràcia.

Catalunya us estarà eternament agraïda.

Continuarem ,...

diumenge, 15 de novembre de 2015

UN TOMB PEL MUSEU DE L’ACORDIÓ D’ARSÈGUEL.L’URGELL SOBIRÀ. LLEIDA. CATALUNYA

L’Artur Blasco i Giné ( Barcelona 1933 ), va exercir professionalment com a biòleg fins a la seva jubilació, i com investigador i divulgador del folklore fins al dia que el bon Déu el cridi a la seva vora per escoltar-lo tocant algun dels seus estimats acordions diatònics.
http://www.ccma.cat/premsa/artur-blasco-a-savis/nota-de-premsa/2695921/
http://www.rubricaeditorial.cat/memoriaassociativa/artur-blasco-i-gine-traieu-de-les-golfes-els-vells-acordions/
https://sortactual.wordpress.com/tag/tradicions/
http://grups.blanquerna.url.edu/m46/catalans/acordio.htm
http://www.ccfundacions.cat/fundacions/fundacio-artur-blasco-per-a-la-recerca-i-divulgacio-de-la-cultura-popular-i-tradicional-d


El Joan Vives Castells havia concertar una trobada a casa de l’Artur Blasco Giné a Arsèguel el dissabte 14.11.2015, i em va demanar que l’acompanyes, té al cap fer un vídeo en el que s’expliqui l’origen de l’acordió diatònic, com va arribar al Pirineu, i l’actuació d’algun grup de la Vall de Boí. Val a dir, que fins aquest dia, jo ho desconeixia tot d’aquest instrument. La visita a Arsèguel, m’obligava a declinar la invitació del Josep Sansalvador Castellet per assistir a la 3a Jornada d’Estudis de l’Alt Urgell, que es va celebrar a Oliana, el mateix dissabe, i en la que presentava la ponència, “Recerques de l’Arxiu Gavín sobre el romànic de l’Alt Urgell”.

De forma molt didàctica ens explicava l’Artur Blasco Giné que l’origen de l’acordió està en el Cheng, un orgue de boca xinès que es va inventar als voltants de l'any 2700 a.C. i que encara s'usa en l' actualitat principalment en actes religiosos.


Christian Friedrich Ludwig Buschmann (17 juny 1805-1 octubre 1864) un fabricant d'instruments musicals d'Alemanya, fabrica a Berlín l’any 1821 la Mundarmónika (Aura), i l’any 1828 perfecciona l' Aura i inventa l' harmònica
Cyrill Demian (1772-1849) d'origen armeni, es guanyava la vida com un fabricant d'orgue i piano, amb els seus dos fills Karl i Guido, a Mariahilfer Straße No. 43 a Viena, Àustria. El 6 de maig de 1829, Cyrill i els seus dos fills presenten un nou instrument a les autoritats de patent - l'acordió. La patent va ser concedida oficialment el 23 maig 1829..
Sir Charles Wheatstone (Gloucester, England, 6.2.1802 + Paris, France, 19-10-1875) inventa l'acordió Anglès, dit també concertina.


L’any 1831 Isoard Mathieu modifica l' acordió de Demian, substitueix els acords per notes individuals, i també bisonores. És el naixement de l 'acordió diatònic.


1841 Es fabrica el primer acordió a Espanya, obra de l' artesà Juan Moreno de Madrid.

1850 L' Alemàny Heinrich Band (1821-1860) inventa el bandoneó, fruit del desenvolupament de la concertina.


1854 Malhaus Bauer substitueix els botons per tecles i fabrica l'acordió de piano. L'anomenaven "el piano del pobre".

1897 Paolo Soprani (Castelfidardo 1845? + 20-02-1918 ) patenta a Itàlia l' acordió cromàtic.

Perpinyà va ser la porta d’entrada de l’acordió diatònic, i es que malgrat la dissortada cessió que feia Felip IV de Castella (Valladolid, 8 d'abril de 1605 - Madrid, 1665) feia a França del comtat del Rosselló i part del de la Cerdanya, en el Tractat dels Pirineus (o Pau dels Pirineus) signat el 7 de novembre del 1659, els vincles familiars i/o d’amistat continuaven – i continuen vius - entre els catalans d’un i altre costat del Pirineu.

L’acordió va canviar –literalment- la vida en aquests terres pirinenques, que passaven del ball en grup, al ball en parella, amb la comprensible resistència inicial de l’església, que el definia inicialment al país basc com " la manxa del infern" , i que acabaria però, assumint també l’acordió com un instrument musical apte i adequat per acompanyar els actes religiosos.


Els canvis politics i econòmics provocaran que l’acordió diatònic arribi al continent americà que se’l farà seu ben aviat, a casa nostra la quasi total despoblació del Pirineu, farà que en la seva majoria els instruments musicals quedin arraconats i oblidats.

La recuperació que viu en aquests moments l’acordió als Pirineus catalans, és en bona part mèrit de l’Artur Blasco Giné; Catalunya sortosament en aquesta ocasió, li ho reconeixia l’any 1998 amb el Premi d'Actuació Cívica de la Fundació Lluís Carulla, l'any 2001 amb la Creu de Sant Jordi, i l’any 2004 amb el Premi Nacional de Cultura Popular.

M’enduia d’ Arsèguel el gratíssim record d’haver tingut ocasió de tractar amb un esser humà excepcional.

EDIFICI DE LA PAERIA. CERVERA. LA SEGARRA. LLEIDA

Retratava al Josep Olivé Escarré, davant la façana de la Paeria de Cervera, la descripció ens diu que es tracta d'un cos quadrangular adaptat en la seva part posterior als volums de l'església gòtica que incloïa, a més de les dependències municipals, avui en curs de remodelació, un espai dedicat a capella, que desaparegué.


La façana, en canvi, ha sobreviscut inalterada, bé que l'ampliació del segle XVIII en modificà la composició dels seus eixos. Puig l'organitzà com un cos simètric, centrat per les obertures de la portada i un finestral. La primera és una porta rectangular amb encoixinats, que disposa al damunt de la clau de les dovelles a saltacavall l'escut de Cervera en alt relleu, obra del mateix Puig. La finestra, just al damunt de l'escut, és també allindada, amb pilastres que sostenen un entaulament amb frontó de volutes emmarcant un gerro ornamental. Flanquejant l'eix i sobre dues portes laterals es disposaren sengles balconades sostingudes per cinc grans mènsules esculpides en forma de torsos. Les mènsules han estat interpretades com a al•legories dels cinc sentits a la balconada esquerra, i com a representacions dels personatges del mercat a la balconada dreta. Les baranes són de ferro forjat amb elements corbats. L'alçat és unificat a la part per un seguit de finestres sota una cornisa molt destacada que ve a reafirmar l'horitzontalitat del disseny. Aquest tret quedà desmesuradament accentuat per l'ampliació del 1786, que afegí al costat esquerra un cos que, tot repetint els elements de l'obra del XVII, l'allargà eliminant-ne el primitiu eix de simetria i substituint-lo per un nou ritme que alterna accessos emfatitzats amb balconades. Tanca la reforma una cantonera amb encoixinat, idèntica a les que tenia la construcció antiga. Aquesta intervenció, executada per Marc Gaudier, es féu seguint el projecte de Jaume Padró, i responia a la necessitat de crear al costat de l'Ajuntament un nou cos de presons que substituís les insuficients i deteriorades construccions penitenciàries. En ell és remarcable l'esforç posat a mantenir l'aparença de l'obra de Francesc Puig, fins i tot en detalls com les mènsules de la nova balconada, que en aquest cas al•ludeixen a la funció judicial de l'edifici. Aquest afany mimètic sembla relacionable amb la intervenció del corregidor Juan Antonio Pérez, que pressionà els paers per tal de mantenir l'aspecte unitari del conjunt.

L'Ajuntament de Cervera ha de ser considerat com una de les realitzacions més originals de l'arquitectura civil del barroc català, concebuda dins uns paràmetres sòbriament classicistes no desvirtuats per la presència d'alguns elements de caràcter ornamental, en els quals s'ha de remarcar la hibridació entre formes decoratives heretades del manierisme i la solució de les mènsules esculpides, que tenen com a paral•lel en aquelles dates les del frontispici de la Santa Cova de Manresa, conjunts que mereixen una anàlisi detinguda que permetés mesurar el pes d'uns recursos d'antiga tradició i d'ascendència medieval, que no es contradiuen amb l'assumpció de models adequats a l'estil i les necessitats de l'època.

Quan la blasó defensem que li és més pròpia la servera (Sorbus domestica) , que és un arbre de la família de les Rosàcies del gènere Sorbus, del qual se n'aprofiten els fruit, la serva.


Que el cérvol que comparteixen – amb la cornamenta en diferents posicions -, els Cervera, i els Cervelló.


Com ho diuen al Quixot?, Hacella y no enmendalla, oi ?.

Ah!, el Josep té quasi 1.400 imatges en color 13X18.

dissabte, 14 de novembre de 2015

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANTA MARIA ASSUMPTA DE PALAFOLLS. . EL MARESME . CATALUNYA

Miquel Garriga i Roca (Alella, 1804 - Barcelona 1888) va ser l’autor del projecte tècnic de l’església de Santa Maria Assumpta al veïnat de Ferreries, llegia que es va construir en dues fases: els fonaments entre 1865-75 i la resta entre 1896-1908. No trobava cap dada de l’arquitecte que es feia càrrec d’aquesta obra desprès del seu traspàs. Sou pregats de fer-nos-ho saber a l’email coneixercatalunya@gmail.com

La descripció ens diu que és un edifici de grans dimensions, amb les façanes de pedra irregular, un absis destacat semicircular i un estret campanar de torre.




Santa Maria Assumpta assolia la categoria parroquial l'any 1928, data en que va ser segregada de Sant Genís de Palafolls.

No disposa Palafolls amb un cens de 9.065 habitants a darreries de l’any 2014, d’un Catàleg de Patrimoni en línia, la reiteració d’aquest ‘anomalia’ ens fa dubtar seriosament de la certesa d’aquella afirmació, SOM UNA NACIÓ!, a tot estirar son MÉS QUE UN CLUB, oi ?.

divendres, 13 de novembre de 2015

ESCOLA I CASA DEL MESTRE DE LA COLÒNIA GÜELL. SANTA COLOMA DE CERVELLÒ. EL LLOBREGAT JUSSÀ

Des del coneixercatalunya.blogspot.com començàvem l’any 2015 amb el propòsit de recuperar – fins on sigui possible – la memòria de les escoles anteriors al que anomeno II feixisme ( Dictadura del general Franco ); NOMÉS en el curt període la II República Española s’obrien a Catalunya més de 16.000 centres, i prèviament la Mancomunitat de Catalunya activa entre 1914 i 1923/1925, va desenvolupar una gran activitat en els àmbits de l’educació i la cultura ; alguns tenen avui altres destinacions, públiques o privades, altres continuen servint al fi que els feia construir, i dissortadament molts son hores ara, només un trist record.

Pensava que seria una tasca senzilla perquè comptava tenir l’ajuda de les Administracions, i/o que trobaria almenys una persona per cada poble, vila o ciutat de Catalunya, interessada per aquests temes del patrimoni històric col•lectiu.

Al mes de març de 1890 es va posar la primera pedra i assenyalaren els fonaments de la nova fàbrica de cotó que Eusebi Güell i Bacigalupi Comte de Güell (Barcelona, 15 de desembre de 1846 - 8 de juliol de 1918) i Ferran Alsina i Parellada (Barcelona 1861 - íd. 1908) van instal•lar al terme de Santa Coloma de Cervelló a fi de que "d'aquesta manera l'obrer es trobés en millors condicions higièniques d'habitació i d'aliments...". Això comportà la construcció d'una autèntica colònia on no podia faltar l'Escola i la Casa del Mestre. Dotada de les millors condicions que es donaven al seu moment.


L’edifici de l’escola juntament amb la Casa del Mestre, es poder diferenciar de la resta de la colònia, pels materials, disposició i estructura. L’escola és de planta irregular, recobert amb lloses de pedra i remarcant amb maó vist les obertures, la sanefa sota el ràfec i part del mur del primer pis, justament la que dóna als terrats que, a la seva alçada envolten gairebé ¾ parts de l'edifici. Malgrat la seva aparença historiada, és de gran funcionalitat, amb profusió de finestres per afavorir el treballs dels nens i situat en un extrem de la Colònia envoltat de pins per millorar el seu lleure. La coberta és de teula àrab a quatre aigües i en la distribució de les obertures (grans a la planta baixa i petites i agrupades en fileres al primer pis) es veu la tendència historicista dominant en la majoria dels edificis singulars de la Colònia Güell.



L'escola es va construir quan ja estaven pràcticament finalitzada totes les altres construccions de la colònia, a excepció de l'església que, malgrat haver estat projectada una desena d'anys abans, es va construir a ritme morós i deixar finalment inacabada. El 1914, doncs, es va finalitzar l'escola i la casa del mestre, dos edificis bessons, units per un pont de maó i diferents substancialment en la seva concepció espacial, tal i com es deriva de les diverses funcions per a les que van estar creats.



La descripció tècnica de la casa del mestre ens diu ; habitatge que és el conjunt o contrapunt del seu edifici complementari, l'Escola. Està construït amb lloseta de pedra i té les obertures, les cantonades, una franja alta i la torratxa remarcats amb maó vist, accentuant encara més la varietat de nivells, terrasses i teulades que li donen una aparença de "castell màgic" i emmascarant una senzilla planta en forma de ela. El desnivell del terreny afavoreix el seu aspecte complicat afavorint les diferents escaletes, entrada, comunicació amb l'Escola, accés posterior del pati privat al primer pis, i creant una diferència d'un pis entre la part de davant i la posterior. Les teulades són teula esmaltada en verd i negre, i a la xemeneia hi ha, en ceràmica vidriada, la data de construcció (1911). L’ historicisme és palès.

Francesc d'Assís Berenguer i Mestres (Reus, 21 de juliol de 1866- Barcelona, 8 de febrer de 1914), i Joan Rubió i Bellver ( Reus, 24 d'abril de 1871+ Barcelona, 30 de novembre de 1952), foren els coautors d’aquests edificis, hom pensa que també Francesc Berenguer i Bellvehí (Sant Joan de Gràcia (Barcelona), 7 d'agost del 1889 – Barcelona, 15 de març de 1952) fill del primer dels citats va col•laborar en els treballs.

Sou pregats d’ajudar-nos en la nostra recerca, ja fent-nos arribar les vostres aportacions i imatges a l’email coneixercatalunya@gmail.com , ja publicant-los directament a : https://www.facebook.com/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista-400721423462325/

Catalunya us en deurà una.