dijous, 31 de desembre de 2015

CAPELLA DE LA MARE DE DÉU DEL REMEI DE CALDES D’ESTRAC. EL MARESME

La descripció tècnica ens diu; petita capella d'estil mediterrani, emblanquinada, amb coberta a dues aigües amb carener perpendicular a la porta.


La façana destaca per la seva porta de fusta de color verd, la lluerna superior circular per deixar pas a la llum natural, i les dues plaques: una de marbre que anuncia que la capelleta ja va ser restaurada l'any 1876, i una altra de ceràmica amb una poesia mariana de Roberta Muntaner titulada La més petiteta, i que diu així:


La Verge del Remei,
és la Patrona de Caldetes,
de les Verges morenetes,
petita cap no ho és més,
dos bous la van fer trobar,
i hom li alçà aquesta ermita,
també com ella petita,
just on ells feren cavar,
en pau o pertorbació,
dels caldetencs estimada,
contínuament té donada,
al poble sa protecció,
espera a dalt de l'altar,
amb el fillet en sos braços,
que deturem aquí els braços,
anant-los a visitar.

La poesia va acompanyada d'un dibuix de la costa de Caldes amb el Turó dels Encantats en primer terme. A l'interior de la capelleta, darrera una reixa, trobem un altar de pedra presidit per una petita imatge de la Mare de Déu del Remei, i al lateral una petita cova excavada a la pedra on, segons la tradició, va ser el lloc exacte on es trobà la imatge. La petita cova presenta un baix relleu d'inspiració vegetal i mariana. Dins la capelleta veiem una vidriera posterior amb motius religiosos.



Descripció de la imatge de la Mare de Déu del Remei venerada a la capelleta de la cova: imatge de guix, policromada, sobre peanya de fusta octogonal, que presenta la iconografia tradicional: sosté en braços el Nen Jesús, i porta una corona daurada de dotze estrelles, com a símbol de ser la reina de l'univers.

La capella es va construir al lloc exacte on, segons la tradició, els bous del pagès caldenc de Can Simó (els descendents del qual més endavant serien coneguts com els de Can Busquets) van desenterrar la imatge de la patrona de la vila, la Mare de Déu del Remei.

No trobava ningú per a preguntar-li si l’edifici de l’ajuntament havia acollit també les escoles publiques, en el peeriode anterior a la dictadura franquista, sou pregats de fer-nos –ho saber a l’email coneixercatalunya@gmail.com

dimecres, 30 de desembre de 2015

ERMITA DE SANT CLIMENT DEL FLAQUER. SANT FELIU DE CODINES. VALLÈS ORIENTAL

Retratava al Josep Olivé Escarré davant la façana d’aquest edifici de planta rectangular i absis circular amb arcuacions llombardes adossades i arrebossades. El mateix tractament té el capcer de la façana, que està coronada per un campanar d'espadanya amb dos vuits. Portalada i finestra amb arc de mig punt que, com les arcuacions llombardes, imiten elements romànics.




L’ermita està situada en un entorn rural, rodejada de bosc i camps de conreu, a la vessant de ponent del Turó de Puiggròs, a prop del Flaquer.

La primera cita relativa a aquesta capella la trobem en el "Libro de Visita" de l'any 1508. Es trobava situada en el Mas Flaquer, tal com es diu en els Goigs que es canten en el dia del Sant titular: "També assí en lo Mas Flaquer teniu vos santa capella..." Es troba al costa de la capella antiga documentada des del segle XV.

Em sorprenia l’afirmació ‘els marquesos de Dou, propietaris de la capella, la feren reedificar l'any 1776’, ja que el Marquesat de Dou, és un títol nobiliari de creació pontifícia, atorgat pel papa Lleó XIII en benefici de Luis Fernando d'Alós i de Martín (Madrid 1835 - Barcelona 1904) l’any 1880,i fins l’any 1928 no s'autoritza el seu ús a Espanya a favor de Joaquim Maria d'Alós i de Dou.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

dimarts, 29 de desembre de 2015

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANTA MARIA DEL REMEI. CALDES D’ESTRAC. EL MARESME

Retratava la façana de Santa Maria de Caldes d’Estrac, de la història d’aquest temple trobava a la fitxa tècnica; església fundada l’any 1219 per Pere Gruny. En un primer moment funcionà com filial de la parròquia de Llavaneres fins que obtingué l'autonomia canònica per mitjà d'un decret firmat pel bisbe de Barcelona Berenguer Palou l’any 1230.
L'any 1557 el temple és eixamplat o construït de nou, fent-se la inauguració el 20 d'octubre. Tanmateix no en queden masses restes, ja que posteriors reformes la modificaren completament.


La primera restauració va ser l’any 1603, arribant fins a 63 pams de llarg i 27,5 pams d'amplada.

El 14 de maig de 1805 es posà la primera pedra de l'actual temple. En la construcció de l'església moderna es gastaren més de 2.000 lliures i s'allargà el temple 48,5 metres i s'amplia 28 metres.

L’any 1812 l'església és fortificada per les tropes napoleòniques que l'usen com a base de les seves operacions militars per la comarca, i també hi fan algunes destrosses com la crema de l'orgue.

L'any 1868 l'arquitecte Joan Cortès i els mestres d'obres Higini Dalmau, Francesc Fontrodona, Gaspar Collet i Miquel Collet s'encarregaren de les obres d'ampliació (s'aixeca la volta, s'allarga la rectoria, es construeix el campanar i el cor). A més en aquesta època el cementiri, que es situava enganxat a una de les façanes, davant de l'actual Ajuntament, és desmantellat, per crear-ne un de nou als afores de la vila.

L’any 1936, con una més de les conseqüències de la sedició dels militars feixistes, encapçalats pel general Franco, contra el govern LEGÍTIM de la II República, església i arxiu parroquial són cremats pels revolucionaris. La profanació i destrucció del retaule barroc del presbiteri va ser una pèrdua irreparable.

Entre 1942-1944 es porten a terme les obres de reconstrucció del temple a càrrec de l'arquitecte Eduard Maria Balcells i Buïgas (Barcelona, 22 de setembre de 1877 - 4 de novembre de 1965) (restauració de l'altar major, la nau, el cor i la sagristia, reforma de la façana i els altars laterals, i es reposen els bancs i confessionaris); les obres de restauració es van poder portar a terme gràcies a la Junta d'Obres Parroquials i a la generositat de Josep Pellicer.
L'any 1961 és denunciat a la policia Mn. Francesc de P. Sardà Pujadas ( Barcelona setembre 1910 - març 1998.) per fer una homilia en català.

A mitjans de la dècada dels anys 60 es porta a terme una nova remodelació de la façana del temple. Són temps en els que la parròquia és el centre de les activitats culturals de la vila: es feia cinema i teatre als baixos de la rectoria, s'acull l'escola de puntaires, la seu del grup d'escoltes, del cor musical, etc.

L’any 1992 amb Mn. Vicenç Mira Massaguer es va fer l'exploració de la cripta sota l'església parroquial.

L'any 2005 s'han celebrat els 200 anys de la 1ª pedra de l'actual temple.

No trobava ningú per a preguntar-li si l’edifici de l’ajuntament havia acollit també les escoles publiques, en el període anterior a la dictadura franquista, sou pregats de fer-nos –ho saber a l’email coneixercatalunya@gmail.com

dilluns, 28 de desembre de 2015

IN MEMORIAN DE LA CAPELLA DEL SANT CRIST DEL CASTELL DE CLASCAR O DE BERTI. SANT QUIRZE DE SAFAJA. MOIANÈS.

Retratava al Josep Olivé Escarré a l’escala d’ accés d’aquesta capella inspirada en un templet romà, que està actualment en estat d’absoluta ruïna, i que no conserva cap de les seves columnes, que han estat robades degut a l'abandonament de la zona a les darreres dècades.


La descripció de patrimoni Gencat ens diu ; edifici de planta circular situada damunt d'un pòdium, amb un sol accés. El sòcol és de pedra i al seu damunt té una barana on encara queden restes de la base d'alguna columna, pel terra hi ha restes de les columnes estriades i part de l'entaulament.

Antigament tenia capitells de marbre que han desaparegut.

L'edifici és de maó recobert simulant carreus. Estava cobert per rajoles vidriades.

La porta d'entrada està coronada per un frontó i les restes del paviment indiquen que era de tipus romanitzat.

A les parets interiors per arreu hi ha signatures del malfactors.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com


Rebia un email del Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavin), en el que adjunten un parell d’imatges :


Exterior 20-IV-1958


Interior 16-IV-1985

De la Capella del Sant Crist del Clascar, a Bertí (Sant Quirze Safaja), aleshores Vallès Oriental, i ara, comarca del Moianès.

En la imatge de fa 57 anys encara que malmès l’edifici es conservava, en la que té només 30 anys, advertim la mateixa degradació que veiem aquest any 2015.


Algú haurà de respondré de tanta destrucció gratuïta del patrimoni històric de Catalunya.

diumenge, 27 de desembre de 2015

RESIDÈNCIA PER A LA GENT GRAN TORIBI DURAN GARRIGOLES. CASTELLÓ D’EMPURIES. L’EMPORDÀ SOBIRÀ. GIRONA

Retratava al Josep Olivé Escarré al davant de la residència per a la gent gran Toribi Duran Garrigoles, que està situada al mig d’un solar de grans dimensions de 14.400 m2.


Llegia a la pàgina web de l’Ajuntament, que fou construït l’any 1898 per l’arquitecte Enric Ferran Josep Lluís Sagnier i Villavecchia, marquès de Sagnier (Barcelona, 21 de març de 1858 – ídem, 1 de setembre de 1931) en un estil que es qualifica com ‘modernista rural’ , de planta en creu grega amb ales en forma de T. La seva existència es deu a una disposició testamentària de l’il•lustre patrici Toribi Duran Garrigoles (Castelló d'Empúries,l’Empordà sobirà , 1814–Barcelona, 1888) , fill de Castelló Empúries. Els hereus, acomplint les instruccions rebudes, un cop construït l’edifici l’entregaren, degudament equipat, a una junta que l’havia de regir, segons el reglament establert. La fundació fou declarada de beneficència particular i estava al servei de malalts i vells fins l’any 1936, gràcies a les rendes del capital que el mateix fundador diposità en valors de l’Estat per al seu manteniment, 450.000 pessetes nominals.

L’any 1936 amb la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco, contra el govern LEGÍTIM de la II República, fou l’inici de la davallada de la fundació.

la capella, de la que no trobava enlloc l’advocació que tenia, fou utilitzada com a caserna militar i també com seu de la CNT; ho demanaré al Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavin ).

Rebia un email del Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavin), en el que adjunten un parell d’imatges :


Exterior 13-VII-1969


Interior 19-V-1974

De la Capella de la Sagrada Família, de l’ Asil de les Germanes Josefines de la Caritat, a Castelló d'Empúries, Alt Empordà

L’edifici es va habilitar com a centre de refugiats, més tard com a hospital de sang i finalment des de 1939 a 1947 com a caserna d’artilleria, on estaven allotjats prop d’un miler de soldats.


L’any 1947 l’edifici estava en un estat lamentable, sense cap comunitat religiosa que en tingués cura; amb col•lectes populars s’aixecà novament, i una comunitat de religioses se’n feu càrrec fins l’any 1969. L’encariment de la vida, la fallida de vocacions i altres motius portà la junta a plantejar la conveniència de tancar-lo definitivament, encara però, va funcionar de la forma que es podia fins el 1979, any en què deixà de funcionar definitivament.

Des de feia temps es volia recuperar l’edifici pel seu relatiu valor arquitectònic i per la necessitat de places assistencials que tenia el municipi i la comarca.

L’any 1999 Ajuntament actualitzà els estatuts de la fundació Hospital Toribi Duran i s’hi incorpora com a membre de ple dret amb les vicepresidències 1a i 3a, tot conservant el Bisbe la presidència.

L’Ajuntament de Castelló d’Empúries signà també un conveni amb la fundació per tirar endavant les obres de rehabilitació.

Un cop rehabilitat l’edifici l’Ajuntament gestionà aquest equipament mitjançant la fundació privada Hospital de Santa Llúcia, del qual es van actualitzat els estatuts. Aquesta fundació data de l’any 1252 i el 1862 passà a anomenar-se Hospital particular, passant el patronat a l’Ajuntament de Castelló.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

dissabte, 26 de desembre de 2015

EL CLASCAR DE BERTÍ. SANT QUIRZE DE SAFAFA. EL MOIANÈS

L’enciclopèdia Catalana ens diu del Clascar, ; segurament és l’antic castell de Bertí citat l’any 978. El casal actual, abandonat, fou edificat pels seus últims propietaris, els Almirall, que deixaren l’obra inacabada; conserva el mas antic i, al seu costat, un nou edifici amb una torre amb finestrals gòtics i elements importats de fora. També fou importada una capelleta rodona, dedicada al Sant Crist, situada en un bosc d’alzines darrere el mas i casal, ara en ruïnes com tot el conjunt.

La descripció de patrimoni Gencat ens diu ; l'edifici actual és fruit de la reforma que es va realitzar a principis del segle XX a l'antiga masia.


D'aquesta encara en podem veure l'estructura formada per tres crugies paral•leles, planta baixa, pis i coberta a dues vessants. S'hi van afegir tres cossos laterals, el de la dreta sobresurt més i a la banda de darrera té una torre de planta circular amb corsera. Hi ha alguns elements gòtics (finestres, impostes d'arc, etc.) i d'altres que imiten la tipologia romànica i la gòtica, així com elements arabitzants. El cos de la dreta està coronat per merlets.

Havia existit el projecte de convertir-lo en un hotel, però no es portà a terme.

Actualment es troba en estat ruïnós i molts elements han desaparegut.

En relació a la capella del Sant Crist llegia; la masia es va reformar l'any 1925 i es va convertir en un fantasiós castell. D'aquesta etapa data la construcció de la capelleta que, segons Dalmau ( es refereix a Agustí Dalmau i Font (Ripoll, 1969)? ) , va ser "transportada pedra a pedra des d'un altre indret", encara que no s'han trobat referències que demostrin aquesta informació. Aquest edifici està inspirat en un templet romà. Actualment no conserva les seves columnes, que han estat robades degut a l'abandonament de la zona a les darreres dècades.


Més enllà del cognom Almirall de la família que endegava la reforma, i sembla que no podia concloure-la, cap dada del mestre d’obres i/o arquitecte, autors d’aquests edificis, sou pregats de fer-nos-ho saber a l’email coneixercatalunya@gmail.com , així com el nom i cognoms complerts del promotor i els llocs i dates de naixement i traspàs, dades com aquestes son les que atorguen el qualificatiu de ‘nació civilitzada’.


El Josep Olivé Escarré, literalment flipava en colors.

divendres, 25 de desembre de 2015

ESGLÉSIA DE LA TRINITAT DE LA TOR. SANTA MARIA DE MERLÈS. BERGUEDÀ. CATALUNYA

Li havia demanat al Joan Escoda Prats que localitzes les restes de l’ església de la Trinitat de la Tor, i el dilluns 9.11.2015 ens hi arribàvem; es troba situada a uns 40 metres a llevant de la masia de la Tor vella, en la vessant del turó, prop d'un important desnivell.

La descripció tècnica ens diu que es tracta d'una església romànica, formada per una única nau, que és rematada a llevant per un absis semicircular cobert amb quart d'esfera que, atesa a la poca alçada de la nau, arriba a ser tant alt com aquesta. Està construïda amb murs de maçoneria de pedra amb carreus treballats disposats en filades regulars.


Antigament la nau estava coberta amb volta de canó feta amb pedra però actualment la teulada està esfondrada i les restes que en queden denoten que últimament l'edifici havia estat aixoplugat amb un embigat.



La part exterior de l'absis està ornamentat amb una motllura a la part superior. Al centre de l'absis s'hi obria una finestra de doble esqueixada, pràcticament derruïda ja que el mur exterior de l'absis es troba parcialment escrostonat, amb les filades de pedra despreses de la paret. A la façana sud s'hi obre una fina finestra a mode d'espitllera de doble esqueixada coronada amb arc de mig punt, i a la façana oest, hi ha la porta principal d'accés, d'arc de mig punt adovellada. A l'interior de l'absis, una cornisa marca l'arrencada de la volta de quart d'esfera.


Advertia que la natura davant la greu omissió dels poders públics improvisava uns puntals per impedir l’esfondrament total.


Demanava imatges al Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavin) d’aquesta esglesiola amb l’esperança de poder veure-la abans del seu actual estat d’incúria i abandó.

Rebia des del Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavin ) un parell de fotografíes de la capella de la Santíssima Trinitat de Cal Tor, al terme de Santa Maria de Merlès, a la comarca del Berguedà


Exterior 5-VI-1960


Interior 15-VIII-1981

En ambdós imatges queda clar que l’edifici no tenia ja en aquelles dates activitat religiosa.


El Dogma de la Trinitat fou aprovat en el primer concili ecumènic celebrat l'any 325 a Nicea de Bitínia, una ciutat de l'Àsia Menor.

Crec en un sol Déu, Pare totpoderós, creador del cel i de la Terra, de totes les coses visibles i invisibles.

I en un sol Senyor, Jesucrist, Fill Unigènit de Déu, nascut del Pare abans de tots els segles.

Déu nat de Déu, Llum resplendor de la Llum, Déu veritable nascut del Déu veritable, engendrat, no pas creat, de la mateixa naturalesa del Pare: per ell tota cosa fou creada.

El qual per nosaltres, els homes, i per la nostra salvació davallà del cel.

I, per obra de l'Esperit Sant, s'encarnà de la Verge Maria, i es féu home.

Crucificat després per nosaltres sota el poder de Ponç Pilat; patí i fou sepultat, i ressuscità el tercer dia, com deien ja les Escriptures, i se'n pujà al cel, on seu a la dreta del Pare.

I tornarà gloriós a judicar els vius i els morts, i el seu regnat no tindrà fi.

Crec en l'Esperit Sant, que és Senyor i infon la vida, que procedeix del Pare. I juntament amb el Pare i el Fill és adorat i glorificat; que parlà per boca dels profetes.

I en una sola Església, santa, catòlica i apostòlica.

Professo que hi ha un sol baptisme per perdonar el pecat.

I espero la resurrecció dels morts, i la vida de la glòria. Amén.



Sou pregats de fer les vostres aportacions a l’email coneixercataunya@gmail.com

dijous, 24 de desembre de 2015

ESGLÉSIA I CONVENT DE SANTA CATERINA. VIC. OSONA

Des del coneixercatalunya.blogspot.com començàvem l’any 2015 amb el propòsit de recuperar – fins on sigui possible – la memòria de les escoles anteriors al que anomeno II feixisme ( Dictadura del general Franco ); NOMÉS en el curt període la II República Española s’obrien a Catalunya més de 16.000 centres, i prèviament la Mancomunitat de Catalunya activa entre 1914 i 1923/1925, va desenvolupar una gran activitat en els àmbits de l’educació i la cultura ; alguns tenen avui altres destinacions, públiques o privades, altres continuen servint al fi que els feia construir, i dissortadament molts son hores ara, només un trist record.

Pensava que seria una tasca senzilla perquè comptava tenir l’ajuda de les Administracions, i/o que trobaria almenys una persona per cada poble, vila o ciutat de Catalunya, interessada per aquests temes del patrimoni històric col•lectiu.

Llegia a patrimoni Gencat del Convent i Col•legi de Santa Caterina de Vic; conjunt d'edificis de planta baixa, tres pisos i golfes, construït al 1889 pel mestre d’obres Marià Callís. Totes les façanes del conjunt són planes i exceptuant la façana del carrer de Gibraltar, marcant clarament els eixos de composició verticals. Les obertures presenten gradació de proporcions amb l'alçada i les diferents plantes es distingeixen acusant els forjats. Les golfes es distingeixen en façana introduint unes obertures cegues continues que són amb arcs de mig punt en totes les façanes excepte a la façana de la plaça de la Catedral, que són rectangulars.


En general, el conjunt presenta dues unitats compositives molt diferenciades; el cos d'edifici al carrer de la Ramada i el que dóna a la plaça de la Catedral que introdueix una balconada a la planta primera.

L'església és molt petita i d'una sola nau.

El 1922 es va duu a terme la remodelació de la façana de la plaça de la Catedral, corresponent a l'entrada del col•legi.

L'edifici es remata amb un ràfec amb cornisa que vol ser més important en l'última part construïda l'any 1953, per l'arquitecte Manuel Gausa, pel carrer de Sant Antoni Maria Claret.

Marià Callís Colell mestre d'obres 1889
Bernat Callís i Marquet Vic, Osona, 1879 — Vic, Osona, 1946) arquitecte 1922
Manuel Gausa arquitecte 1953

Ens encanta que les entrades de Edificis Escolars anteriors a la dictadura franquista tinguin una gran acceptació, ens agradaria però, que es superes aquesta ‘admiració passiva’ i que des de cada poble, vila i ciutat de Catalunya, ens féssiu arribar imatges – actuals i/o d’arxiu – dels edificis escolars que existien abans de que els sediciosos feixistes encapçalats pel general Franco enderroquessin el govern LEGÍTIM de la II República.

Des de l’1 d’abril 1939 en que començava tècnicament el II feixisme ( dictadura de Franco ),fins als nostres dies, des de les administracions públiques, s’ha fet una tasca quina finalitat última és l’anorreament de Catalunya, si més no, en l’àmbit cultural, i molt concretament pel que fa a la documentació del patrimoni Històric i/o Artístic .

L’adveniment de la ‘ Democraciola’ , no ha suposat cap canvi substancial en aquesta ‘política’ , i és que l’oblit de la ‘petita història’ és un pas previ – i necessari – per assolir la fita proposada pel Ministerio de Incultura y Odio Racial, d’esborrar qualsevol identitat ‘diferenciada’; dissortadament ja per acció, ja per omissió, s’han afegit en aquesta tasca ‘miserable’, algunes administracions públiques ‘catalanes’; ocasionalment també l’església catòlica, i una munió de funcionaris i ciutadans del nostre país.

No ens cansem de recordar aquestes paraules "totes les causes justes del món tenen els seus defensors. En canvi, Catalunya només ens té a nosaltres". Lluís Companys i Jover (el Tarròs, municipi de Tornabous, 21 de juny de 1882 – Barcelona, 15 d'octubre de 1940), President de Catalunya, assassinat per la dictadora del general Franco.

En la nostra recerca us necessitem amics lectors; al vostre poble, vila, o ciutat, segur que hi havia una escola abans de la dictadura franquista.

Potser encara existeix, si és així feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si ara acull un servei públic diferent, o fins si és un edifici privat , feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si no existeix – enderrocar-les va ser considerat mèrit patriòtic en el segon feixisme ( dictadura franquista ) – busqueu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

És vital recuperar les imatges d’aquell passat, en fer-ho reivindiquem també la honestedat de tots els que van caure en defensa de la llibertat, la dignitat i la democràcia.

Fem una especial crida als Casals i Clubs d’Avis, tota vegada que els seus usuaris, poden recordar on eren els edificis de les escoles anteriors a la dictadura franquista.

Catalunya us estarà eternament agraïda.

Continuarem ,...

dimecres, 23 de desembre de 2015

CASTELL DE FERRAN. TARRAGONA. CATALUNYA

Retratava des de diversos llocs el castell de Ferran, llegia que és un conjunt d'origen medieval, que tindria el seu origen en una torre de defensa, documentada d'ençà de l’any 1197 fruit d'una donació testamentària en que Guillem de Granada deixa el castell de Ferran, junt amb el de La Granada, al seu nebot Berenguer de Castellet.



L'edifici visible en l'actualitat és fruit de reformes recents. El conjunt està delimitat per una muralla amb torres que protegeix un pati i diverses estances.

El conjunt destaca, a primera vista, per la muralla afaçanada a la plaça principal, on trobem un arc apuntat sobre el qual es troben diverses espitlleres. Altres elements a destacar de la muralla és una torre quadrangular emmerletada i un torricó. En la façana oriental es conserva un matacà, i altres elements a destacar són algunes finestres geminades amb arquets trilobulats i altres finestres gòtiques.

El cos central està format per dues plantes, amb portal de mig punt i un balcó amb trencaaigües i medalló central en el primer pis. També hem de destacar diverses gàrgoles zoomorfes, visibles en la façana.

Hi ha diverses finestres coronelles de tradició gòtica i altres de renaixentistes, de tipus mixtilini, amb l'escut dels marquesos de Tamarit, propietaris del lloc a partir del segle XVII.


Mentre recollia imatges entrava al recinte un vehicle per la porta que dona a la Plaça.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercataunya@gmail.com

dimarts, 22 de desembre de 2015

COL•LEGI I ESGLÉSIA DE SANT ESTEVE DELS ESCOLAPIS DE GRANOLLERS. VALLÈS ORIENTAL. CATALUNYA

Des del coneixercatalunya.blogspot.com començàvem l’any 2015 amb el propòsit de recuperar – fins on sigui possible – la memòria de les escoles anteriors al que anomeno II feixisme ( Dictadura del general Franco ); NOMÉS en el curt període la II República Española s’obrien a Catalunya més de 16.000 centres, i prèviament la Mancomunitat de Catalunya activa entre 1914 i 1923/1925, va desenvolupar una gran activitat en els àmbits de l’educació i la cultura ; alguns tenen avui altres destinacions, públiques o privades, altres continuen servint al fi que els feia construir, i dissortadament molts son hores ara, només un trist record.

Pensava que seria una tasca senzilla perquè comptava tenir l’ajuda de les Administracions, i/o que trobaria almenys una persona per cada poble, vila o ciutat de Catalunya, interessada per aquests temes del patrimoni històric col•lectiu.

Els escolapis han fet en aquest sentit una gran tasca :
http://laplega.blogspot.com.es/

Us deixo un enllaç amb dades històriques :
http://laplega.blogspot.com.es/2010/10/lescola-pia-de-granollers.html


Visitava aquesta escola en acabar el servei militar obligatori, volia saludar al Pare Joan Zanuy Marimón, per als que l’havíem tractat en la nostra infantessa només ‘ Pare Joan’; recordo que el conserge em deia que el Director estava molt atrafegat, i que hauria de demanar hora de visita, li vaig demanar que li fes saber que l’havia vingut a veure, i li vaig dir el meu cognom ‘Mora’, xerraven cordialment més de mitja hora, recordo que m’explicava com enyorava el seu treball de mestre, l’any 1982 va ser Director de l’escola Pia de Sabadell, i l’any 2003 lliurava la seva ànima al Senyor a l’illa de Cuba, on l’havia portat la seva vocació escolàpia.

Sou pregats d’ajudar-nos en la nostra recerca, ja fent-nos arribar les vostres aportacions i imatges a l’email coneixercatalunya@gmail.com , ja publicant-los directament a : https://www.facebook.com/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista-400721423462325/

Catalunya us en deurà una.

dilluns, 21 de desembre de 2015

CA L’ANDROFEU. VILASSAR DE MAR. EL MARESME

El Museu de la Marina - Museu Municipal de Vilassar de Mar havia estat ubicat en una masia modernista de Vilassar de Mar (Maresme) construïda l’any 1902 per l'arquitecte Eduard Ferrés i Puig (Vilassar de Mar, 1872 - Barcelona, 1928) i coneguda com la Sénia del Rellotge i/o Ca l'Androfeu. Era una de les dues seccions del Museu Municipal de Vilassar de Mar, juntament amb el Museu Monjo.



La descripció de patrimoni Gencat ens diu; edifici civil aïllat i situat en una zona no urbanitzada. Consta de planta baixa i pis amb el cos central més elevat. Aquest últim està cobert per una teulada amb el carener perpendicular a la façana, i els cossos laterals amb el carener paral•lel. L'interès de l'edifici recau fonamentalment en la façana que separa les dues plantes del conjunt per una franja de rajoles i una balconada central. Les obertures presenten llindes d'una sola peça, esglaonades i triangulars, molt freqüents en l'arquitectura d'inicis de segle XX. El més característic és el que dóna nom a la casa: el rellotge situat a la part superior del cos central i profusament decorat, emmarcat per dos quadrats que formen una estrella i cinc figuretes nues esculpides representant actituds diverses.

http://museusmaritims.mmb.cat/membres-de-la-xarxa/museu-de-la-marina-de-vilassar.html

https://premianoticies.wordpress.com/2013/11/14/lajuntament-de-vilassar-de-mar-fa-efectiu-lacomiadament-de-la-directora-del-museu-de-la-marina-llum-torrents/

http://www.elpuntavui.cat/ma/article/2-societat/5-societat/693333-vilassar-de-mar-acomiada-la-directora-del-museu-de-la-marina.html

Ens agradarà tenir noticia de com evoluciona aquest contenciós a l’email coneixercatalunya@gmail.com

diumenge, 20 de desembre de 2015

ESGLÈSIA DE SANT MIQUEL SESPERXES. SANT MARTÍ DE CENTELLES. OSONA

Retratava al Josep Olivé Escarré davant l’església de Sant Miquel Sesperxes, sufragània de Sant Martí de Centelles.


La descripció tècnica ens diu; temple d'una sola nau amb voltes i cúpula d'obra cuita acabada amb un presbiteri rectangular i amb una capella per banda. La tècnica constructiva utilitzada en aquesta església està formada per murs de carreus de petites dimensions de pedra local i bastament lligats amb morter de calç i un arrebossat a sobre. La factura dels murs apareix rematada per carreus de dimensions lleugerament més grans que es situen a les cantonades amb certa funció ornamental. La coberta segueix l'estructura tradicional a doble vessant amb teula aràbiga i el carener perpendicular a la façana. En aquest punt s'hi troba ubicat un campanar d'espadanya acabat amb punta i amb espai per dues campanes. Aquest campanar es troba cobert a ambdues bandes per teula aràbiga i les obertures per les campanes estan acabades amb obra. A la façana principal, orientada a l'oest, s'hi troba centrada una porta rectangular acabada amb una llinda de pedra local ben treballada i una obertura en roseta allargada per la seva part inferior passant a una obertura triangular en forma de ferradura. Les dues capelles laterals es troben adossades a la nau única i tot i que segueixen la mateixa tècnica constructiva que la resta del temple presenten dues petites obertures rectangulars a l'extrem superior de l'estructura que també apareix coberta amb teula aràbiga. http://patrimonicultural.diba.cat/index.php?codi_ine=08224

Tornàvem de la nostra visita a Sant Pere de Bertí i a les restes monumentals del Castell de Clascar o de Bertí, i malgrat la solitud d’aquest indret, teníem la sensació de trobar-nos en zona ‘civilitzada’.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

dissabte, 19 de desembre de 2015

EDIFICI DE L'AJUNTAMENT I ESCOLES PÚBLIQUES DE VALLGORGUINA. VALLÈS ORIENTAL

Des del coneixercatalunya.blogspot.com començàvem l’any 2015 amb el propòsit de recuperar sistemàticament - ho fèiem fins ara únicament amb els edificis ‘monumentals’- la memòria de les escoles anteriors al que anomeno II feixisme ( Dictadura del general Franco ); NOMÉS en el curt període la II República Española s’obrien a Catalunya més de 16.000 centres, i prèviament la Mancomunitat de Catalunya activa entre 1914 i 1923/1925, va desenvolupar una gran activitat en els àmbits de l’educació i la cultura ; alguns tenen avui altres destinacions, públiques o privades, altres continuen servint al fi que els feia construir, i dissortadament molts son hores ara, només un trist record.

Pensava que seria una tasca senzilla perquè comptava tenir l’ajuda de les Administracions, i/o que trobaria almenys una persona per cada poble, vila o ciutat de Catalunya, interessada per aquests temes del patrimoni històric col•lectiu.

M’aturava a retratar l’edifici de la Casa de la Vila a Vallgorguina a la comarca del Vallès oriental, té l’estructura clàssica, porta central per accedir a l’Ajuntament i portes laterals per a nens i nenes – en aquella època l’educació era segregada -. No trobava cap dada d’aquest edifici, quan es va fer, qui en va ser l’autor,... sou pregats de fer-nos-ho saber a l’email coneixercatalunya@gmail.com
http://www.vallgorguina.cat/recursos-compartits/arxius/bens1.pdf


La recerca dels edificis que aixoplugaven l’educació a Catalunya – sovint contra la voluntat del GOBIERNO Y DEL REY DE ESPAÑA – és una tasca d’extrema dificultat ja que la major de les persones que en podien donar testimoni personal han lliurat l’ànima al Senyor, i/o no és fàcil trobar-se’ls passejant pels carrers. Pels politics del TOTS ELS COLORS, aquest és un tema marginal al que no s’hi pot dedicar ni un segon.

Ens encanta que les entrades de Edificis Escolars anteriors a la dictadura franquista tinguin una gran acceptació, ens agradaria però, que es superes aquesta ‘admiració passiva’ i que des de cada poble, vila i ciutat de Catalunya, ens féssiu arribar imatges – actuals i/o d’arxiu – dels edificis escolars que existien abans de que els sediciosos feixistes encapçalats pel general Franco enderroquessin el govern LEGÍTIM de la II República.

Des de l’1 d’abril 1939 en que començava tècnicament el II feixisme ( dictadura de Franco ),fins als nostres dies, des de les administracions públiques, s’ha fet una tasca quina finalitat última és l’anorreament de Catalunya, si més no, en l’àmbit cultural, i molt concretament pel que fa a la documentació del patrimoni Històric i/o Artístic .

L’adveniment de la ‘ Democraciola’ , no ha suposat cap canvi substancial en aquesta ‘política’ , i és que l’oblit de la ‘petita història’ és un pas previ – i necessari – per assolir la fita proposada pel Ministerio de Incultura y Odio Racial, d’esborrar qualsevol identitat ‘diferenciada’; dissortadament ja per acció, ja per omissió, s’han afegit en aquesta tasca ‘miserable’, algunes administracions públiques ‘catalanes’; ocasionalment també l’església catòlica, i una munió de funcionaris i ciutadans del nostre país.

No ens cansem de recordar aquestes paraules "totes les causes justes del món tenen els seus defensors. En canvi, Catalunya només ens té a nosaltres". Lluís Companys i Jover (el Tarròs, municipi de Tornabous, 21 de juny de 1882 – Barcelona, 15 d'octubre de 1940), President de Catalunya, assassinat per la dictadura del general Franco.

En la nostra recerca us necessitem amics lectors; al vostre poble, vila, o ciutat, segur que hi havia una escola abans de la dictadura franquista.

Potser encara existeix, si és així feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si ara acull un servei públic diferent, o fins si és un edifici privat , feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si no existeix – enderrocar-les va ser considerat mèrit patriòtic en el segon feixisme ( dictadura franquista ) – busqueu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

És vital recuperar les imatges d’aquell passat, en fer-ho reivindiquem també la honestedat de tots els que van caure en defensa de la llibertat, la dignitat i la democràcia.

Fem una especial crida als Casals i Clubs d’Avis, tota vegada que els seus usuaris, poden recordar on eren els edificis de les escoles anteriors a la dictadura franquista.

Catalunya us estarà eternament agraïda.

Continuarem ,...

divendres, 18 de desembre de 2015

CASTELL D'ALTAFULLA. TARRAGONÈS. CATALUNYA

Llegia a patrimoni Gencat que el Castell d'Altafulla, està situat a la part més alta de la població, concretament a Plaça de l' Església, s/n. És un edifici de planta poligonal, d'on sobresurten torres quadrades d'angle, a manera de cossos defensius. De fet, la important presència d'elements constructius de caràcter defensiu, façanes coronades per merlets de secció triangular i amb espitllera central, garites als angles de façana i matacans sobre portes, confereixen a tot el conjunt un remarcable aspecte fortificat. Al centre de l'edificació trobem un pati interior central amb una magnífica galeria renaixentista sobre del mateix. Una de les primeres mencions documentals del castell d'Altafulla data del 13 de gener de 1060, on figura esmentat com a afrontació territorial en una donació dels Comtes de Barcelona. Tot i això, actualment és difícil apreciar si conserva elements arquitectònics d'època romànica, ja que ha sofert nombroses modificacions al llarg del temps.


El castell d’Altafulla apareix esmentat per primer cop l’any 1059. Va pertànyer a la família Requesens des del començament del segle XIV fins al 1472, quan va ser adquirit per Pere de Castellet. A mitjan segle XVII, el 1673-1674 el castell fou restaurat quan va ser adquirit per Francesc de Montserrat, , primer marquès de Tamarit, els descendents del qual n'han mantingut la propietat durant els segles següents.


Posteriorment, els efectes de les guerres carlines i la guerra civil han obligat als seus propietaris a efectuar noves reformes, adquirint la forma actual. En les darreres reformes, s'enderrocà una casa adossada a la façana principal i es tancà el jardí amb un mur, un reixat a la porta, entre dues torres cilíndriques. L'estat de l'edificació original és, doncs, difícil de precisar degut a les successives i profundes reformes que aquesta ha sofert. L'any 2000 s'excavaren tres rases a la Plaça de l'Església i a la Plaça de Sant Antoni per tal de confirmar l'existència d'un fossar davant del Castell. També s'excavaren dues sitges localitzades a la primera plaça i va documentar-se un retall al subsòl geològic de planta rectangular. D'aquesta manera, es van excavar tres cates a l'interior del fossar: una a la Plaça de l'Església, just coincidint amb el baixant més pròxim a l'estructura que uneix el castell amb l'església; la segona també a la Plaça de l'Església, just davant de la rampa que dóna accés actualment al castell; i la darrera just davant de la plaça de Sant Antoni. El resultat de la intervenció va permetre documentar tot el perímetre del fossar, excavat a la roca, en aquest sector del castell. La seqüència estratigràfica conservada a les cales mostra una potència de 3 metres de fondària per una amplada aproximada d'entre 4,20 i 3,86 metres. Igualment es va poder constatar que el castell està construït cimentant directament sobre la roca natural, distant entre 40 i 50 cm del retall del fossar, i que el seu sòcol està format per carreus de pedres del tipus Mèdol.

Pel que fa a la datació d'aquesta estructura, no es va poder establir el moment de la seva construcció. Tot i que possiblement tingui un origen medieval, únicament pot dir-se que va ser excavat a la roca en un moment anterior al de la seva amortització per l'abocament de terra i deixalles, datat per la intervenció arqueològica al segle XVII. Les dues sitges, molt properes l'una de l'altra, es trobaven a la Plaça de l'Església, davant de la rampa que dóna accés al castell.

Ambdues estaven escapçades i el diàmetre màxim conservat en els dos casos oscil•lava entre 1,60 i 1,70 metres, mentre que la seva fondària era en un cas d'1,20 metres i en l'altre de 0,75 metres. Si bé no es pot datar el moment de construcció d'aquestes estructures, la seva colmatació, a partir de les ceràmiques recuperades (reflexos metàl•lics, ceràmica blanca i blava catalana), es situaria en un moment indeterminat dels segles XVI o XVII. Finalment, el retall de planta rectangular (1,64 metres x 1,30 mmeres x 1,25) no va proporcionar cap material arqueològic, fet que impedeix la seva datació i no permet indicar la seva funcionalitat. Després de la intervenció arqueològica es repavimentà la plaça de l'Església, respectant part dels elements comentats anteriorment. D'aquesta manera, actualment és possible distingir el traçat del fossar en el seu pas per l'esmentada plaça, quedant marcat per un enllosat diferent. Així mateix, una de les sitges ha quedat a la vista, protegida per una reixa.

Ens agradarà tenir noticia de l’advocació que tenia la capella del Castell dels Tamarit, sou pregats de fer-nos-ho saber a l’email coneixercatalunya@gmail.com

dijous, 17 de desembre de 2015

ESCOLES DE SANT CLIMENT D' AMER. LA SELVA. GIRONA

Des del coneixercatalunya.blogspot.com començàvem l’any 2015 amb el propòsit de recuperar sistemàticament - ho fèiem fins ara únicament amb els edificis ‘monumentals’- la memòria de les escoles anteriors al que anomeno II feixisme ( Dictadura del general Franco ); NOMÉS en el curt període la II República Española s’obrien a Catalunya més de 16.000 centres, i prèviament la Mancomunitat de Catalunya activa entre 1914 i 1923/1925, va desenvolupar una gran activitat en els àmbits de l’educació i la cultura ; alguns tenen avui altres destinacions, públiques o privades, altres continuen servint al fi que els feia construir, i dissortadament molts son hores ara, només un trist record.

Pensava que seria una tasca senzilla perquè comptava tenir l’ajuda de les Administracions, i/o que trobaria almenys una persona per cada poble, vila o ciutat de Catalunya, interessada per aquests temes del patrimoni històric col•lectiu.

Llegia a :
http://www.coac.net/COAC/centredocumentacio/Girona/arxiu/edificis/dades/fitxa.html?registre=&autor=&denominacio=&adreca=&poblacio=Amer&page=1&pos=1

L'any 1931 Josep Esteve Corredor (Girona 3 de febrer de 1896-16 de juny de 1965), presenta un primer projecte per les escoles de Sant Climent. L'any següent modifica el projecte i construeix l'edifici.

L'edifici ha estat rehabilitat i convertit en quatre habitatges unifamiliars.

La descripció tècnica ens diu ; Escola de planta baixa organitzat en dos cossos, un destinat a escola i l'altre a habitatge pel mestre. El conjunt està coberta amb teulada a doble vessant i presenta grans obertures rectangulars.


Fotografia de Josep Esteve.

Està clar que el feixisme no tenia – ni té avui tampoc – cap interès en facilitar l’accés a l’educació; cal recordar que la seva tesis es fonamenta en l’existència d’unes elits que ‘condueixen’ l’existència de la comunitat.

La recerca dels edificis que aixoplugaven l’educació a Catalunya – sovint contra la voluntat del GOBIERNO Y DEL REY DE ESPAÑA – és una tasca d’extrema dificultat ja que la major de les persones que en podien donar testimoni personal han lliurat l’ànima al Senyor, i/o no és fàcil trobar-se’ls passejant pels carrers. Pels politics del TOTS ELS COLORS, aquest és un tema marginal al que no s’hi pot dedicar ni un segon.

Ens encanta que les entrades de Edificis Escolars anteriors a la dictadura franquista tinguin una gran acceptació, ens agradaria però, que es superes aquesta ‘admiració passiva’ i que des de cada poble, vila i ciutat de Catalunya, ens féssiu arribar imatges – actuals i/o d’arxiu – dels edificis escolars que existien abans de que els sediciosos feixistes encapçalats pel general Franco enderroquessin el govern LEGÍTIM de la II República.

Des de l’1 d’abril 1939 en que començava tècnicament el II feixisme ( dictadura de Franco ),fins als nostres dies, des de les administracions públiques, s’ha fet una tasca quina finalitat última és l’anorreament de Catalunya, si més no, en l’àmbit cultural, i molt concretament pel que fa a la documentació del patrimoni Històric i/o Artístic .

L’adveniment de la ‘ Democraciola’ , no ha suposat cap canvi substancial en aquesta ‘política’ , i és que l’oblit de la ‘petita història’ és un pas previ – i necessari – per assolir la fita proposada pel Ministerio de Incultura y Odio Racial, d’esborrar qualsevol identitat ‘diferenciada’; dissortadament ja per acció, ja per omissió, s’han afegit en aquesta tasca ‘miserable’, algunes administracions públiques ‘catalanes’; ocasionalment també l’església catòlica, i una munió de funcionaris i ciutadans del nostre país.

No ens cansem de recordar aquestes paraules "totes les causes justes del món tenen els seus defensors. En canvi, Catalunya només ens té a nosaltres". Lluís Companys i Jover (el Tarròs, municipi de Tornabous, 21 de juny de 1882 – Barcelona, 15 d'octubre de 1940), President de Catalunya, assassinat per la dictadura del general Franco.

En la nostra recerca us necessitem amics lectors; al vostre poble, vila, o ciutat, segur que hi havia una escola abans de la dictadura franquista.

Potser encara existeix, si és així feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si ara acull un servei públic diferent, o fins si és un edifici privat , feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si no existeix – enderrocar-les va ser considerat mèrit patriòtic en el segon feixisme ( dictadura franquista ) – busqueu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

És vital recuperar les imatges d’aquell passat, en fer-ho reivindiquem també la honestedat de tots els que van caure en defensa de la llibertat, la dignitat i la democràcia.

Fem una especial crida als Casals i Clubs d’Avis, tota vegada que els seus usuaris, poden recordar on eren els edificis de les escoles anteriors a la dictadura franquista.

Catalunya us estarà eternament agraïda.

Continuarem ,...

dimecres, 16 de desembre de 2015

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANTA EULÀLIA. VILANOVA DE LA MUGA. PERALADA. L’EMPORDÀ SOBIRÀ. GIRONA

Retratava al Josep Olivé Escarré, davant la façana de l’església parroquial de Vilanova de la Muga, advocada a Sant Eulàlia, tancada amb pany i forrellat el dia de la nostra visita.


La descripció de patrimoni Gencat en explica que està situada al centre del poble, a davant del riu Muga. És un temple de planta basilical, de tres naus i tres absis semicirculars. La façana està formada per una portalada de dos arcs en degradació, llinda i timpà llis. La llinda està decorada amb tres creus gregues,inscrites dins cercles. Damunt la porta, a la part central de la façana hi ha una finestra amb arc de mig punt de mida inferior que les dues que trobem a cada costat de la portalada. Damunt el frontis, s'hi bastí una torre-campanar octogonal, que posseeix quatre arcades. al mur lateral veiem dues finestres amb arcs de mig punt, i a la part superior es conserva la cornisa. L'altre mur lateral no té obertures i la cornisa és de secció de bisell. La capçalera de l'església és formada per l'absis central semicircular i dues absidioles de la mateixa forma.


La volta de la nau central és apuntada i seguida. Les naus laterals posseeixen cobertes de quart de cercle. Els arcs formers són de forma rebaixada sostinguts per pilastres quadrades. L'arc triomfal és de punt rodó i la volta de l'ansis és de quart d'esfera. Les absidioles laterals també presenten arcs triomfals de mig punt i voltes en forma de quart d'esfera. A l'absis central hi ha la decoració mural romànica, restaurada el 1946. al fons de la conca absidal hi veiem el Pantocràtor dins l'ametlla mística. El braç dret és en posició de beneir, mentre la mà esquerra sosté el llibre. El Pantocràtor està envoltat pel Tetramorf; cada símbol ostenta el nom de l'evangelista en uns rètols que sostenen amb les mans, ungles o peülles segons el cas. Aquest tema superior és completat dos àngels serafins de llargues ales encreuades i proveïdes d'ulls. Una franja amb motius geomètrics separa aquesta part del fris situat a cada banda de la finestra central. A la dreta hi podem veure l'escena del rentament de peus; la figura de Sant Pere queda a l'intradós de la finestra. A l'esquerra de l'ansis hi ha l'escena de l'entrada a Jerusalem: Jesús és representat dalt de l'ase seguit dels deixebles. Al seu davant hi ha un arbre i al costat una torre i els murs de la ciutat. En un fris més baix hi ha uns calzes d'on brollen unes tiges amb fulles molt estilitzades. Una franja amb línies amb ziga-zaga separa aquest motiu de la draperia que ocupa la part inferior del conjunt. En el vèrtex de l'arc triomfal hi ha el crismó i en el mateix arc i els muntants, decoració geomètrica i floral.

A l'interior de l'església hi ha una pila baptismal romànica monolítica de forma ovoide. És decorada amb un seguit d'arcs cecs de mig punt que arrenquen d'unes falses columnetes,esculpides en baix relleu.

També trobem una arqueta amb una inscripció en llatí i un escut a cada costat en baix relleu. Aquesta arqueta està foradada ja que un dels mossens de l'església la va utilitzar com a menjadora per les gallines.

M’expliquen que les escoles dels nens estaven a la mateixa plaça, i que foren enderrocades; a Catalunya amb els ‘amics que té’ no li calen enemics, oi ?.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

dimarts, 15 de desembre de 2015

AJUNTAMENT I ESCOLES DE CABRERA. EL MARESME

Des del coneixercatalunya.blogspot.com començàvem l’any 2015 amb el propòsit de recuperar sistemàticament - ho fèiem fins ara únicament amb els edificis ‘monumentals’- la memòria de les escoles anteriors al que anomeno II feixisme ( Dictadura del general Franco ); NOMÉS en el curt període la II República Española s’obrien a Catalunya més de 16.000 centres, i prèviament la Mancomunitat de Catalunya activa entre 1914 i 1923/1925, va desenvolupar una gran activitat en els àmbits de l’educació i la cultura ; alguns tenen avui altres destinacions, públiques o privades, altres continuen servint al fi que els feia construir, i dissortadament molts son hores ara, només un trist record.

Pensava que seria una tasca senzilla perquè comptava tenir l’ajuda de les Administracions, i/o que trobaria almenys una persona per cada poble, vila o ciutat de Catalunya, interessada per aquests temes del patrimoni històric col•lectiu.

Bonaventura Bassegoda i Amigó (Barcelona, 16 de maig de 1862 - 29 de novembre de 1940) va ser l’autor del projecte de l’edifici de l’Ajuntament i les Escoles Públiques de Cabrera de Mar, que s’aixecava entre els anys 1928 i 1930.

La descripció de patrimoni Gencat ens diu; edifici de tres cossos. El cos central, més elevat, té teulada a dues vessants i un rellotge al centre de la part superior de cadascuna de les façanes principals. En aquest cos, dividit en tres plantes, baixos i dos pisos, hi ha les dependències de l'Ajuntament: alcaldia, despatxos, sala de juntes, etc. Una porxada amb tres arcades dóna accés a la planta baixa. A ambdós cossos laterals, d'una sola planta, hi ha els locals de les Escoles Municipals.



Les fotografies en blanc i negre son de J.Subirachs

La recerca dels edificis que aixoplugaven l’educació a Catalunya – sovint contra la voluntat del GOBIERNO Y DEL REY DE ESPAÑA – és una tasca d’extrema dificultat ja que la major de les persones que en podien donar testimoni personal han lliurat l’ànima al Senyor, i/o no és fàcil trobar-se’ls passejant pels carrers. Pels politics de TOTS ELS COLORS, aquest és un tema marginal al que no s’hi pot dedicar ni un segon.

Ens encanta que les entrades de Edificis Escolars anteriors a la dictadura franquista tinguin una gran acceptació, ens agradaria però, que es superes aquesta ‘admiració passiva’ i que des de cada poble, vila i ciutat de Catalunya, ens féssiu arribar imatges – actuals i/o d’arxiu – dels edificis escolars que existien abans de que els sediciosos feixistes encapçalats pel general Franco enderroquessin el govern LEGÍTIM de la II República.

Des de l’1 d’abril 1939 en que començava tècnicament el II feixisme ( dictadura de Franco ),fins als nostres dies, des de les administracions públiques, s’ha fet una tasca quina finalitat última és l’anorreament de Catalunya, si més no, en l’àmbit cultural, i molt concretament pel que fa a la documentació del patrimoni Històric i/o Artístic .

L’adveniment de la ‘ Democraciola’ , no ha suposat cap canvi substancial en aquesta ‘política’ , i és que l’oblit de la ‘petita història’ és un pas previ – i necessari – per assolir la fita proposada pel Ministerio de Incultura y Odio Racial, d’esborrar qualsevol identitat ‘diferenciada’; dissortadament ja per acció, ja per omissió, s’han afegit en aquesta tasca ‘miserable’, algunes administracions públiques ‘catalanes’; ocasionalment també l’església catòlica, i una munió de funcionaris i ciutadans del nostre país.

No ens cansem de recordar aquestes paraules "totes les causes justes del món tenen els seus defensors. En canvi, Catalunya només ens té a nosaltres". Lluís Companys i Jover (el Tarròs, municipi de Tornabous, 21 de juny de 1882 – Barcelona, 15 d'octubre de 1940), President de Catalunya, assassinat per la dictadura del general Franco.

En la nostra recerca us necessitem amics lectors; al vostre poble, vila, o ciutat, segur que hi havia una escola abans de la dictadura franquista.

Potser encara existeix, si és així feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si ara acull un servei públic diferent, o fins si és un edifici privat , feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si no existeix – enderrocar-les va ser considerat mèrit patriòtic en el segon feixisme ( dictadura franquista ) – busqueu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

És vital recuperar les imatges d’aquell passat, en fer-ho reivindiquem també la honestedat de tots els que van caure en defensa de la llibertat, la dignitat i la democràcia.

Fem una especial crida als Casals i Clubs d’Avis, tota vegada que els seus usuaris, poden recordar on eren els edificis de les escoles anteriors a la dictadura franquista.

Catalunya us estarà eternament agraïda.

Continuarem ,...

dilluns, 14 de desembre de 2015

CONVENT DE SANT BARTOMEU DE BELL-LLOC. PERELADA. L’EMPORDÀ SOBIRÀ. GIRONA

Havíem dinat el Josep Olivé Escarré i l’Antonio Mora Vergés, al buffet del Jou Vell, en el que l’absència del servei de planxa em semblava un punt de millora que l’empresa hauria de valorar a curt termini.

Visitàvem la part més antiga de Perelada, i prop de l’església de Sant Martí, retratava el que havia estat el Convent de Sant Bartomeu de Bell-lloc

L'origen d'aquest convent es remunta a l'any 1390, moment en què l’ aleshores vescomte de Peralada, Felip Dalmau de Rocabertí, va cedir el solar a on hi havia hagut l'antic castell vescomtal a la congregació de monges perquè hi construïssin un nou edifici conventual.

Durant la Guerra del Francès, l'edifici va ser utilitzat com a polvorí, fet que va comportar una greu destrucció de l'edifici.

Entre l'any 1858 i 1860 es restaura la sala capitular, les cel.les, la sala de labor i es repararen els sostres. La restauració fou portada a terme per l'arquitecte Martí Sureda Deulovol l'Escala, l’Empordà sobirà, 1822 — Girona, Gironès, 1890)

L’any 1975 les monges abandonen el convent.

La descripció de patrimoni Gencat ens diu que és un edifici de planta trapezoïdal, reformat actualment i que conserva pocs vestigis de l'antic monestir, situat a la part alta del poble, al costat de la Costa de les Monges.


Es conserva l’edifici de l'església (reformada el segle XVIII). És un temple d'una sola nau amb capçalera poligonal, cobert amb volta de llunetes. El seu parament, tant interior com exterior, es troba colgat per una capa d'arrebossat. Les obertures de la façana han estat reformades modernament; i hi ha una porta d'arc de mig punt i un finestral neogòtic.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

diumenge, 13 de desembre de 2015

SANTUARI DE SANTA MARIA DE LA POBLA DE MONTORNÈS. TARRAGONÈS

El diccionari català valència balear en relació al topònim Montornès ens diu ; En els documents catalans medievals apareix el nom Montornès amb la forma llatinitzada monte tornoso (probablement errada per monte tornese): cf: Balari Oríg. 169. Es possible també que el nom vingui del llatí mōnte *turnēnse, ‘muntanya rodonenca’. Malgrat que cal fer a peu el darrer tram fins a l’ermita de la Mare de Déu de Montornès, que no us desanimi la denominació ‘muntanya’, és en el millor dels casos un turonet, i molt accessible com constatava el Josep Olivé Escarré als seus 89 anys.


Llegia que l'indret de Montornès va pertànyer al Monestir de Santes Creus i a partir de 1173 per que ho comprà a la família Rajadell. El castell era aleshores del comtat i del bisbat barcelonins. L'ermita de la Mare de Déu de Montornès s'aixecà al costat de les restes del Castell. Al aixecar-se dins del nucli urbà l'església parroquial, l'antiga capella de la fortalesa medieval restà habilitada com a ermita. A mitjans del segle XVII es feren obres de consolidació i l'any 1783 s'aixecà el temple actual, finançat gràcies a les rendes procedents d'una sínia propietat del santuari i de les almoines dels fidels.


Quan a la descripció tècnica ens explica que la seva volta de canó amb llunetes cobreix la part central de la nau, i les capelles estan cobertes amb voltes de mitja taronja. La porta principal està situada als peus i té un arc rebaixat amb motllures emmarcant-lo. Damunt la porta principal hi ha una petita espadanya on es troben les campanes. A l'arc rebaixat de la porta d'accés n'hi ha una inscripció amb data de "1783". El coronament superior és corb a la façana. També hi ha una porta lateral tapiada que pertanyia a l'antiga ermita romànica. L'únic testimoni que resta de la primitiva església és la portalada romànica, a l'ala nord i cegada en l'actualitat. A l'interior, en un cambril, es venera la imatge policromada d'alabastre de la Mare de Déu, talla del segle XVI o XVII.
http://algunsgoigs.blogspot.com.es/2012/11/goigs-la-mare-de-deu-de-montornes-la.html


https://books.google.es/books?id=DKN4U7HKOxoC&pg=PA148&lpg=PA148&dq=santuari+de+la+Pobla+De+Montornes&source=bl&ots=hzZlzmtcIO&sig=lxTCl2K3RfQ0j7qAjnatWF7STWA&hl=en&sa=X&ved=0ahUKEwjqyN3DnbrJAhVCTBoKHZTDAQMQ6AEIKTAB#v=onepage&q=santuari%20de%20la%20Pobla%20De%20Montornes&f=false


No podia accedir al interior del que n’obtenia una imatge parcial des del vidre que cobreix la finestra de ventilació.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

dissabte, 12 de desembre de 2015

LA FONT ‘AMERICANA’ DE LLANÇÀ. L’EMPORDÀ SOBIRÀ. GIRONA

Retratava al Josep Olivé Escarré davant la ‘ Font Americana’ de Llançà, situada a escassos metres de ‘l’arbre de la llibertat’, símbols una i altre, clarament oposats.


Llegia que al segle XVIII, com a conseqüència de la gran prosperitat assolida gràcies a la producció i exportació del vi de Llançà – és a dir, amb els ‘diners d’Amèrica’, els que procedien del tràfic amb les colònies - es va considerar la conveniència de construir una nova església més gran al poble, enderrocant la vella d'estil romànic que es trobava situada al nord est del recinte emmurallat.

A l'espai on s'ubicava la vella església de sant Vicenç es va obrir la Plaça Major, on es va bastir aquesta font.

No trobava cap imatge d’aquella església romànica, sembla que la ‘gran prosperitat’ no va arribar per pagar cap artista pintor. Si existeix agrairé la tramesa d’aquesta imatge a l’email coneixercatalunya@gmail.com

La font està situada a l'extrem de llevant de la plaça Major, en el punt d'encreuament amb el carrer Rafael Estela.

La descripció de patrimoni Gencat ens diu que es tracta d'una font de pedra picada de planta octogonal, formada per un cos de més de dos metres d'alçada, amb la coberta de tipus cupular. Tant el sòcol com la cornisa són motllurats. Presenta quatre petites piques de pedra a la part inferior dels paraments, amb els peus decorats i motllurats. Els brolladors són metàl•lics. La construcció està bastida amb carreus ben desbastats de pedra picada.

El dia de la nostra visita a la font no rajava l’aigua.

De l’arbre havíem escrit : http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2014/01/larbre-de-la-llibertat-llanca-emporda.html

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

divendres, 11 de desembre de 2015

COL•LEGI NACIONAL SANT PAU. FIGUERES. L’EMPORDÀ SOBIRÀ. GIRONA

Des del coneixercatalunya.blogspot.com començàvem l’any 2015 amb el propòsit de recuperar sistemàticament - ho fèiem fins ara únicament amb els edificis ‘monumentals’- la memòria de les escoles anteriors al que anomeno II feixisme ( Dictadura del general Franco ); NOMÉS en el curt període la II República Española s’obrien a Catalunya més de 16.000 centres, i prèviament la Mancomunitat de Catalunya activa entre 1914 i 1923/1925, va desenvolupar una gran activitat en els àmbits de l’educació i la cultura ; alguns tenen avui altres destinacions, públiques o privades, altres continuen servint al fi que els feia construir, i dissortadament molts son hores ara, només un trist record.

Pensava que seria una tasca senzilla perquè comptava tenir l’ajuda de les Administracions, i/o que trobaria almenys una persona per cada poble, vila o ciutat de Catalunya, interessada per aquests temes del patrimoni històric col•lectiu.

Llegia a patrimoni Gencat que l'any 1919 a instància de l'Ajuntament, la Mancomunitat concedeix un crèdit per construir la nova escola de Figueres. Els fets polítics (cop d'estat, etc.) endarrereixen la seva construcció.

L'any 1925 el govern central aprova un nou crèdit, i comencen les obres.

Els plànols són dels anys 1925-1930. No s’esmenta l’arquitecte autor del projecte, i sou pregats de fer-nos-ho saber a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Els canvis polítics, instauració de la república, aplaça l'acabament de l'edifici fins al 1932.

L'escola s'inaugura el 14 d'abril de 1933.


Manllevava una fotografia de l'Enric Fontvila, d’aquesta escola de la que ens diu la descripció tècnica; edifici situat al centre històric de la ciutat. Es tracta d'un edifici exempt voltat de patis, jardins i camps d'esport, que originàriament estava dividit en dues ales (una de nois i una de noies) que més tard (any 1968) es varen unir per un cos central. La façana principal presenta al primer pis s'obre a una gran terrassa (originàriament coberta per rosers) i el segon a balcons sostinguts per mènsules, amb balustrada i pilars. La façana s'ordena a partir d'uns cossos sobresortits que tallen la galeria a nivell del segon pis i que donen relleu al conjunt. La façana posterior segueix la mateixa ordenació sense terrasses ni galeries. Coberta a dues vessants, de teules amb cornisa dentelada amb motllures.

El Valenti Pons Toujouse, autor del blog MODERNISME http://vptmod.blogspot.com.es/ em feia arribar un missatge atenen la meva pregunta sobre l’autor de les Escoles Sant Pau: Rafael Sánchez Echeverría, arquitecte, any 1933.

Rebia també l’email d’una persona molt vinculada amb aquest centre escolar, en el que em deia ;
Benvolguts,

Em dic Eva Cañigueral i estic lligada a l'escola Sant Pau des de petita, com a alumna, com a mestra i per circumstàncies familiars.

En relació al vostre article publicat a la web de la Tribuna del Bergadà, amb data 23 de novembre de 2015 volia comentar-vos que trobareu informació sobre la història de l'edifici i del centre en el llibre que en motiu del seus 50 anys (1983) va escriure Josep Maria Bernils i Mach (Figueres, 16 d'agost de 1929 – 30 de juny de 2011), historiador de la ciutat.

En el següent enllaç en trobareu un extracte, publicat a la web de l'escola.

https://docs.google.com/file/d/0B9JGGBPiTZABLWdJVGg2dEJoX3M/view?pli=1

Segons el llibre l'escola es posà en funcionament el gener de 1933.

Us agraeixo el vostre interès per un edifici del qual els que hi treballem sempre n'hem estat orgullosos, per la seva bellesa, la seva història i el seu valor educatiu. Moltes gràcies.

Ens encanta que les entrades de Edificis Escolars anteriors a la dictadura franquista tinguin una gran acceptació, ens agradaria però, que es superes aquesta ‘admiració passiva’ i que des de cada poble, vila i ciutat de Catalunya, ens féssiu arribar imatges – actuals i/o d’arxiu – dels edificis escolars que existien abans de que els sediciosos feixistes encapçalats pel general Franco enderroquessin el govern LEGÍTIM de la II República.

Des de l’1 d’abril 1939 en que començava tècnicament el II feixisme ( dictadura de Franco ),fins als nostres dies, des de les administracions públiques, s’ha fet una tasca quina finalitat última és l’anorreament de Catalunya, si més no, en l’àmbit cultural, i molt concretament pel que fa a la documentació del patrimoni Històric i/o Artístic .

L’adveniment de la ‘ Democraciola’ , no ha suposat cap canvi substancial en aquesta ‘política’ , i és que l’oblit de la ‘petita història’ és un pas previ – i necessari – per assolir la fita proposada pel Ministerio de Incultura y Odio Racial, d’esborrar qualsevol identitat ‘diferenciada’; dissortadament ja per acció, ja per omissió, s’han afegit en aquesta tasca ‘miserable’, algunes administracions públiques ‘catalanes’; ocasionalment també l’església catòlica, i una munió de funcionaris i ciutadans del nostre país.

No ens cansem de recordar aquestes paraules "totes les causes justes del món tenen els seus defensors. En canvi, Catalunya només ens té a nosaltres". Lluís Companys i Jover (el Tarròs, municipi de Tornabous, 21 de juny de 1882 – Barcelona, 15 d'octubre de 1940), President de Catalunya, assassinat per la dictadura del general Franco.

En la nostra recerca us necessitem amics lectors; al vostre poble, vila, o ciutat, segur que hi havia una escola abans de la dictadura franquista.

Potser encara existeix, si és així feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si ara acull un servei públic diferent, o fins si és un edifici privat , feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si no existeix – enderrocar-les va ser considerat mèrit patriòtic en el segon feixisme ( dictadura franquista ) – busqueu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

És vital recuperar les imatges d’aquell passat, en fer-ho reivindiquem també la honestedat de tots els que van caure en defensa de la llibertat, la dignitat i la democràcia.

Fem una especial crida als Casals i Clubs d’Avis, tota vegada que els seus usuaris, poden recordar on eren els edificis de les escoles anteriors a la dictadura franquista.

Catalunya us estarà eternament agraïda.

Continuarem ,...

dijous, 10 de desembre de 2015

IN MEMORIAM DE SANT SADURNI D’ÀRREU. PALLARS SOBIRÀ. LLEIDA. CATALUNYA

L’ Olga Bergua, em deixa un comentari a la imatge que escollíem per il•lustrar un dels contes del NADAL DE CONTE de guimera.info ; si no recordo malament es el poble d'Arreu. Ara ja no hi viu ningú i està tot abandonat... Una bona pena.


A: http://www.iec.cat/arcat/ps/psedificis/02389.htm llegia que l’església de Sant Serni d’Àrreu és un edifici de planta rectangular i absis quadrat, orientat a llevant. La coberta és de fusteria a doble vessant, i s’estén des dels peus de l’església fins a l’absis, a diferència del que és habitual en altres edificis d’aquesta tipologia en què l’absis és cobert amb volta de mig punt de pedra. La coberta de fusta s’amaga sota una volta de fusteria, com hem trobat en d’altres esglésies del Pallars Sobirà (Sant Pere de Tor o Santa Maria de les Neus d’Àrreu).

La porta se situa al mur de migjorn i és construïda amb un arc de mig punt format de pedres sense tallar, a manera de dovelles. Per dissort, l’arrebossat que cobreix els muntants i l’arc d’aquesta obertura dificulta una lectura de la seva tipologia.

Al mur sud de l’absis hi ha una petita finestra rectangular d’una esqueixada que té com a característica un ampit molt inclinat. El murs nord i oest de la nau presenta sengles obertures d’època posterior.

Actualment el parament es troba totalment cobert per un arrebossat. Tanmateix, a les zones on l’aparell és visible, aquest és format de pedres de diferents tipologies, situades aleatòriament i no formen filades regulars.

El mur de ponent és coronat per un gran campanar d’espadanya de dos ulls. L’aspecte original de l’església fou alterat per la perforació dels murs nord i sud de la nau, a la seva part més propera al presbiteri, per tal de situar-hi capelles, cobertes amb encavallades de fusta a una vessant. Aquestes foren construïdes en un moment posterior al segle XIII per tal com ho palesen els arcs apuntats que hi donen accés.

Per les seves característiques planimètriques i arquitectòniques cal situar el moment d’erecció d’aquest edifici en el segle X.

L’església, molt modificada en el decurs del temps, es trobava ja molt deteriorada en la nostra campanya de l’any 1991
.

Rebia del Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavin ) una fotografia datada el 25-VII-1978, de l’església parroquial de Sant Sadurní d’Àrreu, coneguda popularment com Sant Serni.


Sou pregats de fer-nos arribar a l’email coneixercatalunya@gmail.com fotografies del interior de l’església i/o d’activitats religioses, bateigs, comunions, casament, funerals,.. que s’hi dugessin a terme.

La ruïna del patrimoni històric de Catalunya s’iniciava en l segon feixisme ( dictadura del general Franco ) i ha continuat en la ‘democraciola’ – dita també tercer feixisme, que ha excel•lit en les manifestacions d’odi contra Catalunya.