dijous, 30 de juny de 2016

IN MEMORIAM DE L’ESCOLA DE NENES DE SANT LLORENÇ DE LA MUGA. L’EMPORDÀ SOBIRÀ. GIRONA.

Dèiem en començar Edificis Escolars De Catalunya Anteriors a La Dictadura Franquista :
Volem recuperar la memòria dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la Dictadura franquista; n’hi havia de públics – pocs – de religiosos i de ‘particulars’ , uns i altres han patit els efectes de la transformació econòmica i social de la societat; molts dissortadament han desaparegut, en l’àmbit rural per la marxa massiva de la població, i en les àrees urbanes per la intensa construcció que generava la pressió demogràfica dels nouvinguts.

Dinàvem el Josep Olivé Escarré i l’Antonio Mora Vergés al restaurant SAMUGA al Passeig, 4 de Sant Llorenç de la Muga, on ultra un bon àpat, m’indicaven la casa que acollia una comunitat de monges que s'encarregaria de l'escola de les nenes del poble, gràcies als bon oficis de l'Albert Camps Armet (Figueres 1849 - Barcelona 1923), significat benefactor tant de Sant Llorenç de la Muga, com de la contrada sencera. Ens agradarà tenir noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com de l’Ordre religiosa a que pertanyen aquelles monges.


Llegia a : http://ca.xn--santllorendelamuga-hvb.cat/guia-del-poble/historia/

De principis del segler XX, cal destacar la tasca que va desenvolupar la família Camps Armet a la vila de Sant Llorenç.
Era una família benestant en què l'Albert Camps Armet (Figueres 1849 - Barcelona 1923) va ser senador a Madrid, influència que aprofità per a projectar la construcció de la nova carretera d'Albanyà fins a Figueres. També va ser impulsor de l'establiment d'una comunitat de monges que s'encarregaria de l'escola de les nenes del poble. A la seva mort sense descendència va deixar les seves propietats al seu germà Carles Camps Armet (Figueres 1857 - Sant Llorenç de la Muga 1939), amb la condició que si aquest moria sense descendència deixaria les possessions a beneficència... i així va ser. Carles va deixar l'actual edifici de l'ajuntament per a la instal•lació de l'escola pública i més tard va ser la seu de la casa del poble i la resta de possessions les va deixar a l'Hospital de Figueres.

De la gratitud del poble envers la família Camps Armet, en queda constància en una placa de l'any 1925 col•locada actualment a la façana lateral de l'ajuntament, sobre la porta de la sala polivalent, i en queda els noms dels carrers Paula Armet (mare d'Albert i Carles) i el carrer Albert Camps i la Plaça Carles Camps, centre neuràlgic de la vida social i cultural de Sant Llorenç de la Muga.

Hem recuperat imatges de més de 940 edificis escolars anteriors a la dictadura franquista, època que no espot relacionar ni amb l’educació ni amb la cultura ; insistim tossudament en que ens cal l’ajut de TOTHOM per recuperar la memòria històrica, el pas del temps ens juga a la contra, i la Democraciola que s’instituïa l’any 1978, no ha fet res per evitar-ho.

Posar una placa recordant que aquests edificis acollien les escoles en els anys ......../....... , no costaria gaire diners, i esvairia els dubtes de la ‘puresa’ democràtica tant dels que tenen un càrrec electe, com dels treballadors i/o funcionaris municipals.

M’adreço principalment a la ciutadania per recavar la seva col•laboració en la recerca dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la dictadura franquista, agrairé la tramesa d’imatges i/o dades a l’email coneixercatalunya@gmail.com i/o a la pàgina https://www.facebook.com/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista-400721423462325/?fref=ts

Passeu de l’admiració a la col•laboració, Catalunya us en deurà una, recordeu sempre que l’infern està empedrat de bones intencions.

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANT PERE DE BELLTALL. PASSANANT I BELLTALL. LA CONCA DE BARBERÀ. TARRAGONA. CATALUNYA

Els ‘diners d’Amèrica’ servien majoritàriament per ensulsiar esglésies romàniques, i per bastir en el seu lloc ‘ temples mastodòntics ‘ en els que ‘costa’ sentir-se a la ‘casa de Déu’.

La descripció de patrimoni Gencat de l’església de sant Pere de Belltall ens diu, edifici de planta basilical amb cobertes amb volta de canó i absis pla. El campanar, de base quadrada es transforma en secció octogonal en la línia de coberta de l'edifici. Aquest campanar està resolt segons les formes emprades en l'arquitectura barroca catalana, encara que presenta alguns elements de composició més severa, com una important cornisa de coronament i les franges de compartimentació de la fase octogonal. La façana també està resolta amb una clara voluntat classicista, encara que el resultat és molt desigual. Sota el frontó i als peus de la nau central, s'obre una finestra termal de tan reduïdes dimensions que sembla més aviat un petit rosetó barroc. Aquest element es repeteix també a les façanes laterals. La porta està realitzada en un llenguatge massa correcte. La cornisa sobre volutes que la corona és molt pesada per la seva pròpia estructura. Dins el frontó es pot llegir la data de 1864.


De l’antiga església romànica de Sant Pere de Belltall només resten els fonaments i les primeres filades de la paret lateral esquerra i de l’absis, perquè les seves pedres foren utilitzades en la construcció de l’actual, de la fi del segle XIX.

El campanar de Sant Pere de Belltall es recolza sobre la part esquerra de l’església i el de Sant Jaume de Passanant, ho fa sobre la part dreta.

Bonet Miró Isidre em deixava un comentari al facebook ; podeu veure la façana projectada per l'arquitecte Ignasi Jordà i Arnalich (ca 1819-1883) , i comprovar que el pressupost no va arribar per un segon campanar.


Podeu donar un cop d'ull als comptes.


Agraïm al Bonet Miró Isidre les seves aportacions i encoratgem als lectors perquè es sumin al esforç divulgador de patrimoni històric i artístic que volem fer des del http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/

dimecres, 29 de juny de 2016

IN MEMORIAM DE LES ESCOLES DE XERTA ANTERIORS A LA DICTADURA FRANQUISTA. L’EBRE JUSSÀ. TARRAGONA

Dèiem en començar Edificis Escolars De Catalunya Anteriors a La Dictadura Franquista :
Volem recuperar la memòria dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la Dictadura franquista; n’hi havia de públics – pocs – de religiosos i de ‘particulars’ , uns i altres han patit els efectes de la transformació econòmica i social de la societat; molts dissortadament han desaparegut, en l’àmbit rural per la marxa massiva de la població, i en les àrees urbanes per la intensa construcció que generava la pressió demogràfica dels nouvinguts.

L’edifici que projectava a darreries del segle XIX – 1895 - Ramon Salas i Ricomà (Tarragona, 1848-1926) eren les escoles de Xerta, en aquella època construir una casa de planta baixa i tres pisos, ja tenia la seva complexitat, oi ?


La planta baixa és encoixinada i té un arc de mig punt per entrada i està flanquejat per dues finestres allargades, també de mig punt. a cada pis hi ha tres obertures amb tres balcons disposades de forma ordenada. Malgrat totes són adintellades, a cada pis hi ha una decoració motllurada diferent, un frontó trencat al primer, a dues aigües al segon i recte, al tercer. L'edifici és rematat per un petit frontó.

Llegia que actualment hi ha el Dispensari Mèdic , la Llar del Jubilat , i al primer pis l’Ajuntament.

D’escola n’hi havia a la major part de llogarets, pedanies, pobles, viles i ciutats, abans de la dictadura franquista, avui sense cap mena de dubte hi ha més places escolars, però, menys edificis escolars que en aquella època. Que durant el feixisme s’intentés amagar aquesta realitat es pot entendre – també negaven l’existència de la llengua catalana -, el que et sembla increïble, es que desprès de 1978, quan el sàtrapa ja era mort, i s’endegava la ‘Democraciola’ aquesta dèria d’amagar la història es continuï practicant.

Pel que fa als edificis escolars anteriors a la dictadura franquista hi ha ‘un gran interès ‘ perquè se’n perdi la memòria, hores d’ara hem pogut ‘recuperar-ne més de 900, i publicar-los a https://issuu.com/1coneixercatalunya , és sens dubte aquesta una responsabilitat col•lectiva amb total independència del ideari democràtic que hom pugui tenir.

A Catalunya no li calen 'enemics' , només amb els 'amics de tota la vida' en tenim prou , oi?.

Sou pregats de preguntar on eren les escoles abans de la dictadura franquista quan visiteu alguna població de Catalunya, retratar-les i fer-nos arribar les fotografies a l’email coneixercatalunya@gmail.com i/o a la pàgina https://www.facebook.com/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista-400721423462325/?fref=ts nosaltres ja ho anem fent, no sempre però trobes una persona que et sàpiga respondre.

dimarts, 28 de juny de 2016

ESGLÉSIA DE SANT LLUC EVANGELISTA. GIRONA

Berenguer de Montjuïc m’aclaria que l’edifici que retratava havia estat l’església de Sant Lluc Evangelista , construïda per ordre dels beneficiats de la catedral en un solar en el qual havia estat el benefici de nostra Senyora de les Puelles.


Les obres es van iniciar el 9 de setembre de 1724 i l'església fou beneïda el 5 de febrer de 1729. La llicència per l'edificació va ser concedida pel bisbe Dr. Josep de Taverner i d'Ardena (17 de maig de 1670, Barcelona - 16 de gener de 1726, Girona), fill de Miquel Joan de Taverner-Montornès i d’Ardena, Comte de Darnius i les Illes i cavaller de l’orde de Sant Joan, el capítol de Sant Feliu i els jurats de la ciutat.

La descripció tècnica ens diu; església de traces molts senzilles, clar exponent del barroc català més simple. La façana és de pedra picada amb portalada rectangular, una fornícula amb adornaments barrocs i una finestra per rosetó. L'estretor del carrer del Llop (carrer del Rei Martí) provoca el retrocés del cos més oriental de la façana principal la qual per la simetria donada per la línia superior del frontis. L'interior és d'una sola nau i té un amplia creuer amb cúpula circular. El campanar és de planta quadrada amb obertures a cada banda i reforç superior.

Actualment l'església de Sant Lluc Evangelista , és el ‘ Castrum’ del Manaies de Girona. L'edifici va ser projectat pels arquitectes Simó Ferrer, Pere Garau i Miquel Feixas el segle XVIII.

L'escultura que la presideix, damunt la porta, representa a Sant Pau i és feta de fa pocs anys, obra del metge dentista, manaia i escultor gironí Josep M. Trull Gimbernat.

Lluc l'Evangelista fou deixeble de Pau de Tars que l’anomenava ‘ el metge estimat ‘ i autor de l'Evangeli segons Lluc i dels Fets dels Apòstols; era natural d'Antioquia de l'Orontes, per tant no era jueu, això es veu quan Pau el separa dels circumcisos (Col. 4, 14).

SANTUARI DE LA MARE DÉU DE MONTGRONY. GOMBRÈN. EL RIPOLLÈS. GIRONA. CATALUNYA

Llegia una versió de la història de la troballa de la Mare de Déu de Montgrony, l'any 804, en la que s’explica que dos bous que es trobaven pasturant van començar a esgarrapar amb les seves peülles prop d'una font, enderrocant una paret que es trobava amagada per l'herba i els matolls. Els atònits pastors van poder contemplar una imatge de la Mare de Déu, al costat d'una campana en forma de mitra. Plens de goig la van traslladar a l'església de Sant Pere, (anterior a la consagrada pel bisbe d'Urgell, Sisebuto) i al mati següent la van trobar en una esquerda del precipici, prodigi que es va repetir al tornar-la a col•locar en aquella església. Davant t d’aquestes demostracions, va ser construïda una capella en el mateix lloc escollit per la Verge i que és la mateixa que avui es conserva.


La imatge actual, d'una antiguitat de segles, conserva dins el seu sòcol un fragment de fusta tallada de la primera imatge de la Verge que es va venerar a Montgrony.


La campana trobada pels pastors al costat de la Verge adornava el petit campanar de l'ermita fins a l'any 1863, en què va ser venuda per un desconsiderat ermità.

Malgrat la petitesa d’aquesta esglesiola , fou un dels principals centres de devoció mariana del Ripollès i fins de les comarques veïnes, el santuari es troba adossat a la gran penya per la qual puja l'atrevida escala que guanya el pla de Sant Pere. aquesta escala de 142 graons, comença a la gran hostaleria del santuari, i la capella o santuari pròpiament dit és a mitja escala i té com a mur de la part nord la penya nua. S'hi venera una imatge de la Mare de Déu, bruna, refeta en gran part després que un incendi casual, l’any 1892, destruís l'antiga, segurament del principi del segle XIII, que probablement havia ja estat venerada a l'església de Sant Pere. Les primeres notícies del culte a la Mare de Déu de Mogrony són però, del 1400, època en què tenia ja un petit edifici al indret actual. l'edifici modern fou bastit els anys 1650-52.

Per la interdicció de la Mare de Déu de Montgrony, feia arribar a l’Altíssim la meva pregaria, Senyor, allibera el teu poble !!!!

dilluns, 27 de juny de 2016

IN MEMORIAM. ESCOLA DE PAVIA ANTERIOR A LA DICTADURA FRANQUISTA. TALAVERA. LA SEGARRA. LLEIDA. CATALUNYA

Dèiem en començar Edificis Escolars De Catalunya Anteriors a La Dictadura Franquista :
Volem recuperar la memòria dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la Dictadura franquista; n’hi havia de públics – pocs – de religiosos i de ‘particulars’ , uns i altres han patit els efectes de la transformació econòmica i social de la societat; molts dissortadament han desaparegut, en l’àmbit rural per la marxa massiva de la població, i en les àrees urbanes per la intensa construcció que generava la pressió demogràfica dels nouvinguts.

Des del del filofranquisme es defensa que la historia comença amb Francisco Franco Bahamonde f (El Ferrol, 4 de diciembre de 1892-Madrid, 20 de noviembre de 1975), imagino que volien fer coincidir els any del seu naixement amb el començament d’una nova era, i la resta del món els va dir que desfer-se de més d’un milió d’essers humans encara es podia entendre però que això ja era massa.

En tot cas, abans de la dictadura franquista, LA MAJOR PART DE POBLACIONS DE CATALUNYA, tenien escola, pública, confessional o privada, volem recuperar aquesta part de la prehistòria de la humanitat ‘decent’.

Venia de Talavera on havia retratat l’edifici que acollia l’escola abans de la dictadura franquista, i m’aturava a Pavia per retratar un edifici que malgrat trobar-se abandonat des de fa anys, conserva encara una estètica que com explicava en ocasió de documentar l’edifici de l’escola de Valldeperes, Pontils, a la Conca de Barberà, té l’aspecte dels edificis escolars que es feien seguint els models i/o projectes que es facilitaven primer des de la Mancomunitat de Catalunya, i desprès des de la Generalitat durant la II República. Ens agradarà tenir noticia dels seus autors a l’email coneixercatalunya@gmail.com


En la meva recerca m’adreço principalment a la ciutadania per recavar la seva col•laboració en la recerca dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la dictadura franquista, agrairé la tramesa d’imatges i/o dades a l’email coneixercatalunya@gmail.com i/o a la pàgina https://www.facebook.com/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista-400721423462325/?fref=ts

Si no apareix a https://issuu.com/1coneixercatalunya , entre les 937 escoles que tenim publicades, la del poble son vius i/o vas néixer, pregunta-ho a les persones d’edat que encara estiguin vives, i ens ho envies a coneixercatalunya@gmail.com i/o publica-ho a :
https://www.facebook.com/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista-400721423462325/?fref=ts

La memòria històrica es recuperarà NOMÉS si ho volen els ciutadans, ens convé recordar a TOTHOM que l’intern està empedrat de bones intencions.

diumenge, 26 de juny de 2016

CAPELLA DE SANT JOAN BAPTISTA DE LA PALLISSA DE LA CREU, EL PONT D'ARMENTERA. EL CAMP SOBIRÀ DE TARRAGONA

Agafava el camí de Selmella per visitar i retratar la masia de Cal Cagall, dita també Pallisa de la Creu, que té la consideració de Bé cultural d’interès local

La descripció tècnica ens explica que està formada per un habitatge i per una capella annexa ‘d'estructura romànica ‘ dedicada a Sant Joan Baptista. La definició entre cometes demana aclariments tècnics. Com son les estructures romàniques ?.

L'habitatge és de planta irregular i presenta cobertes a un i dos vessants, de teula. A la façana principal hi ha una balcó de fusta, afegit posteriorment. En general les obertures són allindades.

La capella és d'una sola nau, té absis semicircular amb dues obertures, atri als peus i coberta de teula a dos vessants. La façana presenta una porta amb llinda i brancals de pedra), una obertura circular damunt la porta (òcul), i coronament amb campanar de paret. Té dos contraforts a la banda esquerra i un cos afegit a la dreta.



La capella està dessacralitzada, la gentilesa de la persona que desenvolupa aquí una activitat que es defineix com ‘PARC D’APRENENTATGE EN PERMACULTURA’, em donava ocasió d’accedir a l’interior.



Em sobtava la consideració de Bé Cultural d’Interès Local per un edifici que s’aixecava – per mans anònimes – a darreries de la dècada dels anys 50 del segle XX. Ens agradarà tenir noticia del autor d'aquest edifici a l'email coneixercatalunya@gmail.com

https://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_monuments_de_l%27Alt_Camp#El_Pont_d.27Armentera

No trobareu a la relació ni els edificis escolars anteriors a la dictadura franquista, ni algun dels edificis de factura modernista que s’aixequen al costat de la carretera que comunica el Pont d’Armentera amb Santes Creus.

dissabte, 25 de juny de 2016

Hotel Villa Retiro Monument & Spa. Xerta. L’Ebre jussà. Tarragona

La casa , obra de Josep Fontserè i Mestre (Barcelona, 1829 - Barcelona, 15 de maig de 1897), pertanyia a una família d'indians natural de Xerta.

Abans d'esdevenir hotel pertanyia al nét del primer propietari.

La construcció de la gruta està datada l’any 1904, obra de Luis Julio, arquitecte paisatgista. Ens agradarà tenir noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com del cognom matern i del lloc i data de naixement i traspàs d’aquest arquitecte paisatgista, i dels promotors de l'edifici.

Avui es seu de l'Hotel Villa Retiro Resort, del grup www.grupjfebrotels.com

Patrimoni Gencat ens diu, edifici de planta quadrada amb planta baixa i pis. Està situat a la part superior d'una parcel•la totalment enjardinada amb un parc, estany i gruta datat a principis del segle XX. El que més destaca de l'edifici són els merlets de rajola vista i les petites torres cantoneres fetes amb maó que donen un aspecte fortificat al conjunt. La composició es caracteritza pels grans buits centrals, protegits per reixes de forja. Les golfes presenten petites obertures el•líptiques a mode de fris corregut.

La porta central és un arc de mig punt, coberta per un porxo sostingut per dues columnes robustes i dues falses pilastres acanalades que imiten l'estil jònic, de ciment, i que sostenen una tribuna amb accés pel primer pis.


El Josep Olivé Escarré continua fent 'la volta a Catalunya', i desprès de 176 viatges té quasi 2000 fotografies de 13 X 18.

divendres, 24 de juny de 2016

IN MEMORIAM. ESCOLA DE SEGURA ANTERIOR A LA DICTADURA FRANQUISTA. SAVALLÀ DEL COMTAT. LA CONCA DE BARBERÀ. TARRAGONA. CATALUNYA

Dèiem en començar Edificis Escolars De Catalunya Anteriors a La Dictadura Franquista :
Volem recuperar la memòria dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la Dictadura franquista; n’hi havia de públics – pocs – de religiosos i de ‘particulars’ , uns i altres han patit els efectes de la transformació econòmica i social de la societat; molts dissortadament han desaparegut, en l’àmbit rural per la marxa massiva de la població, i en les àrees urbanes per la intensa construcció que generava la pressió demogràfica dels nouvinguts.

Des del del filofranquisme es defensa que la historia comença amb Francisco Franco Bahamonde f (El Ferrol, 4 de diciembre de 1892-Madrid, 20 de noviembre de 1975), imagino que volien fer coincidir els any del seu naixement amb el començament d’una nova era, i la resta del món els va dir que desfer-se de més d’un milió d’essers humans encara es podia entendre però que això ja era massa.

En tot cas, abans de la dictadura franquista, LA MAJOR PART DE POBLACIONS DE CATALUNYA, tenien escola, pública, confessional o privada, volem recuperar aquesta part de la prehistòria de la humanitat ‘decent’.

Felicitava – com toca fer-ho el dia 26-06-2016 – al Joan Montagut Salat, i sortia el tema dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la dictadura franquista, em comentava que l’any 2013 havia retratat l’escola de Segura, que depenia des de l’any 1763 del Capítol de Tortosa que la senyorejà fins al segle XIX, avui Segura està inclosa al terme de Savallà del Comtat, a la comarca de la Conca de Barberà, província de Tarragona.


L’edifici fou promogut per Isidre Gassol i Civit ( Segura, [Savallà del Comtat] , 9 de novembre de 1831 - Barcelona, 17 de febrer de 1917), i donada al poble l’agost de 1914, com es recull una placa : “ESTA CASA ESCUELA FUÉ EDIFICADA POR EL EXCMO Sr ISIDRO GASSOL Y CIVIT HIJO DE ESTE PUEBLO Y DONADA AL MISMO EN AGOSTO DE MCMXIV”, el text s’escrivia en llengua castellana, per deixar com a mentider al rei Juan Carlos I de España , que deia el 23 de abril de 2001, “a nadie se le obligó nunca a hablar en castellano” http://www-ma4.upc.edu/~comellas/catalanofobia.pdf

Ens agradarà tenir noticia del mestre d'0bres i/o arquitecte, autors del projecte a l'email coneixercatalunya@gmail.com

En la meva recerca m’adreço principalment a la ciutadania per recavar la seva col•laboració en la recerca dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la dictadura franquista, agrairé la tramesa d’imatges i/o dades a l’email coneixercatalunya@gmail.com i/o a la pàgina https://www.facebook.com/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista-400721423462325/?fref=ts

Que a Segura, Conca de Barberà, Tarragona, aprenien a llegir i escriure abans de la dictadura franquista està fora de dubte, oi?.

Si no apareix a https://issuu.com/1coneixercatalunya , entre les 935 escoles que tenim publicades, la del poble son vius i/o vas néixer, pregunta-ho a les persones d’edat que encara estiguin vives, i ens ho envies a coneixercatalunya@gmail.com i/o publica-ho a :
https://www.facebook.com/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista-400721423462325/?fref=ts
La memòria històrica es recuperarà NOMÉS si ho volen els ciutadans.

La noticia del dia és l’èxit dels partidaris de que la Gran Bretanya surti de la Comunitat Econòmica Europea , nosaltres preveiem que ara caldrà trobar estadistes amb capacitat de generar entusiasme vers l’idea d’Europa, i lamentablement no veiem ningú a les files del PP i/o del PSOE que tingui aquest perfil. Tampoc dissortadament en els partits de la NOVA POLITICA.

IN MEMORIAM DEL COMPLEX SALESIÀ DE GIRONA.

Dèiem en començar Edificis Escolars De Catalunya Anteriors a La Dictadura Franquista :
Volem recuperar la memòria dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la Dictadura franquista; n’hi havia de públics – pocs – de religiosos i de ‘particulars’ , uns i altres han patit els efectes de la transformació econòmica i social de la societat; molts dissortadament han desaparegut, en l’àmbit rural per la marxa massiva de la població, i en les àrees urbanes per la intensa construcció que generava la pressió demogràfica dels nouvinguts.

L'any 1891 arribaren a Girona els primers religiosos salesians i al maig de 1983 s'inauguraven les primeres instal•lacions que esdevindrien un gran complex educatiu. Aquell mateix any comencen a funcionar les classes gratuïtes, l'Oratori Festiu i la Granja agrícola. El temple, obra del mestre d’obres Francesc Salvat i Juncosa - ens agradarà tenir noticia de la data i lloc de naixement i traspàs a l’email coneixercataunya@gmail.com - està dedicat a Santa Maria Auxiliadora, és beneït i obert al públic el 28 de juny del 1901.

En els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República, episodi qualificat com ‘la Guerra Civil (1936-1939)’ pels guanyadors, afectà greument tant el santuari com el col•legi, a principis de gener de l'any següent però , es va beneir la nova imatge de la Verge, rèplica de la que havia estat destruïda durant el conflicte bèl•lic.


La crisi de vocacions al sacerdoci que té la seva arrel en la conducta impròpia de la Jerarquia eclesiàstica catòlica, va afectar la institució i els Salesians van marxar l’any 1980.

Al complex educatiu s'hi instal•là el centre de FP i més tard, vers el 1985, l'edifici vell s'aprofità per fer-hi l'institut Girona 3. Actualment, l'institut s'anomena Institut Narcís Xifra i Masmitjà.


Pel que fa als edificis escolars anteriors a la dictadura franquista hi ha ‘un gran interès ‘ perquè se’n perdi la memòria, hores d’ara hem pogut ‘recuperar-ne més de 900, i publicar-los a https://issuu.com/1coneixercatalunya , és sens dubte aquesta una responsabilitat col•lectiva amb total independència del ideari democràtic que hom pugui tenir.

dijous, 23 de juny de 2016

QUE EN SABEU DE L’ESGLESIA PARROQUIAL DE CANTONIGRÒS ADVOCADA A SANT ROC. L’ESQUIROL. OSONA

Retratava l’església parroquial de Cantonigròs, població que es troba dins del terme municipal de l’Esquirol, a la comarca d’osona, llegia que té el seu origen en un petit temple votiu que s'erigí l'any 1854 i que era dedicat a Sant Roc, excels patró per prevenir la pesta.

L'any 1861 fou ampliat.

L’any 1877 tingué sacerdot propi i s'erigí amb l'ajuda parroquial.

Fins a l’any 1945 no assolí la categoria de parròquia independent.

La construcció tardana d'aquest temple es deu sobretot a que el nucli de Cantonigròs es formà al segle XVIII i fins al 1860 no arribà a tenir 17 cases.

La descripció de patrimoni Gencat ens diu; església parroquial orientada al SW , és de planta basilical. Al davant del portal hi ha un atri sostingut per pilars de pedra. La nau central és coronada per un campanar d'espadanya. A la part dreta hi ha la capella fonda, darrera de la qual s'eleva un campanar torre de secció quadrada. Tot ell és bastit de pedra amb finestres d'arc de mig punt que emmarquen les campanes, a dalt de tot s'hi forma una terrassa. Aquest sector del temple és annexionat a la rectoria. L'absis és peraltat i està decorat, al seu interior, amb pilastres estriades i capitells corintis. Al centre s'hi eleva una cúpula sostinguda per petxines. És construïda amb pedra i arrebossada al damunt. L'estat de conservació és bo. Es conserven alguns retaules.



Cap dada del mestre d’obres i/o arquitecte autor del temple, sou pregats de fer-nos-ho saber a l’email coneixercatalunya@gmail.com

L’agrupació de pobles sota un ajuntament únic és un fet especialment desgraciat, propicia la pèrdua de la història dels nuclis més menuts, i comporta el desarrelament dels seus veïns. Si penseu que la mesura de concentrar municipis s’ha practicat d’antic des del REINO DE ESPAÑA, entendreu perfectament que té un fons ‘pervers’, oi?.


El fossar està situat prop de l’església en una petita elevació que domina el nucli. Estava tancat, ara això és habitual dissortadament.

dimecres, 22 de juny de 2016

VISITA AL CEMENTIRI DE SANT JOAN SESROVIRES. SUBIRATS. EL PENEDÈS SOBIRÀ.

Retratava al cementiri de Sant Joan Sesrovires, a Subirats, a la comarca del Penedès sobirà, la làpida senzilla de Pilar de Ballester y de Despujol, comtessa consort de Valicourt, viuda de Don Carlos de Valicourt y de Daveluy CONDE DE VALICOURT, MINISTRO PLENIPOTENCIARIO DE FRANCIA , Caballero de la Legión de Honor, Carlos III, Alfonso XII, Mérito Militar, Stanislás de Rusia,….
http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1933/09/24/pagina-2/33136028/pdf.html?search=Pilar%20de%20Ballester%20i%20Despujol
http://hemeroteca.abc.es/nav/Navigate.exe/hemeroteca/madrid/abc/1935/03/24/070.html



Aqui es constata la certesa de les paraules poetiques i profètiques de Jorge Manrique (Paredes de Nava, Palència, 1440? – † Santa María del Campo Rus, Conca, 1479)


Nuestras vidas son los ríos
que van a dar en la mar,
que es el morir:
allí van los señoríos,
derechos a se acabar
y consumir;
allí los ríos caudales,
allí los otros medianos
y más chicos;
y llegados, son iguales
los que viven por sus manos
y los ricos.


M’explicaven que la seva residència estava al indret on avui hi ha la propietat dels Sumarroca.


No en trobava cap dada a la xarxa on segons el ‘tontisme oficial’ s’hi troba tot.

No tenia cap vinculació amb el palau rural del segle XVI , manat construir per Francesc Joan Gralla i Desplà, fill de Miquel Joan Gralla, que va comprar la senyoria de Subirats a l'emperador Carles I, l’any 1521, que senyoreja aquesta parròquia de Sant Joan Sesrovieres.

CASTELLS DE LA CONCA DE BARBERÀ. PASSANANT I BELLTALL. TARRAGONA.

Del Castell de la Sala de Comalats, documentat l’any 1182, en resta una notable torre quadrada de 17 metres d'alçada i gruix de 1,55 metres És feta de petits carreus irregulars excepte a les cantonades, on els carreus són ben escairats. Té tres pisos d'alçada separats amb voltes de canó. Conserva espitlleres a la part alta.


Al costat de la torre hi ha una sala gairebé enrunada amb restes d'arcs ogivals. Aquesta sala fou construïda probablement al segle XIV.

La descripció del Castell de Ferran ens diu ; torre quadrangular de 10 metres d'alçada del castell de la Pobla de Ferran que es documenta a partir de finals del segle XIV. Va ser restaurada durant la dècada dels 70 del segle XX.


L'edifici correspon amb una gran torre de guaita ubicada a l'entrada del poble. La torre té una alçada aproximada de 10 metres i una amplada d'entre 5 i 6 metres. Va ser restaurada significativament durant els anys setanta del segle XX. A finals del segle XIX s'hi va adossar una nova edificació amb funcions d'habitatge. La funció principal de l'edifici medieval devia correspondre a una torre de guaita. La seva existència es pot datar ja a finals del segle XIV.

Del castell de Glorieta només es conserva una torre rectangular de 5'5 metres d'amplada per 7'37 metres de llargada amb un gruix de paret de 1'5 metres . Dels 22 metres d'alçada que hom suposa que tenia la torre només hi queden 16 metres , car fou rebaixada en el segle XX. Interiorment està dividida en tres pisos separats per voltes de canó.


Conserva espitlleres a la part baixa. En un mur que actualment forma part de la casa adossada hi ha una porta adovellada de mig punt.

dimarts, 21 de juny de 2016

SANT MARTÍ DEL CLOT. LA VALL DE BIANYA. LA GARROTXA. GIRONA. CATALUNYA

Sant Martí era l’església de la parròquia del veïnat del Clot, del que havia trobat una fotografia anterior a la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República, que acredita que hi havia escola:
http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2016/05/in-memoriam-les-escoles-publiques-de_29.html

Sant Martí va perdre la ‘categoria’ de parròquia per convertir-se en sufragània de l’església de Sant Salvador de Bianya.

Es documenta ja al 1145 i és citada, l'any 1253 com "Sancti Martini de Teneriza", nom que va modificar-se més tard per "Terneriza" i "Tornariça", fins a arribar a la denominació de Sant Martí de Tornadissa, encara vigent. El temple actual és romànic del segle XII, refet després dels terratrèmols del segle XV, tal com consta en la inscripció gravada en la clau de dovella de la porta d'entrada. Durant el segle XVIII va ser novament renovat i es va annexionar la sagristia al costat de migjorn de l'absis.

La descripció tècnica de patrimoni Gencat ens diu; construcció del segle XII molt modificada.

D'una sola nau, sobrealçada i modificada durant el segle XVIII amb afegitons a les façanes nord i sud que li donaren, a l'interior, forma de creu.



A la part romànica dels murs es pot veure un fris sostingut per senzilles mènsules. El campanar, de torre i amb telat a quatre vessants, es troba a l'extrem Sud-oest de l'edifici. Té una campana que porta la frase: "Ave Maria Gratia Plena. 1649."

L'absis és semicircular, amb finestra central cega, i mig amagat per la construcció de la sagristia. L'interior es va enguixar després e la guerra per tapar la negror que deixà l'incendi iconoclasta del juliol de 1936. Ens agrada afegir que aquells fets tenien el seu origen en la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República, recolzats per la Jerarquia Eclesiàstica de l’època :
http://secviccentdocumentosoficiales.blogspot.com.es/2006/09/carta-colectiva-de-los-obispos.html
amb l’excepció de l’Arquebisbe de Tarragona i Cardenal de l’església catòlica romana, Francesc d’Assís Vidal i Barraquer (Cambrils, Baix Camp, 3 d’octubre de 1868 – Friburg, Suïssa, 13 de setembre de 1943), el cadàver del qual no tornaria a Catalunya fins a l’any 1978. http://www.guimera.info/wordpress/tribuna/?p=3221

Curiosament fou un altre prelat tarragoní Isidre Gomà i Tomàs (la Riba, Alt Camp 1869 - Toledo 1940), l’inductor del recolzament al franquisme.

A la dovella central de la porta d'entrada, hi ha una inscripció que fa referència als terratrèmols del segle XV. Més o menys diu així:

"Com la present església fos destruïda per raó dita terratrèmol, l'any MCCCCXXVIII, los prohoms de la parròquia tornaren la dita obra, l'any MCCCCXXXVIII. La mà d'obra ha duta en Francesc M. Coromina, del Clot, òbit; la mà d'obra fèu en Pere del Massegur de La Pinya. 1439".

El Josep Olivé Escarré, creu – com deia Francesc d’Assís Vidal i Barraquer – que l’església catòlica ha estat la gran perdedora , per haver traït els seus orígens, recolzant el franquisme i els seus crims.

dilluns, 20 de juny de 2016

IN MEMORIAM DE LES ESCOLES PÚBLIQUES DE SANTA MARIA DE MONTMAGASTRELL ANTERIORS A LA DICTADURA FRANQUISTA. TÀRREGA. L’URGELL. LLEIDA

Dèiem en començar Edificis Escolars De Catalunya Anteriors a La Dictadura Franquista :
Volem recuperar la memòria dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la Dictadura franquista; n’hi havia de públics – pocs – de religiosos i de ‘particulars’ , uns i altres han patit els efectes de la transformació econòmica i social de la societat; molts dissortadament han desaparegut, en l’àmbit rural per la marxa massiva de la població, i en les àrees urbanes per la intensa construcció que generava la pressió demogràfica dels nouvinguts.

L’ajuntament de Tàrrega publica una síntesi dels nuclis agregats al seu terme en la que s’obvia qualsevol referència al edificis escolars anteriors a la dictadura franquista, de la Figuerosa, el Talladell i Santa Maria de Montmagastrell.
http://www.tarrega.cat/municipis-agregats/santa-maria-de-montmagastrell

Quan anem a qualsevol població de Catalunya preguntem a persones d’una certa edat, on eren les escoles abans de la Guerra ?. Ho fem perquè de plantejar la pregunta de la forma correcta, on eres les escoles abans de la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGITIM de la II Republicà ?, possiblement provocaríem algun malentès, oi?. Han estat tant anys de parlar de ‘Cruzada’, de ‘Rojos’ ,....

A Santa Maria de Montmagastrell ens indicaven un edifici cantoner a l’altre costat de l’església parroquial.


Ens agradarà tenir noticia a l’mail coneixercatalunya@gmail.com de quan es va fer, i qui en va ser l’autor, aquesta mateixa informació la demanàvem de l’escola de la Figuerosa, i el silenci ha estat la resposta fins al dia d’avui.

Ah!, aquesta és l’entrada 900, d’edificis escolars de Catalunya anteriors a la dictadura franquista, estem molt lluny de la total recuperació de la memòria històrica, si som optimistes – que ho som – en el millor dels casos això representa un 30% del total. Començàvem quasi de zero perquè la Generalitat de Catalunya, no disposa d’informació anterior a l’any 1978, i per descomptat el ‘MINISTERIO’ no està per aquesta feina.

Sou pregats d’afegir-vos a la nostra recerca, ens manquen encara molts edificis escolars anteriors a la dictadura franquista de la comarca de l’Urgell

La comarca i Catalunya us en deurà una.

diumenge, 19 de juny de 2016

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANT ANTONI DE PÀDUA. ROQUETES. L’EBRE JUSSÀ. TARRAGONA

Retratava l’església parroquial de Roquetes, advocada a Sant Antoni de Pàdua, a la comarca de l’Ebre jussà.


Roquetes es segregava oficialment de Tortosa el 22 de març de 1850, per un reial decret d'Isabel II d'Espanya o de Borbó, coneguda com «la dels tristos destins» (Madrid, Espanya, 10 d'octubre de 1830 – París, França, 9 d'abril de 1904).

Patrimoni Gencat ens explica que és un edifici del segle XIX , de planta rectangular d'una sola nau amb capelles laterals entre els contraforts (quatre trams de nau, amb vuit capelles laterals, de les que només funcionen com a tal sis). L'absis és rectangular, amb la sagristia i una altra capella, a banda i banda, completant la capçalera regular del rectangle.

Façana exterior de gran sobrietat, en la que destaquen la portalada, en forma d'arc triomfal, amb una petita fornícula amb la figura del sant titular. Presenta un senzill frontó que domina la façana i una torre campanar, de planta quadrada (al costat esquerre de la façana), i que es troba inscrita dins del propi edifici.

A nivell interior, encara que la planta és d'una sola nau, sembla funcionar com una església de tres naus, a l'estar oberts els murs interiors dels contraforts, amb grans arcs de mig punt. La nau està coberta per volta de creueria amb arcs de mig punt, situant-se primer una volta semiesfèrica (punt central del creuer que no es manifesta exteriorment), i a l'últim una gran tribuna. Dolenta il•luminació degut a la gran alçada de les capelles laterals.

Cap dada del mestre d’obres i/o arquitecte, sou pregats de fer-nos-ho saber a l’email coneixercatalaunya@gmail.com
En els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II Republicà, batejada com ‘la Guerra Civil’ pels cronistes del guanyadors, es va fe servir com a mercat. L'estructura de l'edifici no va sofrir grans desperfectes, però tots els elements ornamentals i els altars van ésser destruïts.

El bisbe Félix Bilbao Ugarriza (Bakio, Biscaia, 18-V-1873 + Tortosa , 18 de novembre de1943) va ser un dels signants de la carta ignominiosa que alhora que la mort de milers de persones, comportaria anys a venir, la creixent descreença de la ciutadania vers una jerarquia que tornava a escollir a Barrabàs.

Els dos actors d’aquell drama eren nascuts a la província de Tarragona Isidro Gomá Tomás (La Riba, Tarragona, 19 de agost de 1869 - Toledo, 22 de agost de 1940) seria el gran defensor del feixisme, l’Arquebisbe de Tarragona i Cardenal de l’església catòlica romana, Francesc d’Assís Vidal i Barraquer (Cambrils, Baix Camp, 3 d’octubre de 1868 – Friburg, Suïssa, 13 de setembre de 1943), va representar alhora que la dignitat que calia esperar d’un prelat, la conducta que els fidels esperaven escoltar.

dissabte, 18 de juny de 2016

ESCOLES I HABITATGES DELS MESTRES / AJUNTAMENT. SANT PAU DE SEGÚRIES. EL RIPOLLÈS. GIRONA

Des del coneixercatalunya.blogspot.com començàvem l’any 2015 amb el propòsit de recuperar sistemàticament - ho fèiem fins ara únicament amb els edificis ‘monumentals’- la memòria de les escoles anteriors al que anomeno II feixisme ( Dictadura del general Franco ); NOMÉS en el curt període la II República Española s’obrien a Catalunya més de 16.000 centres, i prèviament la Mancomunitat de Catalunya activa entre 1914 i 1923/1925, va desenvolupar una gran activitat en els àmbits de l’educació i la cultura ; alguns tenen avui altres destinacions, públiques o privades, altres continuen servint al fi que els feia construir, i dissortadament molts son hores ara, només un trist record.

Pensava que seria una tasca senzilla perquè comptava tenir l’ajuda de les Administracions, i/o que trobaria almenys una persona per cada poble, vila o ciutat de Catalunya, interessada per aquests temes del patrimoni històric col•lectiu.

Llegia a :
http://www.coac.net/COAC/centredocumentacio/Girona/arxiu/edificis/dades/fitxa.html?registre=&autor=&denominacio=&adreca=&poblacio=Sant+Pau+de+Seg%C3%BAries&page=1&pos=10

L'edifici conegut com a Escoles Velles va ser projectat pel mestre d'obres Francesc Surinyach ( Camprodon, Ripollès, 1885 — Camprodon, Ripollès , 1948 ) l’any 1923 . Ens agradarà tenir noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com del cognom matern d’aquest tècnic, que fou també batlle de Camprodon.

L'edifici acollia l'escola i els habitatges dels mestres.

A partir dels anys vuitanta s'hi varen traslladar les oficines municipals.


Actualment l'edifici acull l'Ajuntament, el dispensari i la llar infantil

Sou pregats de fer-nos-ho saber a l’email coneixercatalunya@gmail.com el cognom matern d’aquest genial mestre d’obres, dades com aquesta son les que atorguen el qualificatiu de ‘nació civilitzada’

Superava, publicant únicament edificis escolars anteriors a la dictadura franquista les 881 entrades a : https://issuu.com/1coneixercatalunya/docs

Superava les 3.000 entrades a :
http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/

Superava les 5.000 entrades a :
http://relatsencatala.cat/autor/antonio-mora-verges/81299

Dit això, no us sonarà estrany si afirmo que em queden MOLTES COSES per a veure, retratar i descriure a Catalunya, oi?.

En el tema concret dels edificis escolars anteriors a la dictadura franquista, està clar que el feixisme no tenia – ni té avui tampoc – cap interès en facilitar l’accés a l’educació; cal recordar que la seva tesis es fonamenta en l’existència d’unes elits que ‘condueixen’ l’existència de la comunitat.

La recerca dels edificis que aixoplugaven l’educació a Catalunya – sovint contra la voluntat del GOBIERNO Y DEL REY DE ESPAÑA – és una tasca d’extrema dificultat ja que la majoria de les persones que en podien donar testimoni personal han lliurat l’ànima al Senyor, i/o no és fàcil trobar-se’ls passejant pels carrers. Pels politics del TOTS ELS COLORS, aquest és un tema marginal al que no s’hi pot dedicar ni un segon.

Ens encanta que les entrades de Edificis Escolars anteriors a la dictadura franquista tinguin una gran acceptació, ens agradaria però, que es superes aquesta ‘admiració passiva’ i que des de cada poble, vila i ciutat de Catalunya, ens féssiu arribar imatges – actuals i/o d’arxiu – dels edificis escolars que existien abans de que els sediciosos feixistes encapçalats pel general Franco enderroquessin el govern LEGÍTIM de la II República.

Des de l’1 d’abril 1939 en que començava tècnicament el II feixisme ( dictadura de Franco ),fins als nostres dies, des de les administracions públiques, s’ha fet una tasca quina finalitat última és l’anorreament de Catalunya, si més no, en l’àmbit cultural, i molt concretament pel que fa a la documentació del patrimoni Històric i/o Artístic .

L’adveniment de la ‘ Democraciola’ , no ha suposat cap canvi substancial en aquesta ‘política’ , i és que l’oblit de la ‘petita història’ és un pas previ – i necessari – per assolir la fita proposada pel Ministerio de Incultura y Odio Racial, d’esborrar qualsevol identitat ‘diferenciada’; dissortadament ja per acció, ja per omissió, s’han afegit en aquesta tasca ‘miserable’, algunes administracions públiques ‘catalanes’; ocasionalment també l’església catòlica, i una munió de funcionaris i ciutadans del nostre país.

No ens cansem de recordar aquestes paraules "totes les causes justes del món tenen els seus defensors. En canvi, Catalunya només ens té a nosaltres". Lluís Companys i Jover (el Tarròs, municipi de Tornabous, 21 de juny de 1882 – Barcelona, 15 d'octubre de 1940), President de Catalunya, assassinat per la dictadura del general Franco.

En la nostra recerca us necessitem amics lectors; al vostre poble, vila, o ciutat, segur que hi havia una escola abans de la dictadura franquista.

Potser encara existeix, si és així feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si ara acull un servei públic diferent, o fins si és un edifici privat , feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si no existeix – enderrocar-les va ser considerat mèrit patriòtic en el segon feixisme ( dictadura franquista ) – busqueu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

És vital recuperar les imatges d’aquell passat, en fer-ho reivindiquem també la honestedat de tots els que van caure en defensa de la llibertat, la dignitat i la democràcia.

Fem una especial crida als Casals i Clubs d’Avis, tota vegada que els seus usuaris, poden recordar on eren els edificis de les escoles anteriors a la dictadura franquista.

Catalunya us estarà eternament agraïda.

Continuarem ,...

divendres, 17 de juny de 2016

EL MALAGUANYAT COMUNIDOR DE SANT MARTÍ DE CAPSEC. LA VALL DE BIANYA. LA GARROTXA. GIRONA. CATALUNYA

He confessat abastament al llarg dels anys, la meva fascinació pels comunidors, que avui no exerceixen certament la seva funció primordial que consistia en dotar de dignitat social , l’activitat habitual – beneir els camps, les besties, demanar la pluja,... , dels sacerdots en el mon rural. En el cas del comunidor de Sant Martí de Capsec, a la Vall de Bianya, aixopluga avui algunes tombes; val a dir que l’espai del fossar, era, i és , molt més gran del que raonablement podien precisar les generacions passades, presents – i si no canvia la mala política de distribució de la població en el territori- i futures. Per justificar aquests i altres despropòsits s’aplicava la frase castellana ‘ Doctores tiene la Iglesia’




Per als lectors que desconeixen de que parlem, reprodueixo un text explicatiu :

Comunidor : Petita edificació en forma de porxo obert a tots quatre vents, coberta i situada prop de l'església; la seva funció – quan els capellans anaven a les processons sota el pal•li – era bàsicament la de dotar de dignitat al prevere que des d’allà beneïa els camps, les collites i/o els animals, i s'aixoplugava quan calia i amb el breviari a la mà esquerra i el salpasser a la dreta, manava i/o demanava en nom de Déu als esperits immunds que congrien [segle XIV; del català antic concrear, concriar, provinents del llatí . concreare 'crear alhora', amb possible influx de congregare en el pas de -ncr- a -ngr-] les tempestats i les pedregades , que les dispersin i les allunyin.

Comunir : Conjurar ( el mal temps ) amb oracions o exorcismes.

Recollia imatges d’aquest comunidor que s’afegirà a la llista – curta – dels que hem anat trobant al llarg dels anys, i que podreu veure posant la paraula comunidor al requadre que hi ha sota el títol : CERCAR EN AQUEST BLOC, a coneixercatalunya.blogspot.com

Els Comunidor com els edificis escolars anteriors a la dictadura franquista – que també documentem – només per excepció tenen la consideració de ‘monuments’ en aquest dissortat país nostre.

Ah!, ens encantarà rebre les vostres aportacions a l’adreça coneixercatalunya@gmail.com

dijous, 16 de juny de 2016

SANT MARC. ESGLÉSIA PARROQUIAL DEL MAS DE BARBERANS. EL MONTSIÀ. TARRAGONA

Pujava fins al Mas de Barberans per retratar l’església parroquial dedicada a Sant Marc acabada l'any 1731, encara que hi ha documents on es testimonia que el 1565 es va donar permís a Miquel Lleixà per tallar la fusta per a l'església. En aquest temple van rebre el baptisme el Josep, l’Eleuterio i l’Enriqueta Vergés Lleixà, i diria – jo aleshores no hi era encara, sóc el fill de l’Enriqueta que ens va deixar el 21.03.2015 – que també si va casar.

Llegia que l'any 1971 es va portar a terme una gran reforma. Es va eliminar un altar de la dècada dels 40 del segle XX, es va enderrocar el campanar antic per substituir-lo per un de nou i la teulada que es va canviar per una de planxes de ferro. Agrairé a qui pugui tenir-les que em faci arribar imatges de l’església abans d’aquesta ‘ gran reforma’ a l’email coneixercatalunya@gmail.com

El 1995 es va realitzar una nova reforma per substituir la teulada i arranjar una mica l'interior.


La descripció tècnica ens diu; construcció de planta rectangular amb una sola nau, capelles laterals i coberta exterior a doble vessant. La il•luminació és fa a través de les finestres situades entre les capelles i el sostre. A la façana, feta de maçoneria amb el angles reforçats amb carreus, hi ha la porta d'accés d'arc de mig punt adovellat amb imposta. Per damunt es disposa una finestra rectangular de petites dimensions i es corona amb un perfil mixtilini. A la part superior dreta s'alça el campanar amb rellotge i obertures de mig punt a totes les façanes. Es remata amb una cornisa i una barana d'obra. Està fet de maçoneria arrebossada i pintada. Les parets laterals estan bastides de carreus irregulars, reforçats per contraforts.

Tots tres germans estan avui a la casa del pare celestial.

El Mas de Barberans compartia amb Solsona- i potser amb altres indrets de Catalunya - la facècia de fer pujar un ruc fins a la teulada de l’església per menjar-se’n les herbes amb el resultat de l’ofegament de la bèstia. Els de Solsona n’han fet una festa

Francisco Subirats i Verge , del que podeu trobar un article a l’enciclopèdia de Catalana :

Francesc Subirats i Verge

Pintor.

Mas de Barberans, Montsià, 1944

Cursà els seus primers estudis per correspondència (Institut Perramón de Barcelona) i amb el mestre Ricardo Cerveto de Tortosa. El 1960, a l’edat de setze anys assoleix un primer premi de dibuix, medalla d’argent del Cercle Artístic de Tortosa. Alhora que dues obres seves primerenques són seleccionades en el concurs Nacional de Dibuix i Pintura Casino Amposta. L’any 1963 ingressa a l’Escola de Belles Arts de Barcelona. Ha participat en nombroses exposicions individuals i col•lectives, a Barcelona, Guadalajara, Girona, Tarragona, Tortosa, Salou, Ulldecona, Tossa de Mar, Reus, etc. Col•laborà a l’Expo-92.


Em feia arribar una fotografia de l’església de Sant Marc, amb aquest comentari; la imatge mes antiga del Mas de Barberans.


Sou pregats també d’enviar les vostres fotografies de l’església en les que sigui possible apreciar com era abans de la reforma a l’email coneixercatalunya@gmail.com


Rebia una imatge datada el 19-III-1971 des del Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavín ) amb la següent informació; E.P. de Sant Marc, Mas de Barberans, Montsià

ESGLÉSIA DE SANT FRANCESC. JESÚS. TORTOSA. L’EBRE JUSSÀ. TARRAGONA

Retratava l’església parroquial de Jesús a Tortosa, advocada actualment a Sant Francesc.


La descripció de patrimoni Gencat ens diu; edifici religiós de planta rectangular, situat a l'extrem dret del conjunt format per l'antic Col•legi de la Immaculada i l'església parroquial de Jesús, més o menys el mateix recinte que ocupava el primigeni convent franciscà.

La gran sobrietat dels seus murs només es veu trencada per la petita porta principal amb arc quasi el•líptic rebaixat per a l'emmarcament i arc de mig punt per a la porta pròpiament dita, amb delicat i sinuós motllurat, mentre als costats es disposen unes franges verticals segons el tipus de pilastra, un lleuger cornisament que combina les línies rectes amb les corbes, el campanar (a la cantonada dreta, de planta quadrada que es transforma en octogonal al registre superior) i la cúpula revestida de teules d'un brillant color verd.

L'interior presenta tres naus, sense creuer i un absis quadrat. La nau central té volta de canó i presenta, al tram més ample, una cúpula profusament ornamentada, com tota la part superior de l'edifici. Cal també destacar els pilars prismàtics amb grans basaments i no menys grans capitells de tradició coríntia, així com el gran cor dels peus, i els altars de les naus laterals.


Fotografies de l’Artur López de 1986


Les decoracions es desenvolupen a les voltes de tres naus, a la part alta dels murs laterals, i als capitells de pilars i pilastres. Hi trobem formes vegetals, una gran cúpula amb petxines que contenen àngels trompeters entre d´altres.

Aquestes decoracions foren realitzades entre finals de la primera meitat del segle XVIII i la segona meitat del mateix, i s’han mantingut sense cap transformació fins l’actualitat tot i els conflictes bèl•lics. Ens agradarà tenir noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com del seu autor.

Va ser l'església del convent franciscà que va existir a Jesús des del segle XV fins al segle XIX. La seva estructura i ornamentació corresponen al segle XVIII, segle de grans reformes dins el recinte del convent, entre elles l'edificació d'un nou temple (cal recordar que a la gran pedra que hi ha a l'altar major apareix la inscripció "Fou traslladada a esta església lo anys 1773", a més d'una altra inscripció en lletra més petita).

Després fou la capella del Col•legi Màxim dels jesuïtes, des el 1854.

I, des del 1928-1929, església parroquial del raval de Jesús.

Cap dada del mestre d’obres i/o arquitecte autors, sou pregats de fer-nos-ho saber a l’email coneixercataunya@gmail.com

dimecres, 15 de juny de 2016

IN MEMORIAM DE LA TORRE DEL PERET DE LA FABRIQUETA, OBRA DE L’ARQUITECTE JOSEP PUIG I CADAFALCH. SANTPEDOR. BAGES. CATALUNYA

El Xavier Codina Balletbo penjava una fotografia al meu facebook, amb el següent enunciat ; Torre del Peret de la fabriqueta(cal Llobet)anys mes tart cal Saló va ser dissenyada al despatx professional de Josep Puig i Cadafalch (Mataró, el Maresme, 17 d'octubre de 1867 – Barcelona, 23 de desembre de 1956).


L’edifici ha estat enderrocat.

L’arquitecte va tenir molta relació amb Santa Maria d’Oló, Sant Quirze de Safaja,...

El Feliu Añaños i Masllovet, director de la pàgina moianes.net , obria en el seu moment una ‘ galeria d’imatges perdudes’ , potser li caldrà al Bages seguir aquell exemple, oi?.

Felicitem des d’aquí als responsables de que aquell edifici no estès considerat - almenys - com un bé Immoble d’interès local, insistim que a Catalunya no li calen enemics exteriors, per a fer malament les coses amb els ‘amics de sempre’ en tenim prou, oi?.

SANT SALVADOR DE BIANYA. ESCOLA A ESCOLA. EDIFICIS ESCOLARS DE CATALUNYA ANTERIORS A LA DICTADURA FRANQUISTA. VALL DE BIANYA. LA GARROTXA. GIRONA

Dèiem en començar Edificis Escolars De Catalunya Anteriors a La Dictadura Franquista :
Volem recuperar la memòria dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la Dictadura franquista; n’hi havia de públics – pocs – de religiosos i de ‘particulars’ , uns i altres han patit els efectes de la transformació econòmica i social de la societat; molts dissortadament han desaparegut, en l’àmbit rural per la marxa massiva de la població, i en les àrees urbanes per la intensa construcció que generava la pressió demogràfica dels nouvinguts.

Retratava l’edifici dit ca l’Escola al petit nucli de Sant Salvador de Bianya, a la vall homònima de la comarca de la Garrotxa, només trobaven rastre de la presència humana, al petit fossar situat al darrera de l’església a l’ombra del absis. Sou pregats de confirmar en el seu cas, que aquest edifici havia aixoplugat l’escola en abans i desprès dels dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República.


Cal ‘trepitjar país’ , enraonar amb les persones que van néixer i/o viure a cadascun dels indrets de Catalunya, en els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República, la ‘foscor’ esvaïda l’esperança de transformar la Democraciola en Democràcia, ha tornat arreu.

La majoria de les persones amb que enraonem ens expliquen on eren les escoles, amb vehemència, el feixisme, el cleptofeixisme i la democraciola, han fet tabula rasa de la seva història, i quan en tenen ocasió reivindiquen el seu dret a dir-hi la seva. No trobem el mateix grau de col•laboració a les xarxes socials, i pensem que la raó està en el fet que ells eren testimonis d’allò que expliquen, i els usuaris de les xarxes socials acostumen a ser joves amb poca o cap predisposició a ‘picar pedra’ en la història quotidiana de Catalunya i els catalans. Nosaltres però, insistim i insistim, l’esperança no es pot perdre, oi?.

Sou pregats de fer les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com i/o a https://www.facebook.com/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista-400721423462325/?fref=ts

https://picasaweb.google.com/101542327598027963613/ANTIGUESESCOLESDELAVALLDEBIANYAHOSTALNOU

Catalunya us en deurà una, o la vostra consciencia ara o més endavant us ho reclamarà.

dimarts, 14 de juny de 2016

SANT FELIU DE DOMENY. GIRONA. CATALUNYA

Entre moltes de les terribles conseqüències de la mal dita ‘Guerra Civil Espanyola’, eufemisme que amaga el fet gravíssim de la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República – que ha quedat impune pels malfactors – s’ha d’incloure la destrucció de l’església gòtica de Domeny, a Girona, de la que en tenim imatges gràcies al Josep Salvany Blanch ( 1866-1929 ) que la retratava l’any 1924.


Isidre Bosch i Batallé (Vilanna, 1875-1960) rebia l’encàrrec de fer una nova església , en un altre indret del terme, en substitució d’aquell edifici volat l’any 1939.




Teníem ocasió el Tomàs irigaray Lopez, i l’Antonio Mora Vergés, de visitar aquest nou temple, perquè en una de les excursions que fèiem aprofitant la nostra estada al Monestir de Sant Daniel, coincidíem amb Mn. Enric Costa Dorca, Arxipreste dels Àngels-Llémena 30/11/15, rector de Domeny des del 2004; de Sant Gregori el 2006; d'Adri, Biert, Canet d'Adri, Ginestar i Montcal el 2007; i de Granollers de Rocacorba, Llorà, Sant Aniol de Finestres, Sant Esteve de Llémena, Sant Martí de Llémena, Santa Maria de Finestres i les Serres el 2009. Capellà de la Residència Geriàtrica del Puig d'en Roca de Girona 02/08/2004, Coordinador de l'agrupació de parròquies 10/09/2004, Capellà del santuari de Santa Afra 16/07/2007, ..., que hi celebraria un bateig.

Visitaríem algunes de les esglésies que té assignades Mn. Enric Costa Dorca.

dilluns, 13 de juny de 2016

IN MEMORIAM DEL FOSSAR VELL D'AGUILAR DE SEGARRA. EL BAGES

El Marcel•lí Puigdellivol Prat m’enviava un email en el que em diu que en una caminada (2012) a Aguilar de Segarra, comarca del Bages, varen visitar les poques runes que queden del castell homònim, i que prop hi ha el Cementiri Vell totalment abandonat, els nínxols s’estan ensorrant us envio unes fotografies.


Observava que la capella del Sant Crist, presideix encara el fossar.




Rebia una fotografia datada el 18-XII-1983 , de la Capella del Sant Crist, al fossar vell d’ Aguilar de Segarra, a la comarca del Bages, des del Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavín )


El sostre demogràfic 700 veïns s’assolia l’any 1930, en el darrer cens abans de la dictadura franquista, a darreries de l’any 2014 hi havia 251 habitants.

El cens total l’any 1930 era de 23.677.095 persones, que augmentaran fins a 26.014.278 l’any 1940, no deixa de sorprendre que amb un milió de persones mortes – dades oficials – i un elevat nombre d’emigrants ‘politics’ el cens creixes amb 2.337.183 habitants més, oi?.

Devíem comptar també els morts, tant els del país, com els que venien d’Itàlia i Alemanya per donar suport al feixisme, o els russos i altres nacionalitats que es van posar al costat de la República, de la honestedat i de la llibertat.

Quan es va abandonar aquest fossar ?, ens agradarà tenir-ne noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com

També voldríem rebre imatges al coneixercatalunya@gmail.com dels edificis que acollien les escoles abans de la dictadura franquista.