dissabte, 31 de desembre de 2016

CAPELLA DEL ROSER DE LA MÓRA. CORTIUDA. PERAMOLA. L’URGELL SOBIRÀ. LLEIDA. CATALUNYA

Llegia a l’enciclopèdia catalana en relació , a la Móra, dins l’antic terme de Cortiuda, avui inclós a Peramola ‘ prop de la qual hi ha la capella romànica de la Mare de Déu del Roser’, el Miquel ‘ el pastor de Peramola’ ens havia dit que l’advocació era la de Sant Martí, cosa que ens corroboraren almenys dues persones d’edat avançada.

La fitxa tècnica, ens diu ‘la casa és coberta amb teula, i arrebossada. A tocar hi ha l'església del Roser, i d'altres construccions auxiliars. Està inclosa dins del catàleg de béns protegits amb el número D-05’.

Obiter dicta els amics de Romànic a l’objectiu documenten l’antiga església de Cortiuda, advocada a Sant Martí :
http://www.rostoll.cat/obaga/Fitxes/Romanic/A_1500/1516_SMartiCortiuda/SMartiCortiuda.htm

Hauré doncs – a reserva de demanar-ne confirmació a l’ajuntament de Peramola – de creure que retratava la capella del Roser de la Móra, a l’antic terme de Cortiuda.


Altrament la fotografia del interior feta des de la reixa de ventilació amb la Canon Ixus, en aquesta ocasió no aporta cap dada interessant.


Ho demanaré també als amics del Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavin )

Rebia un email de l’Ajuntament de Peramola, en el que el deien ;

Bon dia,

Responent a la vostra sol•licitud, us confirmem que la imatge correspon a la capella del mas de la Móra, sota

l’advocació de la Mare de Déu del Roser. L’església de sant Martí és a Cortiuda, us n’adjuntem una imatge.



Salutacions,

Montse Bach.

Sou pregats de fer les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Rebia un email del Josep Sansalvador Castellet, des del Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavín), en el que em diu ;

Aquesta capella surt referenciada al llibre “El romànic poc conegut de l’Alt Urgell” publicat per un servidor, i Eliseu Peidró Rami, l’any 1998.

Confirmo que es la capella de la Marededéu del Roser, romànica, encara que no consti als volums de Catalunya Romànica.


Adjunto imatge de la Marededéu del Roser provinent de la capella i fotografiada el 25-X-1997 per un servidor en una casa particular d’una població propera.

L’Antoni Pladevall i Font (Taradell, Osona, 1934) sacerdot , historiador , mestre i amic, em feia arribar un email amb el següent text ;

Llegit tot això és impensable que una capella romànica fos dedicada a la Mare de Déu del Roser inicialment. Conec casos de capelles i altars del Roser que varen suplantar antics titulars.

El Roser és esmentat des de mig segle XVI com advocació Mariana i es va fer famosa després de la Batalla de Lepant , 1571, de la que el Papa en va conèixer la victòria cristiana el dia que es celebrava la festa del Roser, pels dominics.

Això va fer que la Mare de Déu del Roser esdevingués molt papular. En algunes capelles romàniques, s'hi aixecaren capelles laterals del Roser, i en altres alguns altars de la Mare de Déu o simplement de Santa Maria és convertien en altars de la Mare de Déu del Roser.

Com va succeir a la meva parròquia de Sant Quirze de Safaja.

Bé, això potser va passar també en aquesta capella.


Ben cordialment.



ESCOLA PÚBLICA DE MENÀRGUENS ANTERIOR A LA DICTADURA FRANQUISTA. LA NOGUERA. LLEIDA. CATALUNYA

Dèiem en començar Edificis Escolars De Catalunya Anteriors a La Dictadura Franquista :
Volem recuperar la memòria dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la Dictadura franquista; n’hi havia de públics – pocs – de religiosos i de ‘particulars’ , uns i altres han patit els efectes de la transformació econòmica i social de la societat; molts dissortadament han desaparegut, en l’àmbit rural per la marxa massiva de la població, i en les àrees urbanes per la intensa construcció que generava la pressió demogràfica dels nouvinguts.

Ha costat – i continua costant – arreu de Catalunya, recuperar imatges relatives al ensenyament anteriors a la dictadura franquista. Cal recordar – ara que som al 80 AÑO TRIUNFAL – que la pretensió d’aquell regim criminal era la d’esborrar el passat, i situar la història del món al ‘quilòmetre zero’ a partir del Glorioso Alzamiento Nacional, el dictador assumia el paper d’un semidéu, i alhora que s’anul•laven – retroactivament lleis com les del divorci civil – s’escrivia una ‘Història de España’ que començava a la prehistòria de la humanitat, estava clar que el missatge -sobretot per als funcionaris públics- era fer desaparèixer qualsevol referència al passat que poses en dubte la naturalesa divina del sàtrapa, i dissortadament en aquest àmbit, tot continua ‘ atado y bien atado’.

Decidia cloure l’any amb una escola, i espero fer el mateix el primer dia de l’any 2017. Està però, a les mans de les primeres autoritats de Soriguera, al Pallars sobirà, i d’Esponella, al Pla de l’Estany, entre molts altres als que he demanat col•laboració en aquesta tasca.

El Jacinto Bonales, em feia arribar una fotografia de l’escola pública de Menàrguens anterior a la dictadura franquista de la que està fent recerca de la seva història.


Menàrguens pertany a la comarca de la Noguera, província de Lleida.

Llegia a :
http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1936/05/23/pagina-10/33148332/pdf.html?search=Inauguraci%C3%B3n%20de%20la%20escuela%20de%20Menarguens

El lunes se celebrará la inauguración de las obras de construcción de un grupo escolar en el pueblo de Menarguens.

Representará al comisario de la Generalidad en dicho acto el teniente de alcalde señor Rovira Nebot.

La construcció es va acabar entre els anys 1936 i 1937

Cap dada de qui en va ser l’autor, si el Jacinto Bonales, ho esbrina ens ho farà saber.

Agrairem que qualsevol persona que pugui aportar informació dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la dictadura franquista , ens la faci arribar a l’email coneixercatalunya@gmail.com

A Catalunya els sacerdots parroquials – especialment als disseminats Agrícolas - s’ocupaven d’impartir les primeres lletres als infants, aquesta tasca els facilitava alhora la formació catequètica. Fins a dades molt recents – avui la practica religiosa està sota mínims - es designava com ‘escola’ a la persona – habitualment jove - que ajudava a l’altar, al sacerdot en les celebracions litúrgiques. En sentit primer del mot segons el diccionari és : Deixeble, alumne.

Hem recuperat a https://issuu.com/1coneixercatalunya imatges de més de 1000 edificis escolars anteriors a la dictadura franquista, època que no es pot relacionar ni amb l’educació ni amb la cultura ; insistim tossudament en que ens cal l’ajut de TOTHOM per recuperar la memòria històrica, el pas del temps ens juga a la contra, i la Democraciola que s’instituïa l’any 1978, no ha fet res per evitar-ho. I la formació d’un ‘NOU’ GOBIERNO del PP, és quan a la recuperació de la memòria històrica, una pèssima noticia.

Fem la tasca de recollida d’imatges amb recursos propis – escassos com us podeu imaginar, quan es viu només d’una pensió pública del GOBIERNO DEL REINO DE ESPANA- per aquesta raó, m’adreço principalment a la ciutadania per recavar la seva col•laboració en la recerca dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la dictadura franquista, agrairé la tramesa d’imatges i/o dades a l’email coneixercatalunya@gmail.com i/o a la pàgina https://www.facebook.com/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista-400721423462325/?fref=ts

Us insistim - des del respecte - que passeu de l’admiració a la col•laboració, Catalunya us en deurà una, recordeu sempre que l’infern està empedrat de bones intencions.

Alguns lectors voldrien veure les publicacions en un llibre, des d’aquí esperono a qualsevol persona a endegar un procés de crowdfunding per aconseguir el finançament necessari.

Algun alcalde assumia el compromís personal de fer-me arribar imatges i dades de les escoles públiques del seu municipi, anteriors a la dictadura franquista, hores d’ara NO TOTS han complert.

El Valentí Pons Toujouse, autor del bloc MODERNISME http://vptmod.blogspot.com.es/ em deixa un comentari en relació a l’escola pública de Menàrguens, anterior a la dictadura franquista :

Antonio, fes-li saber al Jacinto Bonales que l'escola de Menàrguens és obra de l’arquitecte José FLORENSA OLLÉ, del 1935 i acabada el 1937 en estil racionalista.

José FLORENSA OLLÉ, va ser objecte de represàlies per part de la dictadura franquista.

Ens agradarà tenir noticia a l'email coneixercatalunya@gmail.com de lloc i data de naixement i traspàs d’aquest arquitecte, màrtir de la Catalunya democràtica.

divendres, 30 de desembre de 2016

SANTA MAGDALENA DE NOVES. CAMÓS. PLA DE L’ESTANY. GIRONA. CATALUNYA

Ens arribàvem el Josep Olivé Escarré i l’Antonio Mora Vergés fins l’ermita romànica d'una sola nau, de planta rectangular i un absis lateral, advocada a Santa Magdalena, dita de Noves o Novas per trobar-se prop del mas homònim.



Patrimoni Gencat ens diu que les parets portants són fetes amb carreus de pedra irregular en alguns sectors. Presenta una interessant espadanya amb dos finestrals d'arc de mig punt, de gran alçada. La nau és de volta de canó, interiorment enguixada. La coberta és de teula a dues vessants.

L'església, malgrat les modificacions, conserva bona part dels elements romànics, com l'espadanya.

Al segle XIII el mas Noves pertanyia al jueu Mair de Banyoles. La capella fou incorporada al mas i se’n abandonà el culte catòlic al passar a mans dels jueus.

Al segle XV o XVI es va iniciar novament el culte a Santa Magdalena, fins a l’any 1544 però, no apareix aquesta capella en les visites pastorals. Pels voltants d'aquells anys es va renovar el culte a la capella i fou construït el retaule. No em sabien dir, si com a Coaner o al Santuari del Miracle, es salvava el Retaule per la 'resistència passiva' dels camosins enfront dels ' faieros'. Ens agradarà tenir-ne noticia a l'email coneixercatalunya@gmail.com


Tenia ocasió de retratar l’interior a traves dels vidres.

Ens explica un senyor d’edat, de la família que fan de masovers que a Santa Magdalena s’hi celebra el culte regularment.

Quan al topònim Camós, Manuel Bofarull i Terrades (Badalona, Barcelonès 01-12-1923 + Badalona, Barcelonès 10-08-2009) recull la seva possible procedència del gamó o porrassa , ‘gènere de plantes herbàcies vivaces, de la família de les liliàcies, d’arrel fibrosa o formada per un fascicle de tubercles; de fulles totes basals, lanceolades, linears o fistuloses; de flors blanques o rosades, amb sis tèpals, disposades en raïm o en panícula; i de fruits en càpsula’.


Qualsevol dada relativa a Santa Magdalena de Noves, i/o al topònim Camós, sou pregats d’explicar-nos-la a l’email coneixercatalunya@gmail.com

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANT ISCLE I SANTA VICTÒRIA DE CENTENYS. ESPONELLÀ. PLA DE L’ESTANY. GIRONA. CATALUNYA

L'església de Sant Iscle i Santa Victòria del veïnat rural de Centenys, està isolada, just quan comencen les poques edificacions d’aquest nucli agregat a Esponellà.



Patrimoni Gencat ens explica que la construcció és d'una sola nau amb absis semicircular poc sortit amb finestra de doble esqueixada. Amb posterioritat s'hi afegiren dues capelles laterals situades a la banda nord i la sagristia que amaga la meitat de l'absis. La nau presenta els murs amb carreus ben tallats, cornisa de pedra i volta de canó apuntada també de carreus. La portada situada a ponent és d'arc adovellat de mig punt amb llinda i timpà. Hi ha un cor, afegit segurament del segle XVIII. D'aquesta època serien també les dues capelles laterals i el campanar actual de planta quadrada i coberta piramidal que substitueix l'original d'espadanya. L'actual coberta es troba recrescuda amb unes golfes que haurien tingut ús defensiu. Es conserven les espitlleres.

El lloc és esmentat l'any 923 amb el topònim "Cantens" i "Sentens". L'any 1001 Centenys pertanyia al monestir de Cuixà.
Llegia que en el mur de l'esquerra, mirant l'altar, hi ha una làpida de l'any 1331, on hi consta que Joan Mitjavila, mercader de València, amb orígens en aquesta parròquia, va pagar una custòdia de plata i va donar una làmpada votiva. Dissortadament trobar oberta avui una església fora dels horaris de culte, és més difícil que trobar un ‘polític professional’ honest.


Al costat de l’església hi ha el fossar, lluny de les afirmacions del Rei Carles III, aquesta ubicació no ha comportat CAP PROBLEMA per al veïnat. Tampoc , val a dir-ho, enlloc d’Europa on es qualificava aquella operació de treure els cementiris fora dels nuclis urbans, com el ‘primer pelotazo urbanístic ’ del REINO DE ESPAÑA. Que la corrupció és endèmica i sistèmica, ja ho sabíeu, oi?.

M’explicaven que a la rectoria – com va ser tradició a Catalunya – s’impartien les primeres lletres abans de la dictadura franquista; és oportú recordar que el mot ‘ escolà’ té un primer significat ‘ el que va a l’escola’, i un segon en la nostra llengua amb el que es designa als que ajuden al sacerdot a l’altar. En llengua castellana se’ls anomena MONAGUILLOS.

Retratava també l’escola ‘civil’ anterior al franquisme, i les runes de la que va funcionar a partir de la dècada dels anys 40 del segle XX, de la que ens agradarà tenir noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com del seu autor.

dijous, 29 de desembre de 2016

SANT LLORENÇ D’ESPINAVESSA. CABANELLES. EMPORDÀ SOBIRÀ. GIRONA. CATALUNYA

Ens arribàvem el Josep Olivé Escarré i l’Antonio Mora Vergés, fins a l’església parroquial de Sant Llorenç, situada dins del petit nucli urbà del poble d'Espinavessa, al sud del municipi de Cabanelles al que pertany.

La descripció de patrimoni Gencat ens diu ; església d'una sola nau amb capelles laterals i capçalera poligonal orientada al nord. La nau està coberta amb volta de canó i llunetes, fragmentada per dos senzills arcs torals de les mateixes característiques que l'arc triomfal. L'absis presenta una volta semicircular decorada amb llunetes. Ambdues voltes es recolzen damunt una gran cornisa motllurada que recorre la part superior dels murs laterals de l'edifici. Les capelles laterals, no marcades en planta, estan cobertes amb simples voltes de canó. La sagristia està adossada al costat de llevant de l'absis, dins del recinte del cementiri, i presenta la llinda de la porta d'accés gravada amb la data 1781 i una finestra rectangular emmarcada amb carreus de pedra ben desbastats. La façana principal, orientada a migdia, presenta una portalada rectangular emmarcada amb carreus de pedra i dues pilastres que sostenen un entaulament motllurat, damunt del qual s'observa l'arc de descàrrega fet de maons que alleugera el pes del mur. Destaca el treball del ferro forjat de la porta de fusta. Damunt la portalada hi ha una fornícula de mig punt amb la coberta apetxinada i la imatge de sant Llorenç a l'interior. Per sobre la fornícula hi ha un rosetó adovellat. Tots aquests elements de la façana estan bastits en pedra calcària blanca. A l'extrem sud-oest s'alça el campanar de torre, de planta quadrada i coberta piramidal, amb quatre finestrals d'arc apuntat a la part superior. Cal mencionar que es conserven diversos elements procedents probablement de l'antic temple romànic i integrats a la construcció actual, com ara un carreu esculpit amb motius animals integrat al parament exterior del mur oest, una làpida gòtica del segle XIV al costat dret de la porta d'accés i l'ossari del cavaller Bernat de Sa Palma dins la sagristia del temple, reconvertit en rentamans.




l'església comparteix espai amb el fossar, a Espinavessa com per arreu del món, no col•lava l’excusa de la ‘salut pública’ emprada per Carles III d'Espanya, Carles VII de les Dues Sicílies i Carles I de Parma (Madrid, Regne d'Espanya, 1716 - ibídem, 1788), per endegar la primera operació d’especulació urbanística que abastava tot el REGNE

La construcció és bastida en pedra de diverses mides i pedruscall, disposat en filades més o menys regulars, i amb carreus ben escairats a les cantonades. L'interior del temple està arrebossat i pintat de colors força vius.

La primera menció documental de Sant Llorenç d'Espinavessa data dels anys 1279 i 1280 a les Rationes Decimorum amb el nom de ecclesia de Spinaversa. Els anys 1315 i 1362, es anomenada Sancti Laurenci de Spinavessa i figura als nomenclators del segle XIV com a Esglesia parrochialis Sancti Laurentii de Spinavessa, encara que el lloc de Spinaversa és documentat per primera vegada els anys 910 i 948.

L'actual església fou construïda entre 1790 i 1804, reaprofitant carreus del temple romànic anterior.

Quan al topònim, trobem a : http://www.raco.cat/index.php/AnnalsEmpordanesos/article/viewFile/92897/164605

Etimològicament deformació de espina vera, «espina vertadera», per l'antiga creença que d'aquell arbust havien fet la corona d'espines de Jesucrist). En el Manual del Vicariat General de Girona de 1381-1386, fot. 65, est roba escrit «sacrista ecclesia de Spinavera dioc. Ger.», referint-se a la parròquia anomenada avui Espinavessa. GRIERA,45: Este nombre de lugar está tomado de un nombre de planta: espinavessa (Paliurus australis, B) «Planta petita i plena de punxes. Sinònims: espina vera, espina santa, espina de Crist. Serveix per a formar tanques d'hort».

No trobava cap persona per a preguntar-li on era l’escola abans de la dictadura franquista, i tampoc en aquesta ocasió me’n donava resposta :
http://www.coac.net/COAC/centredocumentacio/Girona/arxiu/edificis/dades/resultats.html?registre=&autor=&denominacio=&adreca=&poblacio=Cabanelles&page=3

Malgrat la ‘catalanitat’ dels representants politics locals, no s’han fet les mínimes tasques de recuperació de la memòria històrica en l’àmbit del patrimoni històric i/o artístic. A 40 anys de la mort del sàtrapa, qualsevol explicació sona com la clàssica excusa del ‘mal pagador’.

El sostre demogràfic de Cabanelles s’assolia l’any 1857 amb 1.062 veïns , i repuntava – inexplicablement l’any 1970 -, fins als 1.058 habitants, d’aleshores ençà en una caiguda exponencial tancava l’any 2014 amb 243 ànimes.

La redistribució de la població és una assignatura OBLIGADA per un govern democràtic, si Catalunya assoleix la República.

dimecres, 28 de desembre de 2016

ESCOLES PÚBLIQUES DE CORNELLÀ DEL TERRI. RAVÓS & SANT ANDREU. PLA DE L’ESTANY. GIRONA. CATALUNYA

Dèiem en començar Edificis Escolars De Catalunya Anteriors a La Dictadura Franquista :
Volem recuperar la memòria dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la Dictadura franquista; n’hi havia de públics – pocs – de religiosos i de ‘particulars’ , uns i altres han patit els efectes de la transformació econòmica i social de la societat; molts dissortadament han desaparegut, en l’àmbit rural per la marxa massiva de la població, i en les àrees urbanes per la intensa construcció que generava la pressió demogràfica dels nouvinguts.

Ha costat – i continua costant – arreu de Catalunya, recuperar imatges relatives al ensenyament anteriors a la dictadura franquista. Cal recordar – ara que som al 80 AÑO TRIUNFAL – que la pretensió d’aquell regim criminal era la d’esborrar el passat, i situar la història del món al ‘quilòmetre zero’ a partir del Glorioso Alzamiento Nacional, el dictador assumia el paper d’un semidéu, i alhora que s’anul•laven – retroactivament lleis com les del divorci civil – s’escrivia una ‘Història de España’ que començava a la prehistòria de la humanitat, estava clar que el missatge -sobretot per als funcionaris públics- era fer desaparèixer qualsevol referència al passat que poses en dubte la naturalesa divina del sàtrapa, i dissortadament en aquest àmbit, tot continua ‘ atado y bien atado’.

PROJECTE ESCOLA DE NENES / ESCOLES DE SANT ANDREU DE TERRI

Llegia a:
http://www.coac.net/COAC/centredocumentacio/Girona/arxiu/edificis/dades/fitxa.html?registre=&autor=&denominacio=&adreca=&poblacio=cornell%C3%A0+del+terri&page=1&pos=3

En el llibre de registre de visat, conservat a l'Arxiu Històric del COAC, queda anotada l'entrada del "Projecte per escola de nenes" redactat per l'arquitecte Francesc Figueras i de Ameller (Banyoles, 1902-1992), l'any 1936. Els tràgics fets de la guerra civil, ens fan qüestionar que el projecte s'arribés a realitzar. La manca del projecte original impedeix la seva comparació amb l'edifici existent.

Coneixem un projecte (del qual únicament es conserva documentació i no plànols) de l'arquitecte Claudio Díaz Pérez ( Figueres, 1904 + Barcelona, 1985) , portat a terme per Josep Maria Claret i Rubira (Girona, 1908-1988. Aquestes obres iniciades el 1947, es varen acabar el 1960.

L'edifici ha estat rehabilitat per l'arquitecte Josep Maria Ros Vilallonga per convertir-lo en local social.


Llegia a:
http://www.turaris.net/es/publicacions/articulos_10/s_historia-local_11/breu-inventari-d-escoles-del-pla-de-l-estany_26

Ravós del Terri. Les primitives escoles estaven situades dalt del poble, però desprès van ser substituïdes per unes de noves situades a peu de carretera. Als anys 50 del passat segle se'n van construir unes altres en el mateix lloc i per això la mainada durant un temps anà a escola a la rectoria. Finalment als voltants de 1958 es van inaugurar les noves escoles, que van tancar les seves portes a finals del curs 1971-72.

Sant Andreu del Terri. Tot i que en l'edicte publicat l'any 1858 sortia la obligatorietat de que aquest poble tingués escola, es possible que al final es fes a Ravós, poble que si que n'ha tingut i que no sortia en el llistat, però que geogràficament esta molt a prop de Sant Andreu.

Amb tota aquesta informació intueixo que les escoles que retratava eren les l'arquitecte Claudio Díaz Pérez ( Figueres, 1904 + Barcelona, 1985) , portat a terme per Josep Maria Claret i Rubira (Girona, 1908-1988. Aquestes obres iniciades el 1947, es varen acabar el 1960.



Voldria rebre imatges de l’escola de l'arquitecte Francesc Figueras i de Ameller (Banyoles, 1902-1992), de l'any 1936, i de les que hi havia dalt del poble. No trobava cap esser humà al que adreçar-me el dia de la meva visita.

Quan al topònim Ravós:
http://www.xtec.cat/sgfp/llicencies/200203/memories/rtorne/public_html/llocs.pdf

A Rabós d’Empordà neix el riu Orlina, pel terme de Ravós del Terri, discorre el riu d’aquest nom. Hom defensa la tesis d’un mateix topònim, derivat del llatí RAPIDOSU en el sentit de ‘ràpids fluvials’.

No agrairem mai la decisió de Felip V, de barrar l’accés a l’Administració als catalans – llevats d’aquells que havien col•laborat a les seves files, com faria segles desprès l’inefable Franco ), això ens ha comportar un veritable caos, tant en la toponímia, Rabós/Ravós, com en els cognoms de molts ciutadans, Ferrer/ Farré/ Ferré,..., la derrota ens portava una munió de persones ‘grises’, convençudes de que el bon Déu, només s’estimava la llengua castellana, i fins en alguns àmbits, es defensa la hipòtesis, que en matèria de llengües, no regeix allò ‘d’infinit’ i que únicament entén l’ idioma castellà . Ni la pèrdua de les colònies, ni la corrupció endèmica i sistèmica del REINO DE ESPAÑA, els han fet canviar d’opinió; dissortadament l’església catòlica, sota la ‘direcció’ de Isidre Gomà i Tomàs (la Riba, Alt Camp, 19 d'agost de 1869 - Toledo, 22 d'agost de 1940) abraçava el nacionalsocialisme – que tenia molt de NAZI, i res de socialisme - , i feia ‘tabula rasa’ de Crist i les seves ensenyances, i en això estem,oi?.

Terri, hom defensa que aquest topònim podria ser d'origen preromà que significaria riu, corrent d'aigua o rierol.

Ítem més. A Catalunya els sacerdots parroquials – especialment als disseminats Agrícolas - s’ocupaven d’impartir les primeres lletres als infants, aquesta tasca els facilitava alhora la formació catequètica. Fins a dades molt recents – avui la practica religiosa està sota mínims - es designava com ‘escola’ a la persona – habitualment jove - que ajudava a l’altar, al sacerdot en les celebracions litúrgiques. En sentit primer del mot segons el diccionari és : Deixeble, alumne.

La creació de la comarca del Pla de l’Estany l’any 1988, té de segur molts aspectes positius per a la ciutadania, en té, malauradament però, de MOLTS PERNICIOSOS per a la documentació històrica i artística.

Hem recuperat a https://issuu.com/1coneixercatalunya imatges de més de 1000 edificis escolars anteriors a la dictadura franquista, època que no es pot relacionar ni amb l’educació ni amb la cultura ; insistim tossudament en que ens cal l’ajut de TOTHOM per recuperar la memòria històrica, el pas del temps ens juga a la contra, i la Democraciola que s’instituïa l’any 1978, no ha fet res per evitar-ho. I la formació d’un ‘NOU’ GOBIERNO del PP, és quan a la recuperació de la memòria històrica, una pèssima noticia.

Fem la tasca de recollida d’imatges amb recursos propis – escassos com us podeu imaginar, quan es viu només d’una pensió pública del GOBIERNO DEL REINO DE ESPANA- per aquesta raó, m’adreço principalment a la ciutadania per recavar la seva col•laboració en la recerca dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la dictadura franquista, agrairé la tramesa d’imatges i/o dades a l’email coneixercatalunya@gmail.com i/o a la pàgina https://www.facebook.com/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista-400721423462325/?fref=ts

Us insistim - des del respecte - que passeu de l’admiració a la col•laboració, Catalunya us en deurà una, recordeu sempre que l’infern està empedrat de bones intencions.

Alguns lectors voldrien veure les publicacions en un llibre, des d’aquí esperono a qualsevol persona a endegar un procés de crowdfunding per aconseguir el finançament necessari

SANT MARTÍ I SANT QUITERIA DE CAMPMAJOR. PLA DE L’ESTANY. GIRONA. CATALUNYA

Reprodueixo de l’Enciclopèdia catalana; l’església parroquial de Sant Martí, actualment sufragània de la de Sant Miquel de Campmajor, fou fundada al segle IX per l’abat Elies, de Banyoles i conserva la porta i l’absis de la construcció preromànica; ha estat molt modificat posteriorment.




S'hi venera una imatge de santa Quitèria, raó per la qual el lloc és conegut també per Santa Quitèria de Campmajor; hom hi celebrava un concorregut aplec el 22 de maig.


Fotografia del interior de Jordi Contijoch Boada

Al segle XVII era lloc reial.

Patrimoni Gencat ens diu; l'edifici actual respon a una renovació gaire bé total de l'antic temple romànic, del qual resta l'absis, reconvertit en cor, part de la torre campanar i vestigis del mur esquerra de l'exterior, i la portalada dovellada. Actualment presenta una única nau amb arcs torals i llunetes laterals. S'orienta en sentit oposat a la nau romànica del temple primitiu. El temple resta inacabat, faltaria un altre tram de la nau. L'interior és enguixat. L'altar és d'estil barroc.

La creació de la comarca del Pla de l’Estany l’any 1988, té de segur molts aspectes positius per a la ciutadania, en té, malauradament però, de MOLTS PERNICIOSOS per a la documentació històrica i artística.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com , posar ‘ en valor’ el patrimoni històric i/o artístic que Catalunya que Catalunya miraculosament conserva encara és feina de TOTHOM

dimarts, 27 de desembre de 2016

IN MEMORIAM DE L’ESCOLA PÚBLICA ANTERIOR A LA DICTADURA FRANQUISTA DE CAN FERRER A CAMÓS. ARA, PLA DE L’ESTANY. GIRONA. CATALUNYA

Dèiem en començar Edificis Escolars De Catalunya Anteriors a La Dictadura Franquista :
Volem recuperar la memòria dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la Dictadura franquista; n’hi havia de públics – pocs – de religiosos i de ‘particulars’ , uns i altres han patit els efectes de la transformació econòmica i social de la societat; molts dissortadament han desaparegut, en l’àmbit rural per la marxa massiva de la població, i en les àrees urbanes per la intensa construcció que generava la pressió demogràfica dels nouvinguts.

Ha costat – i continua costant – arreu de Catalunya, recuperar imatges relatives al ensenyament anteriors a la dictadura franquista. Cal recordar – ara que som al 80 AÑO TRIUNFAL – que la pretensió d’aquell regim criminal era la d’esborrar el passat, i situar la història del món al ‘quilòmetre zero’ a partir del Glorioso Alzamiento Nacional, el dictador assumia el paper d’un semidéu, i alhora que s’anul•laven – retroactivament lleis com les del divorci civil – s’escrivia una ‘Història de España’ que començava a la prehistòria de la humanitat, estava clar que el missatge -sobretot per als funcionaris públics- era fer desaparèixer qualsevol referència al passat que poses en dubte la naturalesa divina del sàtrapa, i dissortadament en aquest àmbit, tot continua ‘ atado y bien atado’.

M’explicaven a Camós que s’havia fet escola a Can Ferrer, de la que ens diu patrimoni i Gencat; Gran mas amb planta típica de tres crugies. Disposa d'una sala central de dimensions més grans que les laterals. Un cos transversal a la part de darrera li confereix una forma quadrada a la planta general. L'aparell presenta certes diferències: mentre a la part superior és de pedra ben tallada, la base, d'un metre d'alçada, s'ha aixecat amb pedruscall. La sala és més alta que les dependències laterals, cosa que resta reflectida a l'exterior per la prolongació de la coberta i les obertures del granes de la planta superior. La porta és d'arc de mig punt amb dovelles i les finestres disposen d'un ampit destacat. Una inscripció a la llinda, que no es pot transcriure, està datada a l'any 1642.


Agraïm tots els ‘testimonis orals’ que anem rebent en les nostres visites sobre el terreny, i alhora denunciem la ‘passivitat’ de moltes administracions locals catalanes que es reivindiquen coma CATALANES i DEMOCRÀTIQUES.

Hem recuperat a https://issuu.com/1coneixercatalunya imatges de més de 1000 edificis escolars anteriors a la dictadura franquista, època que no es pot relacionar ni amb l’educació ni amb la cultura ; insistim tossudament en que ens cal l’ajut de TOTHOM per recuperar la memòria històrica, el pas del temps ens juga a la contra, i la Democraciola que s’instituïa l’any 1978, no ha fet res per evitar-ho. I la formació d’un ‘NOU’ GOBIERNO del PP, és quan a la recuperació de la memòria històrica, una pèssima noticia.

Fem la tasca de recollida d’imatges amb recursos propis – escassos com us podeu imaginar, quan es viu només d’una pensió pública del GOBIERNO DEL REINO DE ESPANA- per aquesta raó, m’adreço principalment a la ciutadania per recavar la seva col•laboració en la recerca dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la dictadura franquista, agrairé la tramesa d’imatges i/o dades a l’email coneixercatalunya@gmail.com i/o a la pàgina https://www.facebook.com/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista-400721423462325/?fref=ts

Us insistim - des del respecte - que passeu de l’admiració a la col•laboració, Catalunya us en deurà una, recordeu sempre que l’infern està empedrat de bones intencions.

Alguns lectors voldrien veure les publicacions en un llibre, des d’aquí esperono a qualsevol persona a endegar un procés de crowdfunding per aconseguir el finançament necessari.

dilluns, 26 de desembre de 2016

ESGLÉSIA I COMUNIDOR DE SANT ESTEVE DE SORDS. CORNELLÀ DEL TERRI. PLA DE L’ESTANY. GIRONA. CATALUNYA.

Veníem de dinar a Can Masonet, a Pujals dels Pagesos – us ho recomanem molt - ; el sol s’escolava a ponent quan aturava el vehicle enfront de l'església parroquial de Sant Esteve de Sords, patrimoni Gencat ens diu que és un edifici de planta romànica i manté l'absis de l'estructura originària, amb una cornisa llisa d'un quart de cercle. Presenta una nau central i dues més petites laterals. La façana presenta un campanar molt alt de planta quadrada, segurament construït en diferents etapes. El portal és fet amb dovelles que inicialment donarien la forma d'arc de mig punt, posteriorment retallat.




Teníem ocasió de visitar el temple, el trobàvem obert perquè els amics de Sant Esteve de Sords, estaven fent els darrers arranjaments per la seva festa parroquial. A Castellar del Vallès, compartim el patronatge a Sant Esteve, com també a l’antic terme de Vilaramó, avui integrat a Gaià, a la comarca del Bages, que tenia programat al http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/ pel dia 26.12.2016 , Sant Esteve de Sords, compartirà publicació en aquella data, com el Josep i un servidor compartiran el premi del Sorteig del Nen, del número que adquiríem a Can Masonet.

Davant del temple hi ha un recinte configurat pels nínxols del cementiri i un portal i murs que separen de l'exterior. Al damunt del portal hi ha una habitació de guàrdia amb teulat a quatre vessants i volta de canó de pedruscall (reliquiari).


Discrepem d’aquesta darrera descripció ‘habitació de guàrdia amb teulat a quatre vessants i volta de canó de pedruscall (reliquiari)’. Al nostre entendre és un comunidor, integrat a la tanca perimetral que protegia el temple i el fossar.
La nau fou renovada completament durant el segle XVIII i també es construïren les dues laterals i la sagristia. La finestra d'aquest recinte porta la data de 1785.

L'any 986 es coneix ja el nom de Sords, i tenia ja església dedicada a Sant Esteve.

Els marmessors de Otón van traspassar al seu germà Vandalgande els béns del testament excepte un alou cedit a l'església de Sant Esteve.

No trobava cap explicació del topònim, que intueixo relacionat amb la plàcida circulació del Terri, sota el pont medieval de tres arcs.A la sorda o A les sordes:sense fer remor,procurant passar inadvertit,.. Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com


Quan al topònim Cornellà, que trobem també a la comarca del Llobregat jussà, i a les comarques catalanes sotmeses la jou francès, Cornellà de Conflent , Cornellà de la Ribera i Cornellà del Bercoll, el relacionem més amb l’ocell d’aquest nom, que forma part de vàries espècies de la família dels còrvids , cornella negra (Corvus corone), cast. grajo, corneja; hi ha també la cornella mantellada (Corvus cornix, cast. corneja cenicienta), la cornella blanca (Corvus monedula), la cornella de bec blanc (Corvus frugilegus), la cornella de bec groc (Pyrrhocorax alpinus), la cornella de bec vermell (Corvus graculus), habitants habituals d’aquests espais, abans de la que mal dita ‘espècie humana’ , malmetés l’equilibri de la naturalesa.

ESGLÉSIA DE SANT ESTEVE DE LA VALL DE VILA-RAMÓ. GAIÀ. BAGES

Retratava l'església de Sant Esteve de la Vall de Vilaramó, la descripció de patrimoni Gencat, ens explica que és una construcció romànica força modificada. D'una sola nau. Al mur de ponent hi ha una porta amb l'arquivolta. L'absis ha desaparegut. Adossada a la casa veïna, i modificada per la construcció posterior d'un campanar, conserva però, els seus elements basics d'estructura romànica.


La porta amb ferramenta romànica d'aquesta església es conserva a la casa de la Vall de Vilaramó, degut al seu lamentable estat de conservació.

En el camí a l’església es troba el fossar.


M’expliquen que hi havia un edifici escolar anterior a la dictadura franquista, que va ser enderrocat. Ens agradarà rebre imatges d’aquell edifici a l’email coneixercatalunya@gmail.com

diumenge, 25 de desembre de 2016

ELOGI DE L’ESGLÉSIA DE LA NATIVITAT DE LA MARE DE DÉU DE JUNCOSA DE LES GARRIGUES. LLEIDA

Llegia que l’església parroquial de Juncosa, advocada a la Nativitat de la Mare de Déu, fou construïda entre els segles XVIII i XIX – amb els diners d’Amèrica - i restaurada l'any 1992, amb façana i torre d'estil neoclàssic.


La descripció de patrimoni Gencat ens diu que es tracta d'una església de tres naus i transsepte amb cimbori a la zona del creuer. La nau central, més alta, està coberta amb volta de canó i les laterals, d'aresta. Murs, pilars i arcs separen les naus; el paviment és de mosaic i tots els murs estan policromats, destacant les sanefes vegetals dels pilars i intradós amb tons pastels verds i blavosos. Una cornisa ressegueix la nau central i el transsepte. La cúpula del cimbori també té amb pintures, imiten un espai obert, es veu el cel i balustrades; a les trompes hi ha medallons.



No trobava cap dada de l’autor de la singular decoració d’aquesta església que ens ensenyava amb delectança la Ramona Vilà Virgili.


El nostre infinit agraïment.

El topònim ens evoca un lloc de joncs.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

dissabte, 24 de desembre de 2016

SANTUARI DE SANT MER. SANT ESTEVE DE GUIALBES. VILADEMULS. PLA DE L’ESTANY. GIRONA. CATALUNYA

Tradicionalment es considera a l’arcàngel Rafael, protector dels viatgers, les mitologies d’arreu del món tenen però, altres deïtats ‘especialitzades’ en aquesta tasca, el Josep Olivé Escarré i l’Antonio Mora Vergés, tenim el costum d’encomanar-nos a la Mare de Déu de l’Ajuda, venerada en el seu santuari de Balenyà, a la comarca d’Osona.

La invocava en el llarg camí que des de l’església parroquial de Santa Maria, a Pujals dels Pagesos, mena fins a l'ermita dedicada al Sant abat de Banyoles anomenat popularment Sant Mer (Narbona, segle VIII – Sant Esteve de Guialbes, entre 800 i 827).

Segons documents de la casa Lleal d'Olives, ja en el segle XIII existia una ermita dedicada al sant.

Aquesta primitiva església fou reedificada l'any 1627 per iniciativa del noble Ramón de Xammar i Samsó amb les pedres derruïdes del proper castell de Turris Durris i amb autorització del capítol de Girona.

Excavant el subsòl de la capella es va trobar una arqueta amb les relíquies d'un cos sagrat, dipositades en un altar dedicat a Sant Mer a l'església de Sant Esteve de Guialbes i des d'on el porten en processó.

La descripció de patrimoni Gencat ens diu , edifici de planta rectangular cobert a dues aigües, de planta baixa i dos pisos. A la façana nord-oest té un porxo d'accés, també cobert a dues aigües, encara que més baix. El parament exterior presenta nombroses obertures disposades de forma desordenada. Dins el porxo s'hi ha construït un balcó o púlpit que tapa la porta d'accés. Molt modificat


Al costat hi ha un pou, embolcallat d’una particular vegetació que li atorga un singular aspecte.


http://demarcacions.escoltesiguies.cat/girona/estatic/santmer

En el primer cens que prenia com a base les persones, i no els focs, el de l’any 1717, consten a la província de Girona 94.495 ànimes, a darreries de l’any 2014 consten 756.156 habitants, la pregunta és simple, com aquell minso nombre de persones, amb pocs recursos, i vencent innombrables dificultats tècniques van poder fer tantes i tantes esglésies, capelles, ermites,... ?. I, com és possible que avui que comptem amb TOTS ELS RECURSOS, i FACILITATS TÈCNIQUES, es permeti que es vagin malmeten?.

Les respostes – si les sabeu- a l’email coneixercatalunya@gmail.com , la ‘degradació’ de la mal dita espècie humana no és una resposta admissible.

CAPELLA DE SANT JAUME DEL CASTELL DE CASTELLVÍ DE ROSANES. EL LLOBREGAT JUSSÀ

Havia tractat de la capella de Sant Jaume del Castell de Castellví de Rosanes, en almenys dues ocasions :

http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2009/12/el-record-de-la-capella-de-sant-jaume.html

http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2016/12/in-memoriam-de-la-capella-de-sant-jaume.html

En referència a la mal dita ‘ Guerra Civil’ - tothom sap que començava amb la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República- el filòsof catòlic Jacques Maritain (París, 18 de novembre de 1882 – Tolosa, 28 d'abril de 1973), en definia perfectament l’origen en una situació que dissortadament al REINO DE ESPAÑA, sembla repetir-se tràgicament de forma periòdica “Erigir odi contra odi és preparar la catàstrofe de la vida pública”.

El Dret Penal ens diu que ‘ el que és causa de la causa, és causa del mal causat’. No podem oblidar que malgrat la seva victòria militar – que convertia als bons en dolents, i viceversa – el conflicte bèl•lic el començaven els feixistes. Això no disculpa la destrucció del patrimoni històric i artístic de Catalunya, diferencia però, els ‘autors materials’ i els ‘autors intel•lectuals’, ambdós culpables.

Reprodueixo del Martiri dels Temples :

Segons l’informe de Castellví, alguns dirigents del comitè ajudaren a què els sacerdots poguessin escapar (pàg. 46). Van desaparèixer: el retaule de l’altar major d’estil renaixentista (pàg. 65), el retaule barroc de Sant Isidre (pàg. 67), el de la Mare de Déu del Roser (pàg 76), un Sant Crist renaixentista del segle XVI, una creu processional i les campanes, entre les qual n’hi havia una que mesurava un metre de diàmetre (pàgs. 85 i 86).

L’informe també ens diu que els objectes del temple foren amagats, però que després hagueren de lliurar-los al comitè (pàg. 45). Cap feligrès va denunciar el sacerdot (pàg. 45).

Tots els altars i imatges d’aquest temple parroquial foren llançats al foc el 1936, quedant però l’edifici intacte.

No trobava confirmació de que la capella de Sant Jaume fos ser cremada l’any 1936 – en els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II Republicà - i aleshores es perdé la imatge de Sant Jaume, policromada i de tradició romànica, que s'hi conservava.

Rebia des del Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavín), dues imatges de la Capella de Sant Jaume, de Castellví de Rosanes, a la comarca del Baix Llobregat.


Vista de la façana : datada l’any 1936.


Vista de l’absis datada a l’ abril 1934.


Jomovi
publica algunes imatges de l’edifici, en les que s’aprecia alhora que la seva degradació, la incúria i abandó en que es troba.



Podeu veure més imatges actuals a :

http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=140

http://www.catalunyamedieval.es/capella-de-sant-jaume-castellvi-de-rosanes-baix-llobregat/

I, a les pàgines 90 a 98 del llibre ART ROMÀNIC I FEUDALISME AL BAIX LLOBREGAT de la Montserrat Pagès Paretas, trobareu informació de l’edifici i la seva història.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

divendres, 23 de desembre de 2016

ERMITA DE SANTA FE DE LES SERRES. MEDINYÀ. GIRONÈS

Començava a declinar el sol quan ens aturàvem el 23.12.2016, el Josep olivés Escarré i l’Antonio Mora Vergés, davant de l’ermita de Santa Fe de les Serres, al terme de Medinyà, recuperava la ‘qualitat’ de municipi el 4 de juny de 2015, i l’havia perdut l’any 1972 quan la dictadura franquista, quasi agonitzava , en aquella data deixava de ser un municipi independent i s'adscrivia a Sant Julià de Ramis. No he trobat cap raó, ni lògica, ni política, per aquella manifestació d’estultícia administrativa.


Patrimoni Gencat ens diu que és un edifici d’una nau, coberta amb volta de canó i capçada per un absis semicircular. La porta s’obre a la façana de ponent on hi ha també una finestra petita d’una sola esqueixada, i un campanar d’espadanya d’un sol ull. Tant la porta com la part superior del campanar són reformes posteriors.

L’aparell està fet amb petits carreus units amb morter. Molt ben tallats i disposats de llarg i a través dels angles.
Malgrat s’afirma que és un edifici és romànic, no n’hi ha cap notícia fins a mitjans del segle XIV.

Llegia que en els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II Republicà, l'ermita fou saquejada i apartada del culte, i durant algun temps va servir de quadra.

L'any 1962 començaven les obres de reconstrucció i abillament de l'ermita. El 8 de novembre de 1963 el Vicari Capitular de la Diòcesi, Josep Maria Taberner Collellmir ( Castanyet, Santa Coloma de Farners, 1911 + Girona, 1999) comissionava el rector de la parròquia de Sant Sadurní de Medinyà , mossèn Xavier Arnau, perquè la capella fos reconciliada i oberta de nou al culte i posava l'ermita de propietat particular, sota la jurisdicció eclesiàstica.

La Festa de la Reconciliació de l'ermita tingué lloc el diumenge 10 de novembre de 1963, a les 3 de la tarda.
Des de llavors, el segon diumenge d'octubre i dins dels actes de la Festa Major, el poble de Medinyà celebra el tradicional aplec de Santa Fe. http://medinya.blogspot.com.es/2008/12/santa-fe-de-mediny.html

Quan retratava l’interior de la capella, advertia que la imatge de la Santa llueix la palma del martiri, no però, les graelles en les que com Sant Llorenç, fou cremada segons la tradició.



A la capella li caldria un arranjament en profunditat

Ens agradarà rebre confirmació a l’email coneixercatalunya@gmail.com , de que l’advocació és la de Fe d'Agen (Agen, Òlt i Garona, Aquitània, segle III - entre 287 i 303) http://www.preguntasantoral.es/2012/10/santa-fe-de-agen/


Retratava al Josep Olivé Escarré amb el matrimoni que exerceix les funcions d’ermitans.

Rebia un email del Josep Sansalvador Castellet, des del Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavín ), on em dia ; tens l'any posat malament. En faig la immediata correcció.

Quan a la imatge; he mirat el fons del Santoral i Santa Fe la tenim representada de les tres maneres, amb la palma del martiri i res mes, amb les graelles i res mes i amb la palma i les graelles juntes, cadascú la representa com vol, pensa que Sant Josep el tenim representat de 1553 maneres diferents


ESGLÉSIA DE SANT MARTÍ SESSERRES.CABANELLES. L’EMPORDÀ SOBIRÀ. GIRONA

Cabanelles, té un terme de 55,62 km², i una població a darreries de l’any 2014 de 243 habitants, no està lluny de Besalú o de Figueres, poblacions de gran importància històrica. Visitar Cabanelles és molt gratificant, ja que el poble té molts elements d’interès, entre molts altres :

Església parroquial de Santa Coloma de Cabanelles
Sant Miquel de la Cirera
Església Sant Romà de Casamor
Església parroquial de Sant Llorenç d’Espinavessa
Església de Santa Maria de l'Estela
Església de Sant Cristòfol i masia Cal Magre, o Mas Sant Cristòfol
Església de Sant Martí de Queixàs
Ermita de Sant Benet, o ermita del Mas Castenys
Església de Sant Mateu de Vilademires
Edifici de l’ajuntament i antigues escoles a Cabanelles
Edifici de les antigues escoles d'Espinavessa
L'alzina de Cabanelles

De l’església de Església de Sant Martí Sesserres, ens diu patrimoni Gencat que és un edifici d'una sola nau amb absis semicircular orientat a llevant. La nau està coberta amb volta de canó seguit de perfil apuntat, mentre que l'absis està cobert amb volta ametllada i obert a la nau mitjançant un doble arc triomfal apuntat. Les voltes arrenquen d'una senzilla motllura que recorre el perímetre interior del temple i també l'extradós de les finestres de la nau. Les tres finestres del mur de migdia i la del fons de l'absis són de mig punt i doble esqueixada, força esveltes. La sagristia, probablement oberta en posterioritat, està situada al costat de migdia de l'absis i el cor, situat als peus de la nau, se sosté amb un arc carpanell. La façana principal, orientada a ponent, presenta un portal d'accés format per quatre arcs de mig punt en gradació decreixent, amb llinda i timpà llisos en origen, tot i que actualment presenten creus pintades de color vermell. La porta en sí està forrada amb una planxa de ferro gravada amb la llegenda "SERRA ME FE 23 ABRIL DE 1842". Damunt aquesta obertura, una rosassa circular va substituir la primitiva finestra de les mateixes característiques que les anteriors. A l'angle nord-oest de l'església hi ha el campanar de torre, de construcció posterior, planta quadrada i coberta de pavelló, amb els finestrals de mig punt. Cal destacar que exteriorment, l'absis fou ornamentat amb un ràfec sostingut per un fris de mènsules decorades amb boles. En una d'elles hi ha esculpits un petit cap humà.



La construcció està bastida amb un parament de carreus de pedra ben escairats, tot i que actualment en algunes zones es troben erosionats, disposats en filades regulars. La sagristia és de pedra desbastada disposada en filades, regularitzades mitjançant fragments de maons. Per últim especificar que sobre la testera oriental de la nau hi ha les restes d'una creu de pedra.

L'església de Sant Martí Sesserres apareix mencionada l'any 1031 quan pertanyia a Lladó.

Sembla, però, que ja existia l'any 922 com a possessió de la seu de Girona, situada al comtat de Besalú. L'any 1204, Dalmau de Creixell i la seva mare, Berenguera, van cedir la senyoria feudal de la parròquia al priorat de Lladó. Encara que existeixen aquests documents anteriors, l'obra actual data dels segles XII-XIII. El campanar és una obra molt posterior al romànic, i data probablement dels segles XVII-XVIII.

El fossar acarona l’edifici, tampoc aquí els ‘efluvis perniciosos’ que esgrimia Carles III, han causat cap mal.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail., ‘posar en valor’ el patrimoni històric i/o artístic que es conserva – encara – al nostre país, és feina de TOTS ELS CATALANS.


Agrairem la tramesa d'imatges dels edificis escolars anteriors a la dictadura franquista de Cabanelles i Espinavessa a l'email coneixercatalunya@gmail.com

dijous, 22 de desembre de 2016

CAPELLA DE LA MAREDEDÉU DEL REMEI. MANRESA. BAGES

Retratava al Josep Olivé Escarré davant la capella del Remei de Manresa, havíem pujat des del Vallès per fer la ‘compra del pa nostre de cada dia’ al Font Jorba, comparteixo amb molts catalans la intolerància a la farina de blat, en el nostre cas el pa blanc encara que no mata, fa patir.

Feia un tomb per la ciutat i entre altres racons li ensenyava la fàbrica Bertrand i Serra; el Pou de la Gallina, i la capella de Sant Ignasi del Pou ; i la Capella de la Mare de Déu del Remei, de la que ens diu patrimoni Gencat; edifici d'una sola nau d'estructura rectangular amb capçalera lleugerament còncava. El sostre està cobert amb una volta en forma de canó, enguixada, que reposa directament sobre els murs laterals. La capella mesura 8'5 metres de llarg per 6'5 metres, d'ample aproximadament. L'interior és a pedra vista excepte el sostre, el cor és posterior a l'època de construcció de l'edifici. A ambdós costats dels murs s'obra una fornícula d'estructura rectangular.


El portal, a migdia, presenta forma allindada; sobre d'aquest hi ha una petita fornícula amb la imatge de la verge del Remei. La façana acaba amb un campanar d'espadanya força enlairat en relació a l'alçada general de la capella. Dues finestres de mig punt i adovellades a l'est i un ull de bou al sud són els punts d'iluminació del recinte. L'aparell és obrat amb carreus ben disposats en filades, i solament presenta arrebossat a la part alta del lateral dret exterior.
Va construir-se dins el primer quart del segle XVII (abans de 1621), en el lloc conegut fins llavors com "Altiplà" o "Roquer d'Amigant", i que a partir d'aquest segle es començà a conèixer amb el nom de "raval del Remei". Una clàusula testamentària del 18-VIII-1621 revela el nom del fundador: el ballester manresà, Gaspar Picalquers, que l'escollí com a sepultura per a ell, i la seva família. El 2-VII-1627 els seus familiars cediren la capella als Trinitaris, diferents ordres religioses de la ciutat però, s'oposaren a l'establiment d'una nova ordre a Manresa; i així el 2-VI-1632 aconseguien de Roma l'expulsió dels Trinitaris d'aquell lloc. El capítol de la Seu reclamà els drets sobre la capella a l'estar aquesta dins la seva parròquia i n'aconseguí la cessió el 26-V-1637. Al 1861 s'hi feren algunes reformes. Sofrí les conseqüències de la Guerra Civil. El febrer del 1986 fou acabada la seva restauració. Avui es troba en molt bon estat de conservació i és una capella que té vida.

Manresa, el Bages, Catalunya, tenen molt a ‘viure’, i a TOTS ELS CATALANS ens pertoca ‘posar en valor’ el patrimoni històric i/o artístic que sortosament es conserva – encara – al nostre país.

dimecres, 21 de desembre de 2016

IN MEMORIAM DE L’ESCOLA PÚBLICA DE MIÀNIGUES. PORQUERES. PLA DE L’ESTANY. GIRONA. CATALUNYA

Dèiem en començar Edificis Escolars De Catalunya Anteriors a La Dictadura Franquista :
Volem recuperar la memòria dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la Dictadura franquista; n’hi havia de públics – pocs – de religiosos i de ‘particulars’ , uns i altres han patit els efectes de la transformació econòmica i social de la societat; molts dissortadament han desaparegut, en l’àmbit rural per la marxa massiva de la població, i en les àrees urbanes per la intensa construcció que generava la pressió demogràfica dels nouvinguts.

Ha costat – i continua costant – arreu de Catalunya, recuperar imatges relatives al ensenyament anteriors a la dictadura franquista. Cal recordar – ara que som al 80 AÑO TRIUNFAL – que la pretensió d’aquell regim criminal era la d’esborrar el passat, i situar la història del món al ‘quilòmetre zero’ a partir del Glorioso Alzamiento Nacional, el dictador assumia el paper d’un semidéu, i alhora que s’anul•laven – retroactivament lleis com les del divorci civil – s’escrivia una ‘Història de España’ que començava a la prehistòria de la humanitat, estava clar que el missatge -sobretot per als funcionaris públics- era fer desaparèixer qualsevol referència al passat que poses en dubte la naturalesa divina del sàtrapa, i dissortadament en aquest àmbit, tot continua ‘ atado y bien atado’.

Llegia que fins a l'any 1934 Miànigues no tenia escola, en aquest moment s'arrenda el mas Guardiola que s'habilita per escola.

A Catalunya els sacerdots parroquials – especialment als disseminats Agrícolas - s’ocupaven d’impartir les primeres lletres als infants, aquesta tasca els facilitava alhora la formació catequètica. Fins a dades molt recents – avui la practica religiosa està sota mínims - es designava com ‘escola’ a la persona – habitualment jove - que ajudava a l’altar, al sacerdot en les celebracions litúrgiques. En sentit primer del mot segons el diccionari és : Deixeble, alumne.

En la meva visita a aquest nucli de Porqueres a la comarca del Pla de l’Estany – particularment oblidada en matèria de documentació del patrimoni històric i/o artístic – tenia la sort de coincidir amb la NÚRIA GUARDIA AYATS que m’ensenyava el lloc on hi havia l’escola.


Quan topònim Miànigues/Miànegues , atès que Mià, és una reducció del nom personal Damià pel diccionari català valència balear , podem deduir-ne un sentir de possessió. Potser sobre un espai susceptible de quedar sota les aigües?. Negues podria ser la segona persona del present d’indicatiu del verb NEGAR.

Hem recuperat a https://issuu.com/1coneixercatalunya imatges de més de 1000 edificis escolars anteriors a la dictadura franquista, època que no es pot relacionar ni amb l’educació ni amb la cultura ; insistim tossudament en que ens cal l’ajut de TOTHOM per recuperar la memòria històrica, el pas del temps ens juga a la contra, i la Democraciola que s’instituïa l’any 1978, no ha fet res per evitar-ho. I la formació d’un ‘NOU’ GOBIERNO del PP, és quan a la recuperació de la memòria històrica, una pèssima noticia.

Porqueres està format pels següents nuclis de població, Mata ,Miànigues, Porqueres, Pujarnol, Usall, i les Pedreres, atesa la distància entre uns i altres, està fora de dubte que hi havia MÉS ESCOLES ABANS DE LA DICTADURA FRANQUISTA, sou pregats d’afegir-vos a la nostra recerca fent-nos arribar imatges i/o dades a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Fem la tasca de recollida d’imatges amb recursos propis – escassos com us podeu imaginar, quan es viu només d’una pensió pública del GOBIERNO DEL REINO DE ESPANA- per aquesta raó, m’adreço principalment a la ciutadania per recavar la seva col•laboració en la recerca dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la dictadura franquista, agrairé la tramesa d’imatges i/o dades a l’email coneixercatalunya@gmail.com i/o a la pàgina https://www.facebook.com/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista-400721423462325/?fref=ts

Us insistim - des del respecte - que passeu de l’admiració a la col•laboració, Catalunya us en deurà una, recordeu sempre que l’infern està empedrat de bones intencions.

Alguns lectors voldrien veure les publicacions en un llibre, des d’aquí esperono a qualsevol persona a endegar un procés de crowdfunding per aconseguir el finançament necessari.

dimarts, 20 de desembre de 2016

IN MEMORIAM DE LA CAPELLA DE LA MARE DE DÉU DE LA SALUT DE LA ‘MÚTUA DELS AMOS’. SABADELL.

El Feliu Añaños Masllovet, publica una fotografia de la capella de la Mare de Déu de la Salut, a l’edifici que va aixoplugar la Mútua dels Amos, al carrer de la Creu, i que és avui seu de la Residencia Mutuam ‘La Creueta’


Llegia a : http://www.raco.cat/index.php/AnnalsMedicina/article/viewFile/283273/371170

A finals de novembre de 1917, una vintena d’industrials es van reunir a la seu del Gremi de Fabricants de Sabadell, amb l’objectiu de constituir una entitat que permetés complir les obligacions que establia una llei publicada el 30 de gener de 1900 sobre els accidents soferts pels obrers en el seu lloc de treball. Per Andreu Castells, també hi ha havia un sentit social en part dels empresaris sabadellencs: « són els moments en què els fabricants més seriosos estudiaren amb sentit de responsabilitat fer obra social. Així es va crear la Mútua Sabadellenca »

Darrera d’aquesta iniciativa hi eren el propi Gremi de Fabricants, la Unió Industrial i la Cambra de Comerç i d’Indústria. D’aquesta reunió va sortir la constitució de la Mútua Sabadellenca d’Accidents del Treball destinada a tenir cura que els obrers tinguessin l’assistència mèdica adequada en cas d’accident i evitar que la família quedés desemparada.

L’any 1926 l’assemblea anual de la Mútua va decidir l’adquisició d’una nova seu social que permetés que les seves activitats es realitzessin de forma més adequada.

L’any 1929 s’inauguraren les instal•lacions del carrer de la Creueta, encara que el trasllat de l’atenció mèdica hauria d’esperar un any i l’activitat real de la clínica quedà sense activar-se en els nou següents.

Finalment, la Mútua va arrendar-la a Lluís Bach i Rexach (1898-1973), qui començà l’activitat assistencial el 1939. Els anys següents veieren canvis importants en l’assegurament dels treballadors amb l’aparició de la Seguretat Social el 1942, que portà a un replantejament dels objectius de la Mútua i a la necessitat d’una ampliació important de la seva clínica per atendre les necessitats derivades de la nova situació, tant mèdiques com quirúrgiques. Amb aquest objectiu es va aprovar l’any 1947 el projecte d’una nova edificació que contemplava tres plantes per hospitalització i una zona de quiròfans i serveis, inaugurada el 1952 .


Les noves instal•lacions, les més modernes de la ciutat, van ser conegudes pels sabadellencs com la ‘Mútua dels amos’ fins la seva desaparició, encara que, més endavant, el seu nom oficial fou el de Clínica La Creu, que no aconseguí desbancar l’anterior.