Els espais i racons de Bigues i Riells, els boscos, la vall gemada per on davalla el riu Tenes amb vegetació de jonqueres i canyissars, són un espectable esplèndid, ple de llum; s’hi retalla un dibuix tan suau, i d’una tal fulgència, que no podem imaginar res millor com a escenari de les nostres vides. De bon matí, dins la boira mig adormida encara, l’ànima i el pensament es fonen en una contemplació estàtica i embadalida; pots sentir frescor d’herba tendra a la pell, mentre rius prudents de sol t’encenen les ninetes.
A la nit, el poble roman silenciós, un pessebre il·luminat, amb puntets blancs enmig de blondes verdes. L’oreig, un tremolor de pins i alzines, és gronxament de vida damunt terra adormit; l’ombra gegantina dels Cingles de Bertí, on cria l’àliga cuabarrada, els costers encinglats amb perfil de parets de pedra seca, que van construir antics pagesos per fer-hi vinya, Sant Miquel del Fai, 
on l’aigua i la roca, la pedra tosca, juguen amb l’arquitectura medieval, i l’encantadora ermita al cim de Puiggraciós, dibuixen, al costat de la humanitat dels llums, castells màgics de misteri idonis al recolliment del pensament.
A la nit, el poble roman silenciós, un pessebre il·luminat, amb puntets blancs enmig de blondes verdes. L’oreig, un tremolor de pins i alzines, és gronxament de vida damunt terra adormit; l’ombra gegantina dels Cingles de Bertí, on cria l’àliga cuabarrada, els costers encinglats amb perfil de parets de pedra seca, que van construir antics pagesos per fer-hi vinya, Sant Miquel del Fai, 
on l’aigua i la roca, la pedra tosca, juguen amb l’arquitectura medieval, i l’encantadora ermita al cim de Puiggraciós, dibuixen, al costat de la humanitat dels llums, castells màgics de misteri idonis al recolliment del pensament. 
Havent començat a viure en aquest poblet fa pocs anys, no he conegut pas les antigues festes a les masies, quan les faldilles arribaven arran de turmell, però en rodejar-me de tan bell paisatge, he volgut integrar-m’hi, ser-ne arbre amb arrel. S’estima molt l'indret on hem nascut, però, a poc a poc, també sentim com a nostra la nova terra que ens acull. La terra... que ja és també dels nostres fills.
En viure-hi... ja en som terròs fèrtil, ja en som història! © Pilar Campmany
Bona tarda.
ResponEliminaAcabo de descobrir amb sorpresa que feu servir una imatge meva sense la corresponent autorització. No demano massa, simplement que en casos d'aquest se'm facin saber aquestes coses i posar l'enllaç a la foto original, que en aquest cas és http://www.flickr.com/photos/cinglesdeberti/287163247.
Salutacions cordials.
PD: Us felicito pel blog, de tant en tant hi faig una ullada i el trobo molt interessant.