SANT JAUME DE MONTAGUT. EL TEMPLE MAGNÍFIC. ALT CAMP

Pujàvem des de Querol,la Maria Jesús Lorente Ruiz i l’Antonio Mora Vergés, ens havien parlat molt i bé de l’església de Sant Jaume de Montagut (800 m).

Sobta trobar-se el magnífic edifici, envoltat ara únicament de camps i boscos dins l’extrema solitud de les terres ‘ del Forat Negre’. L’edifici, amb l’absis poligonal de volta de creueria, manté el portal de tres arcs de mig punt; situada al vessant nord de la muntanya, ha estat restaurada recentment.

Costa d’imaginar-se ara com devia ser aquell indret, quan l’antiga parròquia havia arribat a aplegar fins a uns cinc-cents feligresos, procedents de masos escampats per la muntanya que conformaven el terme de Montagut.

Ens expliquen que fins no fa massa estava gairebé abandonada, però gràcies a la restauració i a l’enderroc de la casa rectoral adossada, que en cobria una part. d’un temps ençà s’ha recuperat de l’oblit que patia des del seu desnonament, a mitjan segle XX.

També – i em podem donar fe -. hi ha contribuït l’arranjament del camí que hi mena.
Si teniu interès en conèixer més coses d’aquest indret us recomano molt:

RECULLS HISTÒRICS DE MONTAGUT I VALLDOSSERA
Josep Llenas i Rovira
lEV / Estudis Comarcals, 17, Valls, 2000
per Xavier Salat Brúnel

Veureu que l'Ajuntament i parròquia de Montagut, estava constituït en els moments de més densitat per 68 masies irregularment repartides per la serra i la vall a l'entorn de Montagut.

Trobareu resposta a tot allò que envoltà la construcció de l'església de Montagut, sota l'advocació de Sant Jaume; també un llistat de tots els clergues que assistiren la parròquia de Montagut des de l'any 157! fins l'any 1869, així com les administracions de sagraments que s'efectuaren a la parròquia. Finalment, les diferents vicissituds per les quals passà la parròquia, des de l'assassinat del rector, l'any 1869, fins a la crema i destrucció de l'església i la posterior restauració d'aquesta, l'any 1984.

Hi ha detalls , com el del sou anual d'un mosso l'any 1693 que era de 16 lliures, de les quals se'n gastaven una per anar a fira a la Llacuna, que permeten entendre – quan no expliquen – la despoblació actual.

La restauració de Sant Jaume, fa ressaltar amb cruesa l’abandó del cementiri annex.

Si existeixen, ens agradarà rebre un exemplar dels Goigs a l'email castellardiari@gmail.com 

Que l'apòstol Sant Jaume elevi a l'Altíssim la pregaria del poble català per assolir la seva llibertat nacional.