diumenge, 29 de març del 2026

ESGLÉSIA DEL CASTELL D'OLIANA, ADVOCADA A SANT ANDREU. OLIANA. L’URGELL SOBIRÀ. LA VEGUERIA DELS PIRINEUS

Llegia que del castell d’Oliana tan sols han subsistit alguns murs i l’església de Sant Andreu, únic edifici que queda en peu de la primitiva construcció , i  que exercia alhora  funcions de capella castellera i de parròquia.

És un edifici d'una sola nau trapezoïdal amb els murs convergents vers l'absis semicircular, lleugerament ultrapassat. La coberta de la nau és de volta de canó reforçada per dos arcs faixons recolzats en pilastres formant tres trams i la de l'absis és de quart d'esfera. A l'exterior, destaca l'absis, bastant alt i esvelt a causa del desnivell del terreny, amb arquets cecs de tipus llombard separats per lesenes i una finestra de doble esqueixada. Les arcuacions llombardes es presenten en sèries de dues, llevat de la central, on l’arc és únic.

Al mur de migdia trobem una altra finestra de doble esqueixada, entre l'absis i el campanar. Les dues portes d'accés, d’arc de mig punt, es troben al mur de tramuntana, on també hi ha dos contraforts atalussats. Al costat de migdia, s'aixeca el campanar de torre de planta quadrada. A la part superior d'aquesta hi ha dos pisos que sobresurten per damunt de la coberta de la nau amb una finestra a cada costat en cadascun dels trams, l'últim dels quals aixecat en la restauració dels anys vuitanta, dirigida per l’arquitecte Guillem Sáez. Abans d’aquesta restauració, al primer pis s’observaven quatre finestres, una a cada paret, que van ser repetides al pis superior, deixant el campanar escapçat a partir d’aquest nivell reconstruït. A partir d'aquesta alçada la torre-campanar resta escapçada.

L’aparell dels murs és de carreus de mides petites i desiguals, disposats intentant formar filades. Les pedres del campanar semblen ser més grans que les de la nau. Tant al campanar com a l’absis, s’hi poden veure els forats de bastida. Les arcuacions absidals, com les portes, són realitzades amb pedra tosca.






Fotografies Jordi Contijoch Boada

L’havia retratat l’any 1983, l’Antonio Mora Navarro:

https://www.enciclopedia.cat/gran-enciclopedia-catalana/antoni-moras-i-navarro

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2025/12/in-memorian-de-lantonio-moras-navarro-i.html

 



No trobava cap referència a Nuestra Señora de Castelbruedo, i em sorprenia l’afirmació; Oliana está en Cataluña, y es un municipio muy pequeño de unos cientos de habitantes en el valle del Sergre justo debajo del embalse de Oliana. Sin embargo, ya no hay una iglesia católica allí, y la única iglesia cercana es la iglesia de Sant Climent cerca de Coll de Nargo, que parece estar a unas 6 millas de distancia.

https://fatimazoporlapaz.org/28-marzo-nuestra-senora-de-castelbruedo-cataluna-espana/

Sospito  que és una acció de desinformació, una més, de les que es practiquen pels monolingües genocides. Agrairé però qualsevol dada al respecte a l’email castellardiari@gmail.com

Us recomano la lectura de L’Escola Pia d’Oliana, la segona escola municipal de Catalunya (1690-1844), de  Joan Florensa Parés (  Granollers (Barcelona) 29-9-1930,)  i Aniol Noguera Clofent

Només una Catalunya lliure i sobirana,  podria plantejar-se polítiques  demogràfiques que permetessin ocupar  i dignificar la totalitat del territori, està clar però, que hi ha massa  interessos  espuris , que tenen el benefici a curt termini com única opció possible. Anem MOLT tard. 

El mal no sempre ve d'Almansa, el llenguatge  xaró groller, inapropiat, deliberament incult, que sovinteja en la programació de les televisions en llengua castellana, en programes on persones de dubtosa honestedat, formació i/O intel·ligència, opinen de tot i de tothom, comença a traslladar-se a la televisió en llengua catalana

 Que  la Marededéu, sant Andreu i   Sant Antoni de la  Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels olianencs,   castellcirencs ,   urgellencs  ,  figuerencs ,  pontarrins , ,  pallaresos , amazics, illencs,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits ,  sahrauís, veneçolans,  ... , pescadors , pagesos, ramaders ,..    i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

Ens dol assabentar-vos que els genocides, els piròmans,  els traficants de persones, armes, drogues , els corruptes, els policies assassins de Marroc , els d'EUA, els d'Iran,..... ,   continuen en llibertat

«A qui no es cansa de pregarDéu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern

ESCOLES DE PLANOLES / CEIP NÚRIA MORER PI. EL RIPOLLÈS

 

Fa anys que maldem per confegir un inventari  d’edificis escolars anteriors i/o coetanis a les dictadures feixistes ( Primo de Rivera /  Franco /.. ) , i val a dir que hem trobat poca col·laboració en la nostra tasca – de la pública no n’esperàvem i agraïm la que ens ha vingut - , de la privada hem de deixar constància que ens sentim  MOLT decebuts.

A Catalunya no ens calen enemics – i  dissortadament els tenim a casa ençà de 1714 – només amb els “ amics”  ja està quasi garantit que no aixecarem cap.

Trobava a :

https://arxhisgirona.coac.net/edificis/fitxa/8.html?registre=&denominacio=&adreca=&poblacio=&page=16&pos=155

Edifici projectat per l'arquitecte Josep Maria Ros Vila (Barcelona, 2 de novembre de 1899 - 22 d'agost de 1993) l'any 1963, essent arquitecte escolar Josep Maria Claret Rubira .

https://www.epdlp.com/arquitecto.php?id=20858


Actualment les escoles de Planoles reben el nom de CEIP Núria Morer i formen part de la ZER Comte Arnau.

Només una Catalunya lliure i sobirana,  podria plantejar-se polítiques  demogràfiques que permetessin ocupar  i dignificar la totalitat del territori, està clar però, que hi ha massa  interessos  espuris , que tenen el benefici a curt termini com única opció possible. Anem MOLT tard.

El mal no sempre ve d'Almansa, el llenguatge  xaró groller, inapropiat, deliberament inculte, que sovinteja en la programació de les televisions en llengua castellana, en programes on persones de dubtosa honestedat, formació i/O intel·ligència, opinen de tot i de tothom, comença a traslladar-se a la televisió en llengua catalana

Esperem que s'acompleixin les previsions d'Alexandre Deulofeu i Torres (La Armentera, Girona, 1903 - Figueras, 1978) el jou del REINO DE ESPAÑA és del tot insuportable. 

dissabte, 28 de març del 2026

LLAR D’INFANTS MUNICIPAL ELS TRAPELLES. MIÀNIGUES. PORQUERES. PLA DEL’ESTANY

 

Fa anys que maldem per confegir un inventari  d’edificis escolars anteriors i/o coetanis a les dictadures feixistes ( Primo de Rivera /  Franco /.. ) , i val a dir que hem trobat poca col·laboració en la nostra tasca – de la pública no n’esperàvem i agraïm la que ens ha vingut - , de la privada hem de deixar constància que ens sentim  MOLT decebuts.

A Catalunya no ens calen enemics – i  dissortadament els tenim a casa ençà de 1714 – només amb els “ amics”  ja està quasi garantit que no aixecarem cap.

Trobava a :

https://arxhisgirona.coac.net/edificis/fitxa/8.html?registre=&denominacio=&adreca=&poblacio=&page=15&pos=150

Fins l'any 1934 Miànigues no tenia escola, en aquest moment s'arrenda el mas Guardiola que s'habilita per escola.

https://latribunadelbergueda.blogspot.com/2015/12/in-memorian-escola-de-mianigues.html


Entorn a 1956-1957 s'inauguren les noves Escoles de Miànigues, que actualment són utilitzades com a Llar d'Infants.



L 'antic edifici de les Escoles, juntament amb la casa del mestre, va ser reformat i ampliat l'any 1996 (quan s'uneixen els dos edificis) i de nou reformat l'any 2001. Aquesta última intervenció la va dur a terme l'arquitecte Jordi Cànoves i Arxer.

 Només una Catalunya lliure i sobirana,  podria plantejar-se polítiques  demogràfiques que permetessin ocupar  i dignificar la totalitat del territori, està clar però, que hi ha massa  interessos  espuris , que tenen el benefici a curt termini com única opció possible. Anem MOLT tard.

El mal no sempre ve d'Almansa, el llenguatge  xaró groller, inapropiat, deliberament inculte, que sovinteja en la programació de les televisions en llengua castellana, en programes on persones de dubtosa honestedat, formació i/O intel·ligència, opinen de tot i de tothom, comença a traslladar-se a la televisió en llengua catalana

Esperem que s'acompleixin les previsions d'Alexandre Deulofeu i Torres (La Armentera, Girona, 1903 - Figueras, 1978) el jou del REINO DE ESPAÑA és del tot insuportable. 

divendres, 27 de març del 2026

LA INACCIÓ CRIMINAL

 

L’expressió “sepulcres blanquejats” no fa referència únicament a  figures religioses del passat; dissortadament, en trobem a cada racó on el poder i la paraula substitueixen l’acció justa. Hi ha homes i dones que porten la roba neta de la respectabilitat, però deixen podrir el món sota la seva indiferència.

Polítics que prediquen la transparència mentre negocien a portes tancades; sacerdots que parlen de l’amor cristià però es giren d’esquena al sofriment real del seu poble; jutges que invoquen la llei amb fredor, oblidant que la justícia és més que un codi. Tots ells podrien fer el bé —no un bé abstracte, sinó concret, visible, transformador— però prefereixen conservar la seva posició, la seva comoditat o el seu prestigi.


El silenci davant la injustícia no és neutralitat, és complicitat. I la hipocresia, quan es guarneix amb símbols de virtut, esdevé el més refinat dels pecats, perquè fingeix ser llum mentre perpetua la foscor.

Potser el veritable examen de consciència d’una societat no és comptar els seus criminals, sinó veure quants dels seus savis, governants i pastors van decidir no fer el bé quan era a les seves mans. Llavors entendrem que la corrupció més profunda no neix de la maldat, sinó de la covardia disfressada de prudència i del poder sense compassió.

 

IN MEMORIAM. ERMITES DE SANTA MAGDALENA. SALLENT. EL BAGES

 

Llegia de Santa Magdalena de Bell-lloc (Nova) que retratava  el Josep Vallderiola



https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-magdalena-de-bell-lloc-nova           

Els propietaris del Mas de les Coves van decidir l'any 1576 construir una nova església que suplís l'antiga romànica situada damunt el Mas Martorell per tal de tenir un més fàcil accés.

Una imatge de Santa Magdalena i l'antiga pila baptismal es conserven al Mas de les Coves.



El Jorge Barrachina , en retratava el interior ensulsiat.

https://www.facebook.com/reel/1303321594022134

https://algunsgoigs.blogspot.com/2018/07/goigs-santa-magdalena-sallent-bages.html

De Santa Magdalena de Bell-lloc (Vella), llegia; Edifici romànic del segle XI. Per les poques restes físiques que es conserven, s'endevina una estructura d'una sola nau i absis semicircular amb porta d'entrada a ponent. Els murs que es conserven no tenen gaire més d'un metre d'alçada, destacant les restes d'una finestra de doble esqueixada a l'absis.



Era sufragània de la parroquial de Sallent. Al costat s'observen restes de l'antiga sagrera

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/santa-magdalena-de-bell-lloc-sallent-de-llobregat

https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-magdalena-de-bell-lloc-vella

 https://www.guimera.blog/tribuna/maria-de-magdala-la-magdalena/

La figura d’aquesta Santa, de la que se’n parla poc, però clar i entenedor en els evangelis [ pels que conservem encara la capacitat lectora ] no te cap màcula, ni segona interpretació possible, Lluc ens diu a 8,1 : Algunes dones acompanyen Jesús, i cita textualment : algunes dones que havien estat curades d’esperits malignes i de malalties : Maria , l’anomenada Magdalena, de la qual havien sortir set dimonis. En el seu moment vaig fer en relació a aquesta secundaria d’or, un petit treball d’investigació :

Magdala, ( antiga ciutat de Palestina, a Galilea, prop del llac Tiberiades. Lloc de naixement de Maria de Magdala. El nom actual es Migdal ) no en saben gaire coses més, l’enciclopèdia catalana - La Gran - no en diu res. La seva ubicació prop del llac ens permet pensar que gaudia i potser gaudeix encara avui d’un clima mediterrani, molt similar al de la mateixa ciutat de Roma ; aquesta circumstància ens dona peu alhora a plantejar-nos Magdala com un lloc on molts del romans que tenien responsabilitats en l’administració d’aquells territoris, i tenien la seva casa, o almenys una casa on retirar-se a descansar en els seus períodes d’esbarjo.

No hi ha cap afirmació de que Maria Magdalena fos – o no - jueva, Mt 4,23 i següents en relació a Llc 8,2, ens permet formular la tesis de que Maria Magdalena es d’ascendència romana, vídua amb recursos econòmics ,que posarà en endavant a disposició permanent de Jesús i els seus deixebles, com a conseqüència de la seva conversió. En el text es diu que li havien sortir set dimonis, - avui sabem que les malalties d’origen nerviós i/o mental per la mentalitat d’aquella època, eren dimonis que tenien les persones dintre dels cos – la vida de Maria Magdalena fins a la trobada amb Jesús devia haver estat un patiment continu que veurà el seu final amb la guarició, aquesta es la causa primera de la conversió de Maria Magdalena, la seva pròpia sanació ; el posterior seguiment de Jesús , la seva presència en el miracle de la multiplicació dels pans i dels peixos, l’escolta atenta i admirada del sermó de les benaurances , portaran Maria Magdalena al costat de la Creu, on – una vegada més – la trobem juntament amb Maria, mare de Jesús en el seu dolor.

Maria, dita la Magdalena, es una figura bàsica en la tasca evangelitzadora de Jesús, no òbviament al nivell dels 12 escollits, però si juntament amb d’altres persones, en el suport econòmic i logístic al Mestre i als seus deixebles, el paper de les torres, sol ser més ensalzat que els dels fonaments, sàpiguen tots plegats, que les unes només poden existir si les altres aguanten.

Enlloc sens parla de Maria Magdalena en termes que ens permetin afirmar la seva edat, hi ha però una constant, es una de les companyes habituals de Maria, mare de Jesús, tenim doncs una informació que ens dona peu a imaginar-nos que aquesta afinitat podia venir de que ambdues tenien una edat semblant, propera als 50 anys, i fins i tot, que també en ambdues es donava la situació d’ésser vídues en primeres noces.

Jesús atorga un paper principal a les dones en contra del sentiment generalitzat a l’època de considerar-les únicament objectes de dret i no subjectes. Recordem el paper mediador de Maria en el miracle de les Noces de Qana, aquí s’inicia aquest paper que la pietat popular associa a Maria, la d’intercedir davant Jesús. En la resurrecció i contra el costum que recull Mt. 18,16 tota qüestió ha de ser resolta per la declaració de dos o tres testimonis, tenim el testimoni d’una única dona, el que no li dona cap valor en el món jueu, alhora que reforça justament per a nosaltres , la creença en la resurrecció, que no es desenvolupa seguint uns protocols normalitzats, - avui en diríem standars – sinó que confirma aquest paper rellevant de les dones, en la persona de la Magdalena.

Maria Magdalena tindrà un paper excepcional en la resurrecció, serà testimoni presencial– el primer – que veurà a Jesús, seva es l’exclamació rabuni , (Mestre ) quan Jesús la crida pel seu nom .

La tradició oriental afirma que, després de la Pentecosta, Maria Magdalena va anar a Efes on va viure juntament amb la Verge Maria i Sant Joan, i que va morir en aquella Ciutat , on es va iniciar el seu culte. A mitjans del segle VIII, hi ha constància que Sant Wilibaldo va anar en romiatge fins a Efes per visitar el Santuari de Maria Magdalena. L’any 886 les seves relíquies foren traslladades a Constantinopla.

Segons una de les tradicions franceses àmpliament estesa a l’ occident, Maria Magdalena, juntament amb Llàtzer i les seves germanes, va venir a la Provença a predicar l’evangeli. Durant els darrers trenta anys de la seva vida visqué a La Sainte Baume. La devoció a la Santa s’estengué també per terres catalanes, i aquesta advocació del Pla de la Garga en seria clarament una mostra. Més enllà del paper evangelitzador que la pietat popular adjudica a la Magdalena , i que no estem en condicions d’afirmar ni de negar. La presència silenciosa i discreta de la Magdalena , sempre al costat de Maria, mare de Jesús, recolzant activament l’acció evangelitzadora del Rabuni, te ja, almenys per a mi , una força que justifica sobradament la seva declaració de santedat.

Maria de Magdala, la Magdalena, es l’exemple palès de tantes i tantes persones, que d’una manera callada, quasi anònima, fan el que cal fer, sense demanar res, sense esperar res, deixant-se guiar únicament per la gràcia de Déu.

Que Santa Maria de Magdala, la Magdalena  i   Sant Antoni de la  Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels sallentins ,noguerencs , aranesos  , andorrans , amazics, illencs,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,   , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits ,  sahrauís, iranians, libanesos ,    , pescadors , pagesos, ramaders , usuaris de Rodalies de Catalunya, usuaris de la xarxa viaria de Catalunya , victimes del monolingüisme genocida, andalusos, victimes dels aiguats, andaluses victimes de la manca de cribratges de mama,  victimes de les riuades de València, ..    i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

Avui, 27 de març de 2023, demanem molt especialment  per  la Noelia Castillo Ramos:

Que els àngels t'acompanyin al paradís que,

a la teva arribada, et rebin els màrtirs

i et facin entrar en la ciutat santa de Jerusalem.

 

Que el cor dels àngels t'aculli,

i tinguis amb Llàtzer, el pobre, un repòs etern.


https://www.guimera.blog/tribuna/fets-i-no-paraules-carta-al-bisbes-espanyols/

ESCOLES DE PALS / CEIP QUERMANY. L’EMPORDÀ JUSSÀ.

 

Fa anys que maldem per confegir un inventari  d’edificis escolars anteriors i/o coetanis a les dictadures feixistes ( Primo de Rivera /  Franco /.. ) , i val a dir que hem trobat poca col·laboració en la nostra tasca – de la pública no n’esperàvem i agraïm la que ens ha vingut - , de la privada hem de deixar constància que ens sentim  MOLT decebuts.

A Catalunya no ens calen enemics – i  dissortadament els tenim a casa ençà de 1714 – només amb els “ amics”  ja està quasi garantit que no aixecarem cap.

Trobava a :

https://arxhisgirona.coac.net/edificis/fitxa/8.html?registre=&denominacio=&adreca=&poblacio=&page=15&pos=143

Josep Torres i Jonama (1857-1946) després d'acumular certa fortuna a Nova York, va seguir l'exemple dels rics llegendaris de Nord Amèrica que destinaven grans quantitats a fundacions de cultura i beneficència. Sempre va recordar el seu poble natal, Palafrugell, sobretot el primer quart del segle XX, en què la situació de l'asil, l'hospital i les escoles era especialment delicada.

Per millorar l'estat d'aquestes institucions va concedir importants ajuts econòmics, una de les aportacions més destacades va ser la compra dels terrenys i construcció de les escoles, que un cop acabades va donar a l'ajuntament

Escoles construïdes l'any 1925 pel constructor Miquel Briasi Torrent (1882-1956), seguint el projecte portat d'Amèrica per Torres Jonama. Aquest financia el 50 % del projecte, la resta va a càrrec del consistori.


L'any 1956 Josep Claret, com a arquitecte escolar, projecta un edifici per a parvulari i habitatge pel mestre en el solar de les escoles.





El conjunt ha patit diverses ampliacions posteriors.



Només una Catalunya lliure i sobirana,  podria plantejar-se polítiques  demogràfiques que permetessin ocupar  i dignificar la totalitat del territori, està clar però, que hi ha massa  interessos  espuris , que tenen el benefici a curt termini com única opció possible. Anem MOLT tard.

El mal no sempre ve d'Almansa, el llenguatge  xaró groller, inapropiat, deliberament inculte, que sovinteja en la programació de les televisions en llengua castellana, en programes on persones de dubtosa honestedat, formació i/O intel·ligència, opinen de tot i de tothom, comença a traslladar-se a la televisió en llengua catalana

Esperem que s'acompleixin les previsions d'Alexandre Deulofeu i Torres (La Armentera, Girona, 1903 - Figueras, 1978) el jou del REINO DE ESPAÑA és del tot insuportable. 

dijous, 26 de març del 2026

AJUNTAMENT I ESCOLA DE BELLES ARTS. SANT JOAN LES FONTS. LA GARROTXA

 Fa anys que maldem per confegir un inventari  d’edificis escolars anteriors i/o coetanis a les dictadures feixistes ( Primo de Rivera /  Franco /.. ) , i val a dir que hem trobat poca col·laboració en la nostra tasca – de la pública no n’esperàvem i agraïm la que ens ha vingut - , de la privada hem de deixar constància que ens sentim  MOLT decebuts.

A Catalunya no ens calen enemics – i  dissortadament els tenim a casa ençà de 1714 – només amb els “ amics”  ja està quasi garantit que no aixecarem cap.

Trobava a :

https://arxhisgirona.coac.net/edificis/fitxa/8.html?registre=&denominacio=&adreca=&poblacio=&page=15&pos=147

En els anys 60 rep el nom d'Escuela Nacional Graduada Mitxa.

L'any 1971, essent arquitecte escolar Josep Maria Claret Rubira , es reforma la coberta.

L'any 1974 la construcció del CEIP Castanyer  , suposa l'abandó de l'ús docent per aquest edifici. I el 1988 va ser rehabilitat i actualment (2004) a més de l'Ajuntament també acull l'Escola de Belles Arts.


Només una Catalunya lliure i sobirana,  podria plantejar-se polítiques  demogràfiques que permetessin ocupar  i dignificar la totalitat del territori, està clar però, que hi ha massa  interessos  espuris , que tenen el benefici a curt termini com única opció possible. Anem MOLT tard.

El mal no sempre ve d'Almansa, el llenguatge  xaró groller, inapropiat, deliberament inculte, que sovinteja en la programació de les televisions en llengua castellana, en programes on persones de dubtosa honestedat, formació i/O intel·ligència, opinen de tot i de tothom, comença a traslladar-se a la televisió en llengua catalana

Esperem que s'acompleixin les previsions d'Alexandre Deulofeu i Torres (La Armentera, Girona, 1903 - Figueras, 1978) el jou del REINO DE ESPAÑA és del tot insuportable. 

dimecres, 25 de març del 2026

ESCOLES NACIONALS I HABITATGES ( CEIP EL RAJARET. BELLCAIRE. L’EMPORDÀ JUSSÀ

 

Fa anys que maldem per confegir un inventari  d’edificis escolars anteriors i/o coetanis a les dictadures feixistes ( Primo de Rivera /  Franco /.. ) , i val a dir que hem trobat poca col·laboració en la nostra tasca – de la pública no n’esperàvem i agraïm la que ens ha vingut - , de la privada hem de deixar constància que ens sentim  MOLT decebuts.

A Catalunya no ens calen enemics – i  dissortadament els tenim a casa ençà de 1714 – només amb els “ amics”  ja està quasi garantit que no aixecarem cap.

Trobava a :

https://arxhisgirona.coac.net/edificis/fitxa/8.html?registre=&denominacio=&adreca=&poblacio=&page=15&pos=142



Les Escoles Nacionals , projectades per Josep Maria Claret Rubira, varen ser inaugurades en el curs 1969-1970.



Edifici de planta i pis amb coberta de teula. A la planta baixa s'ubicaren les dues aules, una per cada sexe, i a la planta pis les dues vivendes pels mestres.

 En els anys 80 un dels habitatges va ser transformat en aules.

 El conjunt està envoltat del pati de jocs.

Només una Catalunya lliure i sobirana,  podria plantejar-se polítiques  demogràfiques que permetessin ocupar  i dignificar la totalitat del territori, està clar però, que hi ha massa  interessos  espuris , que tenen el benefici a curt termini com única opció possible. Anem MOLT tard.

El mal no sempre ve d'Almansa, el llenguatge  xaró groller, inapropiat, deliberament inculte, que sovinteja en la programació de les televisions en llengua castellana, en programes on persones de dubtosa honestedat, formació i/O intel·ligència, opinen de tot i de tothom, comença a traslladar-se a la televisió en llengua catalana

Esperem que s'acompleixin les previsions d'Alexandre Deulofeu i Torres (La Armentera, Girona, 1903 - Figueras, 1978) el jou del REINO DE ESPAÑA és del tot insuportable. 

 

dimarts, 24 de març del 2026

AJUNTAMENT DE SANT MIQUEL DE CAMPMAJOR/ CEIP ROQUETA. PLA DE L’ESTANY

 

Fa anys que maldem per confegir un inventari  d’edificis escolars anteriors i/o coetanis a les dictadures feixistes ( Primo de Rivera /  Franco /.. ) , i val a dir que hem trobat poca col·laboració en la nostra tasca – de la pública no n’esperàvem i agraïm la que ens ha vingut - , de la privada hem de deixar constància que ens sentim  MOLT decebuts.

A Catalunya no ens calen enemics – i  dissortadament els tenim a casa ençà de 1714 – només amb els “ amics”  ja està quasi garantit que no aixecarem cap.

Trobava a :

https://arxhisgirona.coac.net/edificis/fitxa/8.html?registre=&denominacio=&adreca=&poblacio=&page=15&pos=148

L'any 1941 l'Ajuntament torna a acordar la construcció de les escoles, però la primera pedra no es posa fins l'any 1952, inaugurant-se l'edifici l'octubre de l'any següent.

L'any 1956 Josep Maria  Claret  Rubira i Ignasi Bosch Reitg (Girona, 31 de març de 1910 – Girona, 29 de maig de 1985) projecten les cases dels mestres.

L'any 1995 l'edifici es reformat. Actualment (2004) l'edifici de les escoles, de propietat municipal, acull l'escola (CEIP Roqueta) i les dependències de l'Ajuntament.




Només una Catalunya lliure i sobirana,  podria plantejar-se polítiques  demogràfiques que permetessin ocupar  i dignificar la totalitat del territori, està clar però, que hi ha massa  interessos  espuris , que tenen el benefici a curt termini com única opció possible. Anem MOLT tard.

El mal no sempre ve d'Almansa, el llenguatge  xaró groller, inapropiat, deliberament inculte, que sovinteja en la programació de les televisions en llengua castellana, en programes on persones de dubtosa honestedat, formació i/O intel·ligència, opinen de tot i de tothom, comença a traslladar-se a la televisió en llengua catalana

Esperem que s'acompleixin les previsions d'Alexandre Deulofeu i Torres (La Armentera, Girona, 1903 - Figueras, 1978) el jou del REINO DE ESPAÑA és del tot insuportable. 

dilluns, 23 de març del 2026

CENTRE CULTURAL ESCOLES VELLES. ARXIU. BIBLIOTECA. BEGUR. L’EMPORDANET

 

Fa anys que maldem per confegir un inventari  d’edificis escolars anteriors i/o coetanis a les dictadures feixistes ( Primo de Rivera /  Franco /.. ) , i val a dir que hem trobat poca col·laboració en la nostra tasca – de la pública no n’esperàvem i agraïm la que ens ha vingut - , de la privada hem de deixar constància que ens sentim  MOLT decebuts.

A Catalunya no ens calen enemics – i  dissortadament els tenim a casa ençà de 1714 – només amb els “ amics”  ja està quasi garantit que no aixecarem cap.

Trobava a :

https://arxhisgirona.coac.net/edificis/fitxa/8.html?registre=&denominacio=&adreca=&poblacio=&page=15&pos=141

L'any 1956 es remodelen dues cases del carrer Bonaventura Carreras Peralta per escoles i habitatges dels mestres.



L'obra la projecta Josep Maria  Claret Rubira .

Posteriorment, l'any 1977 es construeixen noves escoles i s'abandona aquell edifici

Més endavant, l'any 1991, les antigues escoles es reformen per convertir.-se en centre cultural del poble.

Després de la reforma de 1991 l'estructura física de l'edifici està formada per una planta baixa i dos pisos, amb una superfície construïda que supera a bastament els 1.300 m2, i un pati exterior, permet l'emplaçament dels diversos serveis sòcio-culturals que acull: la Ràdio Municipal, la Sala d'Exposicions Municipal, la Biblioteca Salvador Raurich i l'Arxiu Històric

Begur tenia al cens de 1950 , 1005 veïns, i es tancava l’exercici 225 amb 4291 habitants de dret.

Quan al topònim:

https://oncat.iec.cat/veuredoc.asp?id=6873

 

diumenge, 22 de març del 2026

ESCOLA I CASA DELS MESTRES DE MONTAGUT. MONTAGUT I OIX. LA GARROTXA. GIRONA. CATALUNYA

 Dèiem en començar Edificis Escolars De Catalunya Anteriors a La Dictadura Franquista :


Volem recuperar la memòria dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la Dictadura franquista; n’hi havia de públics – pocs – i de religiosos, uns i altres han patit els efectes de la transformació econòmica i social de la societat; molts dissortadament han desaparegut, en l’àmbit rural per la marxa massiva de la població, i en les àrees urbanes per la intensa construcció que generava la pressió demogràfica dels nouvinguts.

Val a dir que al feixisme això d’ensulsiar escoles – sobretot si les havia aixecat la Mancomunitat i més la tard la Generalitat de Catalunya i la II República – li semblava ‘patriòtic’ fins a l’extrem de considerar-ho ‘mèrit’ per als Alcaldes i càrrec polítics que ho duien a terme.

Hem anat trobant joies com la Tesis Doctoral del MANUEL GARCIA GARGALLO:
http://www.tesisenred.net/bitstream/handle/10803/1987/02.MGG_TESI_VOL_II.pdf?sequence=2

I la col•laboració d’algunes persones físiques i/o jurídiques que entenen que la recuperació de la memòria històrica és un deure ètic de la nostra societat.

La feina es pot qualificar de gegantina i els mitjans per a dur-la a terme – llevat de la voluntat – son molt minsos, i reiterem la nostra petició de col•laboració a TOTHOM.

Retratava l’edifici de l’escola i la casa dels mestres – avui destinada a acollir la guarderia municipal - de Montagut. Les meves peticions de col•laboració adreçades tant a les persones com als estaments públics i privats de Catalunya, tenen fins al dia d’avui, una migrada resposta, malgrat això creix l’ interès pels edificis escolars de Catalunya anteriors a la dictadura franquista, com ho demostren les 12.132 impressions que s’han fet de la pàgina https://issuu.com/1coneixercatalunya


Edifici de l'escola.


Cases dels mestres. Actualment Guarderia Municipal.

Llegia a :

https://arxhisgirona.coac.net/edificis/dades/fitxa.html?registre=&autor=&denominacio=&adreca=&poblacio=montagut&page=1&pos=2

Projecte i direcció d'edifici destinat a escoles a càrrec de l'arquitecte Bartomeu Agustí Vergès (Olot, 1904 – Barcelona, 1944) visat el 26 de març de 1934.

A la Web del centre: La història de les escoles de Montagut es remunta a l'any 1930. En aquest any es va posar la primera pedra, i un parell d'anys més tard es van inaugurar (fins aleshores, les escoles velles havien estat ubicades a la primera planta de l'Ajuntament). Pocs anys més tard es van construir les vivendes dels mestres, situades a pocs metres de les escoles.

Ens agradarà rebre imatges de l’edifici de l’antic Ajuntament. Actualment la Casa de la Vila és un edifici de nova planta, aixecat enfront de l’escola pública.

En els últims anys s'hi han anat fent petits arranjaments (en els anys 70, etc.) fins al curs 1998/99 en què hi va haver una remodelació a fons de l'edifici escolar

Actualment (2004) les escoles de Montagut reben el nom de CEIP Mont Cós i pertanyen a la ZER Llierca.

Bartomeu Agustí Vergès, fou autor també de les escoles de Camprodón





L’experiència – tenim recollides quasi 600 escoles – em diu que serà difícil trobar col•laboració de la mal dita ‘ social civil’, amb tot, reitero el prec d’informació a l’email coneixercatalunya@gmail.com , alhora que insisteixo en una obvietat, la memòria històrica es recuperarà NOMÉS si els ciutadans així hi volen.

Assolir un bon nivell d’informació del patrimoni històric és el que diferencià una ‘ Nació Civilitzada’ de la resta, Catalunya està dissortadament lluny encara de tenir aquesta consideració.

A Catalunya hi ha una clara divisió pel que fa a la divulgació del patrimoni històric, la província de Girona que hi ha esmerçat grans esforços, i la resta Barcelona, Tarragona i Lleida, que manifesten tenir poc o cap interès en aquesta qüestió.

Si des de qualsevol Administració Pública us posen entrebancs en la recerca de la memòria històrica, feu-nos-ho saber que confegirem una llista.

En el tema concret dels edificis escolars anteriors a la dictadura franquista, està clar que el feixisme no tenia – ni té avui tampoc – cap interès en facilitar l’accés a l’educació; cal recordar que la seva tesis es fonamenta en l’existència d’unes elits que ‘condueixen’ l’existència de la comunitat.

La recerca dels edificis que aixoplugaven l’educació a Catalunya – sovint contra la voluntat del GOBIERNO Y DEL REY DE ESPAÑA – és una tasca d’extrema dificultat ja que la majoria de les persones que en podien donar testimoni personal han lliurat l’ànima al Senyor, i/o no és fàcil trobar-se’ls passejant pels carrers. Pels politics del TOTS ELS COLORS, aquest és un tema marginal al que no s’hi pot dedicar ni un segon.

Ens encanta que les entrades de Edificis Escolars anteriors a la dictadura franquista tinguin una gran acceptació, ens agradaria però, que es superes aquesta ‘admiració passiva’ i que des de cada poble, vila i ciutat de Catalunya, ens féssiu arribar imatges – actuals i/o d’arxiu – dels edificis escolars que existien abans de que els sediciosos feixistes encapçalats pel general Franco enderroquessin el govern LEGÍTIM de la II República.

Des de l’1 d’abril 1939 en que començava tècnicament el II feixisme ( dictadura de Franco ),fins als nostres dies, des de les administracions públiques, s’ha fet una tasca quina finalitat última és l’anorreament de Catalunya, si més no, en l’àmbit cultural, i molt concretament pel que fa a la documentació del patrimoni Històric i/o Artístic .

L’adveniment de la ‘ Democraciola’ , no ha suposat cap canvi substancial en aquesta ‘política’ , i és que l’oblit de la ‘petita història’ és un pas previ – i necessari – per assolir la fita proposada pel Ministerio de Incultura y Odio Racial, d’esborrar qualsevol identitat ‘diferenciada’; dissortadament ja per acció, ja per omissió, s’han afegit en aquesta tasca ‘miserable’, algunes administracions públiques ‘catalanes’; ocasionalment també l’església catòlica, i una munió de funcionaris i ciutadans del nostre país.

No ens cansem de recordar aquestes paraules "totes les causes justes del món tenen els seus defensors. En canvi, Catalunya només ens té a nosaltres". Lluís Companys i Jover (el Tarròs, municipi de Tornabous, 21 de juny de 1882 – Barcelona, 15 d'octubre de 1940), President de Catalunya, assassinat per la dictadura del general Franco.

En la nostra recerca us necessitem amics lectors; al vostre poble, vila, o ciutat, segur que hi havia una escola abans de la dictadura franquista.

Potser encara existeix, si és així feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si ara acull un servei públic diferent, o fins si és un edifici privat , feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si no existeix – enderrocar-les va ser considerat mèrit patriòtic en el segon feixisme ( dictadura franquista ) – busqueu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

És vital recuperar les imatges d’aquell passat, en fer-ho reivindiquem també la honestedat de tots els que van caure en defensa de la llibertat, la dignitat i la democràcia.

Només una Catalunya lliure i sobirana,  podria plantejar-se polítiques  demogràfiques que permetessin ocupar  i dignificar la totalitat del territori, està clar però, que hi ha massa  interessos  espuris , que tenen el benefici a curt termini com única opció possible. Anem MOLT tard.

El mal no sempre ve d'Almansa, el llenguatge  xaró groller, inapropiat, deliberament inculte, que sovinteja en la programació de les televisions en llengua castellana, en programes on persones de dubtosa honestedat, formació i/O intel·ligència, opinen de tot i de tothom, comença a traslladar-se a la televisió en llengua catalana

Esperem que s'acompleixin les previsions d'Alexandre Deulofeu i Torres (La Armentera, Girona, 1903 - Figueras, 1978) el jou del REINO DE ESPAÑA és del tot insuportable. 


Fem una especial crida als Casals i Clubs d’Avis, tota vegada que els seus usuaris, poden recordar on eren els edificis de les escoles anteriors a la dictadura franquista.

Catalunya us estarà eternament agraïda.

Continuarem ,...