Fa anys que maldem per confegir un inventari d’edificis escolars anteriors i/o coetanis a les dictadures feixistes ( Primo de Rivera / Franco /.. ) , i val a dir que hem trobat poca col·laboració en la nostra tasca – de la pública no n’esperàvem i agraïm la que ens ha vingut - , de la privada hem de deixar constància que ens sentim MOLT decebuts.
A Catalunya no ens calen enemics – i dissortadament els tenim a casa ençà de 1714 – només amb els “ amics” ja està quasi garantit que no aixecarem cap.
Trobava a :
L'any 1927 el Ministeri d'Ensenyament aprova la construcció d'unes escoles
noves a la ciutat d'Olot que s'havien de construir en el solar cedit, l'any
1912, per Manel Malagrida Fontanet (Olot, 20 d’abril del 1864 – Barcelona, 15
de maig del 1946) (un olotí que havia fet fortuna a l'Argentina). Fins
aleshores la situació de l'ensenyament públic a Olot era molt deficient.
A principis de segle XX l'escola estava ubicada en dependències mal
acondicionades de l'antic Hospici, amb 75 o 100 alumnes per aula i sense pati
d'esbarjo.
El 1926, l'any abans de l'aprovació de la nova escola, la situació no havia millorat: Olot tenia prop de 12.000 habitants i comptava amb una escola de pàrvuls mixta, tres escoles elementals de nenes i una escola Elemental de nens
El nou edifici, projectat per l'arquitecte Josep Goday Casals (Mataró,
1882-Barcelona, 1936) (guanyador del concurs convocat) i amb direcció d'obres
de Josep Esteve Corredor (Girona, 3 de febrer de 1896 - 16 de juny de 1965), es comença a construir l'any 1928.
La inauguració oficial va tenir lloc el 14 d'abril de 1932, coincidint amb el primer aniversari de la República, perquè tot i ser una obra iniciada durant la dictadura de Primo de Rivera, l'ajuntament Republicà es va implicar decididament en el seu acabament i amb l'adquisició del material adequat.
L'any 1938 l'edifici es destina a hospital militar, i acabada la guerra
civil és ocupat pels militars feixistes, amb ànim – com succeeix encara avui - ee
“ dessolar la terra “ .
Durant els anys en que es destina a caserna (fins el 1950) s'hi
construeixen trinxeres, filferrades i safareigs al pati, i a l'interior es
suprimeixen murs interiors per tenir sales i dormitoris més grans; sortosament,
però, no es va malmetre l'estructura de l'edifici.
L'any 1950 l'edifici recupera el seu ús docent i, l'any 1965, a causa de
l'augment de matrícula, es va construir un edifici amb sis aules i lavabos, se
li donà el nom de "Pavelló nou", així com una cuina pel menjador
escolar, obres projectades per l'arquitecte Josep Maria Claret Rubira (Girona,
1908-ibidem, 1988) .
L'any 1967 es construí una pista de bàsquet i hoquei sobre patins i al 1983 una pista poliesportiva. En aquest mateix any, coincidint amb l'entrada en vigor de la llei de coeducació, es va remodelar l'antic edifici, canviant l'entrada de l'escola, les escales al pis, els aïllaments de les aules... Aquestes obres de rehabilitació i ampliació varen ser projectades per Arcadi Pla Masmiquel (1982-1984).
L'última reforma i noves edificacions es dugueren a cap el curs 1995-96.
Es
va enderrocar part del "Pavelló nou" que amenaçava ruïna, així com la
cuina que no acomplia les normes sanitàries vigents. I es va construir un
magnífic gimnàs, una cuina nova, es va pavimentar part del pati, es construir
un pista poliesportiva nova i s'instal·là un ascensor. Es va reformar la façana
interior, el menjador escolar, es van suprimir les barreres arquitectòniques.
A l'estiu de 1998 es va construir una escala d'emergència per facilitar
l'evacuació del primer pis fins al pati de l'escola.
El mal no sempre ve d'Almansa, el llenguatge xaró groller, inapropiat, deliberament inculte, que sovinteja en la programació de les televisions en llengua castellana, en programes on persones de dubtosa honestedat, formació i/O intel·ligència, opinen de tot i de tothom, comença a traslladar-se a la televisió en llengua catalana
Esperem que s'acompleixin les previsions d'Alexandre Deulofeu i Torres (La Armentera, Girona, 1903 - Figueras, 1978) el jou del REINO DE ESPAÑA és del tot insuportable.
.jpg)
