dijous, 2 de juliol del 2026

ESGLÉSIA DEL SAGRAT COR. RAIMAT. LLEIDA

 

L’any  1914, Manuel Raventós i Domènech (Sant Sadurní d'Anoia, 8 de setembre de 1862 - Barcelona, 10 de gener de 1930) –a la família de la qual pertanyia la casa de cava Codorníu – va adquirir uns 3.200 hectàrees de terres ermes de Raimat, amb la idea de crear una gran colònia agrícola centrada en la vinya.

Pel projecte, Raventós va fer construir més de 100 km de sèquies des del canal d’Aragó i Catalunya fins a les terres de Raimat, alhora que va plantar unes 50.000 arbres per reduir la salinitat del sòl i generar fusta per a les caixes de cava

Va encarregar la construcció del cellernucli, la plaçapoble, les cases dels colons i lesglésia a larquitecte modernista Joan Rubió i Bellver, deixeble dAntoni Gaudí, que va projectar un celler l’any 1918 considerat històric com una de les primeres grans obres de formigó armat d’Espanya.

 Aquest conjunt va donar forma a un nou nucli rural, amb arquitectura agrícola i urbana molt cohesionada, que esdevingué un cas únic de colonització agrària al segle XX a Europa

Llegia de l’Església de Raïmat, a la comarca del Segrià , advocada al Sagrat Cor: 

Autor: Joan Rubió i Bellver (Reus, 24 d'abril de 1871 - Barcelona, 31 de gener de 1952)

Edifici aïllat ocupant una parcel·la singular en el centre històric de Raïmat.


Planta basilical amb capelles annexes i porxos en forma de braços units al cos principal, coronat per una espadanya i centrat respecte de la perspectiva de l'eix de la plaça.


El tractament de l'interior emfatitza l'estructura d'arcs parabòlics de les capelles.

Té una gran decoració artística.

Al 1954, Miquel Farré i Albagés (Barcelona, 1901 - 1978), Director de Belles Arts de Barcelona, pinta els murals del presbiteri.

S'atribueix un Sant Crist a Llimona i una Assumpció a Frederic Marès i Deulovol (Portbou, 18 de setembre de 1893 - Barcelona, 16 d'agost de 1991) Marés.

No trobava els Goigs, si existeixen ens agradarà rebre’n un exemplar a l’email castellardiari@gmail.com

A la memòria del Josep Olivé Escarre ( Sant Llorenç Savall 2 de maig de 1926 + Castellar del Vallès, 6 de maig de 2019 ) 

Només una Catalunya lliure i sobirana,  podria plantejar-se polítiques  demogràfiques que permetessin ocupar  i dignificar la totalitat del territori, està clar però, que hi ha massa  interessos  espuris , que tenen el benefici a curt termini com única opció possible. Anem MOLT tard.

L'associació - forçada -  amb el REINO DE ESPAÑA ha estat MOLT negativa en tots els aspectes, també, també, en l'àmbit religiós en el que s'havia produït una simbiosis entre l'Església i el poble, recordeu que aqui dèiem escolans  - els que van a l'escola-  als que al  REINO anomenaven   MONAGUILLOS.

El mal no sempre ve d'Almansa, el llenguatge  xaró groller, inapropiat, deliberadament inculte, que sovinteja en la programació de les televisions en llengua castellana, en programes on persones de dubtosa honestedat, formació i/O intel·ligència, opinen de tot i de tothom, comença a traslladar-se a la televisió en llengua catalana

 Que el Sagrat Cor     i    Sant Antoni de la  Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels  raimatencs,  valliranencs ,  santjoanencs, Olianesos , urgellencs ,  montclarencs ,  figuerencs ,  pontarrins ,  ,  pallaresos , amazics, illencs,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits ,  sahrauís ., iranians, usuaris de Rodalies de Catalunya, usuaris de la xarxa viaria de Catalunya ., victimes catalanes del monolingüisme genocida,, andalusos victimes dels aiguats, andaluses victimes d ela manca de cribatges de càncer de mama,   .. , pescadors , pagesos, ramaders ,..    i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

Ens dol assabentar-vos que els genocides, els piròmans,  els traficants de persones, armes, drogues , els corruptes, els policies assassins de Marroc , dels EUA, de l'Iran ... ,   continuen en llibertat

«A qui no es cansa de pregarDéu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern


 

dimecres, 1 de juliol del 2026

ESCOLA PÚBLICA DE RIPOLLET. EDIFICIS ESCOLARS ANTERIORS A LA DICTADURA FRANQUISTA. EL VALLÈS OCCIDENTAL.

 

http://www.xtec.cat/ceip-anselmclave/festes/centenari2014/centenari2014.htm

Al cens de 1910 consten a Ripollet 1567 ànimes, es tancava l’any 2025 amb 39.897 habitants de dret.

No trobava constància que figues com la benefactora Maria Torras i la seva néta Encarnació Buxó – ens agradarà tenir noticia dels cognoms materns i del lloc i dat de naixement i traspàs a l’email castellardiari@hgmail.com -  que van fer la donació d'un edifici al carrer del Sol per la construcció de les Escoles Públiques l'any 1914, s’hagin tornat a repetir.

El 1931, es va construir un edifici annex destinat a les noies, mantenint però la separació dels sexes, en un edifici que correspon a la nau de pedra artificial.

 Les escoles públiques van ser una obra important de la Mancomunitat durant la Segona República.

Cap als anys 50, es va ampliar el conjunt escolar amb una segona nau paral·lel.

Entre els anys 60 i 70 s'afegien dues plantes al cos més antic, i finalment, el 1988 es van construir el parvulari.

El primer edifici, que dona al carrer del Sol, va ser projectat i construït entre 1912 i 1914 per encàrrec a l'arquitecte Eduard Maria Balcells i Buïgas (Barcelona, 1877 – 1965) Eduard M.Balcells,  autor, entre d'altres de can Masachs, edifici on s'ubica l'actual Ajuntament.

 En la segona etapa, Joan Baptista Serra de Martínez (Barcelona, 9 de gener de 1888-11 de febrer de 1962) va construir l'edifici de nenes, a l'altra banda del pati.

 A la tercera, Josep Maria Martín Ponchon  - ens agradarà rebre dades biogràfiques a l’email castellardiari@gmail.com ) -  va ampliar els dos edificis, amb l'aixecament de diverses plantes, però respectant la primera construcció.

https://www.youtube.com/watch?v=RrWzn4dEfMw

La darrera fase constructiva la va dur a terme Jordi Fortuny Aguiló, Arquitecte municipal de Ripollet a partir del 1986, - ens agradarà rebre dades biogràfiques a l’email castellardiari@gmail.com ) -  als anys 80 i 90 amb la construcció i posterior ampliació del parvulari.

 



Els gegantons de Ripollet,  Gonçal i Teresa van ser construïts l'any 1991 pel Manel Casserres i Solé (Solsona, 22 de juliol de 1957 - 30 d'abril de 2015)


 Representen dos mestres, Gonçal Bonilla  Martin (Santa Oliva, Tarragona, 1887 - Barcelona, 1952) Treballà a Ripollet des de l’any 1924, fins al 1933,  i Teresa Vila Arrufat  (Sabadell, 1892 - Barcelona, 1978), Treballà a Ripollet des de l’any 1923, fins al 1931.  Ambdós deixaren un inesborrable i gratíssim record.  

La dictadura degradava l'ensenyament fins a límits extrems : 

https://www.casamemorialasauceda.es/2024/07/02/del-frente-a-las-aulas-el-reciclaje-de-oficiales-del-ejercito-en-maestros-tras-la-guerra-de-espana/

https://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2016/09/el-magisteri-com-boti-de-guerra-in.html

Un poble sense memòria és un poble vençut

Necessitem la vostra ajuda. Cada escola antiga, cada aula oblidada, cada fotografia gastada és un tros de la memòria dels nostres pobles i ciutats. Estem, DES DE FA MOLTS ANYS , recollint informació sobre els edificis escolars de Catalunya anteriors i/o coetanis a la dictadura franquista, i potser tu tens la clau que ens falta: una imatge, un record, un plànol, un testimoni familiar. Si coneixes alguna d’aquestes escoles, si hi vas estudiar, si en tens alguna pista, comparteix-la amb nosaltres. Ajudar-nos és rescatar veus silenciades, mestres represaliats, infants que van somiar un futur millor entre aquelles parets. No deixem que aquesta història s’esborri.
El teu gest pot fer-la viure per sempre. Esperem les vostres imatges i dades a l'email castellardiari@gmail.com

Donec perficiam ; lema en llatí que significa 'fins a reeixir', 'fins a aconseguir-ho'. Fou el lema de les Guàrdies Catalan