dimecres, 19 d’agost del 2026

CASA JOSEP MARIA FARANDO A LA CANTONADA DIAGONAL / MALLORCA. BARCELONA

 


Edifici de l'any 1930  que ocupa un solar de forma triangular, a l'enllaç de la Diagonal amb el carrer Mallorca, amb el xamfrà arrodonit i coronat amb un capcer sobrealçat, de perfil ondulat. Consta de planta baixa i sis pisos. (Avinguda Diagonal, 372 / Carrer de Mallorca, 338)

Autor : Antoni Bartra Boada ( 1866 +  18.01.1960  )

Tant al primer com al cinquè pis el xamfrà està envoltat per un balcó corregut amb barana de ferro forjat.

Els elements ornamentals, relleus florals, gerros i columnes toscanes a la planta baixa, estan extrets del repertori classicista habitual en l'estètica noucentista.

https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=20311

Propietari i promotor immobiliari, no trobava cap dada del Josep Maria Farando, sense cognom matern, i per descomptat sense lloc ni data de naixement i traspàs.  Ah!, que aquestes coses son molt habituals en aquest dissortat reialme ?.  Ens agradarà tenir-ne més noticies a l’email castellardiari@gmail.com

Casa Josep M. Farando (Carrer de Mallorca, 316)

Casa Josep Maria Farando (Carrer de Mallorca, 329 / Avinguda Diagonal, 335 bis)

https://www.arquitecturamodernista.cat/obres/es/barcelona/tots/casa-josep-maria-farando

Hi ha un allau de dades, la major part de dubtosa credibilitat, sobre personatges com M. Rajoy, Feijóo, Tellado, Cuca Gamarra, …. ,  certament “dissortat reialme”  ´és una encertadíssima definició, oi?.

dimarts, 18 d’agost del 2026

IN MEMORIAM. PORTA D’ACCÉS ALS JARDINS DE LA DEVESA I BAR CAFETÍN. LA GIRONA QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ

 https://arxhisgirona.coac.net/edificis/dades/fitxa.html?registre=&autor=&denominacio=&adreca=&poblacio=girones&page=7&pos=69


Inicialment el conjunt era format per dos pavellons laterals iguals, de planta rectangular i les portes d'accès als jardins situades al centre, seguint una estructura simètrica. Actualment només es conserva un dels dos pavellons. L'exterior presenta parets arrebossades, amb diferents refosos i ornamentacions del mateix acabat. La coberta és feta amb envigats de fusta i teula àrab. Les pilastres de la porta central presenten ornamentacions de majòlica de color blau .

Plànols 1898, Martí Sureda i Vila (Girona, Gironès, 1866 — Girona, Gironès, 1947)

https://www.enciclopedia.cat/gran-enciclopedia-catalana/marti-sureda-i-vila

 L'any 1898 es definí l'actual perímetre de la Devesa i es construí el conjunt de l'entrada amb els dos pavellons laterals i les portes d'accès als jardins.

 Enderroc de la vivenda del guarda-jardiner 1957. L'any 1963 fou enderrocat un dels dos pavellons laterals i en el seu lloc es construí l'actual edifici del Rosaleda.

https://www.elpuntavui.cat/article/739008-la-rosaleda-sera-un-local-per-als-veins-de-la-devesa.html

 El parc de la Devesa de Girona és una bona metàfora per parlar d’una ciutat que creix “asimètricament”: tot i la seva aparent simetria d’avingudes rectes de plàtans,  naixia  d'una estructura desigual, empastissada entre història, natura i necessitats urbanes

dilluns, 17 d’agost del 2026

CAPELLA DE CAL CARRERES, ADVOCADA A SANT ROC. SOLSONA


Llegia  que  Cal Carreres és un edifici de finals del segle XVIII de fàbrica neoclàssica, coneguda pel plural del cognom d’un antic propietari, que acull la capella de Sant Roc.

Cada 16 d’agost, festivitat de Sant Roc, es fa missa pel matí, normalment a les 10:00. És quan es pot visitar el seu interior. La resta de l’any està tancada.


Sant Roc es representa com un pelegrí, amb bordó, gaiata i barret amb petxina, mostrant una nafra a la cama i amb un gos que li ofereix pa o li llepa la nafra. Patró de pelegrins, és invocat contra la pesta, les epidèmies i els mals de genoll i de pell.




S’explica que aquesta capella és la que va donar nom al carrer i a la plaça de Sant Roc. La fer construir qui va fer la casa a finals del segle XVIII. Es diu que era un canonge de la catedral de Solsona que es deia Roc i tenia una gran devoció per aquest sant.





Que  sant Roc, la Marededéu , sant Josep i tot l'estol celestial , elevin a l’Altíssim la pregària del solsonins   i dels catalans, que des de 1714 maldem per recuperar la seva llibertat nacional, Senyor; allibera el teu poble!!!.  , allibera'l del "virus de Castilla", i de l'església herètica NAZIONAL que calla - i atorga -  davant d'aquesta onada d'incendis - EL QUE PUEDA HACER QUE HAGA -  que assola el país i ha provocat  ja 14  victimes. 

Només una Catalunya lliure i sobirana,  podria plantejar-se polítiques  demogràfiques que permetessin ocupar  i dignificar la totalitat del territori, està clar però, que hi ha massa  interessos  espuris , que tenen el benefici a curt termini com única opció possible. Anem MOLT tard.

«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern





SANTA MARGARIDA DE VILADEPOST DEL PUIG. ARGENÇOLA. CASTELLNOU DE BAGES.

 Retratava al Josep Olivé Escarré ( sant Llorenç Savall, 2 de mig de 1926 + Castellar del Vallès, 6 de maig de 2019 ) , davant la façana de la capella rural d'una sola nau coberta amb volta de canó, amb absis semicircular a l'est, que presenta una finestra de doble esqueixada, advocada a Santa Margarida, dita de Viladepost, originàriament depenen de Sant Ramon de Sobirana de Ferrans, i més tard de Santa Eulàlia d’ Argençola



La descripció ens diu que la coberta és de teula àrab a dues vessants a la nau central. Al mur de migdia hi ha un portal amb la data de 1646, any en que probablement es va construir sobre l'anterior edifici. Al mateix mur trobem una finestra refeta. Al cantó de ponent s'alça un campanar d'espadanya de factura i característiques diferents a les de la resta de la capella. A sota seu s'obre una petita finestra de mig punt. La construcció fou arrebossada exteriorment i enguixada en el seu interior. No destaquen ornamentacions.

https://algunsgoigs.blogspot.com/2017/04/goigs-santa-margarida-santa-margarida.html

Germà Garcia Fernández, el 30-04-2000 retratava una estructura ‘ peculiar’ en el seu interior , quina utilitat se’ns escapa, sota el títol ‘Interior de l'església de Santa Margarida de Viladepost del Puig’.



Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email castellardiari@gmail.com ,  coneixercatalunya@gmail. com

Només una Catalunya lliure i sobirana,  podria plantejar-se polítiques  demogràfiques que permetessin ocupar  i dignificar la totalitat del territori, està clar però, que hi ha massa  interessos  espuris , que tenen el benefici a curt termini com única opció possible. Anem MOLT tard. 

Que santa Margarida  i      Sant Antoni de la  Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels  castellnouencs ,   santfeliuencs ,  noguerencs ,  fontcobertins , urgellencs ,  algerrians, montclarencs ,  figuerencs ,  pontarrins ,  ,  pallaresos , amazics, illencs,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits ,  sahrauís , iranians, sirians, libanesos, ... , pescadors , pagesos, ramaders , usuaris de rodalies de Catalunya, usuaris de la xarxa viaria de Catalunya , andalusos afectats pels aiguats, andaluses afectades per l'absència de cribratge...     i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern

diumenge, 16 d’agost del 2026

CAPELLA DE SANTA EULÀLIA. RESIDÈNCIA BETÀNIA. SARRIÀ. BARCELONA

 

Jordi Mir i Valls (Bellvís, 1929 - Barcelona, 28 de setembre de 1993) era l’autor del projecte de la Capella per a la Casa Provincial de les Filles de la Caritat de Sant Vicenç de Paül, en col·laboració  amb Rafael Coll Pujol,, del que ens agradarà rebre dades biogràfiques a l’email castellardiari@gmail.com

Forma part d'un conjunt destinat a Casa d'Exercicis i consta de dues plantes, amb la inferior en semisoterranis destinada a Saló d'Actes i Capella a la planta superior, per a la Casa Provincial de les Filles de la Caritat de Sant Vicenç de Paül, actual residència Betània, per a la gent gran, AL Carrer de Sant Pere Claver, 19, Sarrià-Sant Gervasi, 08017 Barcelona




 


Fotografies.  Ramón Sales Encinas 

La seva estructura de formigó armat, destacant com a element característic la coberta penjant resolta íntegrament amb fusta. Està formada per catenàries a base de taulons de melis de 1,60 metres , veritables baules d'una cadena i plafons d'abebai, acabat amb una impermeabilització asfàltica. Els pilars de secció variable, a causa de les traccions de la coberta, donen una altra de les característiques de l'element estructural.

Adreçàvem una pregunta a Vitralls Bonet ;  Josep Maria Bonet (La Seu d'Urgell, 1903 - Barcelona, 1988) va ser l’autor dels vitralls de la capella de Santa Eulàlia a  la Casa Provincial de les Filles de la Caritat de Sant Vicenç de Paül, actual residència Betània, per a la gent gran?.

https://www.arquitecturacatalana.cat/ca/obres/capella-filles-de-la-caritat-de-sant-vicenc-de-paul

Ens sembla profundament decebedor que no apareguin les dades de persones creatives.

Que santa Eulàlia elevi a l'Altíssim la nostra sempiterna  pregària, Senyor; allibera el teu poble, del jou insuportable del REINO DE ESPAÑA. 

Amén !!!

dissabte, 15 d’agost del 2026

IN MEMORIAM. HOTEL LA CONGESTA & HOTEL MIRAMAR. EL PORTBOU QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ

  

Llegia;  Gran Casino i  hotel la Congesta, obra de 1913 de  l’arquitecte Manel Almeda i Esteva (Girona, 1848 – 1938) , que entre d’altres edificacions és l’autor, juntament amb Gaietà Buigas  Monravà (Barcelona, 21 de juliol de 1851[1] - 1919), del balneari de Vichy Catalán. Una joia de l’arquitectura modernista que, a diferència del Congesta -enderrocat els anys 80 del segle passat-, encara continua en peu i en actiu a Caldes de Malavella.

Manel Almeda Almeda i Esteva (Girona, 1848 – 1938) també va construir el teatre municipal de Girona, la capella del cementiri de Sant Feliu de Guíxols i el cafè La Unión de la mateixa població.

El gran hotel i cafè Congesta de Portbou tenia inicialment 24 habitacions i 30 llits i disposava de bany. Era propietat de Jorge Gineste ( ens agradarà tenir noticia del cognom matern, del lloc i data de naixement i traspàs i la seva peripècia vital  a l’email castellardiari@gmail.com )

L’any 1935 es va fer una ampliació de l'Hotel i es va fer el Saló Congesta,  obra de l'arquitecte gironí Josep Esteve Corredor (1896-1965), autor de La Salle de Girona, de la Casa Herrero de Portbou i un munt de cases senyorials a Girona.  Va ser col.laborador de Rafael Masó  Valentí (1880–1935). Ens agradarà rebre'n una imatge actual a l'email castellardiari@gmail.com 

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/30799

L’any 1940 l’hotel Congesta es va passar a dir Hotel Miramar, mantenint el nom de Congesta el teatre / cinema.



Els anys 80 es va enderrocar l'edifici i en el seu lloc s'hi va construir el bloc d'habitatges que hi ha actualment.

https://www.arquitecturamodernista.cat/obres/es/portbou/tots/gran-casino-la-congesta

És cert que de Joans, Joseps, Maries i ases, n'hi ha per totes les cases, tant com que d’alcaldes com José María de Porcioles Colomer (Amer, Gerona; 15 de julio de 1904-Vilasar de Dalt, Barcelona; 3 de septiembre de 1993), a cada poble, vila o ciutat,  n’han tingut almenys un

Ens dol assabentar-vos que els genocides, els piròmans,  els traficants de persones, armes, drogues , els corruptes, els policies assassins de Marroc ,... ,   continuen en llibertat

inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern

divendres, 14 d’agost del 2026

IN MEMORIAM DE L’ESCOLA PÚBLICA A L’EDIFICI DE LA TORRE DE LA SAGRERA. BARCELONA

 

No sabia trobar l’autor de la Torre de la Sagrera, al Carrer de Berenguer de Palou, 64-66, Sant Andreu, 08027 Barcelona  , terme municipal de Sant Martí de Provençals, quan s’aixecava  a darreries dels segle XIX.  Ens agradarà tenir-ne noticia a l’email castellardiari@gail.com 

La casa ha rebut diferents noms: Torre de la Marquesa – de  quina ? - , Torre Ruscà, Torre del Genovès o el Xalet, abans de ser batejada amb el nom actual, Torre de La Sagrera.

Expliquen que l’any 1897 s’estava treballant en la seva edificació, sobre uns terrenys propietat de l’industrial i polític Joan Arpí i Cantí – darrer alcalde de sant Martí de Provençals -  al aleshores  barri de La Sagrera.  No us sembla poc versemblant que ningú recordi el nom del mestre d’obres i/o arquitecte ?.

 Els seus orígens com a residència privada a finals del segle XIX, canviarien els seus usos al llarg del temps, sobretot a partir dels anys 30, quan va encabir, un projecte d’escola pública  en els dies foscos que seguien a l’alçament dels militars feixistes encapçalats pel general Franco, en una més de les moltes traïcions que conformen la historia del REINO,  s’hi feia ‘un refugi antiaeri.



https://ajuntament.barcelona.cat/arqueologiabarcelona/la-torre-de-la-sagrera-carrer-de-berenguer-de-palou-52-62-descobert-un-nou-refugi-antiaeri-de-la-guerra-civil/

Seguint la normativa del moment, implantada per la Generalitat Republicana , els edificis privats destinats a escoles havien de reunir unes condicions funcionals molt concretes, per la qual cosa, la casa fou objecte d’un projecte de remodelació que fou elaborat per l’arquitecte Isidre Puig i Boada (Barcelona, 20 d'abril de 1891 - Barcelona, 13 de juliol de 1987)



Desprès de la victòria dels sediciosos  a  partir dels anys 40, va formar part d’un edifici administratiu i residencial associat al complex industrial de Joaquim Morel Ribalta, , industrial fabricant de licors destil·lats i propietari de l’empresa Licores Sorel, que reformaria tot el recinte a partir de l’any 1941, i mantindrà la seva activitat a la zona fins als anys vuitanta.

Després del seu desús va restar ocupada durant anys.

https://www.torrelasagrera.cat/ledifici/historia-de-ledifici

 Un poble sense memòria és un poble vençut

Necessitem la vostra ajuda. Cada escola antiga, cada aula oblidada, cada fotografia gastada és un tros de la memòria dels nostres pobles i ciutats. Estem, DES DE FA MOLTS ANYS , recollint informació sobre els edificis escolars de Catalunya anteriors i/o coetanis a la dictadura franquista, i potser tu tens la clau que ens falta: una imatge, un record, un plànol, un testimoni familiar.

Si coneixes alguna d’aquestes escoles, si hi vas estudiar, si en tens alguna pista, comparteix-la amb nosaltres a l’email castellardiari@gmail.com , coneixercataunya@gmail.com . Ajudar-nos és rescatar veus silenciades, mestres represaliats, infants que van somiar un futur millor entre aquelles parets. No deixem que aquesta història s’esborri. El teu gest pot fer-la viure per sempre.

Donec perficiam ; lema en llatí que significa 'fins a reeixir', 'fins a aconseguir-ho'. Fou el lema de les Guàrdies Catalanes

 Senyor, allibera'ns dels "CRISTIANOS"  de tots els colors, que insisteixen  en que únicament entens  la llengua castellana - ells en diuen ESPAÑOL - malgrat aquesta heretgia ,  perdona'ls  perquè no saben el que  es diuen i/o fan.  

dijous, 13 d’agost del 2026

ESGLÉSIA VELLA DE SANT PERE. ALFARRÀS. SEGRIÀ. LLEIDA. CATALUNYA

Josep Lladonosa i Pujol (Alguaire, 1907 - Lleida, 1990) defensa que l’església ‘vella’ de Sant Pere d’Alfarràs és d'origen romànic i la façana és barroca, del segle XVIII.



La descripció ens diu ; edifici d'una sola nau amb capelles laterals, realitzat amb pedra i totxo. Ha sofert diverses modificacions que han afectat gairebé totes les seves parts, conservant únicament la façana com a tret més o menys original; aquesta presenta un acabat en forma trapezoidal i al bell mig es troba el portal, que és d'arc de mig punt entre dos parells de pilastres amb una voluta en voladís a la clau, i amb altre parell de pilastres sostenint un entaulament també semicircular i molt motllurat. Al seu damunt hi ha una fornícula, amb forma de petxina, que conserva una escultura de Sant Pere. A l'esquerra de la fornícula hi ha una obertura circular a mode d'òcul. El campanar, d'espadanya, és d'època posterior a la resta del conjunt.



Totes les funcions litúrgiques i l'activitat parroquial  es van traslladar l'any 1970 a la nova església de Sant Pere, un edifici d'estil modern construït a l'Avinguda de Catalunya.
 





Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com , castellardiari@gmail.com 

Que l'Apòstol sant Pere elevi la pregària dels alfarrasins, dels catalans, de totes les minories ètniques, religioses, culturals,.., Senyor, allibera el teu poble !!!!!!!!!

dimecres, 12 d’agost del 2026

IN MEMORIAM DE LA CEL·LA MONÀSTICA QUE ESDEVINDRÀ ESGLÉSIA PARROQUIAL DE PERALTA, ADVOCADA SANT CLIMENT. MAS VIDAL. LES GAVARRES. FORALLAC. PERATALLADA. L’EMPORDÀ JUSSÀ. GIRONA

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/7120

Edifici religiós.- Ruïnes de l'església preromànica de Sant Climent de Peralta, vora el Mas Vidal per al qual han estat adaptades per a magatzem o pallissa. En una petita vall molt amagada de les Gavarres. L'edifici era d'una nau, capçalera trapezial i fals creuer (transsepte elevat i no sobresortint en planta). De la nau en resta únicament dempeus part del mur lateral N, amb l'arrencada de la volta i la pilastra adossada d'un arc toral. El transsepte i l'absis es conserven enterament, si bé en mal estat. Aquests dos espais són coberts amb voltes ultrapassades. A l'absis - a llevant i migdia- i al mur S del creuer hi ha finestres d'arcs de muntants avançats ( a l'intradós de la darrera s'hi veuen minsos vestigis de pintura mural). Els arcs triomfal i toral són del tot tardanament; se'n arrencaren les dovelles i els carreus dels muntants. Es conserva el fastigial elevat de la capçalera i bona part de la coberta de lloses de pissarra de la part que es manté dempeus. El parament és de rebles o morter que en alguns punts es disposen en filades horitzontals i d'altres són inclinats; lliguen amb grans carreus escairats a les cantonades, alguns dels quals han estat arrabassats amb el perill que això comporta de noves ensulsiades.

https://invarque.cultura.gencat.cat/card/1690

Per accedir al jaciment cal agafar la carretera de Palafrugell a La Bisbal. En el punt quilomètric 5,4 cal agafar una carretera asfaltada que surt a l'esquerra. Després d'uns 2 km. la carrtera asfaltada s'acaba i trobem una bifurcació on cal agafar el camí de la dreta en direcció al Mas Vidal. A uns 200 m apareix un camí a la dreta que porta cap a la carbonera i que cal deixar. A uns 600 m i en un revolt pronunciat a la dreta, cal seguir a peu pel camí que surt a l'esquerra barrat per una cadena. El Mas Vidal es troba a uns 60 m d'aquest punt.

En l'actualitat tot el conjunt, format pel mas i l'església vella, es troba en un estat de conservació molt precari. No són visibles cap de les restes arqueològiques esmentades a la fitxa de la Carta del 1983, ni tant sols els sepulcres de pedra que es trobaven a tocar l'església.

https://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2021/01/in-memoriam-de-la-cella-monastica-que.html

https://algunsgoigs.blogspot.com/2014/06/goigs-de-sant-climent-de-peralta.html

https://arxhisgirona.coac.net/edificis/dades/fitxa.html?registre=&autor=&denominacio=&adreca=&poblacio=forallac&page=1&pos=4

Només una Catalunya lliure i sobirana,  podria plantejar-se polítiques   demogràfiques  que permetessin ocupar  i dignificar la totalitat del territori, està clar però, que hi ha massa  interessos  espuris , que tenen el benefici a curt termini com única opció possible. Anem MOLT tard. 

L'associació - forçada -  amb el REINO DE ESPAÑA ha estat MOLT negativa en tots els aspectes, també, també, en l'àmbit religiós en el que s'havia produït una simbiosis entre l'Església i el poble, recordeu que aqui dèiem escolans  - els que van a l'escola-  als que al  REINO anomenaven   MONAGUILLOS. 

El mal no sempre ve d'Almansa, el llenguatge  xaró groller, inapropiat, deliberadament inculte, que sovinteja en la programació de les televisions en llengua castellana, en programes on persones de dubtosa honestedat, formació i/O intel·ligència, opinen de tot i de tothom, comença a traslladar-se a la televisió en llengua catalana

 Que sant Climent  i    Sant Antoni de la  Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels  veïns de Vulpellac, Fonteta i Peratalladaoficialment i impròpiament dit ara Forallac, dels    sarroquins ,  urgellencs ,  montclarencs ,  figuerencs ,  pontarrins ,  ,  pallaresos , amazics, illencs,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits ,  sahrauís ., iranians, libanesos, sirians, andalusos , valencians, castellans , extremenys ,  usuaris de rodalies de Catalunya,  .. , pescadors , pagesos, ramaders ,..    i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

Un poble sense memòria és un poble vençut

Ja es deia a l'època de l'Ermessenda de Valrà;  dels amics em guardi Déu, que dels enemics ja ho faré jo

«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern


Que el bon Déu perdoni al "mossen negre" escollit per fer el paper de Judes – a nivell de clergat diocesà - el pare Faustino Mlewga, un missioner agustí (membre de l'orde de Sant Agustí) originari de Tanzània i rector de la Parròquia de Sant Agustí al barri del Raval de Barcelona, és l'exemple palès de l'obediència cega, i de l'expressió perdona'ls perquè no saben el que fan..


dimarts, 11 d’agost del 2026

LES CASES BARATES DEL CARRER DE LA FONT FLORIDA, EREN PROJECTADES PER JOSEP MARIA MARTINO I ARROYO. BARCELONA

 

El Josep Maria Pujals Ferrús, publicava CARRER DE LA FONT FLORIDA: Un altre racó singular de Barcelona, al barri de la Font de la Guatlla i al peu de Montjuïc.


https://www.facebook.com/photo?fbid=10238769181385778&set=pcb.10238769188305951

 Són cases adossades amb jardí propi – a l’estil anglès -, ornamentades amb senzills esgrafiats. Es van edificar entre el 1930 i el 1934.

 Són un exemple de l’arquitectura popular.

La majoria de les cases es troba en molt bon estat.

I em deia; enlloc he trobat el nom dels arquitectes.

Feia una mica de recerca i trobava que l'autor de les singulars cases baixes del carrer de la Font Florida (conegudes com les cases de la Font Florida o del barri de la Font de la Guatlla) va ser l'arquitecte sitgetà Josep Maria Martino i Arroyo  (Barcelona, 15 de novembre de 1891 - Barcelona, 6 de gener de 1957)

Aquest conjunt d'habitatges es va aixecar entre 1930 i 1934 sota un estil clarament noucentista amb influències de les ciutats-jardí angleses.

L'origen cooperatiu: Les cases no van ser un projecte privat de luxe, sinó una iniciativa de la Cooperativa d'Obrers i Empleats Municipals de l'Ajuntament de Barcelona

 L'objectiu era oferir un habitatge digne i higiènic als treballadors públics.

L'entorn: Es van edificar en uns terrenys que havien format part de la finca de Cal Cervera, adquirits al baró d'Esponellà, Carles de Fortuny i Miralles (Barcelona, 1872 - Barcelona, 1931)

L'estil: Tot i ser "cases barates" per a la classe obrera, Josep Maria Martino i Arroyo  (Barcelona, 15 de novembre de 1891 - Barcelona, 6 de gener de 1957) les va dissenyar amb una estètica molt polida.

Destaquen les seves façanes simètriques, els petits jardins davanters i els capcers decorats (on encara es poden veure inscrites les dates de construcció)

Altres autors destacats al barri  :

Josep Puig i Cadafalch: Arquitecte de la monumental Fàbrica Casarramona (actual CaixaForum), el principal motor històric del barri.

Modest Feu i Estrada: Arquitecte a qui s'atribueixen les Cases del Drapaire (o de la Concepció), situades a la Gran Via, 272-282.

Fa masses anys que tenim l'enemic a casa. 

dilluns, 10 d’agost del 2026

IN MEMORIAM DE L’ESCOLA PÚBLICA DE JAFRE. EMPORDÀ JUSSÀ. GIRONA. CATALUNYA

 Dèiem en començar Edificis Escolars De Catalunya Anteriors a La Dictadura Franquista :

Volem recuperar la memòria dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la Dictadura franquista; n’hi havia de públics – pocs – de religiosos i de ‘particulars’ , uns i altres han patit els efectes de la transformació econòmica i social de la societat; molts dissortadament han desaparegut, en l’àmbit rural per la marxa massiva de la població, i en les àrees urbanes per la intensa construcció que generava la pressió demogràfica dels nouvinguts.

Ha costat – i continua costant – arreu de Catalunya, recuperar imatges relatives al ensenyament anteriors a la dictadura franquista. Cal recordar – ara que som al 80 AÑO TRIUNFAL – que la pretensió d’aquell regim criminal era la d’esborrar el passat, i situar la història del món al ‘quilòmetre zero’ a partir del Glorioso Alzamiento Nacional, el dictador assumia el paper d’un semidéu, i alhora que s’anul•laven – retroactivament lleis com les del divorci civil – s’escrivia una ‘Història de España’ que començava a la prehistòria de la humanitat, estava clar que el missatge -sobretot per als funcionaris públics- era fer desaparèixer qualsevol referència al passat que poses en dubte la naturalesa divina del sàtrapa, i dissortadament en aquest àmbit, tot continua ‘ atado y bien atado’.

Visitàvem el Josep Olivé Escarré ( sant Llorenç Savall, 2 de maig de 1926 + Castellar del Vallès, 6 de maig de 2019 )  Jafre la tarda del 11.11.2016, això en permetia trobar l'església de Sant Martí oberta., i dissortadament l'ajuntament tancat.

Els edificis escolars només per excepció s’han qualificat com ‘monuments’
https://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_monuments_del_Baix_Empord%C3%A0#Jafre

ESCOLES PÚBLIQUES, AJUNTAMENT I JUTJATS / AJUNTAMENT I BIBLIOTECA


Edifici de planta baixa i dos pisos. La planta baixa destinada a escola i els dos pisos a dependències municipals. Des que es varen tancar les escoles, els baixos estan destinats a dependències municipals diverses. El segon pis acull la biblioteca muncipal.


CRONOLOGIA

Després d'itinerar per diversos locals, l'any 1923 l'Ajuntament aprova el projecte per construir un edifici de nova planta destinat a Escoles Nacionals, Casa Consistorial, Jutjat Municipal i casa dels mestres. L'edifici es va inaugurar el 1924.

Actualment no hi ha escola a Jafre i les dependències de l'escola són ocupades per diversos serveis municipals.

Cap dada del metre d’obres i/o arquitecte, sou pregats de fewr-nos-ho saber a l’email castellardiari@gmail.com   coneixercatalunya@gmail.com

L’Empordà i Girona han fet un gran esforç per recuperar la memòria històrica en aquest àmbit, dissortadament des de l’Administració Pública, en els llargs anys de la dictadura franquista, i la ‘Democraciola’ que ara patim, s’ha fet una excel•lent tasca de destrucció que se’ls ha de reconèixer, i que possiblement no podrem revertir.

http://www.mjc.cat/exporenovaciopedagogica/
http://www.altemporda.org/portal/images/arxiu_comarcal/cataleg_mestres1.pdf
http://diputatsmancomunitat.cat/mancomunitat/content/santal%C3%B3-i-parvorell-miquel

En demanaré dades a l’Ajuntament ajuntament@jafre.cat

Quan al topònim Jafre, etimològicament és probablement una variant del nom personal Jofre, d'origen germànic. Res doncs a veure amb Jafra topònim d’origen àrab amb el significat ‘fondalada, tàlveg, forat’

Hem recuperat a https://issuu.com/1coneixercatalunya imatges de més de 1000 edificis escolars anteriors a la dictadura franquista, època que no es pot relacionar ni amb l’educació ni amb la cultura ; insistim tossudament en que ens cal l’ajut de TOTHOM per recuperar la memòria històrica, el pas del temps ens juga a la contra, i la Democraciola que s’instituïa l’any 1978, no ha fet res per evitar-ho. El ‘NOU’ GOBIERNO del PP, és la pitjor de les noticies, tant pel que fa a la ciutadania, com al patrimoni històric i/o artístic.

Fem la tasca de recollida d’imatges amb recursos propis – escassos com us podeu imaginar, quan es viu només d’una pensió pública del GOBIERNO DEL REINO DE ESPANA- per aquesta raó, m’adreço principalment a la ciutadania per recavar la seva col•laboració en la recerca dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la dictadura franquista, agrairé la tramesa d’imatges i/o dades a l’email coneixercatalunya@gmail.com i/o a la pàgina https://www.facebook.com/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista-400721423462325/?fref=ts

Us insistim - des del respecte - que passeu de l’admiració a la col•laboració, Catalunya us en deurà una, recordeu sempre que l’infern està empedrat de bones intencions.

Alguns lectors voldrien veure les publicacions en un llibre, des d’aquí esperono a qualsevol persona a endegar un procés de crowdfunding per aconseguir el finançament necessari.

El feixisme atorgava a l’ensenyament públic el rol de “ botí de guerra “

https://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2016/09/el-magisteri-com-boti-de-guerra-in.html

La “ democraciola “  uns i altres, ho reconvertien en un  país de P.N.N’s és, en el que s’ha substituït l’exigència per la urgència, la planificació per la improvisació i el mèrit per la necessitat. I això no és innocu. A llarg termini, afecta la credibilitat de les institucions, la percepció de justícia i la motivació dels qui opten per seguir els camins més exigents.

https://www.guimera.blog/tribuna/un-pais-de-p-n-ns/?fbclid=IwY2xjawSUthdleHRuA2FlbQIxMQBicmlkETFyRzhuT3U2alV5TXBCUFp0c3J0YwZhcHBfaWQQMjIyMDM5MTc4ODIwMDg5MgABHsztdYPLiZvUGyz5tN0NV6UTVnujKKH8KToorQS9T-4oT1o-vNDbMVxK0qWR_aem_w2KrykXYzqn2a-PK8LqLNw

Un poble sense memòria és un poble vençut

Necessitem la vostra ajuda. Cada escola antiga, cada aula oblidada, cada fotografia gastada és un tros de la memòria dels nostres pobles i ciutats. Estem, DES DE FA MOLTS ANYS , recollint informació sobre els edificis escolars de Catalunya anteriors i/o coetanis a la dictadura franquista, i potser tu tens la clau que ens falta: una imatge, un record, un plànol, un testimoni familiar.

Si coneixes alguna d’aquestes escoles, si hi vas estudiar, si en tens alguna pista, comparteix-la amb nosaltres a l’email castellardiari@gmail.com , coneixercataunya@gmail.com . Ajudar-nos és rescatar veus silenciades, mestres represaliats, infants que van somiar un futur millor entre aquelles parets. No deixem que aquesta història s’esborri. El teu gest pot fer-la viure per sempre.

Donec perficiam ; lema en llatí que significa 'fins a reeixir', 'fins a aconseguir-ho'. Fou el lema de les Guàrdies Catalanes

diumenge, 9 d’agost del 2026

TENIU IMATGES DE CAPELLA DEL VILARÓ DE LLUÇÀ, ADVOCADA A LA MAREDEDÉU DEL ROSER. EL LLUÇANÈS

  Llegia a ; https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-vilaro



Antigament la masia comptava amb una capella dedicada a la Mare de Déu del Roser.

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2024/05/el-vilaro-lluca-el-llucanes.html

En el món rural català previ a l’hegemonia del capitalisme, la religiositat no era un afegit, sinó una estructura íntima de la vida quotidiana. Les masies, els camins i els camps estaven travessats per una geografia sagrada feta d’oratoris, capelles i creus de terme que no només marcaven el territori, sinó també el temps i el sentit de la comunitat. 

Aquells espais menuts eren llocs de protecció simbòlica, de memòria compartida i d’una espiritualitat arrelada a la terra i als cicles naturals.

l’eclosió del capitalisme, comportaria  la progressiva transformació del món rural,  i aquella  trama sagrada es va anar esfilagarsant. 

L’abandonament de moltes capelles i oratoris no és només un fenomen material, sinó també un símptoma d’una ruptura més profunda: la pèrdua d’un llenguatge simbòlic col·lectiu que donava coherència a la vida rural. Avui, aquestes petites construccions sovint resten en silenci, erosionades pel temps, convertides en vestigis d’una manera d’habitar el món que entenia el sagrat com una presència quotidiana i no com una excepció.


Que la Marededéu elevi a la Altíssim la pregària del poble català, Senyor; allibera al teu poble del jou insuportable del REINO DE ESPAÑA

Només una Catalunya lliure i sobirana,  podria plantejar-se polítiques  demogràfiques que permetessin ocupar  i dignificar la totalitat del territori, està clar però, que hi ha massa  interessos  espuris , que tenen el benefici a curt termini com única opció possible. Anem MOLT tard.

«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern