Normalment els canvis permanents se’ns passen per alt, així ens sorprèn sempre el comentari dels altres respecte de nosaltres mateixos; com has canviat! , o d’alguna de les persones del nostre entorn; que gran que s’ha fet el teu fill o el teu net !, també quan els canvis son negatius; com s’ha envellit !.
Tenim la percepció dels canvis sobtats, la calor d’avui, més o menys forta que la d’ahir, però el record de l’estiu passat és inconcret.Així en les converses en que el tema del canvi climàtic esdevé qüestió per opinar, tothom coincideix en la visió catastròfica de les glaceres que es desfan, i el gruix de glaç i neu d’ambdós pols, que fan pujar el nivell del mar i inunden definitivament Barcelona , amb el seu Fòrum, la seva Generalitat , i les paranoies especulatives dels darrers anys ; aquesta part de la visió és la menys catastròfica, oi ?.
Hi ha però mostres evidents del canvi climàtic en el nostre entorn immediat, la major part de nosaltres per aquell mecanisme dels canvis permanents , no tenim la percepció que això estigui succeint, però una senzilla excursió amb un mínim de material per fer observacions , binocles , llibreta i llapis, ens permetrà prendre consciència de com l’activitat humana, en períodes breus, provoca canvis , que tenen conseqüències visibles en el entorn natural , i de retruc en l’activitat climàtica.
Tant se val per on feu l’ascensió, per Castellar del allès, per Matadepera, per la Vall del Dalmau, per la Vall d’Horta , des del Montcau ,..... tots els camins porten a la Mola, i des d’aquell mirador privilegiat del Vallès, amb els nostres binocles anem prenen nota de totes les piscines, privades i públiques que puguem albirar; les de Castellar del Vallès i les seves urbanitzacions , les de Matadepera i les seves urbanitzacions, i com no les de Sabadell, Terrassa, ..... desprès fem un senzill càlcul, tantes piscines per tant metres quadrats i ens sortirà un espai final , que supera amb escreix la superfície del llac de Banyoles !.
I tothom parla encara del Vallès com una zona extremament seca !La vegetació des de fa anys està adaptant-se al canvi, la vida animal també i ens aquests moments hi han en aquest entorn, noves espècies que vivien habitualment en zones més humides; els que fan el canvi de forma més lenta , l’anomenada espècie humana , no deixen però d’observar que ens ocasions els nivells de xafogor ( humitat en l’aire ), son molt i molt elevats, i l’aparició cada estiu de més i més i més aparells d’aire condicionat , en seria una mostra evident, o no ?.
Que hem de fer ?. El que sempre ha fet la nostra espècie, adaptar-nos !, dotar-nos de totes les millores tècniques que ens facin més fàcil la vida en aquest entorn, i com a col•lectiu , més enllà dels polítics professionals, i dels ecologistes professionals, prendre consciència de que l’equilibri del món que necessita la nostra espècie, és tant fràgil que finalment ens pot vindré d’una piscina més o menys. Ah ! i si finalment això s’acaba, paciència , que ja sabem de molt antic, que tot te un principi i un final, oi ?
(c) Antonio Mora Vergés
Tenim la percepció dels canvis sobtats, la calor d’avui, més o menys forta que la d’ahir, però el record de l’estiu passat és inconcret.Així en les converses en que el tema del canvi climàtic esdevé qüestió per opinar, tothom coincideix en la visió catastròfica de les glaceres que es desfan, i el gruix de glaç i neu d’ambdós pols, que fan pujar el nivell del mar i inunden definitivament Barcelona , amb el seu Fòrum, la seva Generalitat , i les paranoies especulatives dels darrers anys ; aquesta part de la visió és la menys catastròfica, oi ?.
Hi ha però mostres evidents del canvi climàtic en el nostre entorn immediat, la major part de nosaltres per aquell mecanisme dels canvis permanents , no tenim la percepció que això estigui succeint, però una senzilla excursió amb un mínim de material per fer observacions , binocles , llibreta i llapis, ens permetrà prendre consciència de com l’activitat humana, en períodes breus, provoca canvis , que tenen conseqüències visibles en el entorn natural , i de retruc en l’activitat climàtica.
Tant se val per on feu l’ascensió, per Castellar del allès, per Matadepera, per la Vall del Dalmau, per la Vall d’Horta , des del Montcau ,..... tots els camins porten a la Mola, i des d’aquell mirador privilegiat del Vallès, amb els nostres binocles anem prenen nota de totes les piscines, privades i públiques que puguem albirar; les de Castellar del Vallès i les seves urbanitzacions , les de Matadepera i les seves urbanitzacions, i com no les de Sabadell, Terrassa, ..... desprès fem un senzill càlcul, tantes piscines per tant metres quadrats i ens sortirà un espai final , que supera amb escreix la superfície del llac de Banyoles !.
I tothom parla encara del Vallès com una zona extremament seca !La vegetació des de fa anys està adaptant-se al canvi, la vida animal també i ens aquests moments hi han en aquest entorn, noves espècies que vivien habitualment en zones més humides; els que fan el canvi de forma més lenta , l’anomenada espècie humana , no deixen però d’observar que ens ocasions els nivells de xafogor ( humitat en l’aire ), son molt i molt elevats, i l’aparició cada estiu de més i més i més aparells d’aire condicionat , en seria una mostra evident, o no ?.
Que hem de fer ?. El que sempre ha fet la nostra espècie, adaptar-nos !, dotar-nos de totes les millores tècniques que ens facin més fàcil la vida en aquest entorn, i com a col•lectiu , més enllà dels polítics professionals, i dels ecologistes professionals, prendre consciència de que l’equilibri del món que necessita la nostra espècie, és tant fràgil que finalment ens pot vindré d’una piscina més o menys. Ah ! i si finalment això s’acaba, paciència , que ja sabem de molt antic, que tot te un principi i un final, oi ?
(c) Antonio Mora Vergés
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada