Dissabte 24 de Juny diada de Sant Joan, la nit més llarga i sorollosa de l’any ha passat ja, a les 10,00 del mati, estem compromesos a començar un viatge en el que una de les parades especials, serà la població de Camp-Redó , actualment depenent de Tortosa, i quina torre, juntament amb l’anomenada de la Carrova a l’altra vora del riu Ebre, exercia una funció de control i defensa en relació a les naus que circulaven amunt i/o avall. La nostra presència però a Camp-Redó s’explica, no per aquesta circumstància històrica, sinó perquè, des d’aquesta data i gràcies a la tasca de la Maria del Mar Hernández, els veïns d’aquest poble, ens tindran com a referència obligada, [ mentre decideixi continuar entre nosaltres ], i tothom que parli de la nostra escultora i de la seva obra, haurà forçosament d’esmentar Camp-Redo, juntament amb Sabadell, el mateix Castellar del Vallès, i altres llocs més, com espais on es possible gaudir de la contemplació del treball d’aquesta artista.
No podia però, limitar-me únicament a fer-los conèixer aquest poble, i de ben segur que així s’ho esperaven ja el Joan i la Maria, als que acompanyaríem en aquest viatge.
Al voltant de les 12,00 deixàvem l’equipatge al nostre hotel a l’Ampolla, i ens adreçàvem a Tortosa, on faríem una visita del Castell de la Suda, des del cementiri andalusi que trobem just a l’entrada , fins a la macabrilla o estela funerària que s’exposa al bar, sense oblidar-nos de contemplar Tortosa des de tots els angles possibles.
Decidíem dinar al Parador.
L’hora de la inauguració segons el programa eren les 20,00 hores, i vaig convèncer als companys de viatge per arribar-nos fins a Xerta, per contemplar l’assut , on comencen els canals anomenats respectivament de la dreta i l’esquerra de l’Ebre; un cop allà, Rasquera com pas obligat per accedir al Balneari de Cardo, només va caldre suggerir-ho.
El recinte de l’antic balneari [ actualment propietat del Grup Pascual ] , està quasi en ruïnes, sembla que hi han projectes per refer el conjunt; des d’ara em manifesto escèptic, perquè la historia dels “projectes” es almenys tant antiga com el propi recinte.
Cal fer especial esment a les 13 ermites que es troben a l’anomenat desert de Cardó, i molt particularment a la de la Columna.
Lamento haver oblidat la màquina de retratar i els binocles, tant com haver de transportar la roba de bany i les tovalloles de la platja.
Així però [ si us calia òbviament ] teniu l’excusa per fer vosaltres també aquesta sortida.
En baixar de Cardó, encara ens arribaríem al pas de barca de Miravet, i contemplarien l’estampa fascinadora del poble i del seu castell.
Abans de les 20,00 deixàvem el cotxe perfectament aparcat davant de l’església de Camp-Redó.
El temple de planta de creu grega es molt acollidor, com ho es també Mn. Victor el prevere dinàmic, que havia convidat al Cardenal Ricard Maria, antic bisbe de Tortosa, a la festa de Sant Joan Baptista i a la benedicció de la figura de la sagrada família, que resulta ser una evocació en clau nadalenca de la Mare de Déu de la Llet, Patrona de Tarragona; em faria explicar més tard tot el procés previ, tranquils !
En acabar la cerimònia religiosa, ens quedàvem a fer un sopar de carrer juntament amb el veïnat de Camp-Redó ; cal que us expliqui la facilitat natural de la gent del sud, del nostre i de tots, per fer festa ?, el meu veí de taula, de ca l’Albert de Paüls, ens convidava a visitar-lo i des d’ara adquirim el compromís de fer-ho.
Jugàvem i perdíem al bingo, amb gran alegria de tots, perquè els ingressos aniran dedicats a fer obres urgents a l’església parroquial, Mn,. Victor afegeix al seu dinamisme, empatia i capacitat de treball, una bis econòmica que caldria potser explicar també als nous seminaristes, no fa pa de les pedres, en fa euros !
En acabar el sopar, el German m’explica que els pessebristes locals, feien pessebres monumentals, i que el darrer fou justament la Catedral de Tortosa, que acabarien venent, i amb els diners obtinguts finançarien l’adquisició del conjunt escultòric que en ocasió de la festa de Sant Joan Baptista es va inaugurar oficialment.
Vaig percebre, “feien pessebres” un cert esgotament d’aquest grup d’artistes, des d’aquí amén de felicitar-los voldria esperonar-los a continuar; sempre, sempre, son els cansats el que fan la feina !.
Ja eren més enllà de les 2,00 del diumenge quan ens estiraven damunt el llit al nostre hotel de l’Ampolla, i ens quedàvem fregits fins a les 9,00 del Mati.
El diumenge 25, faríem un periple per la zona esquerra del delta, de l’estany de les Olles, a la platja de la Marquesa, d’allà a Riumar , per tornar pels antics pobles de la Cava, de Jesús i Maria, actualment Deltebre, fins al pont vell d’Amposta, que creuaríem en ambdós sentits.
Per l’autopista ens arribem fins a Cambrils, on el Gallau ens confirma que ens donarà dinar.
Malgrat la calor, no hem tingut ocasió de prendre un bany, ens emplacem per tornar en un altra ocasió fins a les platges verges del Delta; 19,00 Castellar del Vallès, començar a posar blanc sobre negre, els records d’aquesta sortida, esperar que ens cedeixen alguna fotografia de l’obra escultòrica, i trucar tot i excusant-nos per la tardança als Joan a qui ahir no vàrem felicitar.
Ah!, gràcies al nostre conductor i a les més que pacients, dos Maries, que han tingut la Santa paciència de seguir l’itinerari que aquí us deixo explicat.
(c) Antonio Mora Vergés
No podia però, limitar-me únicament a fer-los conèixer aquest poble, i de ben segur que així s’ho esperaven ja el Joan i la Maria, als que acompanyaríem en aquest viatge.
Al voltant de les 12,00 deixàvem l’equipatge al nostre hotel a l’Ampolla, i ens adreçàvem a Tortosa, on faríem una visita del Castell de la Suda, des del cementiri andalusi que trobem just a l’entrada , fins a la macabrilla o estela funerària que s’exposa al bar, sense oblidar-nos de contemplar Tortosa des de tots els angles possibles.
Decidíem dinar al Parador.
L’hora de la inauguració segons el programa eren les 20,00 hores, i vaig convèncer als companys de viatge per arribar-nos fins a Xerta, per contemplar l’assut , on comencen els canals anomenats respectivament de la dreta i l’esquerra de l’Ebre; un cop allà, Rasquera com pas obligat per accedir al Balneari de Cardo, només va caldre suggerir-ho.
El recinte de l’antic balneari [ actualment propietat del Grup Pascual ] , està quasi en ruïnes, sembla que hi han projectes per refer el conjunt; des d’ara em manifesto escèptic, perquè la historia dels “projectes” es almenys tant antiga com el propi recinte.
Cal fer especial esment a les 13 ermites que es troben a l’anomenat desert de Cardó, i molt particularment a la de la Columna.
Lamento haver oblidat la màquina de retratar i els binocles, tant com haver de transportar la roba de bany i les tovalloles de la platja.
Així però [ si us calia òbviament ] teniu l’excusa per fer vosaltres també aquesta sortida.
En baixar de Cardó, encara ens arribaríem al pas de barca de Miravet, i contemplarien l’estampa fascinadora del poble i del seu castell.
Abans de les 20,00 deixàvem el cotxe perfectament aparcat davant de l’església de Camp-Redó.
El temple de planta de creu grega es molt acollidor, com ho es també Mn. Victor el prevere dinàmic, que havia convidat al Cardenal Ricard Maria, antic bisbe de Tortosa, a la festa de Sant Joan Baptista i a la benedicció de la figura de la sagrada família, que resulta ser una evocació en clau nadalenca de la Mare de Déu de la Llet, Patrona de Tarragona; em faria explicar més tard tot el procés previ, tranquils !
En acabar la cerimònia religiosa, ens quedàvem a fer un sopar de carrer juntament amb el veïnat de Camp-Redó ; cal que us expliqui la facilitat natural de la gent del sud, del nostre i de tots, per fer festa ?, el meu veí de taula, de ca l’Albert de Paüls, ens convidava a visitar-lo i des d’ara adquirim el compromís de fer-ho.
Jugàvem i perdíem al bingo, amb gran alegria de tots, perquè els ingressos aniran dedicats a fer obres urgents a l’església parroquial, Mn,. Victor afegeix al seu dinamisme, empatia i capacitat de treball, una bis econòmica que caldria potser explicar també als nous seminaristes, no fa pa de les pedres, en fa euros !
En acabar el sopar, el German m’explica que els pessebristes locals, feien pessebres monumentals, i que el darrer fou justament la Catedral de Tortosa, que acabarien venent, i amb els diners obtinguts finançarien l’adquisició del conjunt escultòric que en ocasió de la festa de Sant Joan Baptista es va inaugurar oficialment.
Vaig percebre, “feien pessebres” un cert esgotament d’aquest grup d’artistes, des d’aquí amén de felicitar-los voldria esperonar-los a continuar; sempre, sempre, son els cansats el que fan la feina !.
Ja eren més enllà de les 2,00 del diumenge quan ens estiraven damunt el llit al nostre hotel de l’Ampolla, i ens quedàvem fregits fins a les 9,00 del Mati.
El diumenge 25, faríem un periple per la zona esquerra del delta, de l’estany de les Olles, a la platja de la Marquesa, d’allà a Riumar , per tornar pels antics pobles de la Cava, de Jesús i Maria, actualment Deltebre, fins al pont vell d’Amposta, que creuaríem en ambdós sentits.
Per l’autopista ens arribem fins a Cambrils, on el Gallau ens confirma que ens donarà dinar.
Malgrat la calor, no hem tingut ocasió de prendre un bany, ens emplacem per tornar en un altra ocasió fins a les platges verges del Delta; 19,00 Castellar del Vallès, començar a posar blanc sobre negre, els records d’aquesta sortida, esperar que ens cedeixen alguna fotografia de l’obra escultòrica, i trucar tot i excusant-nos per la tardança als Joan a qui ahir no vàrem felicitar.
Ah!, gràcies al nostre conductor i a les més que pacients, dos Maries, que han tingut la Santa paciència de seguir l’itinerari que aquí us deixo explicat.
(c) Antonio Mora Vergés
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada