A Catalunya el consum de bolets anava en alça constant, no tant sols les varietats més conegudes, sinó clarament bolets procedents de la resta del món, alguns plenament identificats procedien del Japó, d’altres com veurem ben aviat, dissortadament procedien d’altres llocs del món ,deliberadament ocults per al consumidor final.
Comença aquesta història amb un augment inusitat de morts en la connurbació barcelonina , amb caràcter de pandémia segons reconeixien les autoritats, però sense cap agent identificat com a causant d’aquest augment de la mortalitat en aquesta zona privilegiada del primer món.
La situació es manté per un període de quasi un any, i d’una forma sobtada torna a la normalitat ; entenguis aquí que es produeixen un nombre de morts normal dins de les previsions estadístiques.
Poc a poc, el tema va deixant d’interessar als mitjans de comunicació, per l’opinió publica s’assumeix que es millor no parlar gaire de tema, finalment només s’interessen per cercar una explicació les persones que han perdut algun familiar, o amic, aquest darrer es el cas d’en Serafí.
El Serafí particularment s’entrevista amb la major part de les 350.000 famílies, i intenta trobar alguna relació que vinculi totes les morts; llocs d’esbarjo, llocs de menjar , llocs on vivien ; segueix amb les activitats que feien uns i altres, tant en la vida privada com en la professional i acaba descartant que l’agent contaminant així estat l’aire i/o l’aigua; comença a descartar també els diferents aliments que consumien, el pa, la carn, les fruites i verdures, els làctics, les begudes, cervesa, vi, coles ,....i acaba per rendir-se també a l’evidència de que no sembla existir cap vinculació entre totes les morts.
Guarda tota la documentació a l’espera de que per algun motiu ara desconegut es produeixi alguna circumstància que permeti avançar en la recerca de la causa ultima de totes aquelles morts.
Passats quasi set mesos, rep una trucada en la que una família en la que varen morir tres dels seus membres, creu haver trobat la causa ultima ; el Serafí desprès d’entrevistar-se amb ells, es mostra escèptic respecte a l’agent identificat , els bolets !.
De tota manera en la comprovació que practica sobre la documentació, comprova que els bolets es mencionen de forma quasi general, com una menja molt del gust dels difunts.
El següent pas es conèixer el circuit de distribució dels bolets i les seves garanties sanitàries.
El Serafí acaba a Mercabarna a les parades dels assentadors de bolets, on comprova estorat que n’arriben de tot arreu, i que la pràctica habitual es no donar informació de la seva procedència; desprès de no poques peripècies l’autoritzen a comprovar la procedència de les partides arribades en un període anterior a l’any en que comencen a sovintejar les morts inexplicades; Amèrica , Europa Occidental i Oriental, son els proveïdors més habituals, i destaca d’una forma extraordinària Rumania que en un període anterior en sis mesos i fins a l’inici de les morts, augmenta de 1.000 tones a 100.000 tones, per continuar novament en 1.000 tones fins al moment present.
Aquella excepcional floració no te cap explicació per als majoristes amb qui parla, ni tampoc en troba cap referència en els mitjans de comunicació de la pròpia Rumania, el Serafí decideix seguir aquesta pista i comença a preparar el seu viatge.
A Rumania parla amb el majorista que canalitza les trameses amb destinació a Barcelona, i malgrat el seu posat de sorpresa, el Serafí intueix que el Nicolai sap alguna cosa més de les que diu.
Al vespre mentre passejant per Bucarest es troba de forma inesperada amb un dels empleats del Nicolai, i desprès de creuar unes paraules dedueix que per una petita quantitat de diners, tindrà la informació que el majorista li ha volgut amagar.
El Serafí paga els 100 € i l’home li explica que en aquell període a més dels bolets de Rumania en venien també d’algunes de les antigues Repúbliques Soviètiques, i que concretament ell recorda haver vist algun albarà que parlava d’Ucraïna.
El Serafí troba que aquesta explicació no sembla tenir res de secret, i li pregunta a l’home si te alguna dada addicional, l’home demana més diners, es fa pregar i finalment li explica que la població Ucraïnesa de sortida es Xernobil !
El Serafí torna al mati següent a Barcelona, i en arribar es presenta directament a la facultat de Botànica, tot demanant veure un expert en micologia ; el Doctor Balaguer , catedràtic de micologia i expert en matèria de bolets, resta perplex en tenir coneixement de que poden ser justament els bolets la causa ultima ,que vindria a explicar totes les morts; diu que te els seus dubtes de que la radiació no elimines totalment els bolets, i que farà proves de laboratori que duraran un mes i li prega al Serafí que mentrestant no comenti el tema a ningú.
Passat el període de proves el Doctor Balaguer li comunica al Serafí que per la seva sorpresa fins a un determinat nivell de radiació els bolets augment exponencialment el seu cicle reproductor i que passat aquest nivell desapareixen com tothom s’imaginava; l’explicació doncs es que efectivament eren els bolets la causa ultima, tota vegada que els nivells de radiació actuals i els que tenia Xernobil en aquelles dates estaven en la gamma que afavoreix el creixement exponencial, i que desprès de les morts de Barcelona, es va procedir per les autoritats Ucraïneses a analitzar els bolets, i van constatar que tenien uns nivells de radioactivitat letals a mig termini per als humans, i que es van donar ordres per tal d’evitar el tràfic exterior - no pas el consum interior – de bolets, alhora que es feien tota mena de manipulacions per evitar que ningú pugues relacionar les morts de Barcelona amb el govern d’Ucraïna.
Tot el muntatge s’havia acabat coneixent per l’extrema misèria de Rumania on 100 € son una fortuna.Quan el tema es va posar en coneixement de la premsa, tothom va dir que s’havien de prendre mesures, que calia modificar les lleis, que l’Estat Espanyol empararia a les famílies de les víctimes, que, que, que, que ,............... el cert però amic lector, es que a aquestes alçades quasi ningú recorda ja Xernobil, la crisis de les “ vaques Boixes “ es només un record llunya per a la majoria, i tot i que no hi volem pensar ; avui alimentar-se es tant perillós com jugar a la ruleta russa !
(©) ANTONIO MORA VERGES
Comença aquesta història amb un augment inusitat de morts en la connurbació barcelonina , amb caràcter de pandémia segons reconeixien les autoritats, però sense cap agent identificat com a causant d’aquest augment de la mortalitat en aquesta zona privilegiada del primer món.
La situació es manté per un període de quasi un any, i d’una forma sobtada torna a la normalitat ; entenguis aquí que es produeixen un nombre de morts normal dins de les previsions estadístiques.
Poc a poc, el tema va deixant d’interessar als mitjans de comunicació, per l’opinió publica s’assumeix que es millor no parlar gaire de tema, finalment només s’interessen per cercar una explicació les persones que han perdut algun familiar, o amic, aquest darrer es el cas d’en Serafí.
El Serafí particularment s’entrevista amb la major part de les 350.000 famílies, i intenta trobar alguna relació que vinculi totes les morts; llocs d’esbarjo, llocs de menjar , llocs on vivien ; segueix amb les activitats que feien uns i altres, tant en la vida privada com en la professional i acaba descartant que l’agent contaminant així estat l’aire i/o l’aigua; comença a descartar també els diferents aliments que consumien, el pa, la carn, les fruites i verdures, els làctics, les begudes, cervesa, vi, coles ,....i acaba per rendir-se també a l’evidència de que no sembla existir cap vinculació entre totes les morts.
Guarda tota la documentació a l’espera de que per algun motiu ara desconegut es produeixi alguna circumstància que permeti avançar en la recerca de la causa ultima de totes aquelles morts.
Passats quasi set mesos, rep una trucada en la que una família en la que varen morir tres dels seus membres, creu haver trobat la causa ultima ; el Serafí desprès d’entrevistar-se amb ells, es mostra escèptic respecte a l’agent identificat , els bolets !.
De tota manera en la comprovació que practica sobre la documentació, comprova que els bolets es mencionen de forma quasi general, com una menja molt del gust dels difunts.
El següent pas es conèixer el circuit de distribució dels bolets i les seves garanties sanitàries.
El Serafí acaba a Mercabarna a les parades dels assentadors de bolets, on comprova estorat que n’arriben de tot arreu, i que la pràctica habitual es no donar informació de la seva procedència; desprès de no poques peripècies l’autoritzen a comprovar la procedència de les partides arribades en un període anterior a l’any en que comencen a sovintejar les morts inexplicades; Amèrica , Europa Occidental i Oriental, son els proveïdors més habituals, i destaca d’una forma extraordinària Rumania que en un període anterior en sis mesos i fins a l’inici de les morts, augmenta de 1.000 tones a 100.000 tones, per continuar novament en 1.000 tones fins al moment present.
Aquella excepcional floració no te cap explicació per als majoristes amb qui parla, ni tampoc en troba cap referència en els mitjans de comunicació de la pròpia Rumania, el Serafí decideix seguir aquesta pista i comença a preparar el seu viatge.
A Rumania parla amb el majorista que canalitza les trameses amb destinació a Barcelona, i malgrat el seu posat de sorpresa, el Serafí intueix que el Nicolai sap alguna cosa més de les que diu.
Al vespre mentre passejant per Bucarest es troba de forma inesperada amb un dels empleats del Nicolai, i desprès de creuar unes paraules dedueix que per una petita quantitat de diners, tindrà la informació que el majorista li ha volgut amagar.
El Serafí paga els 100 € i l’home li explica que en aquell període a més dels bolets de Rumania en venien també d’algunes de les antigues Repúbliques Soviètiques, i que concretament ell recorda haver vist algun albarà que parlava d’Ucraïna.
El Serafí troba que aquesta explicació no sembla tenir res de secret, i li pregunta a l’home si te alguna dada addicional, l’home demana més diners, es fa pregar i finalment li explica que la població Ucraïnesa de sortida es Xernobil !
El Serafí torna al mati següent a Barcelona, i en arribar es presenta directament a la facultat de Botànica, tot demanant veure un expert en micologia ; el Doctor Balaguer , catedràtic de micologia i expert en matèria de bolets, resta perplex en tenir coneixement de que poden ser justament els bolets la causa ultima ,que vindria a explicar totes les morts; diu que te els seus dubtes de que la radiació no elimines totalment els bolets, i que farà proves de laboratori que duraran un mes i li prega al Serafí que mentrestant no comenti el tema a ningú.
Passat el període de proves el Doctor Balaguer li comunica al Serafí que per la seva sorpresa fins a un determinat nivell de radiació els bolets augment exponencialment el seu cicle reproductor i que passat aquest nivell desapareixen com tothom s’imaginava; l’explicació doncs es que efectivament eren els bolets la causa ultima, tota vegada que els nivells de radiació actuals i els que tenia Xernobil en aquelles dates estaven en la gamma que afavoreix el creixement exponencial, i que desprès de les morts de Barcelona, es va procedir per les autoritats Ucraïneses a analitzar els bolets, i van constatar que tenien uns nivells de radioactivitat letals a mig termini per als humans, i que es van donar ordres per tal d’evitar el tràfic exterior - no pas el consum interior – de bolets, alhora que es feien tota mena de manipulacions per evitar que ningú pugues relacionar les morts de Barcelona amb el govern d’Ucraïna.
Tot el muntatge s’havia acabat coneixent per l’extrema misèria de Rumania on 100 € son una fortuna.Quan el tema es va posar en coneixement de la premsa, tothom va dir que s’havien de prendre mesures, que calia modificar les lleis, que l’Estat Espanyol empararia a les famílies de les víctimes, que, que, que, que ,............... el cert però amic lector, es que a aquestes alçades quasi ningú recorda ja Xernobil, la crisis de les “ vaques Boixes “ es només un record llunya per a la majoria, i tot i que no hi volem pensar ; avui alimentar-se es tant perillós com jugar a la ruleta russa !
(©) ANTONIO MORA VERGES
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada