El "romper de la Hora ".

Llavors la cortina del santuari s’esquinçà en dos trossos de dalt a baix, la terra tremolà , les roques s’esberlaren ; així ens explica l’evangeli de Mateu, Mt 27 51, que succeí desprès de la mort de Jesús, i per rememorar aquesta situació any rera any, la bona gent del baix Aragó, la major part a les 12 de la nit del dijous al divendres Sant, i a Calanda a les 12 del mateix divendres Sant, reunits a la Plaça Major – tots els qui poden encabir-se - a la senyal, normalment de l’Alcalde comencen a colpejar els tambors, timbals i bombos de forma frenètica, fins que la sensació de moviment de la terra, s’introdueix en la ment de tots i cadascun dels espectadors, que apretats sota els porxos , senten en un breu espai de temps, l’esglai d’una singular forma – el romper - del moment de la mort de Jesús, i un sentiment d’alliberament que ningú sap explicar-se de forma lògica.

Alcorisa, Albalate del Arzobispo, Alcañiz, Hijar, Andorra, Urrea de Gaén, La Puebla de Hijar i Samper de Calanda, comencen el seu romper a les 00,00 del Divendres Sant, s’ha d’estar en alguna de les places majors a l’hora indicada per entendre com, malgrat els mateixos participants la sensació que descriu Mt 27 51, es reviu per tothom , actors i espectadors en aquestes cerimònies tant peculiars del Baix Aragó; la fama excessiva de Calanda li ha fet un flac favor, i fins i tot el privilegi de començar el romper a la 12,00 del Divendres Sant, col·loca a aquesta població en una situació difícil , les persones de la població que volen continuar amb la tradició es veuen desbordades per milers i milers de visitants, que des de primera hora, ocupen la plaça de l’església i compliquen cada any una mica més , la concentració de tambors, timbals i bombos; el resultat acostuma a ser força decebedor i la sensació que transmet aquest romper, més enllà de l’asfixia per comprensió dels espectadors, s’allunya molt del sentiment vivencial perceptible en qualsevol de les poblacions que ho fan a les 00,00 del Divendres Sant.

Ja fa forca anys que l’expressió “morir d’èxit” se sent en boca de tothom, que ha tingut ocasió d’assistir al romper de Calanda; alguna cosa hi hauran de fer i ràpid , els veïns d’aquella població, si no volen que sigui només el record de Buñuel, el que els identifiqui davant del món.

Hi ha certament coses que s’han de fer al llarg de la vida, les clàssiques, tenir un fill, plantar un arbre, escriure un llibre, i les que podem afirmar com necessàries, que serien les que ens fan madurar com a persones, en aquesta segona categoria i a qualsevol edat, mai es fa tard per a fer-ho, penso que estar en un romper a les 00,00 d’un Divendres Sant, es una experiència que tothom hauria de passar almenys un cop a la vida

© ANTONIO MORA VERGES