Despendre’s i caure una massa de terra, de rocs ,..etc. d’un marge , d’un cingle, d’un mur ,.. etc. amb aquesta mínima informació despatxa el tema, la Gran Enciclopèdia de Barcelona, mal dita també, Gran Enciclopèdia Catalana; entenc que és defineixi com a GRAN, tota vegada que entre les coses que li manquen a aquesta obra – i ni manquen moltes ! – no hi ha certament la modèstia, és per dir-ho d’una forma no ofensiva, un monument a la vanitat !, entenc també CATALANA , perquè és en aquesta llengua, que hom pot trobar la minsa informació general que s’ofereix – i llevat de Barcelona - l’escassa profunditat de la major part de qüestions; el que certament no entenc, és la definició enciclopèdia, i em remeto aquí, justament al que d’aquest mot , recull la mateixa GRAN ENCICLOPEDIA CATALANA.
Havíem estat testimonis de l’abandó de l’activitat agrícola dins dels límits del Parc Natural de Sant Llorenç i la Serra de l’Obac, sota l’abric de l’interès general s’havia bastit una operació de mobbing immobiliari que va acabar portant a mans públiques la major part de masies i cases de camp, i amb això alhora que s’empobrien les poblacions colindants, s’eliminava la diversitat dels espais, que passarien a ser únicament boscos de pi.
Llevat de l’Administració Pública, tothom veia en això un risc a mig termini, que malauradament és va confirmar recentment, un any amb l’incendi de la zona de Sant Llorenç Savall, Granera, Monistrol de Calders, i un altre amb la zona de Mura, Talamanca i Rocafort.
Desprès de l’incendi hem anant resseguint periòdicament els espais, dits aquí Sots, que s’han anat conformat al llarg dels segles per l’arrossegament de les terres, des de les zones elevades, fins als diferents barrancs, rieres o desguassos.
Cada cop que s’anuncien pluges, i sentim que les defineixen per la zona pre-litoral, com intenses, se’ns presenta una imatge paorosa, la d’una riuada de llot que cobreix literalment Sant Llorenç de Savall en un període breu !
Cal prendre mesures per evitar que les terres sense cap mena de subjecció natural, no hi ha un arbre en quilometres ! baixin en lògica conseqüència de la llei de la gravetat, que també, també, funcionarà aquí, com ho fa a les Filipines i als països més pobres i esquilmats de l’Amèrica Llatina !
El concepte Natural, aplicat a un espai concret, pot justament i els fets així ho demostren, posar en risc, la continuïtat del propi espai, i fins i tot la dels que de forma natural tenen vers ell, alguna relació.
Natural [ amb majúscules ] , pot ser i alguns pensem que és en massa ocasions, més un entrebanc, una limitació, un debilitament, que una defensa de la continuïtat de la vida natural, en els entorns més propers a la metròpoli.
La disjuntiva de patir per la manca d’aigua, o pel seu excés, està servida. Que us fa més por ?
© Antonio Mora Vergés
Havíem estat testimonis de l’abandó de l’activitat agrícola dins dels límits del Parc Natural de Sant Llorenç i la Serra de l’Obac, sota l’abric de l’interès general s’havia bastit una operació de mobbing immobiliari que va acabar portant a mans públiques la major part de masies i cases de camp, i amb això alhora que s’empobrien les poblacions colindants, s’eliminava la diversitat dels espais, que passarien a ser únicament boscos de pi.
Llevat de l’Administració Pública, tothom veia en això un risc a mig termini, que malauradament és va confirmar recentment, un any amb l’incendi de la zona de Sant Llorenç Savall, Granera, Monistrol de Calders, i un altre amb la zona de Mura, Talamanca i Rocafort.
Desprès de l’incendi hem anant resseguint periòdicament els espais, dits aquí Sots, que s’han anat conformat al llarg dels segles per l’arrossegament de les terres, des de les zones elevades, fins als diferents barrancs, rieres o desguassos.
Cada cop que s’anuncien pluges, i sentim que les defineixen per la zona pre-litoral, com intenses, se’ns presenta una imatge paorosa, la d’una riuada de llot que cobreix literalment Sant Llorenç de Savall en un període breu !
Cal prendre mesures per evitar que les terres sense cap mena de subjecció natural, no hi ha un arbre en quilometres ! baixin en lògica conseqüència de la llei de la gravetat, que també, també, funcionarà aquí, com ho fa a les Filipines i als països més pobres i esquilmats de l’Amèrica Llatina !
El concepte Natural, aplicat a un espai concret, pot justament i els fets així ho demostren, posar en risc, la continuïtat del propi espai, i fins i tot la dels que de forma natural tenen vers ell, alguna relació.
Natural [ amb majúscules ] , pot ser i alguns pensem que és en massa ocasions, més un entrebanc, una limitació, un debilitament, que una defensa de la continuïtat de la vida natural, en els entorns més propers a la metròpoli.
La disjuntiva de patir per la manca d’aigua, o pel seu excés, està servida. Que us fa més por ?
© Antonio Mora Vergés
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada