Els rellotges moderns, tenen a més de la funció clàssica de donar-nos l’hora del nostres país, - sempre en funció del preu, està clar - , dir-nos també la que viuen a la Xina, als EUA, a Austràlia, a .... , ens diu la pressió atmoferisca , l’altitud sobre el nivell del mar, ens localitza en relació a la resta del món mitjançat el G.P.S , el podem fer servir de cronòmetre, ens acompanya a la dutxa i/o al bany, te funció despertador, calendari, agenda , i ben aviat serà terminal informàtic, telefònic,... i ens permetrà enviar i rebre tota mena d’informacions, missatges, dades ,... que bé, oi ?
En el nostre caminar pel país real, trobem – cada cop menys, dissortadament - masies grans i petites, ermites, esglésies, en les que avui encara amb un cop d’ull sabem l’hora del dia, si fa sol.
A la Galeria Fotogràfica del www.moianes.net podreu veure aquí i allà una mostra dels rellotges solars que es mantenen a les comarques del Moianes, Alt Vallès i Valls del Montcau.
El rellotge de sol acostuma a trobar-se en la paret orientada al mati i/o al migdia, i en algun lloc, com l’ermita de Nostra Senyora del Remei de Caldes de Montbui, en trobem un a cada ubicació, i ambdós quan fa sol, marquen la mateixa hora.
L’espai del rellotge acollia també alguna reflexió com la que dona títol al relat, o a petits poemes o cançons; informava de l’hora del dia, i ens recordava sempre que som aquí, no pas per mèrits propis, i que la vanitat en una naturalesa fràgil com la nostra , més que un pecat és una estupidesa.
M’agrada el funcionament silenciós del rellotge de sol, mostra perfecta d’aquest mot que ha fet fortuna, sostenibilitat ; mentre avancem a recules, perden els trets bàsics de l’ésser humà , constatem dolorosament que en moltes matèries, ja havíem assolit el cim del coneixement , i ara l’única cosa que podem fer, desprès de reconèixer aquest fet obvi, es començar a desmuntar molts “ aparells socials “ que més enllà del benefici d’uns quants espavilats, ens conduiran inexorablement a la desaparició de la faç de la terra.
Els rellotges de sol no obeeixen al govern de cap país, marquen un hora a Cadis, una a Ponferrada, una a Saragossa, una a Girona, una a Maó , sempre però la que realment és a cada lloc; mai s’han empassat l’estalvi derivat dels canvis d’horaris d’estiu i hivern, i lluny d’interessar-se en els afers polítics, ens convidem a aixecar la mirada més amunt ,i al mateix temps a prendre consciència de la nostra realitat.
Encara és possible admirar aquesta particular expressió de l’enginy humà; només heu d’elevar la vostra mirada i segur que en el vostre poble, Vila o Ciutat, trobareu algun exemplar potser un xic descolorit, però entossudit encara en recordar-nos, que ell sense sol , i nosaltres sense fe, no valem res.
Esperem imatges de rellotges de sol a fananos@moianes.net
Per endavant, gràcies.
(©) Antonio Mora Vergés
En el nostre caminar pel país real, trobem – cada cop menys, dissortadament - masies grans i petites, ermites, esglésies, en les que avui encara amb un cop d’ull sabem l’hora del dia, si fa sol.
A la Galeria Fotogràfica del www.moianes.net podreu veure aquí i allà una mostra dels rellotges solars que es mantenen a les comarques del Moianes, Alt Vallès i Valls del Montcau.
El rellotge de sol acostuma a trobar-se en la paret orientada al mati i/o al migdia, i en algun lloc, com l’ermita de Nostra Senyora del Remei de Caldes de Montbui, en trobem un a cada ubicació, i ambdós quan fa sol, marquen la mateixa hora.
L’espai del rellotge acollia també alguna reflexió com la que dona títol al relat, o a petits poemes o cançons; informava de l’hora del dia, i ens recordava sempre que som aquí, no pas per mèrits propis, i que la vanitat en una naturalesa fràgil com la nostra , més que un pecat és una estupidesa.
M’agrada el funcionament silenciós del rellotge de sol, mostra perfecta d’aquest mot que ha fet fortuna, sostenibilitat ; mentre avancem a recules, perden els trets bàsics de l’ésser humà , constatem dolorosament que en moltes matèries, ja havíem assolit el cim del coneixement , i ara l’única cosa que podem fer, desprès de reconèixer aquest fet obvi, es començar a desmuntar molts “ aparells socials “ que més enllà del benefici d’uns quants espavilats, ens conduiran inexorablement a la desaparició de la faç de la terra.
Els rellotges de sol no obeeixen al govern de cap país, marquen un hora a Cadis, una a Ponferrada, una a Saragossa, una a Girona, una a Maó , sempre però la que realment és a cada lloc; mai s’han empassat l’estalvi derivat dels canvis d’horaris d’estiu i hivern, i lluny d’interessar-se en els afers polítics, ens convidem a aixecar la mirada més amunt ,i al mateix temps a prendre consciència de la nostra realitat.
Encara és possible admirar aquesta particular expressió de l’enginy humà; només heu d’elevar la vostra mirada i segur que en el vostre poble, Vila o Ciutat, trobareu algun exemplar potser un xic descolorit, però entossudit encara en recordar-nos, que ell sense sol , i nosaltres sense fe, no valem res.
Esperem imatges de rellotges de sol a fananos@moianes.net
Per endavant, gràcies.
(©) Antonio Mora Vergés
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada