Aprofitant la diada festiva de la Mare de Déu de la Salut, Patrona entre d’altres molts llocs de Sabadell, ens adreçàvem a Sant Quirze de Safaja per tal de comprovar in situ la magnificència de la balma o bauma, dita per uns de l’Espluga per trobar-se en el torrent del mateix nom, i per altres simplement com la bauma.
Formàvem l’expedició en aquesta ocasió , el bibliotecari de l’església Anglicana de Sabadell, i jo; altres companys per qüestions de feina [ les festes no son sempre per a tothom ] , no havien pogut venir en aquesta ocasió, fins on sigui possible intentarem assumir les tasques que habitualment desenvolupen; particularment la del nostre experimentat fotògraf i guia, Feliu Añaños i Masllovet.
Teníem la referència de que en aquest indret en la darrera postguerra, s’havien amagat els aleshores anomenats maquis; altrament però en alguna xerrada amb persones que havien militat activament en la resistència antifeixista, se’ns havia negat sistemàticament aquesta utilització.
En el nostre camí d’anada i tornada, vàrem constatar que el lloc era del tot inadequat per garantir una mínima defensa.
El bibliotecari de l’església Anglicana de Sabadell, en veure la Bauma, va recordar haver llegit , que en ocasió de les guerres carlines, s’havien aixoplugat en aquest lloc, un grup de fidels d’aquesta confessió, i que en tenir-ne coneixement els carlins del moianes, van passar per les armes a tots els refugiats, que obtindrien així la palma del martiri, i aquesta bauma, la denominació de bauma dels anglicans pels segles dels segles.
Recullo aquesta història amb la reserva de no estar-ne certs de que sigui concretament aquest el lloc, on foren assassinats els anglicans.
De tornada ens deturaríem un moment per veure un dels salts del Tenes, justament el que és troba al lloc conegut com el Moli de Baix; malgrat l’evident mancança de pluges, encara les aigües que neixen a la Sauva Negra, permetem contemplar en alguns punts del seu recorregut salts d’aigua d’extraordinària bellesa.
Un dels objectius de la sortida, recollir una imatge de Sant Quirze de Safaja, i del seu campanar, quedava pendent, perquè justament s’estan acabant les obres de consolidació del campanar, que lluirà amb tota la seva bellesa en les properes setmanes.
L’anada i la tornada, ens serviria per comprovar que la màquina que per uns portarà el progrés i pels altres la destrucció definitiva de la Comarca, està treballant a tota marxa en el tram de la C59 entre Caldes de Montbui i Sant Feliu de Codines.
Ja cal que tots plegats posem la barba a remullar, per què sembla molt que això ja no tindrà aturador.
amora@moianes.net
Formàvem l’expedició en aquesta ocasió , el bibliotecari de l’església Anglicana de Sabadell, i jo; altres companys per qüestions de feina [ les festes no son sempre per a tothom ] , no havien pogut venir en aquesta ocasió, fins on sigui possible intentarem assumir les tasques que habitualment desenvolupen; particularment la del nostre experimentat fotògraf i guia, Feliu Añaños i Masllovet.
Teníem la referència de que en aquest indret en la darrera postguerra, s’havien amagat els aleshores anomenats maquis; altrament però en alguna xerrada amb persones que havien militat activament en la resistència antifeixista, se’ns havia negat sistemàticament aquesta utilització.
En el nostre camí d’anada i tornada, vàrem constatar que el lloc era del tot inadequat per garantir una mínima defensa.
El bibliotecari de l’església Anglicana de Sabadell, en veure la Bauma, va recordar haver llegit , que en ocasió de les guerres carlines, s’havien aixoplugat en aquest lloc, un grup de fidels d’aquesta confessió, i que en tenir-ne coneixement els carlins del moianes, van passar per les armes a tots els refugiats, que obtindrien així la palma del martiri, i aquesta bauma, la denominació de bauma dels anglicans pels segles dels segles.
Recullo aquesta història amb la reserva de no estar-ne certs de que sigui concretament aquest el lloc, on foren assassinats els anglicans.
De tornada ens deturaríem un moment per veure un dels salts del Tenes, justament el que és troba al lloc conegut com el Moli de Baix; malgrat l’evident mancança de pluges, encara les aigües que neixen a la Sauva Negra, permetem contemplar en alguns punts del seu recorregut salts d’aigua d’extraordinària bellesa.
Un dels objectius de la sortida, recollir una imatge de Sant Quirze de Safaja, i del seu campanar, quedava pendent, perquè justament s’estan acabant les obres de consolidació del campanar, que lluirà amb tota la seva bellesa en les properes setmanes.
L’anada i la tornada, ens serviria per comprovar que la màquina que per uns portarà el progrés i pels altres la destrucció definitiva de la Comarca, està treballant a tota marxa en el tram de la C59 entre Caldes de Montbui i Sant Feliu de Codines.
Ja cal que tots plegats posem la barba a remullar, per què sembla molt que això ja no tindrà aturador.
amora@moianes.net
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada