Sant Benet, el referent , quan no l’inspirador de totes les ordes monàstiques, que avui encara sortosament es dediquen a la vida contemplativa, autor de la coneguda frase, Ora et labora ,que resumeix en bona mesura les indicacions de la Santa Regla, que segueixen amb algunes modificacions, Benedictins, Cistercens i Trapenses, es avui per voluntat dels diferents estats, Patró d’Europa ; però no es aquesta qüestió la que ens motiva a escriure aquests mots, ni tampoc la que recentment ens portava fins al Monestir de Vallbona de les Monges.
Es comú als monestirs de les ordes esmentades, la tradició que dona títol a aquestes notes, i que seguidament explicarem : Sant Benet, com el perfecte Abat – com el Crist – estimava a totes les criatures, i en la seva condició de fundador d’un orde, a tots i cadascun dels seus monjos i monges, i en arribar al cel desprès de la seva mort, va obtenir de Déu, al qui plaïa i plaeix molt la tasca silenciosa, però tenaç i valerosa dels contemplatius, la gràcia de poder-los avisar amb anticipació de l’arribada de la mort, i evitar així que es perdessin per cel, per una relaxació en la disciplina i observança de les normes i costum monacals.
Diu la tradició que amb anticipació a la mort d’un religiós o religiosa , i també per als benefactors de l’orde que hagin menjat en la taula de l’hostatgeria de qualsevol monestir, se senten uns cops fondos, com d’una maça misteriosa, que ressonen en un dels indrets del monestir.
Pensa amic lector, en les amples parets que acostumen a tenir aquests edificis, i imaginat l’efecte d’una maça gegantina colpejant al seu damunt.
Hi han d’això molts testimonis, i si teniu ocasió de parlar-ho amb les Monges de Vallbona, o amb el Monjos de Poblet o Montserrat, us respondran sens dubte, que d’una faisó invariable, s’ha realitzat aquest prodigi en llur monestir.
M’interessa però molt especialment, recollir aquí de forma integra, el relat del Prevere, Francesc Bergadà i Solà, capella que fou del monestir de Vallbona de les Monges, respecte d’un fet ocorregut l’any 1914, del qual dona testimoni personal d’haver sentit aquest senyal, en ocasió de prestar els auxilis espirituals a una religiosa que malaltejava en una cel·la de la infermeria, i que moria santament pocs dies desprès.
Diu en les seves anotacions Francesc Bergadà i Solà:
“ que tant de bo que el pare Sant Benet, mirant-me com a un dels benefactors de l’orde del Cister, i en especial del Monestir de Vallbona de les Monges, em faci sentir el seu cop de maça, quan la mort sia a la meva vorera, per tal que , ben preparat, sia digne de presentar-me davant el Jutge suprem i pugui donar-li bon compte de l’administració de la meva anima “
Avui , sembla que aquestes coses només passen al cine, i els herois d’ara, acostumen a emprar la violència per solucionar qualsevol petit conflicte, i he pensat amic lector, que calia explicar també, altres fets, i altres formes de vida que complauen i molt al Creador.
(c) ANTONIO MORA VERGES
Es comú als monestirs de les ordes esmentades, la tradició que dona títol a aquestes notes, i que seguidament explicarem : Sant Benet, com el perfecte Abat – com el Crist – estimava a totes les criatures, i en la seva condició de fundador d’un orde, a tots i cadascun dels seus monjos i monges, i en arribar al cel desprès de la seva mort, va obtenir de Déu, al qui plaïa i plaeix molt la tasca silenciosa, però tenaç i valerosa dels contemplatius, la gràcia de poder-los avisar amb anticipació de l’arribada de la mort, i evitar així que es perdessin per cel, per una relaxació en la disciplina i observança de les normes i costum monacals.
Diu la tradició que amb anticipació a la mort d’un religiós o religiosa , i també per als benefactors de l’orde que hagin menjat en la taula de l’hostatgeria de qualsevol monestir, se senten uns cops fondos, com d’una maça misteriosa, que ressonen en un dels indrets del monestir.
Pensa amic lector, en les amples parets que acostumen a tenir aquests edificis, i imaginat l’efecte d’una maça gegantina colpejant al seu damunt.
Hi han d’això molts testimonis, i si teniu ocasió de parlar-ho amb les Monges de Vallbona, o amb el Monjos de Poblet o Montserrat, us respondran sens dubte, que d’una faisó invariable, s’ha realitzat aquest prodigi en llur monestir.
M’interessa però molt especialment, recollir aquí de forma integra, el relat del Prevere, Francesc Bergadà i Solà, capella que fou del monestir de Vallbona de les Monges, respecte d’un fet ocorregut l’any 1914, del qual dona testimoni personal d’haver sentit aquest senyal, en ocasió de prestar els auxilis espirituals a una religiosa que malaltejava en una cel·la de la infermeria, i que moria santament pocs dies desprès.
Diu en les seves anotacions Francesc Bergadà i Solà:
“ que tant de bo que el pare Sant Benet, mirant-me com a un dels benefactors de l’orde del Cister, i en especial del Monestir de Vallbona de les Monges, em faci sentir el seu cop de maça, quan la mort sia a la meva vorera, per tal que , ben preparat, sia digne de presentar-me davant el Jutge suprem i pugui donar-li bon compte de l’administració de la meva anima “
Avui , sembla que aquestes coses només passen al cine, i els herois d’ara, acostumen a emprar la violència per solucionar qualsevol petit conflicte, i he pensat amic lector, que calia explicar també, altres fets, i altres formes de vida que complauen i molt al Creador.
(c) ANTONIO MORA VERGES
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada