Hi ha una veritable obsessió per part dels diferent governs, en esmerçar recursos tot i esbombant els perills derivats del trànsit; s’ha de dir que una bona part d’aquests perills estan provocats pels mateixos poders públics, que mantenen una actitud gasiva quan al manteniment i ampliació de les anomenades infrastructures. Des de sempre l’eliminació física dels contraris, ha estat una opció practicada arreu, i de forma sistemàtica; els camins en el passat , les carreteres, autovies i autopistes avui ,son un camp abonat per dur a terme qualsevol acció criminal.
L’home caçador tenia consciència de la perillositat del camí, li calia moure’s per trobar els animals que constituïen la seva dieta, i alhora ell també formava part de la dieta d’algunes espècies de depredadors, i/o era un obstacle per a d’altres caçadors.
L’home agrícola aprèn ben aviat que pels camins arriba sovint la mort i la desgràcia; Èdip, l’heroi grec quina tragèdia farà omplir pàgines i pàgines als psicoanalistes, és sense saber-ho actor i víctima d’un accident de tràfic. ¿Qui pot oblidar les escenes de la fugida dels jueus d’Egipte ?. O les crucifixions que emplenaven els camins a banda i banda desprès de l’incendi de Roma ?.I la marxa dels exercits mongols ?. Serà però amb l’ajuda de la tècnica que l’home podrà excel·lir en aquesta tasca vil i repulsiva; fer aquesta mena de feines a mà esdevé costos i feixuc; l’aparició de la pólvora i les armes de foc, donarà un gran impuls a la dèria assassina dels camins; els vehicles a motor, cotxes i camions faran possible immortalitzar i generalitzar alhora en totes les llengües, l’expressió “paseos” com a sinònim d’assassinats múltiples. Les aportacions de la llengua castellana, a l’argot per definir conductes criminals és veritablement impagable, i palesa clarament que aquí com enlloc, desfer-se dels enemics ha esdevingut més que una tècnica, i és de fet quasi un art. L’aviació constituirà el veritable progrés; d’ença de la primera guerra mundial, la major efectivitat quan a eliminar éssers humans pels camins, cal, sense cap dubte adjudicar-lo a l’aviació. ¿Com podem comparar les accions dels assassins dels camions que fan 20, 30, 50 o en el millor dels casos un centenar de morts, amb l’aviació que en una sola passada pot assassinar milers i milers de persones ?. Danyis col·laterals en diuen ara.
La generalització de l’ús de l’automòbil, ha donat lloc a un major nombre de veritables accidents, si ho relacionem amb els mitjans anteriors, cavalls i carruatges de tir; també però a la utilització d’aquest aparell com arma homicida. ¿ Quants accidents son en realitat crims, polítics o no ?. Dèiem que l’absència deliberada d’inversions en infrastructures busca incrementar el nombre de morts, això és del tot indiscutible, cal únicament relacionar-ho amb l’odi secular per part dels sectors més radicals del nacionalisme espanyol, i tenim ja una pràctica genocida que aconsegueix de mitjana mig miler de víctimes.
¿En alguna ocasió us heu aturat a valorar com a possible, que aquell accident inexplicable, no fos en realitat la conseqüència d’un fet accidental ?. Desfer-se d’algú és sempre complicat, i simular accidents a casa, fent lleure , i/o a la feina vol molta imaginació; així i tot, com us consta aquests escenaris, la feina, la llar o qualsevol lloc del mar i/o la muntanya, tenen un rosari de morts que finalment resulten no ser accidentals. El tràfic te un plus de perillositat afegit, que fa senzill fer passar com accident, el que és clarament una execució, i que converteix avui les nostres carreteres en camins de mort.
© Antonio Mora Vergés
L’home caçador tenia consciència de la perillositat del camí, li calia moure’s per trobar els animals que constituïen la seva dieta, i alhora ell també formava part de la dieta d’algunes espècies de depredadors, i/o era un obstacle per a d’altres caçadors.
L’home agrícola aprèn ben aviat que pels camins arriba sovint la mort i la desgràcia; Èdip, l’heroi grec quina tragèdia farà omplir pàgines i pàgines als psicoanalistes, és sense saber-ho actor i víctima d’un accident de tràfic. ¿Qui pot oblidar les escenes de la fugida dels jueus d’Egipte ?. O les crucifixions que emplenaven els camins a banda i banda desprès de l’incendi de Roma ?.I la marxa dels exercits mongols ?. Serà però amb l’ajuda de la tècnica que l’home podrà excel·lir en aquesta tasca vil i repulsiva; fer aquesta mena de feines a mà esdevé costos i feixuc; l’aparició de la pólvora i les armes de foc, donarà un gran impuls a la dèria assassina dels camins; els vehicles a motor, cotxes i camions faran possible immortalitzar i generalitzar alhora en totes les llengües, l’expressió “paseos” com a sinònim d’assassinats múltiples. Les aportacions de la llengua castellana, a l’argot per definir conductes criminals és veritablement impagable, i palesa clarament que aquí com enlloc, desfer-se dels enemics ha esdevingut més que una tècnica, i és de fet quasi un art. L’aviació constituirà el veritable progrés; d’ença de la primera guerra mundial, la major efectivitat quan a eliminar éssers humans pels camins, cal, sense cap dubte adjudicar-lo a l’aviació. ¿Com podem comparar les accions dels assassins dels camions que fan 20, 30, 50 o en el millor dels casos un centenar de morts, amb l’aviació que en una sola passada pot assassinar milers i milers de persones ?. Danyis col·laterals en diuen ara.
La generalització de l’ús de l’automòbil, ha donat lloc a un major nombre de veritables accidents, si ho relacionem amb els mitjans anteriors, cavalls i carruatges de tir; també però a la utilització d’aquest aparell com arma homicida. ¿ Quants accidents son en realitat crims, polítics o no ?. Dèiem que l’absència deliberada d’inversions en infrastructures busca incrementar el nombre de morts, això és del tot indiscutible, cal únicament relacionar-ho amb l’odi secular per part dels sectors més radicals del nacionalisme espanyol, i tenim ja una pràctica genocida que aconsegueix de mitjana mig miler de víctimes.
¿En alguna ocasió us heu aturat a valorar com a possible, que aquell accident inexplicable, no fos en realitat la conseqüència d’un fet accidental ?. Desfer-se d’algú és sempre complicat, i simular accidents a casa, fent lleure , i/o a la feina vol molta imaginació; així i tot, com us consta aquests escenaris, la feina, la llar o qualsevol lloc del mar i/o la muntanya, tenen un rosari de morts que finalment resulten no ser accidentals. El tràfic te un plus de perillositat afegit, que fa senzill fer passar com accident, el que és clarament una execució, i que converteix avui les nostres carreteres en camins de mort.
© Antonio Mora Vergés
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada