Avui topem encara en la petita toponímia local de Cambrils amb una plaça anomenada del Pòsit , la trobem un cop superat el Passeig del Port, endinsant-nos per carrer de Pescadors. El lloc és avui un erm urbà quina destinació actual com a zona d’aparcament s’adiu malament amb el seu nom. Les persones nascudes a Cambrils en el decurs del segle XX, no saben explicar-se la seva història i fins la d’aquesta població, sense una continua referència a l’edifici que emplenava aquesta superfície.
Mercat del peix, magatzem d’estris per als pescadors, escoles públiques de nens i nenes, com pertocava a l’època, cinema, espai lúdic i cultural per a grans i menuts, en la seva ala lateral esquerra vist des del carrer de Pescadors, s’instal·larà l’any 1.974 un lloc de menjar, de nom ,El Pósito, que donarà servei tant als propis pescadors en les hores de subhasta, com als cada cop més nombrosos turistes, primers nacionals i desprès d’arreu del món, als que atreu d’aquesta nostra terra, el mar i el sol, però també la gastronomia, la història , i la fesomia de naturalitat, ells en diran “tipisme” , d’aquell Cambrils, que viu només en el nostre record; en la darrera etapa El Pósito, que farà obres de consolidació de l’estructura de l’edifici, amb les conseqüents despeses i augment del lloguer, cedirà una part del seu espai per a fer un mercat municipal. Tot d’una superat ben just l’inici del segle XXI, coincidint amb el venciment de les concessions als paradistes, es declara l’edifici en ruïna imminent, i se’n fa el desatllotjament a corre-cuita, tant dels venedors del mercat, com de El Pósito , quina relació contractual era de lloguer, i no de concessió administrativa. En l’enderroc caldrà fer-hi intervenir maquinaria especial per desmuntar l’estructura particularment reforçada que encabia a l’establiment de menjars, que malgrat haver estat desnonat sense cap compensació econòmica, s’ha creat al llarg dels anys, una bona fama que l’acompanyarà en endavant.
La decisió de l’enderroc va comportar un rosari de greuges, que caldrà resoldre en els anys a venir; potser la reversió si com sembla hi han intencions de fer-hi alguna actuació, potser l’acord amb els perjudicats, potser les accions legals que pertoquin en via judicial, civil, contenciosa i qui sap si penal.
Sortosament, dins de la desgràcia, tenim encara El Posito ; un local al número 23 del carrer de Pescadors, quasi davant per davant de la primera ubicació; un segon local més espaiós a la Plaça Mossèn Joan Batalla, molt proper al Parc dels Pescadors, on en els mesos d’estiu us atendran des de les 13,00 i fins les 24,00 hores.
Passejant per Reus – es cosa que s’ha de fer si esteu per la Costa Daurada - , vaig veure un cartell al tram final del carrer del Vidre, just quasi amb la Plaça del Mercadal, al cor de la capital del Baix Camp, i una de les places més – sinó la que més – castellera d’arreu del món, on s’anunciava una propera obertura d’un local de El Pósito. Esperem també poder gaudir d’aquest nou establiment en alguna visita futura.
El secret de la casa és senzill : bon menjar, tracte professional i preu ajustat; amb aquestes eines han pogut superat l’enderroc de l’edifici del Pòsit de Cambrils, i fer-se un nom – un bon nom – en aquest àmbit tant i tant competitiu de la gastronomia de qualitat. Venen ara els reptes d’ajustar tant com sigui possible, els costos a la demanda ; oscil·lant, desmesurada i caòtica dels mesos d’estiu, i ajustada potser en excés, en els períodes d’hivern.
No dubtem que l’equip humà de El Pósito, superarà també aquesta exigència i amb seny i mesura, consolidaran el seu creixement i faran possible que puguem gaudir del seu bon fer, en més i més llocs de la nostra geografia.
Podeu visitar la pàgina http://www.elposito.com/ , i sou tots pregats de fer-me arribar qualsevol fotografia de l’antic edifici.
Mercat del peix, magatzem d’estris per als pescadors, escoles públiques de nens i nenes, com pertocava a l’època, cinema, espai lúdic i cultural per a grans i menuts, en la seva ala lateral esquerra vist des del carrer de Pescadors, s’instal·larà l’any 1.974 un lloc de menjar, de nom ,El Pósito, que donarà servei tant als propis pescadors en les hores de subhasta, com als cada cop més nombrosos turistes, primers nacionals i desprès d’arreu del món, als que atreu d’aquesta nostra terra, el mar i el sol, però també la gastronomia, la història , i la fesomia de naturalitat, ells en diran “tipisme” , d’aquell Cambrils, que viu només en el nostre record; en la darrera etapa El Pósito, que farà obres de consolidació de l’estructura de l’edifici, amb les conseqüents despeses i augment del lloguer, cedirà una part del seu espai per a fer un mercat municipal. Tot d’una superat ben just l’inici del segle XXI, coincidint amb el venciment de les concessions als paradistes, es declara l’edifici en ruïna imminent, i se’n fa el desatllotjament a corre-cuita, tant dels venedors del mercat, com de El Pósito , quina relació contractual era de lloguer, i no de concessió administrativa. En l’enderroc caldrà fer-hi intervenir maquinaria especial per desmuntar l’estructura particularment reforçada que encabia a l’establiment de menjars, que malgrat haver estat desnonat sense cap compensació econòmica, s’ha creat al llarg dels anys, una bona fama que l’acompanyarà en endavant.
La decisió de l’enderroc va comportar un rosari de greuges, que caldrà resoldre en els anys a venir; potser la reversió si com sembla hi han intencions de fer-hi alguna actuació, potser l’acord amb els perjudicats, potser les accions legals que pertoquin en via judicial, civil, contenciosa i qui sap si penal.
Sortosament, dins de la desgràcia, tenim encara El Posito ; un local al número 23 del carrer de Pescadors, quasi davant per davant de la primera ubicació; un segon local més espaiós a la Plaça Mossèn Joan Batalla, molt proper al Parc dels Pescadors, on en els mesos d’estiu us atendran des de les 13,00 i fins les 24,00 hores.
Passejant per Reus – es cosa que s’ha de fer si esteu per la Costa Daurada - , vaig veure un cartell al tram final del carrer del Vidre, just quasi amb la Plaça del Mercadal, al cor de la capital del Baix Camp, i una de les places més – sinó la que més – castellera d’arreu del món, on s’anunciava una propera obertura d’un local de El Pósito. Esperem també poder gaudir d’aquest nou establiment en alguna visita futura.
El secret de la casa és senzill : bon menjar, tracte professional i preu ajustat; amb aquestes eines han pogut superat l’enderroc de l’edifici del Pòsit de Cambrils, i fer-se un nom – un bon nom – en aquest àmbit tant i tant competitiu de la gastronomia de qualitat. Venen ara els reptes d’ajustar tant com sigui possible, els costos a la demanda ; oscil·lant, desmesurada i caòtica dels mesos d’estiu, i ajustada potser en excés, en els períodes d’hivern.
No dubtem que l’equip humà de El Pósito, superarà també aquesta exigència i amb seny i mesura, consolidaran el seu creixement i faran possible que puguem gaudir del seu bon fer, en més i més llocs de la nostra geografia.
Podeu visitar la pàgina http://www.elposito.com/ , i sou tots pregats de fer-me arribar qualsevol fotografia de l’antic edifici.
Des d’ara, gràcies a tothom.
© Antonio Mora Vergés
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada