Arribàvem puntualment a les 22,30, alguns dels alumnes de la Neus Pino, [la teacher magnifica que en menys de tres anys havia encomanat el virus del country, amb major o menor intensitat a un nombre no inferior a tres-centes persones ] feien avui parodiant termes clàssics de la nostra cultura, la seva posada de llarg; entraven en un nou nivell de la seva afecció, ballar en un local ad hoc, juntament amb d’altres persones, en absolut nivell d’igualtat, no ja com alumnes que segueixen les evolucions de la seva mestra.
En la festa, al capdavall trobar-se amb els amics per fer qualsevol cosa, és sempre una festa, oi ? , ens retrobàvem : al Siscu, el Jaume, la Pia, , la Carme, el Miquel, la N.Conesa, la M.Comellas, l’ A.Alberola , la M. Dalmau, la Maria Jesús, la Susanna, la Kati , la M. Linares, M.Planes, la Fabiana, el R.Sanchez, la M.Terman, la M.Vilatersana, els Saez, la M.Garcia, la T. Castellà, Les germanes Laura i Lidia Corona,...... i força més a qui demanem disculpes per no tenir les seves dades, acompanyats en algun cas per les seves parelles, que assistien únicament en qualitat d’espectadors.
El local del Nashville evoca els edificis de fusta que tots associem a l’inici del country; pels qui veníem de l’amplitud de les sales de l’antiga fabrica Tolrà , potser en un primer moment, un xic petit. La sensació va desaparèixer amb els primers compassos del ball, en les peces més conegudes la proximitat entre els balladors, no permetia ja, el vell recurs de mirar com ho feien els companys del costat i/o de davant. És tractava no ja d’assajar, sinó de ballar al só de la musica !
Les hores se’ns van passar en una revolada, i passats ja dos quarts de dues, decidíem donar per acabada la festa, ens acomiadàvem de la resta que continuaria encara gaudint la nit, i que farien possiblement a principis d’agost d’aquest 2.008, un salt més en l’infinit aprenentatge del country, anar a ballar a Nashville, Tennessee, prop del riu Cumberland, als Estats Units de Amèrica !
D’organitzar el viatge se’n ocupa la Neus Pino, i teniu encara ocasió d’afegir-vos al grup.
(c) Antonio Mora Vergés
En la festa, al capdavall trobar-se amb els amics per fer qualsevol cosa, és sempre una festa, oi ? , ens retrobàvem : al Siscu, el Jaume, la Pia, , la Carme, el Miquel, la N.Conesa, la M.Comellas, l’ A.Alberola , la M. Dalmau, la Maria Jesús, la Susanna, la Kati , la M. Linares, M.Planes, la Fabiana, el R.Sanchez, la M.Terman, la M.Vilatersana, els Saez, la M.Garcia, la T. Castellà, Les germanes Laura i Lidia Corona,...... i força més a qui demanem disculpes per no tenir les seves dades, acompanyats en algun cas per les seves parelles, que assistien únicament en qualitat d’espectadors.
El local del Nashville evoca els edificis de fusta que tots associem a l’inici del country; pels qui veníem de l’amplitud de les sales de l’antiga fabrica Tolrà , potser en un primer moment, un xic petit. La sensació va desaparèixer amb els primers compassos del ball, en les peces més conegudes la proximitat entre els balladors, no permetia ja, el vell recurs de mirar com ho feien els companys del costat i/o de davant. És tractava no ja d’assajar, sinó de ballar al só de la musica !
Les hores se’ns van passar en una revolada, i passats ja dos quarts de dues, decidíem donar per acabada la festa, ens acomiadàvem de la resta que continuaria encara gaudint la nit, i que farien possiblement a principis d’agost d’aquest 2.008, un salt més en l’infinit aprenentatge del country, anar a ballar a Nashville, Tennessee, prop del riu Cumberland, als Estats Units de Amèrica !
D’organitzar el viatge se’n ocupa la Neus Pino, i teniu encara ocasió d’afegir-vos al grup.
(c) Antonio Mora Vergés
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada