El diumenge 24 de febrer de 2.008, segons llegeixo al setmanari La Forja de Castellar del Vallès, en el que podria dissortadament ser un dels darrers números d’aquesta publicació local, tindrà lloc la Festa de Sant Antoni Abad, l’antiga i tradicional Passada que en honor del Sant feien els pagesos i traginers, quan aquest país nostre tenia encara consciència de ser, i les persones vivien d’acord amb els ritmes de la natura.
Algun purista dirà que en la diada de Sant Modest, Santa Primitiva, Sant Sergi ,... no toca fer la Passada de Sant Antoni; ben contràriament penso que acceptant les limitacions actuals de tot ordre, econòmiques, tècniques i àdhuc físiques; es conserven bàsicament per persones particulars un cada cop més curt nombre de carros, que fan impossible fora de les Ciutats que disposen d’il·limitats pressupostos, Barcelona, Sabadell ,.... dur a terme la Passada justament en la seva diada habitual. Felicitar i agrair als amics de Sant Antoni Abad de Castellar del Vallès el seu esforç, és el mínim que penso tothom a de fer.
En la convocatòria la Junta demana a Sant Antoni Abad que ens envií aigua per a calmar la sequera, però que ho faci justament desprès de la celebració. El servei meteorològic de Catalunya, confirma que la petició serà atesa en els termes expressats.
Demanarem al Sant que vetlli per tots els qui passen necessitat; per als que viuen angoixats per les conseqüències d’aquestes polítiques del benefici màxim que tanta dissort han portat arreu; per als qui pateixen els excessos d’unes administracions públiques curulles de corrupció, fanatisme i estultícia; i sobretot perquè ens sigui valedor davant el bon Déu, en els nostres anhels legítims de viure com éssers lliures !
En el món ideal de Plató no hi havia Partits Polítics, potser perquè justament la seva existència fa difícil, impossible en el nostre cas, assolir per a tothom un món ideal ?
Com l’Espriu, el nostre príncep de les lletres, havíem agafat el Nord com un exemple;
Nord enllà,
on diuen que la gent,
és rica, lliure ,
desvetllada i feliç
L’aplicació en aquestes terres de l’anomenat estat del Benestar [ dels treballadors ] , s’ha quedat només en el Benestar dels treballadors de l’estat.
La veu de la meva esposa, cridant-me per anar a veure – un any més – la Passada, trenca les meves cabòries, i dona per acabada amics lectors aquesta reflexió.
Que ens provi a tots la Passada, i que Sant Antoni atengui les nostres supliques.
Amén !
© Antonio Mora Vergés
Algun purista dirà que en la diada de Sant Modest, Santa Primitiva, Sant Sergi ,... no toca fer la Passada de Sant Antoni; ben contràriament penso que acceptant les limitacions actuals de tot ordre, econòmiques, tècniques i àdhuc físiques; es conserven bàsicament per persones particulars un cada cop més curt nombre de carros, que fan impossible fora de les Ciutats que disposen d’il·limitats pressupostos, Barcelona, Sabadell ,.... dur a terme la Passada justament en la seva diada habitual. Felicitar i agrair als amics de Sant Antoni Abad de Castellar del Vallès el seu esforç, és el mínim que penso tothom a de fer.
En la convocatòria la Junta demana a Sant Antoni Abad que ens envií aigua per a calmar la sequera, però que ho faci justament desprès de la celebració. El servei meteorològic de Catalunya, confirma que la petició serà atesa en els termes expressats.
Demanarem al Sant que vetlli per tots els qui passen necessitat; per als que viuen angoixats per les conseqüències d’aquestes polítiques del benefici màxim que tanta dissort han portat arreu; per als qui pateixen els excessos d’unes administracions públiques curulles de corrupció, fanatisme i estultícia; i sobretot perquè ens sigui valedor davant el bon Déu, en els nostres anhels legítims de viure com éssers lliures !
En el món ideal de Plató no hi havia Partits Polítics, potser perquè justament la seva existència fa difícil, impossible en el nostre cas, assolir per a tothom un món ideal ?
Com l’Espriu, el nostre príncep de les lletres, havíem agafat el Nord com un exemple;
Nord enllà,
on diuen que la gent,
és rica, lliure ,
desvetllada i feliç
L’aplicació en aquestes terres de l’anomenat estat del Benestar [ dels treballadors ] , s’ha quedat només en el Benestar dels treballadors de l’estat.
La veu de la meva esposa, cridant-me per anar a veure – un any més – la Passada, trenca les meves cabòries, i dona per acabada amics lectors aquesta reflexió.
Que ens provi a tots la Passada, i que Sant Antoni atengui les nostres supliques.
Amén !
© Antonio Mora Vergés
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada