La capella De Santa Margarida es troba situada damunt d’un espadat, a tocar del congost del Cairat , és possible fer el tomb de l’ermita sempre i quan tingueu un bon equilibri, i el dia no es presenti excessivament ventós. L’església presenta un excel·lent aspecte, gràcies a la particular cura que en te la propietat, el mas veí de Can Paloma, que l’any 1.965 es feu càrrec de la seva restauració.
L’ermita és un excel·lent mirador sobre el riu, on s’aprecia la represa anomenada justament del Cairat, que subministrava d’aigua la Colònia tèxtil Sedó, situada a les envistes de Esparreguera, sota el Puig, anomenat justament de Santa Maria, en atenció al temple romànic que juntament amb Santa Margarida, son dos temples romànics, que donen a la Vila un merescut prestigi.
Reproduim alguna dada per intentar donar llum pel que fa a la diferenciació pre-romànic i romànic :
L'art que es practicà després de la dominació sarraïna, durant els segles IX i X, és el que amb més propietat podem anomenar pre-romànic, perquè és el que precedeix el romànic. L'art pre-romànic revela una pluralitat de formes, originades la majoria en tradicions anteriors autòctones i més o menys influenciades pels substrats culturals de cada regió. En alguns casos hi ha una voluntat notable d'entroncament amb la romanitat, entesa com a civilització superior, com en l'art carolingi. En d'altres casos, la influència de les tradicions autòctones és més forta, com en el cas de l'art mossàrab* de l'occident peninsular.
A Catalunya, l'art pre-romànic representa una continuïtat de les formes més simples heretades d'època visigòtica i, ensems, una diversitat de solucions de procedència diversa que s'hi combinen, entre les quals sobresurt el transsepte elevat de tipus carolingi. Els falsos arcs de ferradura que hi trobem, sense el cànon* dels arcs àrabs, no són d'influència mossàrab sinó un clar exemple de rusticitat.
El tipus més corrent d'església pre-romànica és el d'una petita església de nau única capçada per un absis quadrat o trapezoïdal. Al Baix Llobregat en tenim un magnífic exemple que pot ser pres com a prototipus: la capella de Santa Margarida del Cairat, al terme d'Esparreguera. És una petita esglesiola de nau única capçada per un absis carrat cobert amb volta. La nau, de parets primes i originàriament coberta amb embigat, a la segona meitat del segle X va ser reforçada lateralment amb uns pilars relligats per arcades, que permetien la construcció d'una volta. Malgrat la seva irregularitat, aquests arcs recorden molt els de l'església abacial de Sant Miquel de Cuixà, consagrada el 974, de la qual han de ser coetanis.
Em deia Mn. Àngel Franquesa Burdó, en la nostra visita a la “seva” Cripta Oristà :
Cap dins del possible, que inicialment hi hagué una primera església pre-romànica, sota l’advocació de Sant Martí , les grans pedres que podem veure en la paret de l’altar vindrien a confirmar aquesta tesi; l’accés al temple es faria en aquell moment per la part baixa. El creixement d’Oristà demanaria una ampliació, que és faria ja amb la tècnica romànica, i donaria com a resultat un edifici possiblement de dues plantes i/o nivells; l’accés al temple continuaria fent-se per la part baixa.
Així doncs, una forma clara de rusticitat, és el fet d’emprar grans pedres, la diferencia subtil estaria en el treball previ dut a terme amb els materials.
En tot cas amic lector, per accedir a La capella de Santa Margarida de Cairat, trobaràs una carretera estreta però ben asfaltada, amb entrada just davant de les runes del Balneari de la Puda; cal que esteu però molt atents ja que la carretera C-55, malgrat circular per les faldes de la muntanya de Montserrat, acostuma a patir un tràfic del dimoni.
© Antonio Mora Vergés
L’ermita és un excel·lent mirador sobre el riu, on s’aprecia la represa anomenada justament del Cairat, que subministrava d’aigua la Colònia tèxtil Sedó, situada a les envistes de Esparreguera, sota el Puig, anomenat justament de Santa Maria, en atenció al temple romànic que juntament amb Santa Margarida, son dos temples romànics, que donen a la Vila un merescut prestigi.
Reproduim alguna dada per intentar donar llum pel que fa a la diferenciació pre-romànic i romànic :
L'art que es practicà després de la dominació sarraïna, durant els segles IX i X, és el que amb més propietat podem anomenar pre-romànic, perquè és el que precedeix el romànic. L'art pre-romànic revela una pluralitat de formes, originades la majoria en tradicions anteriors autòctones i més o menys influenciades pels substrats culturals de cada regió. En alguns casos hi ha una voluntat notable d'entroncament amb la romanitat, entesa com a civilització superior, com en l'art carolingi. En d'altres casos, la influència de les tradicions autòctones és més forta, com en el cas de l'art mossàrab* de l'occident peninsular.
A Catalunya, l'art pre-romànic representa una continuïtat de les formes més simples heretades d'època visigòtica i, ensems, una diversitat de solucions de procedència diversa que s'hi combinen, entre les quals sobresurt el transsepte elevat de tipus carolingi. Els falsos arcs de ferradura que hi trobem, sense el cànon* dels arcs àrabs, no són d'influència mossàrab sinó un clar exemple de rusticitat.
El tipus més corrent d'església pre-romànica és el d'una petita església de nau única capçada per un absis quadrat o trapezoïdal. Al Baix Llobregat en tenim un magnífic exemple que pot ser pres com a prototipus: la capella de Santa Margarida del Cairat, al terme d'Esparreguera. És una petita esglesiola de nau única capçada per un absis carrat cobert amb volta. La nau, de parets primes i originàriament coberta amb embigat, a la segona meitat del segle X va ser reforçada lateralment amb uns pilars relligats per arcades, que permetien la construcció d'una volta. Malgrat la seva irregularitat, aquests arcs recorden molt els de l'església abacial de Sant Miquel de Cuixà, consagrada el 974, de la qual han de ser coetanis.
Em deia Mn. Àngel Franquesa Burdó, en la nostra visita a la “seva” Cripta Oristà :
Cap dins del possible, que inicialment hi hagué una primera església pre-romànica, sota l’advocació de Sant Martí , les grans pedres que podem veure en la paret de l’altar vindrien a confirmar aquesta tesi; l’accés al temple es faria en aquell moment per la part baixa. El creixement d’Oristà demanaria una ampliació, que és faria ja amb la tècnica romànica, i donaria com a resultat un edifici possiblement de dues plantes i/o nivells; l’accés al temple continuaria fent-se per la part baixa.
Així doncs, una forma clara de rusticitat, és el fet d’emprar grans pedres, la diferencia subtil estaria en el treball previ dut a terme amb els materials.
En tot cas amic lector, per accedir a La capella de Santa Margarida de Cairat, trobaràs una carretera estreta però ben asfaltada, amb entrada just davant de les runes del Balneari de la Puda; cal que esteu però molt atents ja que la carretera C-55, malgrat circular per les faldes de la muntanya de Montserrat, acostuma a patir un tràfic del dimoni.
© Antonio Mora Vergés
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada