El dissabte 2 d’agost de l’any del Senyor de dos mil vuit, a les 18,30 hores, ens trobàvem davant la porta de l’església parroquial de Sant Pere, el Toni, la Raquel, la Maria Jesús, i l’Antonio, ens havia portat fins aquell punt en concret, el contingut d’una carta, en la que l’Anna i el Sergi deien que els faria molts feliços que poguessim assistir al seu compromís matrimonial.
Saludàvem al Sergi mentre deixàvem escolar la mitjà hora de gràcia que totes les núvies tenen, la tardà lluminosa i càlida donava alés a la imaginació desbordant dels convidats, que preparaven a banda del tradicional arròs, pètals de rossa, i una traca valenciana de considerables proporcions, tant òptiques com acústiques, com podríem comprovar més tard.
Sant Pere és la clàssica església parroquial; de proporcions adequades ,només el tràfic d’aquests temps moderns fa necessari l’ús d’aparells de megafonia. ; m’admirava davant la imatge del Crist de la Pregunta, i ho feia encara més amb la lectura d’uns Goigs en llaor de Santa Magdalena :
Als veïns d’aquesta terra
-encarada al Montserrat –
Lliuràu-los de fam i guerra,
D’eixuts, gams i malvestat,
I pecats de tota mena,
Metzinosos con verins :
Ja que hem cantat a veu plena
I en goigs, els amors divins :
SIAU SANTA MAGDALENA
GUIATGE PELS MASQUEFINS
L’Anna arribava dins l’horari previst, i amb tota solemnitat començava la cerimònia – m’hauria agradat més veure els nuvis, ni que fos de costat, però sembla que va ser justament a petició de l’Anna que els teníem d’esquena als convidats -, fins en tres ocasions van ratificar a presència nostra el seu amor. Finalment agraíem tots plegats la joia d’aquest dia amb la pregaria més universal;
Pare nostre .....
A la sortida els cobríem literalment d’arròs i pètals de rosa, i més allà de l’ensurt la traca valenciana, deixava en la roba dels assistents un fort olor de pólvora.
Ens desplaçaríem fins a la propera comarca de l’Alt Penedès, on es duria a terme el banquet nupcial i la posterior festa.
Anna i Sergi, per ambdós els millors desitjos en aquesta aventura apassionant de la vida en parella.
Gràcies per convidar-nos a participar d’aquest moment de joia personal i familiar.
© Antonio Mora Vergés
Saludàvem al Sergi mentre deixàvem escolar la mitjà hora de gràcia que totes les núvies tenen, la tardà lluminosa i càlida donava alés a la imaginació desbordant dels convidats, que preparaven a banda del tradicional arròs, pètals de rossa, i una traca valenciana de considerables proporcions, tant òptiques com acústiques, com podríem comprovar més tard.
Sant Pere és la clàssica església parroquial; de proporcions adequades ,només el tràfic d’aquests temps moderns fa necessari l’ús d’aparells de megafonia. ; m’admirava davant la imatge del Crist de la Pregunta, i ho feia encara més amb la lectura d’uns Goigs en llaor de Santa Magdalena :
Als veïns d’aquesta terra
-encarada al Montserrat –
Lliuràu-los de fam i guerra,
D’eixuts, gams i malvestat,
I pecats de tota mena,
Metzinosos con verins :
Ja que hem cantat a veu plena
I en goigs, els amors divins :
SIAU SANTA MAGDALENA
GUIATGE PELS MASQUEFINS
L’Anna arribava dins l’horari previst, i amb tota solemnitat començava la cerimònia – m’hauria agradat més veure els nuvis, ni que fos de costat, però sembla que va ser justament a petició de l’Anna que els teníem d’esquena als convidats -, fins en tres ocasions van ratificar a presència nostra el seu amor. Finalment agraíem tots plegats la joia d’aquest dia amb la pregaria més universal;
Pare nostre .....
A la sortida els cobríem literalment d’arròs i pètals de rosa, i més allà de l’ensurt la traca valenciana, deixava en la roba dels assistents un fort olor de pólvora.
Ens desplaçaríem fins a la propera comarca de l’Alt Penedès, on es duria a terme el banquet nupcial i la posterior festa.
Anna i Sergi, per ambdós els millors desitjos en aquesta aventura apassionant de la vida en parella.
Gràcies per convidar-nos a participar d’aquest moment de joia personal i familiar.
© Antonio Mora Vergés
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada