Havíem sortit a les 8,00 de Sabadell i preníem un cafè a Les Comes, a la Plaça Major de Sant Feliu Sasserra prop de les 9,00 ; allà com a Castellar del Vallès era Festa Major, i desistíem – a la força – de recollir imatges de Santa Magdalena, perquè just davant la porta hi havia un vehicle aparcat. Potser un altre dia, oi ?.
Teníem més sort a la següent destinació; la torre del Castell de Quer, just a l’entrada de Prats de Lluçanès, se’ns oferia majestuosa en un mati en el que gaudíem d’un cel net i lluminós i d’una temperatura fresca però molt agradable. Costa recollir imatges de Santa Llúcia de Quer, envoltada d’altres edificis. Ens arribàvem fins a Santa Eulàlia de Pardines, quina particular situació justificaria – aquí si – l’ús del topònim Quer [ pedra ]. Prop del lloc, dalt d’un serrat es troba el cementiri d’aquesta parròquia.
L’Oficina de Turisme de Prats de Lluçanès ens facilitava tota mena d’informacions, dades i plànols; aquest material serà molt útil en les setmanes i mesos propers.
Ens arribaríem fins a Sant Sebastià on s’estan fet tasques d’arranjament i neteja, ens expliquen que la seva esplanada és la línia d’arribada de les curses dels Elois.
No podem deixar el terme municipal sense arribar-nos fins a Sant Andreu de Llanars, on departim amb un parella que gaudeixen del lloc junt amb els seus dos fills menuts; l’home ens comenta que va treballar en les tasques de restauració d’aquesta joia romànica; de la seva inicial categoria de parròquia rural, n’és bona mostra l’antic cementiri avui abandonat. Ens expliquen encara que a l’altre costat de la riera a la casa de Teulats hi ha també – tot i que en molt mal estat - una petita església.
Estem al límit del nostre temps però decidim anar fins a Teulats; avui no tocava parlar de masies, però l’estampa d’aquesta casa, avui en evident estar de degradació, parla d’un passat d’esplendor econòmic, recollit per les diferents llindes de portes i finestres. De l’ermita datada l’any 1.882 en l’època de Segimón Teulats en resten la façana, l’escala d’accés al campanar i algun pany lateral de paret, el sostre fa temps que està ensorrat. La nostra presència fa pensar als moradors de la casa que venim del part del “comprador” de l’ermita; finalment aquesta ruïna degudament arranjada lluirà a casa d’algun nou ric. Departíem amb els nostres amfitrions que viuen de lloguer a la casa , sobre el significat d’una data escrita amb el números girats, adquirim el compromís de preguntar-ho al nostre expert.
Ens aturem encara a Sant Pau de Pinós, des d’on hi ha unes excel·lents vistes sobre Berga i les muntanyes dels Pirineus que llueixen els cims emblanquinats per la nevada que a darreries de l’estiu, ens recorda la imminència dels freds hivernals. Deixem les terres de Santa Maria de Merlés i del Lluçanès, fem benzina a Navas , i pujarem en aquest punt a l’autovia del eix del Llobregat, de la que passarem sense solució de continuïtat a la Manresa Barcelona. Avui fem tard.
No ens ha calgut enraonar en cap moment en la llengua castellana, tot i relacionar-nos amb persones originaries d’altres llocs d’arreu del món. Ens dol deixar aquesta terra de Nyerros, però nosaltres vivim – sense ser-ho – en terra de Cadells.
© Antonio Mora Vergés
No podem deixar el terme municipal sense arribar-nos fins a Sant Andreu de Llanars, on departim amb un parella que gaudeixen del lloc junt amb els seus dos fills menuts; l’home ens comenta que va treballar en les tasques de restauració d’aquesta joia romànica; de la seva inicial categoria de parròquia rural, n’és bona mostra l’antic cementiri avui abandonat. Ens expliquen encara que a l’altre costat de la riera a la casa de Teulats hi ha també – tot i que en molt mal estat - una petita església.
Estem al límit del nostre temps però decidim anar fins a Teulats; avui no tocava parlar de masies, però l’estampa d’aquesta casa, avui en evident estar de degradació, parla d’un passat d’esplendor econòmic, recollit per les diferents llindes de portes i finestres. De l’ermita datada l’any 1.882 en l’època de Segimón Teulats en resten la façana, l’escala d’accés al campanar i algun pany lateral de paret, el sostre fa temps que està ensorrat. La nostra presència fa pensar als moradors de la casa que venim del part del “comprador” de l’ermita; finalment aquesta ruïna degudament arranjada lluirà a casa d’algun nou ric. Departíem amb els nostres amfitrions que viuen de lloguer a la casa , sobre el significat d’una data escrita amb el números girats, adquirim el compromís de preguntar-ho al nostre expert.
Ens aturem encara a Sant Pau de Pinós, des d’on hi ha unes excel·lents vistes sobre Berga i les muntanyes dels Pirineus que llueixen els cims emblanquinats per la nevada que a darreries de l’estiu, ens recorda la imminència dels freds hivernals. Deixem les terres de Santa Maria de Merlés i del Lluçanès, fem benzina a Navas , i pujarem en aquest punt a l’autovia del eix del Llobregat, de la que passarem sense solució de continuïtat a la Manresa Barcelona. Avui fem tard.
No ens ha calgut enraonar en cap moment en la llengua castellana, tot i relacionar-nos amb persones originaries d’altres llocs d’arreu del món. Ens dol deixar aquesta terra de Nyerros, però nosaltres vivim – sense ser-ho – en terra de Cadells.
© Antonio Mora Vergés
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada