Sobta – fins a nosaltres, que en aquest tema estem curats d’espant – trobar-se una església romànica isolada entre l’eix del Llobregat i el riu. La podem veure en el terme de Puig-Reig, i actualment la seva denominació és aquesta de Santa Maria del Carme de Periques.
És dedicada a la Mare de Déu del Carme, i pren el nom de Periques de la casa veïna que porta aquest nom des del segle XVIII.
Amb l’actual denominació : Santa Maria del Carme de Periques , no surt però esmentada en la documentació medieval, ni tan sols en la relació de capelles depenents de la parròquia de Sant Martí de Puig-reig del segle XVIII.
Pels estudis fets es creu que es pot identificar aquesta església amb la de Sant Julià, documentada des del segle XI. A partir del segle XIV pren el nom de Sant Julià de la Garriga fins el segle XVIII, així esmentada apareix en la relació de capelles depenents de Sant Martí de Puig-reig.
La primera notícia és del 1026, i l’última del segle XVIII, després es creu que fou abandonada i al començament del segle XX fou acondicionada i advocada a la Mare de Déu del Carme de Periques.
Aquesta església és situada molt a prop de la Masia Periques, un edifici de finals del XIII o principis del XIV, que fou una gran fortalesa de l’orde militar dels templers, i més tard dels Hospitalers que la sotmeteren al Gran Priorat de Catalunya; la llista dels seus comanadors arriba fins al 1805. En la nostra visita advertíem – val a dir que amb joia – que l’edifici esta sent objecte d’obres de manteniment i/o restauració.
L’edifici actual de la Marededéu del Carme de Periques, advertim a la façana que aixopluga també l’advocació de la Mare de Deu del Roser, està molt transformat, l’ estructura però és bàsicament romànica.
S’hi poden apreciar vestigis d’una església de tres naus.
L’absis és molt simple i una mica més ample que la nau.
El mur de tramuntana presenta una arcada bastant gran adovellada, de la qual no se sap la seva funció.
Al mur de ponent hi ha un campanar d’espadanya, molt modern.
Amic lector, et suggerim si més no una petita sortida de l’eix del Llobregat per visitar amb cura aquest indret.
Nosaltres quan en tinguem ocasió, aprofundirem la nostra visita a Puig-Reig, que conserva molt i bo del seu passat esplendorós.
© Antonio Mora Vergés
És dedicada a la Mare de Déu del Carme, i pren el nom de Periques de la casa veïna que porta aquest nom des del segle XVIII.
Amb l’actual denominació : Santa Maria del Carme de Periques , no surt però esmentada en la documentació medieval, ni tan sols en la relació de capelles depenents de la parròquia de Sant Martí de Puig-reig del segle XVIII.
Pels estudis fets es creu que es pot identificar aquesta església amb la de Sant Julià, documentada des del segle XI. A partir del segle XIV pren el nom de Sant Julià de la Garriga fins el segle XVIII, així esmentada apareix en la relació de capelles depenents de Sant Martí de Puig-reig.
La primera notícia és del 1026, i l’última del segle XVIII, després es creu que fou abandonada i al començament del segle XX fou acondicionada i advocada a la Mare de Déu del Carme de Periques.
Aquesta església és situada molt a prop de la Masia Periques, un edifici de finals del XIII o principis del XIV, que fou una gran fortalesa de l’orde militar dels templers, i més tard dels Hospitalers que la sotmeteren al Gran Priorat de Catalunya; la llista dels seus comanadors arriba fins al 1805. En la nostra visita advertíem – val a dir que amb joia – que l’edifici esta sent objecte d’obres de manteniment i/o restauració.
L’edifici actual de la Marededéu del Carme de Periques, advertim a la façana que aixopluga també l’advocació de la Mare de Deu del Roser, està molt transformat, l’ estructura però és bàsicament romànica.
S’hi poden apreciar vestigis d’una església de tres naus.
L’absis és molt simple i una mica més ample que la nau.
El mur de tramuntana presenta una arcada bastant gran adovellada, de la qual no se sap la seva funció.
Al mur de ponent hi ha un campanar d’espadanya, molt modern.
Amic lector, et suggerim si més no una petita sortida de l’eix del Llobregat per visitar amb cura aquest indret.
Nosaltres quan en tinguem ocasió, aprofundirem la nostra visita a Puig-Reig, que conserva molt i bo del seu passat esplendorós.
© Antonio Mora Vergés
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada