Sant Julià d'Altura

Tinc molts i agradables records d’aquesta antiga església parroquial de Sant Julià d'Altura; en la meva època d’Oficial Jurídic de la Brigada de Tropes de Socors de la Creu Roja,s’ hi va dur a terme una acampada, en la que alhora que revistar les forces,es va avaluar la capacitat de resposta de la Institució davant d’una eventual catàstrofe.

Al NW de l’actual municipi de Sabadell , hi ha l'antic terme i parròquia de Sant Julià d'Altura,situat vora el quilòmetre quatre de la carretera que va a Matadepera, a mà dreta de la qual es troba el camí que mena a l’església de Sant Julià.

Una part de la demarcació parroquial de Sant Julià es troba dins el barri sabadellenc de Ca n'Oriac. L'església actual és el resultat d'una important reforma del segle XVII, aprofitant part dels materials gòtics d'una església anterior, com es pot veure en la portalada actual. El 1611es va construir el cimbori i el 1693 el campanar. El retaule major era de l'any 1698. S'hi havia venerat una imatge de la Mare de Déu d'Altura, que sembla devia ser de la fi del segle XII o el principi del XIII. Duia l'Infant al braç esquerre i una poma a la mà dreta. Als peus tenia un bou i una pastoreta, símbols de la ruralia. Va guardar-se molts anys a la masia de Can Sales, després fou retornada a la parròquia i cremada el1936.

Durant la guerra del Francès, l'església fou incendiada i es profanà el cementiri. L'església resta en peu, amb els exteriors molt malmesos i el cementiri desfet i abandonat.

És emplaçada en un dels paratges més bonics del rodal, prop de la timba del torrent de Ribatallada i tocant el bosc de Can Deu. Hom celebra un aplec el diumenge següent al 15 de maig.
La parròquia tenia dins la seva demarcació l'antic castell de Ribatallada , propietat inicial dels Montcada (1136-1310), que passà després als Clasquerí, la masia fortalesa de Castellarnau i un gran nombre de masos.

La parròquia de Sant Julià formà part del municipi de Sant Pere de Terrassa fins que aquest es disgregà el 1904 i aleshores s'uní a Sabadell.

El Vallès – tant a la vessant Oriental com a la Occidental – disposa encara d’un bon nombre d’oratoris, capelles, ermites i esglésies, que constitueixen un patrimoni històric i artístic molt valuós, d’indubtable interès cultural i àdhuc turístic, susceptible de posar-se en valor amb una mínima inversió , bàsicament per a millorar-ne la informació i els accessos.

© Antonio Mora Vergés