El fons fotogràfic Salvany que gestiona la Biblioteca de Catalunya, ens permet sovint, comprovar els canvis – no sempre per a millorar – que han patit al llarg dels anys, els llocs i edificis emblemàtics del nostre país.
Quan a l’autor Josep Salvany i Blanch, algunes dades bàsiques :
Neix a Martorell el 4 de desembre de 1866. Va cursar estudis de medicina i cirurgia a la Universitat de Barcelona i es llicencià el 1891.
Gran afeccionat a l’excursionisme científic i a la fotografia, l’any 1905 va ingressar al Centre Excursionista de Catalunya col·laborant activament en la publicació dels seus butlletins entre els anys 1918 i 1924. Van ser les seves excursions arreu de Catalunya les que li permetran crear una important col·lecció de fotografies. Va viatjar també per les Illes Balears i la resta d'Espanya, pels Estats Units, Europa, Egipte, Pròxim Orient, i en tots aquests viatges captà amb la seva càmera fotogràfica els monuments i la gent del diferents països.
Bon coneixedor de les tècniques fotogràfiques i de les innovacions tecnològiques va utilitzar la fotografia estereoscòpica, tècnica molt emprada entre els fotògrafs de l’època.
Josep Salvany i Blanch va morir a Barcelona el 28 de gener de 1929.
L’ermita romànica de Sant Quinti de Can Pedrerol de Baix, és del segle XII, d’una nau, amb planta rectangular i volta amb absis i absidiola , amb campanar de cadireta per a dues campanes; diu la fama que mai ha esta restaurada,
El Josep Salvany i Blanch, localitza l’indret l’any 1.913 al terme del Papiol, en aquella data podem imaginar-nos un entorn rural, quasi bucòlic, prop del Llobregat.
Avui la trobem dins d’un polígon industrial del terme de Castellbisbal, situada sota els ponts on conflueixen les autopistes de Barcelona i Girona, damunt del llit del riu Llobregat, pateix totes les hores del dia, i tots els dies de l’any, el soroll infernal d’aquesta artèria de comunicació – de peatge – en aquest país de peatge que des de fa mil anys s’anomena Catalunya.
Ens va costar força al Tomás Irigaray i López i l’Antonio Mora Vergés, localitzar el dissabte 23 d’agost de 2.008 Can Pedrerol de Baix dins quina propietat es troba l’ermita de Sant Quinti. A l’entrada l’inevitable rètol : Propietat privada, prohibit el pas.
Més enllà dels canvis en l’entorn – brutals si en permeteu aquesta expressió – l’edifici religiós, el trobem en unes condicions semblants a les que va retratar magistralment el Josep Salvany i Blanch; nosaltres també en recollirem imatges. Ambdues les del fons Salvany i les nostres les podreu veure i comparar a http://coneixercatalunya.blogspot.com/ , i/o a http://www.elsblogs.info/coneixercatalunya
Sobreviuen més exemples de romànic industrial al llarg dels dos Vallès, en algun cas en un estat deplorable, Sancto Joahnne Bene Vivere , en terme també de Castellbisbal fora potser el cas més extrem.
Sant Quinti de Can Pedrerol de Baix , com tantes i tantes altres mostres de l’alta capacitat artística del nostre país, ens obligava a fer – per nosaltres mateixos, i per a qui correspongui -, la següent pregunta :
Quan a l’autor Josep Salvany i Blanch, algunes dades bàsiques :
Neix a Martorell el 4 de desembre de 1866. Va cursar estudis de medicina i cirurgia a la Universitat de Barcelona i es llicencià el 1891.
Gran afeccionat a l’excursionisme científic i a la fotografia, l’any 1905 va ingressar al Centre Excursionista de Catalunya col·laborant activament en la publicació dels seus butlletins entre els anys 1918 i 1924. Van ser les seves excursions arreu de Catalunya les que li permetran crear una important col·lecció de fotografies. Va viatjar també per les Illes Balears i la resta d'Espanya, pels Estats Units, Europa, Egipte, Pròxim Orient, i en tots aquests viatges captà amb la seva càmera fotogràfica els monuments i la gent del diferents països.
Bon coneixedor de les tècniques fotogràfiques i de les innovacions tecnològiques va utilitzar la fotografia estereoscòpica, tècnica molt emprada entre els fotògrafs de l’època.
Josep Salvany i Blanch va morir a Barcelona el 28 de gener de 1929.
L’ermita romànica de Sant Quinti de Can Pedrerol de Baix, és del segle XII, d’una nau, amb planta rectangular i volta amb absis i absidiola , amb campanar de cadireta per a dues campanes; diu la fama que mai ha esta restaurada,
El Josep Salvany i Blanch, localitza l’indret l’any 1.913 al terme del Papiol, en aquella data podem imaginar-nos un entorn rural, quasi bucòlic, prop del Llobregat.
Avui la trobem dins d’un polígon industrial del terme de Castellbisbal, situada sota els ponts on conflueixen les autopistes de Barcelona i Girona, damunt del llit del riu Llobregat, pateix totes les hores del dia, i tots els dies de l’any, el soroll infernal d’aquesta artèria de comunicació – de peatge – en aquest país de peatge que des de fa mil anys s’anomena Catalunya.
Ens va costar força al Tomás Irigaray i López i l’Antonio Mora Vergés, localitzar el dissabte 23 d’agost de 2.008 Can Pedrerol de Baix dins quina propietat es troba l’ermita de Sant Quinti. A l’entrada l’inevitable rètol : Propietat privada, prohibit el pas.
Més enllà dels canvis en l’entorn – brutals si en permeteu aquesta expressió – l’edifici religiós, el trobem en unes condicions semblants a les que va retratar magistralment el Josep Salvany i Blanch; nosaltres també en recollirem imatges. Ambdues les del fons Salvany i les nostres les podreu veure i comparar a http://coneixercatalunya.blogspot.com/ , i/o a http://www.elsblogs.info/coneixercatalunya
Sobreviuen més exemples de romànic industrial al llarg dels dos Vallès, en algun cas en un estat deplorable, Sancto Joahnne Bene Vivere , en terme també de Castellbisbal fora potser el cas més extrem.
Sant Quinti de Can Pedrerol de Baix , com tantes i tantes altres mostres de l’alta capacitat artística del nostre país, ens obligava a fer – per nosaltres mateixos, i per a qui correspongui -, la següent pregunta :
¿ Senyor, realment és tant difícil mantenir adequadament el nostre patrimoni històric i cultural ?
© Antonio Mora Vergés
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada