Es troba situada al barri de Sant Baldiri, prop de la Sagrera.
Apareix documentada per primera vegada el 1325, tot i que és a partir del segle XVIII quan sovintegen les referències a aquesta església. Fou cremada en la guerra de 1936 i restaurada pels feligresos i devots del sant l’any 1946.
L’aplec se celebra els dilluns de la segona Pasqua, Pasqua Granada o Pentecosta. També s’hi fan celebracions en altres moments, com el dilluns de Pasqua de Resurrecció.
El 1715 es va construir la capella actual i l’altar retaule. És una senzilla construcció d’una sola nau, de planta rectangular, amb teulada a doble vessant, orientada a llevant, i porta oberta a ponent, amb llinda i flanquejada per dues petites finestres quadrades. La paret és de pedra arrebossada. A cada lateral hi ha quatre robustos contraforts. L’any 1934 l’altar i la capella foren restaurats per l’artista Nonell, de Barcelona, gràcies a les donacions fetes pels feligresos i els estiuejants.
Trobem més informació a : www.xtec.es/ceipsantbaldiri/
Sant Baldiri, popularment dit sant Boi, és un màrtir dels primers temps del cristianisme, del segle III o, més probable, del IV. Podria ser originari de la ciutat de Nimes, al sud de França, i és poc el que es coneix de la seva vida. Segons una passió del segle IX hauria estat mort en un bosc de les rodalies de Nimes on es va retirar per portar una vida eremítica.
Baldiri, diuen altres fonts, va repartir els seus béns entre el pobres, va ser ordenat de sotsdiaca pel bisbe d'Orleans i es va dedicar a la catequesi dels catecúmens, aquells que es preparaven per rebre el baptisme. En una festa pagana a la ciutat de Nimes fou arrestat i decapitat. La seva fama de santedat, aviat escampada arreu, arribà a Espanya, on va ser inclòs en tots els calendaris mossàrabs, i uns mercaders siris la van fer arribar a I'Orient. Les seves relíquies, mencionades encara al segle XIV, han desaparegut.
La seva festa se celebra el 20 de maig.
TRADICIONS
Segons explica sant Gregori bisbe de Tours (573-594), la seva tomba atreia nombrosos pelegrins. Un llorer que havia crescut enfonsant les seves arrels en el seu sarcòfag havia obrat nombrosos miracles. El poble l'ha mitificat fins al punt que, tot i ser només sotsdiaca, i creient que era una situació molt baixa en la jerarquia de l'església donat l'alt grau de santedat amb qui era venerat, se li va millorar atribuint-li, equivocadament, la jerarquia més alta, o sigui la de bisbe, que encara avui se li atribueix en la iconografia que el representa amb bácul, anell i mitra.
Es diu que era advocat contra la trencadura, i per això era anomenat SANT BALDIRI "DE LES FAIXES", pel fet que els trencats, en ser guarits, deixaven com exvot en la capella del sant les faixes amb què havien estat faixats durant la malaltia.
LA CAPELLA
És cosa de centúries que sant Baldiri té la capella a Lliçà d’Amunt, puix consta a l’arxiu parroquial que l’any 1075 una feligresa, anomenada Saura, muller de Jaume Torra, l’hi llegà sis diners.
El 1715 es construí la capella actual i l’altar retaule. És una senzilla construcció d’una sola nau, amb teulada a doble vessant, orientada a llevant, i porta oberta a ponent, allindada. Les parets laterals estan reforçades per robustos contraforts.
Lliça d’Amunt demana més d’una visita : Sant Baldiri,Sant Valerià, les antigues parròquies de Santa Justa i Santa Rufina, de Sant Esteve de Palaudaries, i l’actual de Sant Julià , son sens dubte un actiu molt valuós d’aquest Municipi , i àdhuc de la Vall del Tenes.
© Antonio Mora Vergés
Apareix documentada per primera vegada el 1325, tot i que és a partir del segle XVIII quan sovintegen les referències a aquesta església. Fou cremada en la guerra de 1936 i restaurada pels feligresos i devots del sant l’any 1946.
L’aplec se celebra els dilluns de la segona Pasqua, Pasqua Granada o Pentecosta. També s’hi fan celebracions en altres moments, com el dilluns de Pasqua de Resurrecció.
El 1715 es va construir la capella actual i l’altar retaule. És una senzilla construcció d’una sola nau, de planta rectangular, amb teulada a doble vessant, orientada a llevant, i porta oberta a ponent, amb llinda i flanquejada per dues petites finestres quadrades. La paret és de pedra arrebossada. A cada lateral hi ha quatre robustos contraforts. L’any 1934 l’altar i la capella foren restaurats per l’artista Nonell, de Barcelona, gràcies a les donacions fetes pels feligresos i els estiuejants.
Trobem més informació a : www.xtec.es/ceipsantbaldiri/
Sant Baldiri, popularment dit sant Boi, és un màrtir dels primers temps del cristianisme, del segle III o, més probable, del IV. Podria ser originari de la ciutat de Nimes, al sud de França, i és poc el que es coneix de la seva vida. Segons una passió del segle IX hauria estat mort en un bosc de les rodalies de Nimes on es va retirar per portar una vida eremítica.
Baldiri, diuen altres fonts, va repartir els seus béns entre el pobres, va ser ordenat de sotsdiaca pel bisbe d'Orleans i es va dedicar a la catequesi dels catecúmens, aquells que es preparaven per rebre el baptisme. En una festa pagana a la ciutat de Nimes fou arrestat i decapitat. La seva fama de santedat, aviat escampada arreu, arribà a Espanya, on va ser inclòs en tots els calendaris mossàrabs, i uns mercaders siris la van fer arribar a I'Orient. Les seves relíquies, mencionades encara al segle XIV, han desaparegut.
La seva festa se celebra el 20 de maig.
TRADICIONS
Segons explica sant Gregori bisbe de Tours (573-594), la seva tomba atreia nombrosos pelegrins. Un llorer que havia crescut enfonsant les seves arrels en el seu sarcòfag havia obrat nombrosos miracles. El poble l'ha mitificat fins al punt que, tot i ser només sotsdiaca, i creient que era una situació molt baixa en la jerarquia de l'església donat l'alt grau de santedat amb qui era venerat, se li va millorar atribuint-li, equivocadament, la jerarquia més alta, o sigui la de bisbe, que encara avui se li atribueix en la iconografia que el representa amb bácul, anell i mitra.
Es diu que era advocat contra la trencadura, i per això era anomenat SANT BALDIRI "DE LES FAIXES", pel fet que els trencats, en ser guarits, deixaven com exvot en la capella del sant les faixes amb què havien estat faixats durant la malaltia.
LA CAPELLA
És cosa de centúries que sant Baldiri té la capella a Lliçà d’Amunt, puix consta a l’arxiu parroquial que l’any 1075 una feligresa, anomenada Saura, muller de Jaume Torra, l’hi llegà sis diners.
El 1715 es construí la capella actual i l’altar retaule. És una senzilla construcció d’una sola nau, amb teulada a doble vessant, orientada a llevant, i porta oberta a ponent, allindada. Les parets laterals estan reforçades per robustos contraforts.
Lliça d’Amunt demana més d’una visita : Sant Baldiri,Sant Valerià, les antigues parròquies de Santa Justa i Santa Rufina, de Sant Esteve de Palaudaries, i l’actual de Sant Julià , son sens dubte un actiu molt valuós d’aquest Municipi , i àdhuc de la Vall del Tenes.
© Antonio Mora Vergés
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada