Per corregir la dita popular que explica de Castellar del Vallès, que tothom en parla i ningú sap on és, algunes dades bàsiques :
Municipi del Vallès Occidental, a la vall alta del Ripoll, Extensió: 45 km2, Població: 21 335 h [2006]; [Noms històrics: les Fàbregues, Tolosa]
El terreny és força accidentat al sector nord, on es destaca, al límit oriental, el puig de la Creu (664 m alt), al cim del qual hi ha l'església de Puig de la Creu, i on es localitzen en gran part els boscs (1 750 ha) de pins i alzines. La industrialització, força avançada ja vers el 1840 (llana, cotó, filferro), ha estat estimulada per la proximitat de Sabadell.
La població ha augmentat considerablement des de finals dels anys cinquanta, gràcies a un fort corrent immigratori. El poble ( 21.335 h) [2006], castellarencs; 331 m alt) és a l'esquerra del Ripoll; fou anomenat les Fàbregues (1636) i posteriorment Tolosa fins a la fi del s XVIII, quan s'hi traslladà la parròquia de Sant Esteve de Castellar, a l'indret d'una capella dedicada a sant Iscle i santa Victòria; l'actual església parroquial, neogòtica, de grans proporcions, és obra de Joan Martorell i Emili Sala (1885-92). El castell de Castellar (dit també de Clasquerí), restaurat modernament, és prop del poble, a l'altra banda del riu; esmentat ja el 955, pertangué al monestir de Sant Cugat i al de Sant Llorenç del Munt (1049), passà als Castellvell el 1136, i el 1310 fou adquirit per Pere de Clasquerí, a la família del qual restà; fou restaurat al mateix s XIV. Prop seu hi ha les ruïnes de l'antiga església parroquial, amb elements romànics i gòtics, dita Castellar Vell (309 m alt). Dins el terme hi ha, a més, el poble de Sant Feliu del Racó (dit antigament Sant Feliu de Castellar), el santuari i el barri, especialment de cases de repòs, de les Arenes, la capella de Sant Pere d'Ullastre, i diverses urbanitzacions (Aire-sol, el Racó).
Llegim en el setmanari de l’Ajuntament de la Vila – que es reparteix diuen que gratuïtament , tot i algunes estimacions optimistes que calculen un cost anual de 1.560.000 € - que vindran 61 parades a la Fira d’Aliments Artesanals. El programa inclou el repartiment públic de coca a les 11,00 i de crema catalana a les 17,30; la celebració del 3er Concurs de Jocs Intel·ligents, una tómbola organitzada per Padrins Solidaris, i l’audició de sardanes per la Cobla Jovenívola de Sabadell.
La Fira d’Aliments Artesanals, embotits, formatges, salses, ametlles i garapinyats, xurreria,bolets, vins,caves i cerveses, caramels, coques i pans, olives,anxoves, fruites confitades, melmelades, mel ,..... ha tingut un èxit clamorós – si més no d’assistència - ; a la caiguda de la tarda, a poc menys d’un hora del seu acabament, la presència de públic era molt important.
Castellar del Vallès, coneguda també com “el petit Sant Cugat”, gaudeix d’un entorn natural particularment atractiu, i d’uns edificis monumentals i històrics d’obligat coneixement i visita.
Un recomanem aprofitant l’època primaveral trobar la ocasió per fer una passejada per la Capital de l’Alt Vallès i els seus voltants.
© Antonio Mora Vergés
Municipi del Vallès Occidental, a la vall alta del Ripoll, Extensió: 45 km2, Població: 21 335 h [2006]; [Noms històrics: les Fàbregues, Tolosa]
El terreny és força accidentat al sector nord, on es destaca, al límit oriental, el puig de la Creu (664 m alt), al cim del qual hi ha l'església de Puig de la Creu, i on es localitzen en gran part els boscs (1 750 ha) de pins i alzines. La industrialització, força avançada ja vers el 1840 (llana, cotó, filferro), ha estat estimulada per la proximitat de Sabadell.
La població ha augmentat considerablement des de finals dels anys cinquanta, gràcies a un fort corrent immigratori. El poble ( 21.335 h) [2006], castellarencs; 331 m alt) és a l'esquerra del Ripoll; fou anomenat les Fàbregues (1636) i posteriorment Tolosa fins a la fi del s XVIII, quan s'hi traslladà la parròquia de Sant Esteve de Castellar, a l'indret d'una capella dedicada a sant Iscle i santa Victòria; l'actual església parroquial, neogòtica, de grans proporcions, és obra de Joan Martorell i Emili Sala (1885-92). El castell de Castellar (dit també de Clasquerí), restaurat modernament, és prop del poble, a l'altra banda del riu; esmentat ja el 955, pertangué al monestir de Sant Cugat i al de Sant Llorenç del Munt (1049), passà als Castellvell el 1136, i el 1310 fou adquirit per Pere de Clasquerí, a la família del qual restà; fou restaurat al mateix s XIV. Prop seu hi ha les ruïnes de l'antiga església parroquial, amb elements romànics i gòtics, dita Castellar Vell (309 m alt). Dins el terme hi ha, a més, el poble de Sant Feliu del Racó (dit antigament Sant Feliu de Castellar), el santuari i el barri, especialment de cases de repòs, de les Arenes, la capella de Sant Pere d'Ullastre, i diverses urbanitzacions (Aire-sol, el Racó).
Llegim en el setmanari de l’Ajuntament de la Vila – que es reparteix diuen que gratuïtament , tot i algunes estimacions optimistes que calculen un cost anual de 1.560.000 € - que vindran 61 parades a la Fira d’Aliments Artesanals. El programa inclou el repartiment públic de coca a les 11,00 i de crema catalana a les 17,30; la celebració del 3er Concurs de Jocs Intel·ligents, una tómbola organitzada per Padrins Solidaris, i l’audició de sardanes per la Cobla Jovenívola de Sabadell.
La Fira d’Aliments Artesanals, embotits, formatges, salses, ametlles i garapinyats, xurreria,bolets, vins,caves i cerveses, caramels, coques i pans, olives,anxoves, fruites confitades, melmelades, mel ,..... ha tingut un èxit clamorós – si més no d’assistència - ; a la caiguda de la tarda, a poc menys d’un hora del seu acabament, la presència de públic era molt important.
Castellar del Vallès, coneguda també com “el petit Sant Cugat”, gaudeix d’un entorn natural particularment atractiu, i d’uns edificis monumentals i històrics d’obligat coneixement i visita.
Un recomanem aprofitant l’època primaveral trobar la ocasió per fer una passejada per la Capital de l’Alt Vallès i els seus voltants.
© Antonio Mora Vergés
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada