Al Feliu Añaños i Masllovet i l’Antonio Mora Vergés, com ho havia fet al Josep, Salvany i Blanch,[ 1866-1929], ens cridava l’atenció aquesta església parroquial aixecada a la riba dreta del Congost, quina remor alhora que apaga el soroll de la C-17, aporta al indret una sensació d’infinita pau. En la imatge del Fons Salvany, s’aprecia el fum d’una locomotora, avui els trens que circulen amb una major freqüència, deixen darrera seu únicament soroll.
Alguna dada d’interès :
Poble i cap del municipi de Tagamanent (Vallès Oriental), en gran part disseminat, centrat per l'església parroquial de Santa Eugènia, a la dreta del Congost, prop del mas Santa Eugènia. L'església existia ja el 1038; era la capella de l'antic casal del Congost, transformat després en el mas Santaeugènia. La formació d'un notable grup de masos al Congost, prop del camí ral, féu que els rectors de Tagamanent hi celebressin missa el diumenge des del s XVII. El 1855 es transformà en parròquia amb certa vinculació a Tagamanent (fou ampliada al mateix s XIX i renovada modernament). L'abandonament de Tagamanent després del 1936 motivà que l'església es convertís en parroquial i que el lloc esdevingués el cap del municipi.
Santa Eugenia del Congost, està inclosa dins el projecte supramunicipal "Els llocs de la memòria democràtica a les Valls del Congost", la iniciativa pretén posar en valor els testimonis materials i immaterials del període de la II República, la Guerra Civil i la primera resistència democràtica (1931-1947) dels municipis de Tagamanent, Figaró-Montmany i Sant Martí de Centelles, amb objectius culturals, educatius i de cohesió social.
En una primera fase, l'any 2006, es va crear l'Itinerari de la memòria històrica, un recorregut pels indrets que van acollir fets històrics relacionats amb aquell període dels tres municipis. Es tracta de llocs on van succeir diversos fets en aquell període turbulent en el qual el nostre país fou un dels escenaris de l'enfrontament mundial entre la democràcia i les ideologies totalitàries.
A partir d'una metodologia participativa i d'entrevistes a testimonis dels fets i altres persones que els recordaven, es van reunir en un sol itinerari els indrets més emblemàtics relacionats amb la repressió a la reraguarda, el pas dels exèrcits, l'acollida de refugiats, els bombardeigs contra la població civil, etc.
Santa Eugenia del Congost fou saquejada i cremada l’any 1.936. Hi ha constància de l’enterrament d’una persona sense identificar, l’any 1.939 durant la retirada de les forces republicanes.
Feta la feina, ens reincorporem a l’autovia en direcció Vic, quan passem prop de la casa de mossèn Pere Ynajara, prop de l’Ajuntament, observo un amuntegament d’objectes a la portalada; això també ho haurem d’esbrinar.
Sou pregats d’afegir-vos a la nostra tasca de “ fer visibles “ , de “posar en valor” els importants vestigis arquitectònics de la història de Catalunya, que han quedat arrenglerats a la C-17
© Antonio Mora Vergés
Alguna dada d’interès :
Poble i cap del municipi de Tagamanent (Vallès Oriental), en gran part disseminat, centrat per l'església parroquial de Santa Eugènia, a la dreta del Congost, prop del mas Santa Eugènia. L'església existia ja el 1038; era la capella de l'antic casal del Congost, transformat després en el mas Santaeugènia. La formació d'un notable grup de masos al Congost, prop del camí ral, féu que els rectors de Tagamanent hi celebressin missa el diumenge des del s XVII. El 1855 es transformà en parròquia amb certa vinculació a Tagamanent (fou ampliada al mateix s XIX i renovada modernament). L'abandonament de Tagamanent després del 1936 motivà que l'església es convertís en parroquial i que el lloc esdevingués el cap del municipi.
Santa Eugenia del Congost, està inclosa dins el projecte supramunicipal "Els llocs de la memòria democràtica a les Valls del Congost", la iniciativa pretén posar en valor els testimonis materials i immaterials del període de la II República, la Guerra Civil i la primera resistència democràtica (1931-1947) dels municipis de Tagamanent, Figaró-Montmany i Sant Martí de Centelles, amb objectius culturals, educatius i de cohesió social.
En una primera fase, l'any 2006, es va crear l'Itinerari de la memòria històrica, un recorregut pels indrets que van acollir fets històrics relacionats amb aquell període dels tres municipis. Es tracta de llocs on van succeir diversos fets en aquell període turbulent en el qual el nostre país fou un dels escenaris de l'enfrontament mundial entre la democràcia i les ideologies totalitàries.
A partir d'una metodologia participativa i d'entrevistes a testimonis dels fets i altres persones que els recordaven, es van reunir en un sol itinerari els indrets més emblemàtics relacionats amb la repressió a la reraguarda, el pas dels exèrcits, l'acollida de refugiats, els bombardeigs contra la població civil, etc.
Santa Eugenia del Congost fou saquejada i cremada l’any 1.936. Hi ha constància de l’enterrament d’una persona sense identificar, l’any 1.939 durant la retirada de les forces republicanes.
Feta la feina, ens reincorporem a l’autovia en direcció Vic, quan passem prop de la casa de mossèn Pere Ynajara, prop de l’Ajuntament, observo un amuntegament d’objectes a la portalada; això també ho haurem d’esbrinar.
Sou pregats d’afegir-vos a la nostra tasca de “ fer visibles “ , de “posar en valor” els importants vestigis arquitectònics de la història de Catalunya, que han quedat arrenglerats a la C-17
© Antonio Mora Vergés
Bona vesprada Antoni, Bonic article de Santa Eugènia del Congost, et convido a visitar el meu petit bloc, aviam què te´n sembla. Faig una miqueta d´història i comento l´esquerda que ha representat la monstruosa C17 i l´última modificació, una autèntica bajanada menada des d´un despatx de la Direcció General de Carreteres. Salut i mercès.
ResponElimina