Fotografia. Antonio Mora Vergés
Fotografia Antonio Mora Vergés
La segona parròquia i la més allunyada és la de Sant Joan Sanata o la Nata, una parròquia rural que té una demarcació que s'endinsa entre els termes de Vilamajor i, en especial, de Santa Maria de Palautordera, dintre el qual hi ha part de la seva feligresia, que oscil•la sobre les 200 ànimes. La parroquial és a 210 metres d'altitud, en un pla carener que aboca les seves aigües a la riera de Mogent, a uns 4 quilòmetres al NE de Llinars.
El lloc és esmentat el 1003, i el 1041 la seva església fou unida a la canònica de Barcelona pel bisbe Guislabert. La seva feligresia era formada per 9 famílies el 1413, època en què fou unida a la parròquia de Collsabadell. El 1553 la feligresia era de 14 famílies.
L'església actual fou erigida el 1572 pel mestre de cases de Lloret Pere Batlle. És un edifici totalment aïllat, d'una nau coberta amb quatre trams de volta de creueria i un presbiteri poligonal, amb contraforts, en un dels quals hi ha la data del 1684. La part de davant, que correspon a la façana, fou allargada i construïda el 1574 pel mestre de cases de Vic Joan Font. La nau té una capella per banda que li dóna la planta de creu llatina; la capella de la part esquerra que té una base antiga, hom diu si del segle XIII, és la base del massís i robust campanar, amb el pis superior de carreus de granit, amb sis finestrals per a campanes; acaba amb merlets i una coberta piramidal al seu centre. Conserva una interessant imatge de la Mare de Déu del Roser del segle XVI.
A pocs minuts, aïllada, hi ha l'antiga rectoria, amb una finestra conopial datada del segle XVI i una torre quadrada amb teulada a quatre vessants. El mas més proper a la rectoria és Ca n'Andreu, amb finestrals del segle XVI, un xic malmesos. Altres masos històrics són Can Prat, Campmajor, la Guàrdia, el Solà, etc. També hi ha dins la seva demarcació el dolmen de la Pedra de l'Arca de Ca l'Adrià.
El lloc és esmentat el 1003, i el 1041 la seva església fou unida a la canònica de Barcelona pel bisbe Guislabert. La seva feligresia era formada per 9 famílies el 1413, època en què fou unida a la parròquia de Collsabadell. El 1553 la feligresia era de 14 famílies.
L'església actual fou erigida el 1572 pel mestre de cases de Lloret Pere Batlle. És un edifici totalment aïllat, d'una nau coberta amb quatre trams de volta de creueria i un presbiteri poligonal, amb contraforts, en un dels quals hi ha la data del 1684. La part de davant, que correspon a la façana, fou allargada i construïda el 1574 pel mestre de cases de Vic Joan Font. La nau té una capella per banda que li dóna la planta de creu llatina; la capella de la part esquerra que té una base antiga, hom diu si del segle XIII, és la base del massís i robust campanar, amb el pis superior de carreus de granit, amb sis finestrals per a campanes; acaba amb merlets i una coberta piramidal al seu centre. Conserva una interessant imatge de la Mare de Déu del Roser del segle XVI.
A pocs minuts, aïllada, hi ha l'antiga rectoria, amb una finestra conopial datada del segle XVI i una torre quadrada amb teulada a quatre vessants. El mas més proper a la rectoria és Ca n'Andreu, amb finestrals del segle XVI, un xic malmesos. Altres masos històrics són Can Prat, Campmajor, la Guàrdia, el Solà, etc. També hi ha dins la seva demarcació el dolmen de la Pedra de l'Arca de Ca l'Adrià.
«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada