Coincidirem amb l’Eliseu Fornells Doya mentre esmorzem al Casino, li traslladen la nostra consulta sobre com accedir a Sant Quirze de la Tor o de Tordelespà, ens explica que hem d’arribar-nos fins al mas del Graell, i agafar el camí de la dreta, que davalla fins a la riera, per ascendir des d’aquella fondalada - sense creuar-la – fins a la casa de La Torn de l’Aspa, ens dona com a referència un dipòsit de color verd on s’emmagatzema l’aigua en previsió d’incendis a l’estiu.
En la sobretaula mentre fem cafè, ens explica que viu a Sabadell, i que llegeix habitualment el Diari de Sabadell, ens parla de forma admirativa de les cròniques en contraportada , de l’Antonio Mora Vergés, amb les fotografies del Feliu Añaños i Masllovet i/o el Tomàs Irigaray i Lopez; li confirmen – com ell ja sospitava – que els seus companys d’aquest dissabte a la taula del Casino d’Alpens, som l’Antonio i el Feliu. Ens intercanviem adreces i telèfons, per la nostra part assumim el compromís de fer-li arribar còpia d’aquesta crònica, tant bon punt la tinguem enllestida i penjada al coneixercatalunya.blogspot.com, l’Eliseu s’ocuparà de gestionar la visita d’una de les grans cases d’Alpens. Ens acomiadàvem amb una forta encaixada de mans.
Trobem – com ens esperàvem – uns camins embarrats, que lluny d’atemorir-nos , ben equipats de calçat i amb un bastó de treking, ens esperonen en la nostra marxa. Un grup de motoristes, literalment coberts de fang, ens confirmen que anem pel bon camí. Quan assolim la màxima alçada, veiem el dipòsit de color verd, i la casa de la Tor de l’Aspà, el Feliu recollirà imatges del paller i de la casa, mentre jo faig l’ascensió fins al punt més alt, espero albirar des d’allà alguna senyal de Sant Quirze de la Tor. Efectivament, davant per davant de la casa, en un turó a no més d’un quilòmetre veig el que sembla una paret de color marron.
Del lloc en tenim una minsa informació :
La petita església de Sant Quirze de Tordelespà es coneix des del 1217, bé que l'absis romànic adherit a l'actual edifici del segle XVIII la fa anterior. Tenia culte setmanal a càrrec dels canonges de Lluçà, i la seva demarcació no fou mai parròquia, però gaudí d'una certa autonomia i era representada per dos homes, anomenats decurions, a les reunions del terme de Lluçà; formava un apèndix entre els termes d'Alpens i Boatella, des de Comermada fins als masos de Tordelespà i Muntanyola.
L’edifici presenta un estat d’absoluta ruïna, la porta trencada, el sostre enderrocat, el que sembla una tomba, obert i profanat, i fins el peculiar absis presenta un estat lamentable. El “romànic petit “ del Feliu, el que està fora dels circuits turístics, no rep en general cap mena d’ajuda, i la dissortada situació de Sant Quirze, no és l’excepció sinó la norma.
Recollirem imatges d’aquesta infinita desolació que traslladaríem – si fóssim un país lliure - al nostre govern i al nostre parlament.
Sant Quirze de la Tor, o de Tordelespà, com Sant Climent de la Riba, i com tants i tants altres llocs, som una mostra fefaent, de com s’apliquen diferents mesures en aquesta porció de terreny, que ara s’anomena Regne d’Espanya.
© Antonio Mora Vergés
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada