La noticia recollida dels mitjans de premsa comarcals deia :
L’ajuntament de Sant Boi de Lluçanès fa parar les obres a Sant Salvador de Bellver.
Aquestes obres estan pràcticament acabades
Finalment l’ajuntament de Sant Boi de Lluçanès ha fet parar les obres que s’estaven portant a terme a San Salvador de Bellver. Les obres consistien en la construcció d’un claustre i habitacions, que ja està gairebé acabat de construir. En un ple celebrat el passat mes de gener, Josep Ma Giravent, cap de l’oposició, va demanar a l’alcalde en el torn de precs i preguntes si havien concedit un permís d’obres a la finca de Sant Salvador, ja que no els constava cap llicència i en cas contrari s’havia d’aplicar la normativa.
Segons Josep Masramon, alcalde de Sant Boi, en aquell moment s’estava tramitant un expedient d’autorització prèvia d’Urbanisme però que no s’havia concedit cap llicència d’obres.
En el ple del mes d’abril l’alcalde, Josep Ma Masramon, manifestà que no tenia coneixement de les obres de Sant Salvador fins que és va esmentar en el ple. La notificació de la paralització de les obres es va comunicar al propietari de la finca en comptes de a la Fundació Anglogermà que és qui va sol·licitar les obres a l’ajuntament. Aquestes obres han estat parades gairebé a la recta final de la seva construcció, essent un tema força conegut al poble.
L’ermita està regentada pel frare Marcel Capellades i, a part de la Comunitat de San Salvador, s’hi ha establert la seu de l’ONG Anglogerma, fundació que coopera amb Angola, la qual actua amb la subvenció d’estudis, la millora de la sanitat i la cooperació al desenvolupament. (LR)
A més, durant els últims anys s’ha adequat els exteriors i entorns de l’ermita i els accessos, sobretot el camí que puja des de la carretera de Sant Boi a Sant Hipòlit de Voltregà.
Coincidiríem en aquesta sortida, únicament amb el Josep Camps i el seu gosset; ens explica aquest veí de Torelló que acostuma a fer el camí de les tres ermites : Sant Salvador de Bellver, Sant Roc i Sant Miquel de Gallifa.
Coincidim tots plegats en l’alteració que aquesta edificació representa en relació al indret. Altra cosa serà i això només ens ho aclarirà el pas del temps, quins efectes comportarà tant en ordre als usos de l’antiga canònica, com en la llibertat d’accés.
Donem – com sempre – temps al temps.
© Antonio Mora Vergés
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada