El dimecres 2 de juliol els amics de Country de Castellar del Vallès feien el ball de cloenda dels curs 2008/09.
La data esdevenia solemne pel fet que formalment era la darrera classe de la Neus Pino Segura desprès de sis anys, ella ens va portar el Country, i ha sembrat tanta afició què també respecte d’aquest ball dels grangers, podem dir que com el Vallès no hi ha res !
Es presentaven els nous “mestres” , Xavi Badiella Noguera, i Montserrat Balasch Viñes; constatàvem que tenen un “estil” particular que trenca amb l’estètica de les mans al cinturó i/o a les butxaques, el seu és un ball més “integral” – per definir-ho de forma entenedora, hi haurà canvi de mestres, i també de formes, quan a la manera de ballar.
Fèiem un sopar d’entrepans, pizza, begudes i gelat, pel que – una vegada més- hem de felicitar als responsables dels balls de saló.
Fet l’àpat,arribava el moment dels agraïments, flors i una placa, en la que deixàvem constància de la gran tasca feta per la Neus, i – perquè no dir-ho – també per la seva parella, el Sisco, que em manifestava tenir – literalment – papallones a l’estomac.
A tots ens han vessat una o més llàgrimes, però finalment hem fet el cor fort; ens anirem veient a les ballades de Terrassa; la Neus vindrà algun dia a Castellar, i com en els casaments no perdem una mestra sinó que en guanyem dos !
Els amics del Country de Castellar del Vallès, gaudien d’aquesta darrera ballada; la forta calor que feia lluir més d’un front , no era – ans al contrari – cap impediment per intentar fer-ho –justament avui – el millor possible, con homenatge col·lectiu a la mestra que ens deixa desprès però d’haver-nos ensenyat a ballar, i el que és més important, a estimar el Country.
La data esdevenia solemne pel fet que formalment era la darrera classe de la Neus Pino Segura desprès de sis anys, ella ens va portar el Country, i ha sembrat tanta afició què també respecte d’aquest ball dels grangers, podem dir que com el Vallès no hi ha res !
Es presentaven els nous “mestres” , Xavi Badiella Noguera, i Montserrat Balasch Viñes; constatàvem que tenen un “estil” particular que trenca amb l’estètica de les mans al cinturó i/o a les butxaques, el seu és un ball més “integral” – per definir-ho de forma entenedora, hi haurà canvi de mestres, i també de formes, quan a la manera de ballar.
Fèiem un sopar d’entrepans, pizza, begudes i gelat, pel que – una vegada més- hem de felicitar als responsables dels balls de saló.
Fet l’àpat,arribava el moment dels agraïments, flors i una placa, en la que deixàvem constància de la gran tasca feta per la Neus, i – perquè no dir-ho – també per la seva parella, el Sisco, que em manifestava tenir – literalment – papallones a l’estomac.
A tots ens han vessat una o més llàgrimes, però finalment hem fet el cor fort; ens anirem veient a les ballades de Terrassa; la Neus vindrà algun dia a Castellar, i com en els casaments no perdem una mestra sinó que en guanyem dos !
Els amics del Country de Castellar del Vallès, gaudien d’aquesta darrera ballada; la forta calor que feia lluir més d’un front , no era – ans al contrari – cap impediment per intentar fer-ho –justament avui – el millor possible, con homenatge col·lectiu a la mestra que ens deixa desprès però d’haver-nos ensenyat a ballar, i el que és més important, a estimar el Country.
M’acomiadava justament amb les paraules del títol; Adéu-siau reina !
Neus, des d’avui mateix ja trobem a faltar el teu somriure !.
© Antonio Mora Vergés
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada