*Josep Salvany i Blanch.
Neix a Martorell el 4 de desembre de 1866. Va cursar estudis de medicina i cirurgia a la Universitat de Barcelona i es llicencià el 1891.
Gran afeccionat a l'excursionisme científic i a la fotografia, l'any 1905 va ingressar al Centre Excursionista de Catalunya col•laborant activament en la publicació dels seus butlletins entre els anys 1918 i 1924. Van ser les seves excursions arreu de Catalunya les que li permetran crear una important col•lecció de fotografies. Va viatjar també per les Illes Balears i la resta d'Espanya, pels Estats Units, Europa, Egipte, Pròxim Orient, i en tots aquests viatges captà amb la seva càmera fotogràfica els monuments i la gent del diferents països.
Bon coneixedor de les tècniques fotogràfiques i de les innovacions tecnològiques va utilitzar la fotografia estereoscòpica, tècnica molt emprada entre els fotògrafs de l'època.
Josep Salvany va morir a Barcelona el 28 de gener de 1929.
Per la meva part m’arribava fins la plaça de l’església per fer-ne una fotografia.
Algunes dades d’interès sobre Nalec i la seva historia.
El poblament d’aquestes terres es remunta a l’època del bronze, com ho constaten les restes de sílex i de ceràmica trobades a la partida dels Recots, en el límit N d’aquest terme, prop del camí vell de Preixana a Ciutadilla. En la vall i en la partida dels Vilars al marge dret entre el riu i l’actual carretera, es van trobar restes d’una possible vil·la romana que devia ser prop de la via romana que al segle I dC passava per la Vall del Riu Corb.
En concret, l’origen de Nalec, com el de la majoria del pobles de la Vall del Corb, començà amb la construcció d’una torre de defensa, convertida després en un castell que fou el centre de la formació d’una senyoria. L’antic castell de Nalec es troba ja esmentat l’any 1082, en què fou assignat com a dotació del monestir de Sant Pere Gros de Cervera, antic priorat filial de Ripoll. Posteriorment, a mitjan segle XII, per una permuta amb Ripoll passà a propietat de la mitra de Vic, que en conservà la senyoria fins a l’època moderna. Els primitius documents dels segles XI i XII anomenen el lloc Analec o Analeg. Quan el canonge Ramon d’Anglesola fou elegit bisbe de Vic el 1261, Berenguer de Jorba li reté homenatge pel terme i castell de Nalec que tenia en feu.
També en temps del bisbe Anglesola es promogueren sorolloses qüestions entre els homes del castell de Ciutadilla i els del castell de Nalec per l’aprofitament de les aigües del Riu Corb. El 1433 el lloc de Nalec ingressà en el veïnatge de Cervera, però continuà en possessió senyorial dels bisbes de Vic fins que es van extingir les senyories.
El poble de Nalec és a la vall mitjana del Riu Corb i a la seva marge esquerra, en un turó elevat sobre les voreres del riu, a 487 m; això el manté arrecerat de les riuades i fa que tingui una bona visió de la vall, encarat vers Rocafort i Ciutadilla. En entrar al poble hi ha una creu de terme a la dreta i continuant sempre amunt s’arriba al nucli habitat, que va créixer a l’entorn de l’església i d’un carrer que segueix la serra. De l’antic castell de Nalec gairebé no en queden restes; actualment romanen en antigues cases amb arcs en els baixos, com també uns relleus zoomòrfics.
L’església parroquial de Sant Jaume és un edifici amb traces dels segles XVII i XVIII, sense cap mèrit especial.
La vida social i cultural de Nalec és dinamitzada per diverses entitats de caire cultural. La festa major d’estiu se celebra per Sant Jaume (25 de juliol), patró de Nalec i de l’església parroquial. Des de fa molts anys, el dia 10 de gener s’ha celebrat la festa votada de Sant Concordi, el qual fou invocat en temps que una pesta de pigota feia veritables estralls en la població. També, des de fa molt temps, hi ha el costum d’anar el dissabte després de Sant Jordi a l’ermita de la Bovera (al municipi de Guimerà). Abans s’hi anava en processó, caminant des de Nalec, i amb la particularitat que s’havia de sortir molt de matí, ja que quan el sol apuntava per l’horitzó la processó havia de ser fora del terme. Durant el camí d’anada es feien cants i es passava el rosari. En arribar al lloc es deia la missa, però primer es feien els tradicionals tres tombs al voltant de l’ermita tot cantant: “De Nalec rebeu visita/ tots els anys com Guimerà;/ sent tant alta vostra ermita/ bé pareix un colomar/ des de on podeu vetllar/ pel devot que en Vós espera./ Siau nostra advocada,/ oh Verge de la Bovera.”.
© Antonio Mora Vergés
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada