Tinc família a Rossell, el terme fa límit amb la Sénia, i més enllà de les picabaralles valència/català, sempre ens hem entès sense necessitat d’intèrprets. Està clar que en aquesta qüestió de la llengua, el problema és únicament polític.
En ocasió d’una visita aquest estiu del 2.009, m’arribaria fins l’església dels Sants Joans. Només des del coneixement d’un passat de pràctica religiosa general – i en ocasions obligatòria – s’entenen les mides excepcionals de la major part dels temples de molts pobles i viles.
L'església parroquial presenta una façana barroca amb certes influències classicistes. Això ens fa creure que és del segle XVIII, moment en el qual es produeix un creixement important del poble.
Algunes dades de la història d’aquest poble :
Rossell ha estat ocupat pels humans des d’èpoques remotes. Així ho demostren les restes neolítiques de la cova de les Bruixes i altres de posteriors descobertes en abrics i coves situats, preferentment, a l’est i al sud-est del terme (cova de Blai, cova Barberana, etc).
Més important va ser l’ocupació de la cultura ibèrica. Se n’han trobat importants vestigis en petits enclavaments des d’on es controlaven les vies de penetració cap a l’interior (el Polseguer, el coll del Moro, el Carrasclet i el mas de Vito). En els mateixos llocs s’han trobat restes de la romanització, de les quals destacarem l’interessant bust de marbre d’un hermes juvenil (s. I aC).
D’aquesta època i posteriors són els lligallos i camins del terme. I també bona part de les tècniques, formes de subsistència, i creences, base d’un estil de vida que ha durat fins a la plena industrialització del s. XX: l’agricultura bàsica, la ramaderia, les barraques de pedra seca, la llengua, la religió, els costums culinaris (el pastisset, per exemple, és d’origen musulmà), etc.
El 1237, Hug de Follalquer, mestre dels Hospitalers, atorga la carta de poblament; però l’ocupació del poble s’havia produït cap al 1208, per ordre de Pere II. Això ens convertiria en la primera pedra del País Valencià.
Per qüestions de jurisdicció, es produí un litigi per la possessió de Rossell entre el convent de Benifassà i els Hospitalers. El 1286, Rossell passa a la batllia de Cervera tal com recull la dita: Per mal libell, perdé l’abat Rossell.
El 1317, la batllia de Cervera és atorgada a l’orde de Montesa, senyora de Rossell fins al segle XIX. Fou sempre el poble més xicotet de la batllia. La guerra dels Segadors el va afectar de ple: el mariscal francès Schomberg, que controlava Tortosa, va realitzar una incursió a Rossell i l’incendià completament (1648).
Capítol a part mereixen els bandolers. A l’edat moderna és famosa la “quadrilla” de Salom. Al segle XIX, les de Tarranc i de Currutaco. També hi feren l’agost realistes, malcontents, carlistes i maquis. Cabrera elaborà des d’aquí molts “partes” de guerra, i pels voltants hi tingueren lloc importants topades. A l’església, (s. XVIII), encara s’hi poden veure diverses espitlleres, cicatrius dels patiments de la nostra gent i persisteix el record de la Miquela, heroïna local que, en certa ocasió, liderà els rossellans que es defensaven dels carlistes.
Després Rossell pateix la Guerra Civil i la gelada del 1956. En aquesta època el poble va agafant el seu perfil actual: la Vila i el Pla de la Font (Palafont) s’ajunten definitivament.
Cap als 60 i quan molts dels veïns havien emigrat, Rossell entrarà de ple en la industrialització de la mà d’indústries locals menudes i de la força industrial creixent de la Sénia. Això ha deturat la davallada demogràfica que pateix l’interior del nord valencià.
La crisis econòmica ha portat al tancament d’algunes fàbriques de mobles, base de l’activitat industrial de la contrada.
© Antonio Mora Vergés
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada