Salselles, un indret a recuperar.

Santa Maria de Salselles és avui dia un espai amb clares mostres d’abandó.
Es tracta d’una església que se situa dins el municipi de Borredà i és propietat del Bisbat de Vic.

Va arribar a comptar amb una població estable de 257 habitants. Des de sempre ha estat lligada a la pagesia i ha set un referent important per moltes persones del Lluçanès i el Berguedà.

Un cop l’any veïns de Sant Martí d’Albars hi organitzen una caminada de germanor amb missa i dinar, que arriba a congregar més de 200 persones.

Els seus orígens es remunten a l’any 930, amb una primera construcció romànica dedicada a Sant Pere. Al segle XII s’amplia l’església i apareix ja una segona advocació a Santa Maria. Es conserven fotografies d’una Verge romànica que es va cremar durant la Guerra Civil.

Al segle XVI una important pujada demogràfica i l’augment del culte a la Verge propicien la construcció d’una nova església més gran en una ubicació propera. Al 1720 s’estampen els primers Goigs coneguts de Salselles, però se sap que almenys n’hi havia uns d’anteriors, que no s’han trobat.

L’any 1742 es fan ja unes primeres reformes a la nova església i prova de la seva popularitat és que entre els segles XVI i XVII es tenen documentades moltes processons des de pobles del Lluçanès i les rodalies. Sovint se l’anomena Santuari de la Mare de Déu de Salselles, i és molt venerada per varis motius que es recullen en els quatre goigs conservats, que us convidem a conèixer. Fa uns anys se’n va fer una edició divulgativa que encara es pot trobar a l’església de Lluçà.

La seva expansió continua durant el segle XVIII, quan l’economia dels pagesos millora. S’amplien masies i es fan donatius a l’església. Al 1857 la parròquia arriba al màxim històric de 257 habitants, però a partir d’aquest moment la demografia comença una davallada constant.

Per explicar aquesta davallada, cal considerar les guerres carlines, l’alta mortalitat infantil, l’obertura de les grans fàbriques tèxtils i la tendència en aquella època a l’agrupació en nuclis urbans. Malgrat tot, el poble mostra una clara voluntat de fer aportacions econòmiques a Salselles i de treballar per ella, si cal en dies festius, com recull un document de l’any 1885.

Al 1898 es compten 169 habitants i se sap que hi ha problemes econòmics per mantenir la parròquia. Per això el març del mateix any Salselles s’agrega al municipi de Borredà, al qual encara pertany. Així i tot aquell mateix desembre el rector Isidro Pons encarrega un pressupost per “(...) posar al campanar tres tirants de ferro perquè està partit i arrebossar-lo tot de nou. Recol•locar al seu lloc les pedres de tres arcs dels finestrals que han baixat prop de tres pams, arrebossar i reformar una paret de l’església (...)”.

L’any 1936, durant la guerra Civil, s'incendia l’església i es destrueix el retaule de la Mare de Déu, que era barroc. L’antiga imatge romànica, que per precaució es guardava a la Pica també es crema, després que l’amo de la casa fos amenaçat de mort si no l'entregava. Se’n va fer una de nova de guix, que es guarda al claustre de Santa Maria de Lluçà.

A la postguerra la població minva, però la devoció a l’indret és creixent. Entre el 1939 i el 1943 consten vàries obres per la recuperació de l’església. En els següents anys es dediquen tres goigs a la Verge, i al 1945 s’hi instal•la encara una campana nova.

Però aquesta serà fins a dia d’avui l’última aportació a favor de Salselles. El 1948 en marxa l’últim rector resident, i de mica en mica van quedant deshabitades les cases de pagès de les rodalies. Es conserva encara una petita escola, però cada vegada se celebren menys misses, i durant una bona temporada l’església queda a càrrec del rector de Sant Martí d’Albars. Des d’aquest poble encara s’organitza, un cop l’any, una diada de germanor a Salselles.

De mica en mica Salselles i la seva època daurada van caient en l’oblit, i mostra d’això és la carta que s’envia l’any 1967, dirigida al Bisbe de Vic. L’envia el rector de Sallent, que ha estat alertat “(...) per part d’un home del poble que el temple parroquial de Salselles estava obert i completament abandonat, amb les imatges de la Mare de Déu, el Sagrat Cor, Sant Isidre, la Creu parroquial, la campaneta, les canadelles... tot brut i amb evidents actes de gamberrisme.(...)”
Arran d’aquesta carta el Bisbe de Vic es posa en contacte amb el rector de Sant Martí per saber-ne les causes i buscar-hi solució. No hem trobat la seva resposta.

Al 1970 queden només 39 habitants, i tres anys més tard la campana es trasllada al monestir de Lluçà. Salselles queda sense veu, sense ús i sense protecció. L’any 1979 se’n treuen les teules, que s’utilitzaran per cobrir l’església parroquial de Borredà. D’aquesta manera es deixa tota l’església a la intempèrie, i pocs anys després s’ensorra la volta de la nau central. Això omple de runa l’interior de l’edifici i deslliga tota la seva estructura.

Des de llavors l’església no ha fet més que desfer-se en mans de les inclemències i els egoismes dels seus visitants. Una visita a Salselles actualment és la constatació de la deixadesa en què tenim alguns dels referents de la nostra cultura i de la necessitat d’una actuació conscient.

Albert Codina Prat.
info@salvemsalselles.org
www.salvemsalselles.org