El topònim Monistrol vindria de monesteriolo, diminutiu de monestir, i en aquesta línia, Monistrolet ens parlaria més que d’un monestir d’una cel•la que com en el cas de Sant Genís de Tapioles, avui dins del terme de Vallgorguina, Vallès Oriental, donarà lloc a una parròquia . De vida efímera a Tapioles, contràriament a Santa Maria de Monistrol, que a sobreviscut – de moment – a la despoblació salvatge de la Catalunya interior.
Santa Maria de Monistrol de Rajadell i la sufragània de Sant Salvador de Vallformosa eren parròquies que durant molt de temps foren filials de la Seu de Manresa.
Avui el lloc pertany al municipi de Rajadell situat a la part oriental de la comarca del Bages, al centre de Catalunya. Té terme municipal de 45 km2 i acull 435 habitants repartits en sis nuclis de població: Sant Salvador de Vallformosa, Monistrolet de Rajadell, l'Estació, les Casetes, els Molins i el Nucli Antic; a més de nombroses masies disseminades.
A tan sols una hora de la ciutat de Barcelona, el terme municipal de Rajadell gaudeix de bones comunicacions, gràcies a l’estació de ferrocarril i a l'Eix Transversal (C-25).
El topònim de Rajadell és derivat del llatí Rivo Agello, segons uns, o de l’àrab ragat i el sufix romànic ell, segons altres, i es refereix sempre a un corrent d’aigua i a uns petits camps. El període de transició entre l’època romana i els segles X i XI (moment en què es troben les primeres notícies documentals) és mal conegut.
durant els segles XI i XII el territori del terme fos patrimoni dels vescomtes de Cardona.
Des de l’any 1248 es coneix bé la seva genealogia i alguns fets històrics rellevants d’individus anomenats “Rajadell”, la majoria participacions en expedicions militars. A partir del segle XIII es disposa de més documentació i ja es pot resseguir la història del castell, lligada al llinatge dels Rajadell, senyors del terme.
Des de l’any 1248 es coneix bé la seva genealogia i alguns fets històrics rellevants d’individus anomenats “Rajadell”, la majoria participacions en expedicions militars. A partir del segle XIII es disposa de més documentació i ja es pot resseguir la història del castell, lligada al llinatge dels Rajadell, senyors del terme.
A començament del segle XVI el llinatge dels Rajadell s’extingí. L’any 1515 Bernat Joan de Cruïlles comprà el senyoriu de Rajadell.
El nou llinatge dels Cruïlles va canviar de nom a causa d’un matrimoni quan, el 1576, es produeix l’enllaç entre Guiomar de Cruïlles, senyora de Rajadell, i Bernat d’Eimeric, senyor de Monistrol de Rajadell, Vallformosa i Vallhonesta. D’aquesta manera, s’unifiquen sota la jurisdicció d’una mateixa família els territoris que posteriorment donaran lloc al municipi de Rajadell. A final del segle XVII Anna d’Eimeric i de Cruïlles es casà amb Domenico Pignatelli, noble italià. Des d’aleshores fins al segle XIX aquesta família va tenir el domini del castell de Rajadell. La política que iniciaren els senyors del terme (els Pignatelli) cap a final del segle XVIII d'afavorir l'establiment de famílies a la zona propera al castell tenia com a motiu principal l'estímul del conreu de la vinya. El senyor cedia un tros de terra per edificar casa i com a contrapartida demanava un cens gairebé simbòlic. Tot i això, l’impuls urbanitzador no va tenir lloc fins a la segona meitat del segle XIX. El 1880 s'aixecaren 22 cases i a final de segle l'estructura del Nucli Antic quedà pràcticament fixada. A la segona meitat del segle es registra l'aparició de dos nuclis més: les Casetes i el nucli dels Molins, on sorgiren els molins de farina i d’oli i les fàbriques d'aiguardent.
Entre els anys 1859 i 1861 arribà a Rajadell el ferrocarril que unia Manresa i Lleida, que comportà un cert dinamisme econòmic i, a començament del segle XX, l'aparició d'una nova barriada al voltant de l’estació. El 1860 el municipi de Rajadell registra la xifra més alta d'habitants de tota la seva història: 967. A partir del 1895 l'última representant dels Pignatelli ven les terres, el castell i els drets que tenia sobre Rajadell, Monistrolet i Vallformosa als actuals propietaris.
La segona meitat del XIX i els primers anys del XX foren de gran dinamisme per a Rajadell. L'any 1923 arribava l'electricitat al poble de la mà de Francesc Selga, i a partir d’aquí l'activitat industrial, com la fàbrica de teixits, la de galetes, la de gasoses, la de gèneres de punt i la de pastes de sopa, principalment situades als nuclis dels Molins i de l’Estació.
L'any 1937 es construeix l'actual carretera d'accés que puja al Nucli Antic. Algunes indústries tanquen i, al voltants dels anys setanta, la població disminueix fins a 375 habitants. El poble comença a patir un despoblament que s’anirà fent crònic.
© Antonio Mora Vergés
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada