Tinc – personalment – clar que el topònim deriva de la seva peculiar orografia, que evolucionarà fins a Curvaria des de l’ibèric; KARB, variant de KAL, “ pedra o muntanya” i no pas de la presència en aquestes terres d’aquesta espècie d’ocell de l'ordre dels passeriformes, de la família dels còrvids (Corvus corax), de plomatge de color negre lluent, de bec gruixut, de potes amb ungles fortes i de cua unciforme.
Superava Sant Cristòfol de Curvaria,
Respecte de Sant Cristòfol/Cristòfor ,que vol dir el qui porta Crist (Chistoforus), hi ha una tradició i/o llegenda que el descriu com un gegant inicialment al servei del Dimoni. Convertit al servei de Crist es dedica a ajudar els viatgers a creuar un curs d'aigua perillós. Una tarda trasllada un nen, al qual puja a l'espatlla; cada cop va pesant més i més fins que esgotat arriba a l'altra banda del riu. Com a prova li fa clavar el seu bastó a terra i al dia següent està florit i dóna fruïts. Així sempre se'l representa amb Crist a l'esquena i amb un bastó florit.
La tesis del Josep Capdevila i Soldevila , http://www.festes.org/arxius/santcristofor2.pdf
documentada i rigorosa, recollida en el llibre : La Capella de Sant Cristòfor i el barri del Regomir de Barcelona, en la que formula la possibilitat d’un doble culte al mateix personatge, Sant Menna al lloc de naixement, i Sant Cristòfor al lloc del martiri, em sembla del tot versemblant, i possible.
El nom Cristòfol/Cristòfor, “el portador de Crist’, evidentment es referia a qui portava Crist al cor.; probablement li va ser imposat en el Baptisme. No hi ha constància de l’anterior nom del soldat.
la història ens explica com Menna /Cristòfor va ser capturat i obligat, per la força, a servir en una unitat militar anomenada la Cohors Tertia Valeria Marmaritarum.
Els marmaritans eren un poble del nord de l’Àfrica que es trobava on avui hi ha la moderna Líbia.
Si considerem com un fet indiscutible que Menna/ Cristòfor formava part del poble dels marmaritans, cal cercar el seu culte a les regions situades entre Marmarica i Alexandria i immediatament ens adonem que a 45 km al sud-oest d’Alexandria, a la ciutat coneguda com Abu Mina, existeix des de temps molt antics un culte dedicat a sant Menna
Per les narracions de Cyrus de Cotyaeum, però, sabem que Menna va ser un soldat, que va ser martiritzat en un país foraster i que les seves despulles van ser retornades al seu país d’origen, després de la seva execució. Aquest fets són els mateixos que nosaltres coneixem de la vida de sant Cristòfor. David Woods creu que hi ha motius suficients per a identificar la història de sant Cristòfor amb la de sant Menna.
Sant Menna és patró de la població catalana de Sentmenat, al Vallès Occidental, que celebra la festivitat del seu patró, el dia 11 de novembre, coincidint amb Sant Marti de Tours.
i seguint més la meva intuïció que les indicacions, arribava fins al peu de la pista que en permetrà gaudir de la contemplació de Sant Ponç de Corbera.
El lloc es troba dins els límits del municipi de Cervelló, en una de les valls que formen la riera de Rafamans, a 325 m d'altitud. Depèn de la parròquia de Corbera de Llobregat.
De l'antiga quadra i priorat benedictí de Sant Ponç de Corbera, se'n conserva l'església, que és un magnífic exemplar romànic, del segle XI.
Les primeres notícies del monestir són del 1068, quan ja posseïa un territori en domini alodial. Això no obstant, és possible que la comunitat monàstica s'hi hagués iniciat de molt temps abans. Segons Antoni Pladevall l'església podria haver estat construïda pel levita Guillem de Mediona o pels seus successors, senyors de Corbera entre el 1025 i el 1050, ja que el monestir era emplaçat dins el terme d'aquest castell. El 1096 ja és documentada la comunitat, regida pel prior Salomó, que fou subjectada com a priorat a Cluny i, abans del 1104, passà a dependre de la filial d'aquest cenobi i centre de les possessions de Cluny a Catalunya, Sant Pere de Casserres. El 1303 depenia de Truyetho, segurament com a intermediari de Cluny; aleshores ja no hi havia gairebé comunitat, només el prior, que era monjo de Casserres, i alguns preveres beneficiats. A l’inici del segle XIV els enfrontaments entre el prior de Sant Ponç i el Bisbat de Barcelona, per la negativa a facilitar les visites pastorals, adduint la dependència de Casserres i de Cluny, comportaren l’excomunió del Prior i del sacerdot de Sant Ponç que es perllonga des de 1.310 a 1.314. Al segle XV es nomenaren priors comendataris i el 1590 les seves rendes foren unides a la Congregació Claustral Tarraconense, primer a Lleida i després a Sant Pau del Camp, d'on es considerà filial fins a l'exclaustració.
L'església de Sant Ponç de Corbera és l'antiga església del monestir. Segons Puig i Cadafalch devia ser construïda entre els anys 1040 i 1070. És un edifici d'una sola nau, amb un transsepte capçat per tres absis semicirculars, un cimbori sobre el creuer i un petit campanar que el corona. Tot l'exterior de l'edifici és ornamentat amb bandes i arcuacions llombardes, les finestres són de doble biaix i l'aparell és característic del primer art romànic. Els absis tenen comunicació entre ells per portes obertes en els murs de separació; en el central i en el de migdia es conserven vestigis de pintures romàniques, que en origen devien omplir tota la superfície absidal, de temes ornamentals i vegetals. Sembla que aquesta decoració ha de ser un xic més tardana que l'edifici, de vers la fi del segle XII. A la mateixa època o potser a la primeria del XIII ha de datar-se la talla policromada de la Mare de Déu de la Llet que, procedent de Sant Ponç, es guarda a la sagristia de la parròquia de Corbera.
Crida l’atenció el tram d’escala exterior fins al cim de la torre. El lloc avui presenta una solitud colpidora.
Jaume, Oliveras i
Brossa( 1877-1957) retratava abans de l’alçament
dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM
I DEMOCRÀTIC de la II República, que l’acció
criminal de l’empresa que digitalitzava el Fons Fotogràfic, descriu com Vallès Occidental. No s’ha fet recerca dels moltíssims
“ errors” d’identificació en els Fons Fotogràfics catalans, i això em sembla gravíssim
atès que la GENERALITAT ha estat quasi
sempre ens mans catalanes.
https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afceco/id/9416/rec/2481
Farem seguir aquesta publicació a mdc@csuc.cat , cal però – atès que no ho fan les autoritats acadèmiques , ni polítiques – que aquells que us estimeu el Patrimoni Històric de Catalunya, esmerceu alguna estona per esbrina, fons on sigui possible , els indrets intencionadament MAL INFORMATS per l’acció criminal de les empreses i persones que duien a terme la digitalització dels Fons Fotogràfics.
Documentar de
forma rigorosa el Patrimoni històric de Catalunya és un imperatiu ètic per als
catalans, recordeu allò de "qui perd els orígens perd identitat", el
REINO no durarà eternament, les tensions
entre els " caïnites" així ho
fan pensar.
Sant Cristòfol/Menna, Sant Pon´ç i Sant Antoni de la Sitja, elevin a l’Altíssim la pregaria dels corberencs , font-rubinencs , santquirzencs , amazics, illencs, gitanos, aragonesos, asturians , valencians, bascos, aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits , saharauis ... , pescadors , pagesos, ramaders , menors estrangers no acompanyants, exiliats polítics .. i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada