L’ANOIA DESCONEGUDA. LA BALMA DEL SOLÀ DE LA ROCA

Sortíem de Sabadell a les 7,30 l’Antoni Ibáñez Olivares – que avui faria de conductor -, el Feliu Añaños Masllovet i l’Antonio Mora Vergés, havíem quedat a la benzinera de l’àrea de servei de Bellaterra a l’autopista amb el grup de Cerdanyola del Vallès, el Santiago Moya Romero i l’Antoni Uriz a les 7,45. Això de la puntualitat és una virtut catalana, que els anglesos van aprendre mentre simulaven ajudar –nos contra els Borbons, allà pel 1.714.

Anàvem al Bruc, concretament a ponent del terme, seguint l’antiga carretera N-II, el nostre destí en aquesta ocasió era una balma que segons ens expliquen ha estat mesurada i ocupa un total de 3.150 m2.

Superàvem la urbanització Montserrat Parc, volíem visitar en primer lloc la casa dita Can Solà de la Balma i/o de la Roca - segons les fonts -; el mas està edificat damunt d’una gran llosa, això ens fa pensar més en la segona accepció, com a correcta, fet que ens confirma el propietari actual de la casa.

La ermita de Sant Isidre – avui sense culte - , està situada dins el clos de la finca ; el nostre interlocutor recorda – sembla que amb nostàlgia - que en el dia del sant s’hi celebrava un aplec molt concorregut.

Seguint les seves indicacions tornem a l’entrada de la urbanització Montserrat Parc, quasi al davant - en el costat oposat - comença el camí que ens portarà fins a l’inici del barranc. Pel seu interior transcorre un torrent d’aigua irregular que ha erosionat els estrats de forma horitzontal, donant forma a aquesta magnífica balma el Feliu Añaños Masllovet serà el primer en veure l’esvoranc.

Baixem amb molta atenció per camí empedrat, i a mesura que anem descendint, prenem consciència de les proporcions excepcionals d’aquesta cavitat, que al llarg de la història ha estat utilitzada com aixopluc natural, i com a espai en el qual descansaven els ramats de la zona; recollirem imatges d’algunes parets que delimitaven els corrals.

A banda de l’aportació de les aigües pluvials, al centre de la cavitat hi ha la font anomenada de la Balma.

Avui - per arreu en trobem testimonis - és un lloc ideal per a l’escalada, disposa de 12 vies instal•lades de forma permanent.

Recollirem una munió d’imatges, totes parcials, perquè no disposem d’un equip que ens permeti retratar en tota la seva magnificència la Balma anomenada del Solà de la Roca.

Us esperonem a afegir-vos a la tasca de fer visible l’Anoia desconeguda.

© Antonio Mora Vergés