JORBA, SANT GENIS , EL ROMÀNIC I EL CAFÈ.

Ens expliquen que Sant Genis ha estat objecte d’una restauració. El mot “ restauració “ es fa servir molt alegrement, particularment pels funcionaris de la Diputació Provincial de Barcelona.

Quan parlem de romànic, entenem que – generalment – fins a la alçada entre 1 i 1,50 metres, els monuments mantenen elements originals; quan a la resta fins a sota teulada trobem el mateix material –pedra - , i les cobertes – habitualment de teula àrab, acostumen a ser recents.

Sant Genis la trobem citada a la documentació des del segle XIII, malgrat l’actual edifici, d’una nau, no conserva testimonis del seu origen romànic.

El temple actual fou reedificat l’any 1.619.

Al títol faig una referència relacional entre el romànic i el cafè; d’aquest producte me'n explica els secrets – en sap tants ! - la Geni de Santa Mònica; fa èmfasi particularment amb el que ella anomena ” Cafè noruec”,; d’entrada s'ha de fer servir un “bon cafè de cafetera “; es posa la dosis corresponent a una unitat i s'omple ÚNICAMENT fins al nivell – d'un cafè sol -, desprès s'emplena la tassa al gust amb aigua de la cafetera – la que fem servir per les infusions -. El resultat és un plaer dels sentits, una troballa pels gourmets, un invent – en sentit literal – per fer que el cafè esdevingui una beguda “sana” , i recomanable per a tothom – americans inclosos -. La diferència amb el cafè americà és clara; els noruecs beuen CAFÈ AMB AIGUA, i els yankis CAFÈ AIGUALIT.

Sant Genis – segons les recomanacions que ens havien fet – s’havia d’homologar amb el cafè noruec; la impressió desprès de la visita, sense fer sang amb l’ús irracional de les parets com a suport físic dels diversos serveis públics, llum, telèfon ... , és de trobar-nos amb un cafè, molt , molt aigualit fins ens sembla excessiu comparar-lo amb el cafè americà. Tampoc però volen penjar-hi la qualificació “d’aigua chirri”.

Hi ha una anècdota històrica que ens parla de les diferències que hi havia entre Jorba i sant Genis, o entre l’església parroquial i la sufragània:

A les acaballes del segle XVIII, quan la Mare de Déu de la Sala s’havia traslladat a l’església parroquial per invocar el seu ajut, en el moment de treure la imatge en processó es va produir un enfrontament, entre quatre joves de Sant Genís que volien portar el tabernacle on hi havia la Verge i els priors del Roser de la parroquial que afirmaven que era un dret seu.
Dins l’església parroquial de Sant Pere de Jorba, es va produir un fort aldarull. El batlle va proposar que portessin el tabernacle dos joves de Sant Genís i dos priors. Els priors no ho acceptaren i van ser ells els que van anar i tornar de la Sala amb el tabernacle. Tot i que el batlle féu arrestar a un prior del Roser per haver-lo desobeït, la situació no semblava emprendre cap bon camí, havent de recórrer a instàncies superiors, les quals van dictaminar que la Verge seria traslladada de la Sala a la parroquial per homes de Jorba i retornada de la parroquial a la Sala per joves de Sant Genís.

Tot plegat, aigua passada, que no fa anar el molí.

© Antonio Mora Vergés