A LA MEMÒRIA DE SANT MARTI DE CASTELLAR.

L’enciclopèdia de Barcelona ens explica de la capella romànica de Sant Martí, coneguda també per la seva ubicació com de Can Messeguer (a la part més meridional del terme, a la dreta del Ripoll), que en restava l'arc triomfal de l'absis i alguns trossos de murs, fins l’any 1.984 en que fou derruïda.

El qui fou metge de Castellar del Vallès, Pere Vergés, va fer una recerca de l’indret, sembla que fins a darreries del 1.600 o principis de 1.700 l’església era encara dempeus. S’esmenta per primera vegada l’any 829, 1035 , 1037, quan s’explicita la seva precisa localització : infra termini vel Castellar, iuxta Sancti Martini. Gràcies al testament atorgat per Ramon Amat, coneixem que a l’any 1152 a Sant Martí hi havia més d’un absis i més d’un altar – ja que l’esmenta’t testament fou jurat a l’altar de Sant Joan.

Demanava – i ara cal agrair - l’ajuda de l’Arxiu d’Història de Castellar del Vallès, i particularment del Manuel Navas Ortiz.

Pel que fa a les imatges – datades el 8-VI-1975 - que il•lustren el relat pertanyen a l’arxiu Gavin; des d’ara amics lectors, si com nosaltres en necessiteu alguna de les moltes esglésies de Catalunya, teniu la possibilitat de demanar-les des d’aquest enllaç :

http://arxiugavin.wordpress.com/consultes-i-donacions/

Aprofito – una vegada més – l’avinentesa per agrair particularment la tasca del Josep Sansalvador.

Gràcies també a l’actual propietària de Can Messeguer.

Algunes dades bàsiques del nostre Sant :

Abans que sant Jordi i sant Jaume, Sant Martí ha estat considerat el patró de l’orde de cavalleria, i l’han venerat com el seu protector els que tractaven amb cavalls, mules i altre bestiar de ferradura i de peu rodó, així com els forjadors i manyans.

La tradició explica que la meitat de la capa del soldat Martí – que serà Bisbe, abans que Sant - va ser conservada dins d’una urna, i es va construir un petit santuari per a guardar-hi aquesta relíquia, i com en la llengua d’aleshores – el llatí vulgar – la meitat d’una capa, era una capilla o capella, la gent deia, “anem a pregar on esta la capella “, i d’aquí ve el nom que avui encara es dona, als petits llocs que es construeixin per poder pregar.

De l’edifici romànic ens resta només el record; curiosament però, Sant Martí avui es trobaria a Can Messeguer, ‘ com a casa ‘.

© Antonio Mora Vergés