PENEDES ROMÀNIC. SANT PERE SACARRERA I SANT ELIES.

Anàvem fins a Sant Pere de Sacarrera, el Feliu Añaños i Masllovet i l’Antonio Mora Vergés, – el nom amb l’article salat del català anterior a 1.714, fa referència a que per l’indret hi passava una carrerada [Camí seguit de manera exclusiva pel bestiar transhumant en el desplaçament pendular i periòdic per tal d'aprofitar les pastures naturals] -, en aquesta població de l’Alt Penedès situada a 490 metres d’altitud, situada vora la confluència de les carreteres de la Llacuna i Sant Joan de Mediona amb la d'Igualada a Vilafranca del Penedès, es troba la capella de Sant Pere, romànica, documentada el 1030; És un edifici d'una sola nau, amb una teulada que substitueix la volta. L'absis és semicircular, amb arcuacions i bandes llombardes.



Ens havien previngut en relació a ‘l’asfixia física’ en que es troba aquest monument, però com acostuma a succeir la realitat és 1.000 vegades pitjor del que ens podíem témer. L’edifici està literalment encaixonat – l’absis ha esdevingut invisible - , i pel que sembla serveix de suport del cablejat que permet gaudir de llum i telèfon a tota la comarca.

No podem accedir a l’interior per veure la imatge del Sant Crist, que fou portada l’any 1.940 – desprès de ser reconstruïda - des de l’antiga església del Castell de Mediona.


Marxem força decebuts; ni la visió de Sant Elies, situada dalt d’un turó a 558 metres d’altitud, - en la urbanització d’aquest nom - amb unes magnifiques vistes, aconsegueix aixecar-nos l’ànim.

Les pintades a la cara del matí d’aquest santuari , ens confirmen dissortadament que en aquesta terra en la que costa trobar senyals del seu origen àrab, és extremadament senzill localitzar les petjades de vàndals i brètols, tribus ambdós que creixent exponencialment.

A Catalunya – gos flac on n’hi hagin - tot li son puces !!!!

© Antonio Mora Vergés