dissabte, 8 de maig del 2010

SANT SALVADOR, A VILANOVA D’ESPOIA. ANOIA

L’ Isidre Calaf Llopart ens obria l’església de Sant Salvador d’Espoia, les nostres credencials eren únicament la bonhomia, ja que no li havíem dit res de la possibilitat de veure publicada aquesta crònica a la Veu de l’Anoia. Per descomptat el penjarem als llocs habituals : relatsencatala.com i al coneixercatalunya.blogfpsot.com

És una construcció romànica tardana de mitjan segle XII, documentada per primera vegada l’any 1199, d’una sola nau amb volta de canó reforçada per dos arcs torals, capçada, a sol naixent, per un absis semicircular amb finestra de doble esqueixada d’arc de mig punt adovellat.

L’estructura originària ha sofert nombroses reformes entre les quals destaca el sobrealçament de tot l’edifici, que fa que presenti espitlleres a la part baixa i una sèrie de finestrals a la part alta. També d’aquesta reforma en resultaren dues cobertes, l’original de lloses de pedra i la teulada actual per sobre de la primera. El campanar actual, de paret, substituí un de quadrat que al seu torn havia substituït l’original d’espadanya. S’enderrocà també una torre rodona, resta sens dubte de la domus que els Cardona posseïen o controlaven , com en altres poblacions que envolten la Conca d’Òdena.

Al segle XVII l’absis fou fortificat, obrint-s’hi espitlleres, i al segle XVIII es construí la sagristia. La porta d’accés, oberta a migdia, es formada per dos arcs de mig punt en degradació.





l’església de sant Salvador fou sufragània de santa Maria de La Pobla de Claramunt fins l’any 1867, en que es convertí en parroquial de Vilanova d’Espoia i de la Serra.

Entre els anys 1966 i 1982 l’edifici va ser totalment restaurat.




L’interior és d’una sobrietat que arriba a ser colpidora; ens expliquen que la figura de Sant Salvador , juntament amb altres sants que havien tingut altar, estan en altres dependencies.






L’accés a la sagristia es fa per una obertura en el pany de paret, que previsiblement serà arranjada quan els recursos econòmics ho permetin.

El Feliu Añaños i Masllovet i l’Antonio Mora Vergés, mentre recollim imatges de l’exterior i de l’interior, esperonem tant al nostre amable interlocutor com a d’altres veïns presents en la conversa, a recollir i divulgar les imatges de Sant Salvador abans de les obres de reforma.

Ens agradarà tornar quan el temple lliure d’afegitons recuperi la bella simplicitat romànica.

© Antonio Mora Vergés

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada