LES DEUS. SANT QUINTI DE MEDIONA. ALT PENEDÈS

Voltava pel Penedès ubèrrim, quan al topònim hi ha força acord en el significat "comarca rocallosa"; procedeix del llatí , de pinnatensi; pinna vol dir roca i la terminació -ense , territori. Contraposat al sentit de topònim Vallès, entès com comarca amb valls. Coneixedor d’ambos espais, tant en un cas com en l’altre, els topònims no els fan justícia. Possiblement designaven inicialment espais més reduïts dels que tenen avui aquestes comarques ‘polítiques’.

Pel que fa a Mediona , no hi ha cap dubte; derivat de l’àrab Madyúna , pres del berber: nom propi de tribu o cabila.

Algunes dades d’interès :

El municipi de Sant Quintí de Mediona, d'una extensió territorial de 13,89 km², és situat al N de la comarca de l'Alt Penedès, a la vall mitjana de la riera de Mediona. La vila de Sant Quintí de Mediona (326 m d'altitud) és a la riba esquerra de la riera, entre el Pujol (401 m) i el turó del castell (325 m), on hi ha les restes de l'antic castell de Sant Quintí de Mediona que pertanyia a la baronia de Mediona , al seu costat actualment, hi ha el cementiri.

La seva església parroquial, fou un priorat benedictí de la qual queden vestigis. Aquesta església és citada el 962, i el 1.097 consta com a cel•la o casa monàstica entre les propietats de Ripoll. La seva possessió de Sant Quintí fou ratificada a Ripoll, sembla que amb ocasió d'erigir-hi el priorat o de reestructurar-lo el 1189. Durant els segles XIII-XV era regit per un monjo de Ripoll amb títol de prior, amb una minúscula comunitat en la qual hi havia un o dos sacerdots i algun donat. Durant el segle XV el prior no hi residia; hi tenia només un administrador. El 1586 aquest s'extingí i el papa Sist V l'uní al capítol de la seu de Barcelona.

El terme és drenat fonamentalment per la riera de Mediona, que aigua avall de Sant Quintí pren el nom de Riudebitlles. La riera de Mediona entra pel NW del terme i surt per NE, en un trajecte bastant curt (uns 3 km) i de poques tortes, però amb un desnivell de 120 m. Tot just passat el congost de Mediona, la riera és encara, de curs intermitent, però rep de seguida l'aportació de les Deus, surgència considerada de les més importants del Penedès.

Deus ; probablement d'un preromà indoeuropeu *doukis/ dukis 'borboll', d'una base dheu-/dheuk- 'fer remolins', relacionada potser amb la del llatí. dux, dŭcis 'conductor'] . GEOL Aflorament d'aigua a la superfície terrestre originada en produir-se la intersecció d'una capa aqüífera amb aquesta superficie.

Les Deus es troben a la riba dreta de la riera, tenen vint-i-tres brocs arranjats per a rajar l'aigua i una cova al costat, amb gorgs i corrents d'aigua subterranis, d'un dels quals surt la font de l'exterior. En aquest indret la riera passa a un desnivell on l'erosió ha originat diverses formacions capritxoses. L'activitat intensa de l'aigua també a comportat el modelatge, pacient però constant, de les estalactites i les estalagmites que es troben a l'interior de les grutes, les quals van creixent a un ritme aproximat d'un cm cada vuitanta anys.

La font que brolla de l'interior de les grutes té un cabal aproximat de 70 litres/segon, equivalent a més de sis milions de litres diaris. L'abundància d'aigües al terme de Sant Quintí és molt notable, en el seu terme es localitzen fins a una cinquantena de fonts.