Em calia accedir a l’altre costat del Ritort, i seguint sempre el recorregut del riu, acabava davant del aqüeducte que m’havia cridat l’atenció, i que resulta estar situat davant d’una antiga mina a cel obert de carbur càlcic. D’aquí el títol de ‘la Segòvia del Ripollès', que lluny del que pugui semblar no té cap relació amb els famosos ‘cochinillos’ d’aquella ciutat castellana – com possiblement hagi fet evocar a alguns lectors -.
Recollides les imatges m’arribo fins a La Ral ; localitat del municipi de Sant Pau de Segúries, situada prop de Camprodon, a la dreta del riu Ter. En el cens de 2006 comptava amb 43 habitants.
La Ral, nom derivat de la reial, va ser fundada pel rei Jaume I per un conflicte d'interessos. El rei volia crear una vegueria a Camprodon amb un ampli sector de terreny pirinenc, però l'abat de Sant Pere de Camprodon no va deixar que s'instal•lés un veguer a la seva vila. El rei es va posar d'acord amb l'abat de Sant Joan de les Abadesses per crear al territori del seu monestir la residència del nou veguer. Així es va crear la Ral, el 1248. Com que algunes famílies deixaven Camprodon per anar a la Ral, el 1251 l'abat de Camprodon va cedir a les pretensions del rei i es va formar la vegueria de Camprodon.
Recolliré una imatge de l'església de Santa Maria de la Gràcia (1388), que fou refeta el 1609, i que actualment és sufragània de la de Sant Pau de Segúries.
Manuel Bofarull Terrades, defensa un origen àrab a Segúries, al-sukur ai-flya , ‘les roques enlairades’; el poble antic de carrers estrets es troba a una altitud de 860 metres, a l'esquerra del riu.
© Antonio Mora Vergés
Podeu votar aquest relat premem el següent enllaç :
http://www.premisblocs.cat/bloc/395#
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada