SANT POL O JOANIPOL. SANT JOAN DE LES ABADESSES.

Sobta trobar-se la portada i la capçalera d’una església dempeus sense altres parets; els que viatgen per la C-38 seguint el camí de dolor – un dels molts camins – que els exiliats republicans feren per fugir del genocidi feixista – conegut també com ‘la Cruzada Nacional’ . Les esperances que França els ajudaria eren – ara ho sabem – excessives, com ho son dissortadament avui, les expectatives que la llibertat de Catalunya vindrà d’Europa.

El temple construït al principi del s. XII a la vila vella, prop del pont del Ter, estava dedicat als màrtirs romans Joan i Pau, i per això es digué sempre popularment de Sant Joanipol ; fou fins l’any 1.851 l’església parroquial de la vila de Sant Joan de les Abadesses.

El terratrèmol del 1428 enderrocà la volta, que fou refeta tot seguit.

L’església tornà a partir desperfectes durant la guerra contra França i sobretot en l’assetjament del duc de Noalles al 1690, que arrasà les muralles i espolià l’arxiu del monestir i els llibres parroquials de Sant Pol, juntament amb les campanes. Aquests desperfectes van obligar a realitzar a l’església serioses reparacions.


L’augment del culte, va fer necessari emprendre una reconstrucció a fons de tota l’església: ampliant-la a tres naus, reformant les absidioles i canviant completament la fisonomia de l’exterior, amb una façana d’estil barroc i uns revestiments de guix a tots els seus paraments.


El Josep Salvany Blanch, recolliria una imatge de Sant Joanipol l’any 1.916.



A l’inici de la guerra Civil l’any 1.936 fou destruïda; al 1963 es va declarar Monument d’Interès Nacional (actual BCIN), les posteriors tasques de restauració es van fer sota la direcció de l’arquitecte Alejandro Ferrant Vázquez ; únicament però en les parts que restaren dretes de l'edifici primitiu, és a dir, la capçalera triabsidal, amb un campanar tardà sobre seu, i la portada, amb un interessant timpà esculpit; s'ha precisat l'àmbit dels murs romànics i s'han suprimit els afegitons i altars laterals fets en època barroca. Una remodelació de la dècada següent es va encarregar de refer la zona de les absidioles mitjançant l’enderroc de la casa adossada – que hi havia aleshores- unint d’aquesta manera el monument a la plaça que l’envolta.

Atureu-vos a Sant Joan de les Abadesses, hi ha mot per viure !.

© Antonio Mora Vergés